A Sant Martí Vell, un poblet molt petit a la frontera entre el Gironès i l'Empordà, al peu del santuari dels Àngels, on amb prou feines viuen 300 persones, s'amaga una de les joies artístiques més preuades i desconegudes de les comarques gironines. És la casa d'Elsa Peretti, una de les dissenyadores més importants del segle XX, vinculada a la famosa marca de joies Tiffany & Co, amb un estil inconfusible i revolucionari: elegant, funcional, quotidià i ergonòmic, inspirat en les formes i la bellesa de la natura. Nascuda a Itàlia el 1940, Peretti va començar a interessar-se per Catalunya als anys seixanta a través del moviment d'artistes liberal de la Gauche Divine, contrari al franquisme, i a partir d'aquí, de la mà de fotògrafs i pintors com Salvador Dalí, va descobrir l'Empordà i, concretament, Sant Martí Vell. El 1968 va comprar-hi una primera casa rural molt humil, quan encara tenia un peu a Nova York, però als anys 80, després de l'epidèmia de la sida, va establir-s'hi definitivament i va convertir aquest racó gironí en el seu refugi personal i creatiu fins a la seva mort, el 2021.

El pop art s'ha convertit en un clàssic. Com és inevitable, la realitat acaba passant per davant de l'art, per trencador que pugui ser. Unes setmanes després de la cruel execució de Kenneth Eugene Smith amb hidrogen, provoca una certa estranyesa veure un dels quadres de cadires elèctriques d'Andy Warhol, tan punyents en el seu moment, a la nova exposició temporal del museu Guggenheim de Bilbao, titulada Signes i objectes: Art Pop de la Col·lecció Guggenheim, en cartell fins al 15 de setembre. També crida l'atenció, entre la proliferació actual d'imatges i mems i l'impacte de la IA, que resultés provocatiu que el mateix Warhol i altres artistes nord-americans i europeus s'apropiessin dels objectes quotidians i les imatges publicitàries i dels mitjans per fer les seves pintures i les seves escultures, com van fer Roy Lichtenstein, Claes Oldenburg, Robert Rauschenberg, Richard Hamilton, James Rosenquist, Sigmar Polke, Mimmo Rotella i Jim Dine. Això va suposar qüestionar els límits entre l'alta cultura i la baixa cultura, en un moment en què dominava l'expressionisme abstracte.

El Tribunal Suprem dels Estats Units, que no s’ha tallat ni un pèl a l'hora de convertir-se en autoritat d’àmbits de tota mena, ara ho serà també de la crítica d’art. Aquesta tardor, els jutges s'enfrontaran a un problema que fa temps que inquieta la justícia: què fer amb l’art d’Andy Warhol. Segons s’ha dictaminat fins ara, Warhol és un cas especial. El 2001, per exemple, la cort suprema de Califòrnia va dictaminar que un artista anomenat Gary Saderup no podia vendre dibuixos al carbó d’Els Tres Grillats sense el permís dels seus hereus, perquè les imatges violaven una llei estatal sobre l’ús comercial de l’aparença de les celebritats.

El llegat d'Andy Warhol fa història al mercat de l'art: Shot sage blue Marilyn (1964) s'ha convertit aquest dilluns en l'obra més cara del segle XX a les subhastes després de ser adjudicada per 184 milions d'euros (195,04 milions de dòlars) a la gran venda d'art contemporani de maig de Christie's de Nova York. El preu inclou les comissions de la casa de subhastes.

Christie's ha anunciat la subhasta d'un dels icònics retrats de Marilyn Monroe realitzats per Andy Warhol, que serà ofert al maig durant la venda d'art del segle XX de la firma i el valor del qual s'ha estimat en uns 200 milions de dòlars (uns 182 milions d'euros). Segons Christie's, Shot Sage Blue Marilyn és "un dels quadres més significatius en sortir a subhasta en tota una generació" i es pot convertir en "l'obra del segle XX més cara" venuda en una subhasta.

'Los diarios de Andy Warhol'

Andrew Rossi per a Netflix. En emissió a Netflix

En una fugaç escena de Los diarios de Andy Warhol veiem una de les responsables del museu dedicat a ell, a Pittsburgh, amb una mostra de la col·lecció de les seves perruques argentades. Lluny de ser una extravagància, la custòdia museística d'aquests postissos remarca com Warhol va construir la seva figura pública (i bona part de la seva obra) a partir de la idea d'emmascarament.

]]>

El blanc i negre va ser el medi expressiu dels humoristes gràfics fins que no van començar a fer vinyetes per a la canalla. Va ser així com l'ús del color es va tornar habitual a les historietes. Des de llavors, dibuixar en blanc i negre va quedar lligat a diversos gèneres, entre els quals hi ha la sàtira (que sovint ha anat de bracet del dibuix de premsa). Això és el que es llegeix a l'entrada “Noir et blanc”, del diccionari Le bouquin de la bande dessinnée (dir. Thierry Groensteen, ed. Robert Laffont, 2020). En el camp de l'humor satíric va exercir molta influència la generació que surt al voltant de la revista francesa Hara-Kiri (és a dir, els posteriors fundadors de Charlie, els derelictes del 68). Wolinski, Reiser, Gébé, Bretécher, Cabu i Willem en serien els dibuixants més coneguts. L'únic viu, però, és Willem (Cabu i Wolinski van morir assassinats a l'atemptat de Charlie Hebdo, Willem va tenir la xamba de no anar aquell dia a la redacció, continua treballant i el 2 d'abril farà 81 anys).

]]>

Una obra original d'Andy Warhol (1928-1987), propietat del cantant nord-americà Alice Cooper, se subhastarà en una galeria de Scottsdale (Arizona) per un preu estimat d'entre 2 i 4 milions d'euros. "Estic convençut que hi ha una pila de gent que vol una cadira elèctrica de Warhol -ha comentat Cooper-. Deixem que la tinguin!".

]]>

El Somni Americà havia de portar “una vida millor, més rica i plena per a totes les persones”, com va dir l’historiador James Truslow Adams als anys 30. També havia de donar “una oportunitat per a tothom segons la seva habilitat o la seva feina, independentment de la seva classe social o les circumstàncies" de les quals provingués. Els ideals es mantenen purs damunt el paper, però quan topen amb la realitat sorgeixen les problemàtiques racials, econòmiques i socials i els artistes són moltes vegades els que se’n fan ressò amb les seves obres, com es pot veure a la nova exposició del CaixaForum de Barcelona, El Somni Americà. Del pop a l’actualitat. Andy Warhol va fer nombrosos retrats de Jackie Kennedy desolada després de l’assassinat del president JFK i va començar a fer gravats d’una imatge d'una cadira elèctrica el 1963, l’any de l’última execució a Nova York. Catherine Daunt és conservadora del British Museum, d’on provenen la majoria de les 219 obres exposades, i ha comissariat la mostra del CaixaForum juntament amb Stephen Coppel. La comissària explica que Andy Warhol va fer obres amb “temàtiques fosques i desoladores” fent servir fotografies extretes dels diaris, però els colors “brillants” distancien el públic del xoc que provoquen. 

]]>

"A les dones amb sentit del civisme, responsables i amants de les emocions, no els queda cap altra opció que derrocar el govern, eliminar el sistema econòmic, instaurar l'automatització total i aniquilar el sexe masculí", escrivia el 1967 Valerie Solanas (Nova Jersey, 1936 - Califòrnia, 1988). L'artista i psicòloga estava convençuda que viure sense els homes no només era possible, sinó també una necessitat urgent que s'havia de resoldre de manera immediata. Per això aquell mateix any va donar forma al manifest SCUM (society for cutting up men en anglès, que en català es podria traduir com manifest per a l'extermini dels homes, però també com manifest per tallar els homes), que va difondre entre els seus cercles més propers. En aquest entorn hi havia el pintor Andy Warhol, que un any després es convertiria en víctima de Solanas. El 1968 ella va disparar-li tres trets, un dels quals va impactar al pit del mite del pop art.

]]>

Tot Andy Warhol, que són molts alhora, i un Warhol diferent per a tots els espectadors, que hi poden veure aquell que més s'estimin. És una de les claus de l'exposició que la Tate Modern de Londres inaugura aquest dijous. Així, per exemple, si l'espectador vol, pot quedar enlluernat només per les obres més representatives de la gran icona del pop, o per les creacions més comercials de l'artista, o per les propostes del transgressor cineasta underground i queer. O, en canvi, pot admirar la fascinació que desperta Andy Warhol (1928-1987) en el seu vessant de director executiu del gran negoci econòmic que va ser The Factory (la meca de l'art que va fundar a Nova York als anys 60). O, així mateix, sentir-se atret pel personatge que va esdevenir una celebritat autoreferencial tot i la seva extremada timidesa.

]]>

Eastpak llança la seva quarta col·lecció inspirada en la vida i l'obra d'Andy Warhol. Aquesta última línia, que inclou motxilles, maletes i ronyoneres, li ret homenatge aprofundint en el 'pop art' i convertint la seva llegendària i inconfusible llauna de sopa Campbell (del 1965) en protagonista. El clàssic model Padded Pak'r d'Eastpak es reinventa en aquesta edició especial gràcies a la inclusió d'una funda encoixinada per al portàtil a l'interior, un panell posterior i corretges per a l'espatlla. Fent joc amb les motxilles, la firma ha llançat també la ronyonera Springer, feta amb teixit impermeable perquè es pugui ser portar per sobre de la jaqueta sense por que es faci malbé el que hi ha dins.

]]>

Andy Warhol no només va ser el referent del pop art sinó també una icona pop per dret propi. Té sentit, doncs, veure’l convertit en personatge de còmic a Andy. Una fábula real (Reservoir Books), la voluminosa novel·la gràfica que l’holandès Typex dedica a l’artista i, sobretot, als universos creatius per on va transitar. Warhol no va ser un artista tancat en el seu món; al contrari: una constant en la seva carrera és la trobada amb altres artistes o personalitats -no feia distincions entre un cineasta o una drag queen -. En conseqüència, un recorregut per la vida de Warhol és també un viatge a través de la cultura nord-americana de la segona meitat del segle XX, de l’eclosió de la cultura de masses a l’aparició de l’art hip-hop passant per l’auge de l’expressionisme abstracte i el naixement de la contracultura.

]]>

La nova temporada d’exposicions nacionals i internacionals està plena de grans noms, de Picasso a Plensa passant per Giacometti o Bruce Nauman, i de tesis suggerents, com les obres subversives dels fons dels museus o la relació de l’art català amb el pop art. Repassem amb deu claus i noms les exposicions d’aquesta tardor.

]]>

IN-EDIT

Dijous comença una nova edició del festival internacional de documentals musicals amb Liberation day, la sorprenent aventura nord-coreana del grup Laibach, com a film inaugural. Als cinemes Aribau i el teatre del CCCB.

]]>

Andy Warhol (1928-1987) va aparèixer com una raresa en el panorama de l’art nord-americà que estava dominat per l’expressionisme abstracte, que tenia el suport dels crítics, les galeries d’art i els museus. “Costa molt imaginar la reacció de rebuig d’aquell món davant algú que proposava anar al supermercat, buscar una caixa de fregalls, una beguda refrescant o una llauna de sopa i convertir-ho en una pintura, en una tela que a més era gran”, afirma José Lebrero, director del Museu Picasso de Màlaga i comissari de l’exposició que el CaixaForum de Barcelona dedica al pare del pop art nord-americà fins al 31 de desembre, Warhol. L’art mecànic.

]]>

LA MÚSICA DE WARHOL, A CAN TRINXET

L’antiga fàbrica Can Trinxet de l’Hospitalet evoca la cèlebre Factory d’Andy Warhol amb la mostra Silver songs. La música d’Andy Warhol. Portades de discos, fotos, serigrafies, dibuixos, revistes i altres objectes repassen la intensa relació de l’artista amb la música.

]]>

A mitjans dels anys 70 del segle passat, semblava que ja estava tot preparat. BMW i Lamborghini havien arribat a un acord per construir el primer superesportiu de la història dels bavaresos a la fàbrica de Lamborghini a Sant'Agata Bolognese.

]]> La mort prematura de Marilyn Monroe va convertir l'actriu en un mite. Poc després que la trobessin morta al seu apartament, Andy Warhol, li va dedicar una sèrie d'obres que també la van convertir en la icona d'una època. El 13 de maig Christie's de Nova York treu a la venda, amb unes estimacions situades entre 8 i 13 milions d'euros, 'Marilyn blanca' una obra allunyada de la imatge més característica amb que l'artista va immortalitzar la protagonista de 'Ningú no és perfecte'. "En comparació amb la imatge de l'actriu perfectament pentinada que apareixia als anuncis publicitaris, la 'Marilyn blanca' està dotata amb un toc d'humanitat i transcendeix la realitat per convertir-se en un sant modern", diuen fonts de la casa de subhastes. Segons les mateixes fonts, Warhol estava fascinat amb la idea de presentar "Marilyn com un producte prefabricat". Així i tot, l'austeritat d'aquesta obra l'acosta als seus treballs sobre la mort i la cara més fosca de la vida als Estats Units com la sèrie 'Mort i desastre'.

]]> El quadre 'Silver Car Crash (Double Disaster)', que Andy Warhol va fer el 1963, s'ha venut aquest dijous en una subhasta d'art contemporani de Sotheby's per la xifra rècord de 78,01 milions d'euros, fet que l'ha convertit en l'obra de l'artista de 'pop art' venuda per un preu més alt.

]]>