Entrevisto Kim Díaz un divendres a la seva cocteleria, la Muticlub (Còrsega, 318), que té un rètol a la porta que assegura que només hi poden entrar les persones de més de 40 anys. Aquí hi ha el primer senyal del sentit de l’humor del Kim, que celebra els vint anys del bar que li ha donat més fama mundial, el Bar Mut (c. Pau Claris, 192), i que està just davant de la cocteleria. Hem fet les fotos al Bar Mut, i el fotògraf de l’ARA Pere Virgili l’ha retratat en racons emblemàtics del bar. Totes les taules han estat buscades, com ara la del piano, que potser és "la taula on més parelles enamorades s'han assegut", diu. Els reclams de la carta són molts, però en trio dos: els arrossos i el suquet de moll. I, esclar, les reserves són imprescindibles.

Max (Bobby Cannavale) viu emprenyat amb el món. El protagonista d’Una función inesperada està divorciat de la Jenna (Rose Byrne), viu amb el pare (Robert De Niro) perquè no acaba de triomfar com a comediant de stand-up i té un fill d’onze anys amb espectre autista anomenat Ezra. Tot i que la seva professió l’ajuda a treure’s de sobre la frustració, els acudits i la ironia no són suficients per entendre les necessitats del fill. “Vull que el meu fill estigui en aquest món, no en el seu món”, diu el Max en un moment del film. Amb aquesta premissa, el director Tony Goldwyn adapta un guió de Tony Spiridakis inspirat en les seves experiències com a pare d’un noi autista per parlar no d’aquest trastorn, sinó dels lligams entre pares i fills. La seva història arrenca quan, després d’una sèrie d’incidents que separen el Max del seu fill per una ordre judicial, el protagonista s’emporta l’Ezra per emprendre un viatge en cotxe fins a Los Angeles, on té una audició per al programa de Jimmy Kimmel. No cal dir que, de totes les decisions possibles, aquesta és de les pitjors, però Goldwyn i Spiridakis no tenen por de mostrar el costat fosc d’un personatge desesperat. Tampoc cal assenyalar que el viatge ajudarà el Max a entendre les seves dificultats afectives, però, malgrat els camins fressats i una posada en escena massa bàsica, el film transmet una emoció genuïna i càlida.

El poder de convocatòria de Canes pel que fa a les estrelles Hollywood s'ha posat de manifest un altre cop quan aquest dimecres la programació del festival ha reunit els noms de Robert De Niro, Quentin Tarantino i Tom Cruise, protagonistes per diversos motius. El més veterà, De Niro, que dimarts va rebre la Palma d’Or honorífica a la inauguració del festival, ha ofert una xerrada conduïda pel fotògraf francès JR, una tria curiosa que s’ha entès millor quan JR ha explicat que fa anys que treballa amb De Niro en un documental sobre la relació de l'actor amb el seu pare, el pintor Robert De Niro, que va morir el 1976 i de qui el fill ha conservat l’estudi intacte tots aquests anys. “Ho faig per a mi i sobretot per als meus fills. Vull que sàpiguen qui era el seu avi”, ha explicat l’actor.

S’ha de reconèixer la capacitat del Festival de Canes per crear moments amb flaire d’història del cinema. En una jornada inaugural marcada per la condemna per agressió sexual a Gérard Depardieu, el certamen francès ha començat aquest dimarts amb un homenatge a un altre actor, segurament el més important del cinema nord-americà modern: Robert De Niro, a qui no havien premiat mai a Canes, un error que ha corregit el festival amb la Palma d’Or honorífica que ha lliurat a De Niro un altre gran intèrpret, Leonardo DiCaprio, que ha aparegut per sorpresa a l’escenari del Grand Théâtre Lumière.

Netflix ha estrenat Zero Day (Día cero), una sèrie que es ven com la nova joia de la corona del catàleg de Netflix. És lògic: té Robert De Niro fent el paper d’un venerat expresident dels Estats Units. Seguint els codis més elementals del thriller, l’acció arrenca in medias res, amb l’estrella protagonista intentant obrir una caixa forta apressadament mentre li piquen la porta violentament per entrar al seu despatx. Un inici emocionant que, minuts després, veurem que es desinfla. Però ja ens han encolomat el primer cop d’efecte.

El gènere de catàstrofes ha donat periòdicament bons resultats a les taquilles cinematogràfiques. També és un tipus de ficció que sol funcionar bé a la pantalla petita, sobretot si hi ha alguna mena de relació, per minsa que sigui, amb l'actualitat. En aquest sentit, la minisèrie Día cero, que arriba aquest dijous a Netflix, té molts números per convertir-se en la protagonista de les converses entre grups d'amics i companys de feina, especialment entre els aficionats a les conspiracions. En la nova producció de la plataforma, Robert De Niro interpreta un expresident dels Estats Units que accepta dirigir una comissió que ha d'investigar un ciberatac massiu que ha dut el país al col·lapse durant unes hores, a més de produir nombroses morts. El gran temor del govern nord-americà és que aquest atac, d'origen desconegut, es pugui tornar a produir pròximament, tal com han amenaçat els seus responsables anònims.

Les promeses grandiloqüents i la dialèctica megalòmana li han tornat com un bumerang a Donald Trump, ara que ha estat sentenciat com a culpable de 34 delictes en el cas Stormy Daniels. Després d’anys enterrant escàndols mediàtics i tenint els seguidors amatents a qualsevol crida –sempre amb el suport omnipresent de la cadena Fox–, algunes de les figures més il·lustres de la indústria de l’entreteniment, que des de fa temps es posiciona obertament en contra de les polítiques de Trump, han aprofitat per celebrar l’estocada judicial del candidat a les presidencials. 

Fins ara, Robert De Niro només havia participat en un parell de sèries televisives, Extras i Rockefeller Center, en aparicions puntuals en què s'encarnava a ell mateix. Ha calgut una llarga amistat amb un actor argentí, Luis Brandoni, perquè s'avingués a formar part de l'equip de Nada, una creació del tàndem de directors i guionistes Mariano Cohn i Gastón Duprat al voltant del Manuel (Brandoni), un veterà crític gastronòmic de Buenos Aires en crisi després de la mort de la seva assistenta de tota la vida, la Celsa (María Rosa Fugazot).

Martin Scorsese porta dècades reconstruint el relat del triomf del somni nord-americà com una història de depredació que exerceixen un tipus molt concret d'homes. Amb vuitanta anys, el cineasta estrena el seu primer western, un dels seus films més foscos i que, en part, tanca el cicle conformat per Un dels nostres, Casino, El llop de Wall Street i L'irlandès, tot retornant als orígens, a les arrels dels Estats Units i al seu gènere fundacional per excel·lència. Los asesinos de la luna parteix de la història real del poble osage, que als anys vint del segle passat va descobrir petroli sota el sòl d'Oklahoma on l'havien arraconat. L'eclosió sobtada de riquesa i el tarannà gens capitalista dels osage va atraure centenars d'homes blancs àvids d'apropiar-se d'aquesta font de diners, molt sovint a través de matrimonis amb dones osages.

A principis del segle XX, a Oklahoma, l'atzar i el petroli van convertir els membres de la tribu osage en la comunitat més rica dels Estats Units. Tanmateix, la història dels osage no és feliç, sinó de dolor i traïció; bàsicament, la història de l'abusiva relació de la societat nord-americana amb els habitants originaris de la seva terra. A Los asesinos de la luna, Martin Scorsese examina els crims que es van produir fa un segle a la comunitat osage, sobretot en el si d'una família. I tot i que va estar a punt de ser-ho, la pel·lícula no és un thriller criminal, sinó un melodrama profund i complex sobre la crueltat i les contradiccions de l'ésser humà, exemplificades en la naturalesa tòxica i –fins a cert punt– sincera de l'amor que un home còmplice dels crims (Leonardo DiCaprio) professa per una dona de la família de les víctimes (Lily Gladstone). La pel·lícula es va presentar al maig al Festival de Canes i aquest divendres s'estrena als cinemes. Tot i que Apple TV+ n'és la productora, encara no hi ha data per a l'arribada del film a la plataforma.

Quan el 1976 Martin Scorsese estrenà Taxi driver, protagonitzada per Robert De Niro, Nova York era una ciutat perillosa i decadent que semblava despertar de la gran ressaca produïda per l'excitació i la creativitat de la dècada del 1960. Drogues, brutícia, delinqüència, prostitució... Scorsese retratava un estat d'ànim real que afectava, de fet, moltes altres ciutats del planeta. L'any 1977, Woody Allen fa Annie Hall, que no deixa de ser una comèdia romàntica (això sí, amb tocs sarcàstics i arestes morals equívoques). Teòricament retrata la mateixa ciutat de Taxi driver. La mateixa ciutat, sens dubte, però no el mateix estat d'ànim. El Nova York d'Annie Hall és amable, interessant, i belluga gràcies a una hiperactivitat paradoxalment plàcida. El món de Taxi driver és essencialment nocturn; el d'Annie Hall, diürn. Potser aquesta és l'explicació de tanta disparitat. En qualsevol cas, el que volem subratllar aquí és que per entendre una ciutat –o un poblet, o qualsevol altra agrupació humana més o menys estable– no n'hi ha prou a esgrimir dades macroeconòmiques o demogràfiques, estadístiques, percentatges. L'estat d'ànim col·lectiu és intangible, però té unes conseqüències més rellevants que certes coses que es poden quantificar.

L'actor Robert De Niro ha tornat a ser pare a l'edat de 79 anys, segons va revelar durant una entrevista concedida en l'estrena de la seva última pel·lícula, About my father. ET Canada li va preguntar sobre la seva relació amb els seus sis fills, moment en què l'actor d'El Padrí va aprofitar per aclarir que, en realitat, en tenia set. "En tinc set, de fills, de fet. Acabo de tenir-ne un altre", va afegir.

Robert De Niro i la seva parella, Tiffany Chen, "han gaudit i assaborit" cada plat del "menú impagable" dissenyat a Madrid per a ells per cinc dels millors cuiners del món: l'argentí Mauro Colagreco, Joan Roca, Quique Dacosta, José Andrés i Martín Berasategui. "Era una delícia veure'l menjar", han assegurat els xefs a Efe. "No sabeu com sucava cada plat amb pa, ens en demanava més, cosa que a nosaltres ens ha flipat perquè era un menú força complet", ha explicat Berasategui, que ha dit que l'actor en tot moment ha mostrat un "interès espectacular" per la gastronomia espanyola. "S'aixecava de la taula, venia a la petita cuina a veure com elaboràvem els plats, ens preguntava com es feien i què era cada producte, ho gravava tot en vídeo. No he vist gaudir ningú en tota la meva vida com ell, ha sigut espectacular haver pogut cuinar per a ell i la seva parella", aclareix Dacosta.

L'actor Robert De Niro es recupera a Nova York d'una lesió soferta en una cama fora del plató on filma a Oklahoma la pel·lícula Killers of the Flower Moon, de Martin Scorsese. De Niro, que filma al costat de Leonardo DiCaprio, va tornar dijous a Nova York per al tractament mèdic després d'haver-se fet mal al quàdriceps, segons ha indicat en una entrevista amb Indiewire que recollia diumenge el diari New York Post. "M'he trencat el quàdriceps d'alguna manera ... [Va ser] només posar un peu sobre alguna cosa i vaig caure. El dolor era insuportable i ara he de arreglar-ho. Però això passa: especialment quan et fas vell has d'estar preparat per a coses inesperades. Però és suportable", explica el premiat actor, de 77 anys.

La pandèmia ha fet que els treballadors de la cultura vegin retallats els ingressos, ja que molts projectes i contractes en ferm han estat cancel·lats. Per tot això, Robert de Niro ha defensat davant d'un jutge per boca de la seva advocada que la seva situació no és tan brillant com es podria suposar. El veterà actor, de 77 anys, que està en ple procés separació de Grace Hightower per segon cop, ha hagut d'argumentar que les demandes d'ella són massa elevades per a algú que es troba en la situació d'ell. "El senyor De Niro té 77 anys, i encara que estima el seu ofici, no s'hauria de veure obligat a treballar a aquest ritme prodigiós. Quan s'acabarà, això? Quan tindrà l'oportunitat de no haver d'agafar tots els projectes que se li presentin? O no treballar sis dies a la setmana durant 12 hores al dia simplement per seguir el ritme de la fal·lera de la senyoreta Hightower per Stella McCartney?", ha apuntat l'advocada de l'actor, Caroline Krauss. "De Niro podria emmalaltir demà", ha afegit davant un jutge de Manhattan, que haurà de dictaminar si Hightower ha de seguir ingressant un milió de dòlars anual com a pensió postdivorci per part de l'actor o no.

L'hotel Nobu de Barcelona celebra aquest dijous la seva esperada inauguració oficial fruit de l'aliança entre Nobu Hospitality, fundada per Nobu Matsuhisa, Robert De Niro i Meir Teper i Selenta Group, el grup hoteler propietat de Jordi Mestre. Amb 23 plantes d'alçada, allà on abans s'aixecava el Torre Catalunya s'hi troba ara aquest autodefinit com a 'lifestyle hotel', que combina, segons els seus propietaris, "luxe contemporani, disseny d'avantguarda i minimalisme japonès" com a principals reclams entre la competitiva planta hotelera de la ciutat.

La nova pel·lícula de Martin Scorsese ja té data d'estrena a la plataforma digital Netflix, el 27 de novembre. Això serà dos mesos després de l'estrena oficial del film al Festival de Nova York, la ciutat natal del director. A més, tant als Estats Units com al Regne Unit la pel·lícula es podrà veure als cinemes a principis de novembre.

La companyia de Robert De Niro, Canal Productions, ha denunciat una treballadora per haver dedicat part de la seva jornada laboral a veure episodis de 'Friends', segons explica 'Variety'. La publicació explica que, segons la demanda presentada, Chase Robinson, que fins fa poc era vicepresidenta de producció i finances de Canal Productions, està acusada de dedicar una "astronòmica quantitat de temps" a veure continguts de Netflix durant hores laborals, motiu pel qual l'empresa li reclama l'equivalent a 5,4 milions d'euros. Entre altres coses, detallen que va veure 55 episodis de la 'sitcom' en quatre dies.

Després d’estar 30 anys junts, Robert de Niro i la seva dona, l’actriu i cantant Grace Hightower, han posat punt final a la seva relació, segons diverses publicacions nord-americanes. Es van conèixer l’any 1987 a Londres i 10 anys després es van casar als Estats Units.