La guerra a l'Iran ha encès alarmes sobre el paper de les plataformes d'apostes en relació amb l'administració dels Estats Units i l'entorn del president Donald Trump. Segons diversos mitjans nord-americans, comptes anònims creats poc abans de les intervencions militars a l'Iran i Veneçuela han fet créixer les sospites sobre un possible ús d'informació privilegiada –o, fins i tot, classificada com a confidencial– per part de membres del govern o d'aliats i familiars de Trump.

Les apostes esportives, les cartes i la ruleta són els jocs d'atzar amb diners més freqüents entre els joves catalans, especialment entre els nois. De fet, cada cop és més habitual que els alumnes de secundària, és a dir, adolescents d'entre 14 i 18 anys, apostin diners. L'any passat, per exemple, un 17% dels estudiants van participar en jocs d’apostes presencials, si bé el percentatge entre els nois s'enfila fins al 24,5% per la marcada bretxa de gènere que s'observa en aquesta pràctica. Aquesta és una de les dades destacades en la darrera enquesta sobre l’ús de drogues en l’ensenyament secundari (ESTUDES) que realitza el departament de Salut per conèixer els hàbits de consum i de les conductes addictives dels joves catalans.

El ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha multat 32 operadors de joc amb més de 33 milions d'euros, incloent-hi sancions molt greus a sis empreses estrangeres que funcionen sense llicència a Espanya, a les quals se'ls han bloquejat els portals.

La justícia argentina ha trobat una solució enginyosa per evitar que famosos i influencers promocionin apostes en línia no autoritzades. Després d'investigar 110 celebritats del país per utilitzar la seva imatge en anuncis d'aquesta mena de jocs online, ha arribat a un acord legal amb 27 d'ells. Per capgirar la mala publicitat que havien fet, alguns d'ells han hagut de gravar un vídeo amb el missatge contrari alertant dels perills d'apostar il·legalment i l'han hagut de publicar a les seves xarxes socials per evitar una eventual condemna per haver-ne fet publicitat anteriorment.

Màquines escurabutxaques, loteries, quinieles, apostes esportives, bingos... Són moltes les vies que poden portar algú a ser addicte al joc patològic. Són accessibles, entretenen i s'hi pot jugar en grup, però són un risc per als que hi juguen, ja que la immediatesa i l'afany per guanyar diners enganxen, també entre els més joves. En l'últim any a l'Estat un de cada cinc adolescents d'entre catorze i divuit anys ha fet apostes amb diners, segons un estudi del ministeri de Sanitat, que adverteix que suposa un lleuger increment respecte al 2023. Així es desprèn de l'Informe sobre addiccions comportamentals i altres trastorns addictius 2024 de la delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (DGPNSD), que ha presentat aquest dilluns el secretari d'Estat de Sanitat, Javier Padilla.

Malgrat la legislació que en regula la publicitat i els avisos públics que fa anys que difonen les autoritats i dels quals es fan ressò els mitjans de comunicació, l’addicció al joc continua augmentant. En tres anys, els atesos en unitats especialitzades en addiccions vinculades al comportament han pujat un 30%. L’any passat es van començar 953 tractaments per addiccions comportamentals a Catalunya i tres de cada quatre eren pels jocs d’apostes. Entre els adolescents, amb els telèfons mòbils, durant l'última dècada aquesta mena d’addiccions han crescut un 50%, alerta el psicòleg clínic Jordi Verdaguer. 

El Tribunal Suprem ha anul·lat diversos articles del decret que limita la publicitat de jocs i apostes, impulsat per l'exministre de Consum Alberto Garzón, perquè entén que "no tenen la necessària cobertura legal". La sala contenciosa administrativa estima en part el recurs de l'Associació Espanyola de Joc Digital contra el reial decret de comunicacions comercials de les activitats del joc, aprovat el novembre de 2020 i que enduria la regulació dels anuncis d'apostes i jocs d'atzar online. Els jutges han eliminat la limitació que només permetia l'emissió de publicitat d'apostes entre la una i les cinc de la matinada, amb l'excepció de les retransmissions esportives.

Rafa Márquez, entrenador del Barça Atlètic, ha tornat a reincidir en la promoció de cases d'apostes. Des de la seva arribada l'estiu del 2022, el tècnic mexicà havia passat força inadvertit en l'entorn mediàtic blaugrana. Fins aquesta temporada, quan el seu nom ha sonat als mitjans. Primer es va convertir en una de les opcions per substituir Xavi Hernández a la banqueta del primer equip a causa dels mals resultats. I, ara, el tema és extraesportiu. Ha tornat a publicitar una casa d'apostes de Mèxic a través d'una piulada al seu compte oficial de X i d'un vídeo als stories d'Instagram.

Es consideren un "Airbnb de les apostes esportives", i el seu model de negoci es basa en una xarxa social o un marketplace on grans experts en la matèria donen consells de pagament per apostar "amb cap". És TipsterChat, el guru català de les apostes del món de l'esport; una start-up cofundada per Eloi Montes, Dani Flores i Àlex Lopera, exfundador de l'aplicació de pagaments Verse.

Són accessibles, entretenen, s'hi pot jugar en grup i molt de tant en tant se'n pot treure un guany econòmic. I aquí hi ha la trampa. La immediatesa i l'afany per obtenir diners fàcilment dels jocs d'atzar i les apostes sedueix cada cop més els adolescents, tant els que ja han arribat a la majoria d'edat com els menors que tenen entre 14 i 17 anys. Els joves combinen els portals digitals d'apostes esportives, el gaming i els jocs de cartes en línia amb altres de més convencionals, com les loteries (la Primitiva i la Bonoloto), els rasca i guanya i les escurabutxaques. Totes aquestes modalitats s'han popularitzat i normalitzat en anuncis i a internet. És una moda. I tot i que a priori la majoria d'estudiants no haurien de poder accedir a aquesta oferta, el 13% dels nois i el 4% de les noies que fan ESO van jugar amb diners en webs o aplicacions mòbils durant el 2021, i el 17% dels nois i el 10% de les noies ho van fer presencialment en locals o amb modalitats més clàssiques. "Les prevalences són molt elevades tenint en compte que la majoria d'estudiants són menors d'edat i legalment no poden jugar-hi. Els valors haurien de ser gairebé zero", explica el subdirector general de Drogodependències del departament de Salut, Joan Colom.

A Catalunya tenim cinc vegades més bars i restaurants amb màquines escurabutxaques que farmàcies. Hi ha 28.830 màquines instal·lades. I, tot i l'auge de les apostes per internet, continuen sent la principal via d'addicció al joc. No estan restringides en locals especialitzats, dedicats a les apostes, són al mig del lloc per anar a fer un cafè, una cervesa o un menú. Amb la musiqueta alegre i les llums de colors que criden l'atenció. No ho trobem estrany perquè hi estem acostumats. Però tot això té un preu invisible: el trastorn de joc i el joc problemàtic en totes les seves modalitats afecten el 0,5% i el 2,3% dels catalans, respectivament, segons el ministeri de Sanitat. I alguns experts avisen que el percentatge podria ser força més alt.

La quarta tipologia de joc amb diners més consumida durant el confinament, segons el ministeri de Salut, van ser les anomenades caixes botí, també conegudes com a loot boxes, recompenses que els jugadors reben a través de micropagaments per aconseguir nous personatges, tresors o habilitats de manera aleatòria, sense saber què ni quan els tocarà. Aquest element de sorpresa és el que assimila les caixes botí a les apostes amb diners i fa que siguin potencialment addictives. “Veiem una relació directa entre aquestes recompenses i la possibilitat que siguin un precipitador de conductes ludopàtiques”, adverteix Josep Lluís Matalí, coordinador de la unitat de conductes addictives de Sant Joan de Déu.

El nou bingo de Badalona –el sisè saló recreatiu de la ciutat– tindrà en un radi de 400 metres quatre centres educatius, dos serveis de salut mental i, just davant, un menjador social pendent d’obrir. El negoci es situarà al límit entre els barris de Llefià i Sant Roc, un dels punts amb un índex de pobresa més gran de l’entorn de Barcelona. “Tenim molts problemes socials i també de seguretat i incivisme. Posar-lo aquí [el bingo] és una bomba de rellotgeria. Portarà més misèria a moltes famílies i més dificultats en una zona prou calenta per la crisi”, diu Ignacio Segura, de la plataforma Stop Cases d’Apostes a Llefià, que agrupa entitats i comunitats de veïns contràries a l’establiment.

L’Explotació de la dissort i també la història d’una nissaga familiar. Una història de molt èxit, fonamentada, per a alguns, en les febleses humanes. Per a d’altres, en canvi, en la capacitat emprenedora de la iniciativa privada i, sobretot, en la genialitat d’una llicenciada en matemàtiques i especialista en econometria, Denise Coates, de 57 anys. Entre els anys 2000 i 2020 s’ha convertit en la dona més rica del Regne Unit i en una de les més riques del món, especialment els últims tres anys. En l’exercici passat va guanyar més diners que tots els presidents de l’Íbex-35 junts.

El ministre de Consum, Alberto Garzón, ha enviat una carta als presidents dels 25 clubs de futbol de Primera i Segona que han signat contractes de publicitat per als pròxims anys amb empreses d'apostes per advertir-los que hauran extingir-los quan s'acabi la temporada. Així ho han avançat fonts pròximes al departament que dirigeix Garzón, que també ha informat en la carta que el seu ministeri portarà al consell de ministres en els pròxims dies el reial decret que regularà la publicitat del joc. Fonts del Consell d'Estat han assenyalat també que aquest òrgan consultiu va lliurar el seu dictamen sobre el reial decret el passat dia 20.

Tenim un problema amb les apostes. A altres llocs, com el Regne Unit, han perdut la por a dir-ho obertament. A casa, sembla com si encara es digui amb la boca petita, però segons diferents estudis, Espanya té les dades més altes de joves entre 14 i 21 anys amb problemes de ludopatia. Cada cop més persones demanen tenir prohibida la seva entrada als locals oberts per les cases d’apostes, negocis oberts en ocasions a prop d’Instituts. Amb una aplicació pots apostar cada segon, cada minut, cada dia. Mai havia sigut tan fàcil apostar. I veure les cases d’apostes convertides en els grans patrocinadors de clubs de futbol i mitjans de comunicació esportius fa mal. Un primer pas per aconseguir un futbol més digne és aquest, prendre consciència que les apostes no són un joc. Les apostes, de fet, són en bona part un enemic del futbol. Bona part dels resultats arreglats ho són per culpa de les apostes.

Si el govern espanyol acaba aprovant l’esborrany del reial decret de comunicacions comercials que va presentar la setmana passada a la Comissió Europea, el negoci del futbol estarà obligat a buscar noves formes de finançament en un context ja de per si complicat a causa de la pandèmia del coronavirus. La nova norma, iniciativa del ministeri de Consum que lidera Alberto Garzón (Unides Podem), vol prohibir els anuncis de cases d’apostes a les samarretes dels equips esportius i a les tanques publicitàries dels estadis. També en vol restringir l’aparició als mitjans de comunicació (quatre hores de matinada), fet que canviaria el paisatge de les retransmissions futbolístiques de televisió i ràdio i sacsejaria el model de negoci de les principals capçaleres esportives. La patronal del futbol calcula que la mesura pot deixar els 42 clubs professionals de Primera i Segona sense 80 milions d’euros en concepte de patrocini, mentre que els mitjans donen per fet que no podran mantenir els 200 milions que cobren cada any dels anuncis de joc en línia, una quantitat que s’ha triplicat en els últims cinc anys.

El ple de les Corts Valencianes ha aprovat aquest dijous la llei de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia, que estableix, entre altres mesures, les distàncies mínimes que hi ha d'haver entre els locals de joc i els centres escolars. La norma ha rebut el suport del PSPV, Compromís i Unides Podem, el vot en contra del Partit Popular i Ciutadans i l'abstenció de Vox.

El ministeri de Consum prepara un reial decret per combatre l'extensió del joc online i la xacra de la ludopatia que duu associada. Es tracta d'un conjunt de 100 mesures en 37 articles que ara s'enviaran a la Comissió Europea i que alhora s'obriran a al·legacions dels agents socials. Tot i que ja fa temps que s'hauria d'haver legislat sobre aquest problema social, tant la filosofia de fons com la concreció de les mesures suposen un avanç important, però no complet. La principal excepció –que no és de poca importància– és la que es vol fer amb el futbol, de manera que les retransmissions esportives en directe a partir de les vuit del vespre quedaran fora de la prohibició general i, per tant, s'hi podrà incloure publicitat d'apostes. És aquí, en el futbol, on hi ha el gran negoci de les apostes i és, a més, la principal porta d'entrada dels joves en el món del joc online.

Ni futbolistes ni presentadors de televisió protagonitzaran els anuncis sobre joc i apostes, no es podran fer crides explícites a participar-hi, ni hi haurà via lliure per fer-ne publicitat durant tot el dia. El ministeri de Consum ha donat a conèixer les línies mestres d'un reial decret que es presentarà íntegrament dilluns i que posa restriccions a aquest sector, amb l'objectiu d'evitar la ludopatia i l'addicció. "Hi ha empreses que perdran molts diners", ha admès el ministre Alberto Garzón en roda de premsa, que ha assegurat que l'orientació de la norma té per objectiu "restringir" i no "prohibir", per evitar que els usuaris busquin el mercat il·legal i optin per operadores allotjades en paradisos fiscals, per exemple.