Una emoció serena, unes grans interpretacions i l’anhel de mantenir-se ferms contra culturicidis i guerres van caracteritzar l’homenatge que va rebre Joan Ramon Bonet dissabte al Teatre Principal d'Inca. “Ha sigut molt emocionant i m’ho he passat molt bé”, va dir Bonet en una breu roda de premsa posterior a l'acte, assegut entre Maria del Mar Bonet, la germana petita, i Joan Manuel Serrat, amic des dels temps dels Setze Jutges.

En aquest capítol d'una qüestió d'imatge. "I això és notícia?" és la pregunta que sovint veiem als comentaris de les notícies sobre premsa rosa i cultura pop. I, evidentment, no són notícies que ocupin les portades de diaris, però sí que són qüestions que sovint comentem amb els amics o la família al voltant d'una taula o a la barra d'un bar. I això és el que fem en aquest pòdcast: traslladar-nos a un local per repassar algunes notícies de la crònica social que serveixen no només per mantenir-se al dia de les xafarderies més destacades, sinó també per parlar de l'amor, l'amistat o les ruptures.

La família del cantant Joan Manuel Serrat creix. Luna Serrat, de 29 anys i neta del Noi del Poble-sec, ha anunciat que està embarassada de bessons. La noia, que és actriu i influencer, ha explicat la feliç notícia a través d'Instagram publicant una foto d'ella amb la seva parella, el jugador del Reial Madrid Dani Ceballos, mostrant diverses ecografies. Per acompanyar l'estampa, Luna Serrat ha triat una cançó del seu avi, De vez en cuando la vida.

Ja fa tres anys que Joan Manuel Serrat es va retirar dels escenaris, però aquest vespre ha fet una excepció i ha tornat a cantar El meu carrer, amb el mestre Joan Albert Amargós al piano. Ha cantat en rebre la Medalla d'Or, la màxima distinció de la Generalitat, que s'ha atorgat al músic i a l'actriu Núria Espert per dues trajectòries professionals i humanes excepcionals.

El Govern ha aprovat, a proposta del president de la Generalitat, Salvador Illa, atorgar la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya a Núria Espert i Joan Manuel Serrat. És la màxima distinció que atorga la Generalitat, amb la qual es reconeixen "trajectòries d’excel·lència i amb una contribució extraordinària al país". Les medalles s'entregaran el dilluns 22 de desembre, a les 18 h, en un acte institucional que tindrà lloc al Palau de la Generalitat.

Són les tres de la tarda a Guadalajara (Mèxic). Falta una hora perquè Joan Manuel Serrat faci una xerrada a la Fira del Llibre, i a fora de la sala hi ha un centenar de persones fent cua. A dins, les cadires ja estan gairebé plenes. Una mare i una filla comenten amb dues dones fins a quin punt admiren el conferenciant. En un moment determinat, una menciona el cognom “Serrat” i les altres queden desconcertades: pensaven que la cua era per veure Richard Gere, que fa un acte més tard. “Per això deien que era tan guapo!”, ressalta una d’elles. “És que Serrat també és molt atractiu!”, reivindica la dona més gran, i totes riuen. Les fans de Gere surten de la cua, però igualment hi ha massa gent: els organitzadors aixequen un cartell que diu “Cupo lleno” i se sent un “Oh” generalitzat que comença denotant tristesa i deriva en mal humor.

Joan Manuel Serrat es va convertir aquest dimarts en el gran protagonista de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara. Acompanyat de la comissària de la delegació barcelonina, Anna Guitart, el cantautor es va mostrar content d’assistir a la cita cultural d’un país “màgic” amb el qual va assegurar que manté una relació “franca”, tal com recull l'ACN. “Mèxic va ser una casa que es va obrir quan es van tancar les portes de la meva”, va dir. També ho va aprofitar per parlar de la seva decisió de deixar els escenaris: “No vol dir que m’hagi retirat, simplement un dia vaig decidir que era un bon moment per fer-ho”. “No es pot tenir tot a la vida, alguna cosa s’ha de sacrificar”, va afegir.

Maig és el mes eurovisiu per excel·lència, ja que és quan tradicionalment se celebra el festival de la cançó. Pocs dies abans que tingui lloc l'edició d'enguany –es farà el 17 de maig a Basilea– arriba La canción, minisèrie de Movistar Plus + sobre com Espanya va guanyar per primera vegada el certamen de la mà de Massiel i el La, la, la. A la producció, que s'estrena el 8 de maig i que es va presentar al BCN Film Fest, Marcel Borràs interpreta Joan Manuel Serrat, que era qui inicialment havia de representar Espanya al festival el 1968. Quan el del Poble-sec va demanar cantar la cançó en català va ser substituït per Massiel.

La tardor del 1935, enguany fa noranta anys, Barcelona va ser víctima d'una onada febril per les obres teatrals de Federico García Lorca. Es van fer 142 funcions de quatre obres seves en tres teatres diferents: La dama boba, Yerma, Bodas de sangre i Doña Rosita la soltera, que va ser una estrena absoluta. Durant la seva estada d'uns quatre mesos a la ciutat per preparar-ho tot, Lorca es va retrobar amb Dalí després d'estar distanciats molts anys. També va conèixer Gala, però no li va agradar i ella es va posar gelosa.

La capacitat de convocatòria de la festa en honor a Santa Eulàlia que impulsa el Gremi de la Restauració de Barcelona la tenen pocs actes de la ciutat. Polítics, empresaris, intèrprets, cantants i, en especial, cuiners que forgen la gastronomia catalana es troben en un acte que deixa enrere les tensions de l'actualitat. A més, enguany la setena celebració de la copatrona de Barcelona ha tingut el protagonisme especial de Joan Manuel Serrat com a convidat d'honor, que ha estat presentat a la sala de festes La Paloma per la cantant i companya de professió Lolita Flores.

Un dels avantatges de proclamar el seu “acomiadament per voluntat pròpia”, com va fer Joan Manuel Serrat el 2022 al tancar la seva gira de comiat, és que sempre ets a temps de canviar d’idea i, també per voluntat pròpia, oferir un concert com el d’ahir al Palau Sant Jordi, precisament l’escenari del seu comiat. El motiu bé s’ho valia: destinar la taquilla als afectats per la DANA a València, un propòsit que va engrescar també Estopa i el trio format per Andrea Motis, Judit Neddermann i Lucia Fumero, que van congregar entre tots prop de 15.000 espectadors i van recaptar 775.000 euros, lluny del milió que l’organització s’havia marcat com a objectiu, tot i que encara es poden fer donacions a la web www.barcelonaambvalencia.cat fins al 5 de desembre.

"Que el temps de la foscor sigui curt i passi ràpidament", ha dit Joan Manuel Serrat en la presentació del concert Barcelona amb València que es farà al Palau Sant Jordi el 29 de novembre a partir de les 20.30 h. Serà un esdevenint benèfic, el 100% de la recaptació del qual es destinarà als afectats per la DANA a València a través de la Creu Roja. A més de Serrat hi actuaran Estopa i un trio format per Andrea Motis, Judit Neddermann i Lucia Fumero. El concert és una iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona coordinada per la promotora The Project, i compta amb la col·laboració de l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya, l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya i l'Associació de Promotors Musicals, a més de la Generalitat. Les entrades es poden adquirir a ww.barcelonaambvalencia.cat.

Dues cançons de Joan Manuel Serrat (la Saeta de Machado i Mediterráneo), una de Rosana (Si tú no estás), una popularitzada per Los Payasos de la Tele (Hola, don Pepito, del porto-riqueny Ramón Rivero), una altra popularitzada per Nino Bravo (Libre) i l'himne d'Astúries (Asturias, patria querida). Aquestes són les sis cançons que representen Espanya en el Cançoner de la Unió Europea, un projecte de l'ONG The European Union Songbook Association que s'ha publicat aquest dimarts i que es pot consultar a l'aplicació EU Songbook. El cançoner inclou sis cançons de cadascun dels 27 estats membres de la Unió Europea (UE), a més de l'himne europeu (el Cant de joia de Schiller que Beethoven va adaptar a la Novena simfonia) i un tema britànic (Should old acquaintance be forgot, de l'escocès Robert Burns).

"Com poden veure, soc un home gran, tirant a vell", s'ha presentat a si mateix Joan Manuel Serrat aquest divendres al Teatro Campoamor d'Oviedo, on ha rebut el premi Princesa d'Astúries de les arts 2024. El músic barceloní, que es va retirar dels escenaris el 2022, ha pronunciat un discurs d'agraïment al rebre el premi que ha tancat amb una petita sorpresa: trencant el protocol de l'acte, ha cantat el seu tema Aquellas pequeñas cosas amb l'únic acompanyament d'una violinista. "A mi m'agrada cantar, i no se m'acut una altra manera de donar-los les gràcies que cantant una cançó", s'ha justificat.

Hi ha tantes Núries Feliu com persones que van estimar-la. Si no, proveu-ho vosaltres mateixos: demaneu a algú que us la descrigui. No era només una cantant, però tampoc només una actriu. No era una intèrpret de jazz, ni una cantant de cuplet. No era una estrella de la cançó, però tampoc una ambaixadora de la cultura catalana. Era tot això i molt més a la vegada. Ser tan deliciosament inclassificable va jugar males passades a la cantant de Sants, que sovint va veure's reduïda a etiquetes simplistes que menystenien la seva personalitat polièdrica i expansiva.

Lluís Canut (Barcelona, 1957) es jubila, però no es retira. És un dels grans noms del periodisme esportiu, amb gairebé cinquanta anys d’ofici, repartits en tres cases: Ràdio Barcelona, Catalunya Ràdio i TV3. El 21 de maig s’estrena la seva última obra periodística: una docusèrie sobre Johan Cruyff per a TV3 i Amazon. Els seus companys del programa Vaques sagrades també li han preparat un homenatge televisiu en què participen grans amics seus, com Ronald Koeman o Joan Manuel Serrat. En aquesta conversa més íntima, Lluís Canut explica per primera vegada que fa uns anys que li van diagnosticar la malaltia de Parkinson.

El cantautor Joan Manuel Serrat (Barcelona, 1943) ha estat guardonat amb el premi Princesa d'Astúries de les arts. Després de retirar-se dels escenaris a Barcelona el desembre del 2022, punt final d'una gira mundial de 74 concerts titulada El vicio de cantar 1965-2022, ara que ja fa seixanta anys que té vint anys, el músic està recollint diversos premis per una trajectòria de més de cinquanta anys i 500 cançons: el juny passat va rebre el Premi Nacional de Cultura i la Medalla d'Honor de la SGAE. "No saben amb quanta alegria i emoció rebo la notícia de la concessió del premi Princesa d'Astúries de les Arts 2024. Voldria agrair al jurat haver valorat tan generosament els meus mèrits i també donar les gràcies a tots aquells que en aquesta ocasió i en altres anteriors van proposar unir el meu nom a la llista de guardonats per aquest premi", ha assenyalat en una declaració remesa a la fundació que concedeix els guardons i en la qual agraeix també al jurat que hagi valorat tan "generosament" els seus mèrits.

Mentre el seu estimat Barça es jugava les garrofes europees contra el Porto, Joan Isaac celebrava 50 anys d'ofici amb un recital musicalment de primera, emocionalment de Champions i al final també amb un rampell polític quan el cantautor d'Esplugues va tancar la nit amb A qui correspongui. "Què n'heu fet, d’aquell diumenge / d’aquell any dos mil disset. / Ja no us crec, no me’n refio, / deixeu-nos pas a la gent!", va esclatar amb ràbia contra la gestió posterior a l'1 d'Octubre en aquesta cançó del disc Tinc una casa al mar (2023). En sentir la lletra bona part del públic va correspondre cridant "independència" amb la mateixa rotunditat amb què abans havia ovacionat "la bandera negra al cor" a propòsit de Salvador Puig Antich a A Margalida, tant en la versió coral del Cor Arc com en la interpretació amb el pianista Antoni-Olaf Sabater.

Joan Isaac (Esplugues de Llobregat, 1952) s’acosta amb la calidesa habitual. Fa una abraçada i dos petons. Esbufega i allibera les paraules: “Estic acollonit perdut!” Ho diu somrient, segurament per treure ferro a la responsabilitat que sent davant el concert que oferirà el dimarts 28 de novembre al Palau de la Música (21 h), punt culminant d’un any dedicat a celebrar “50 anys de cançons i 70 de vida”. S’entén el vertigen de contemplar mig segle de feina. “Serà una festa perquè estaré envoltat d’artistes que anava a veure quan era jove. I ara, tenir-los cantant cançons meves, compartint escenari amb ells...”, diu omplint de sentiment els punts suspensius.

Dues setmanes després de confirmar la ruptura sentimental amb Rosalía, Rauw Alejandro ha publicat la cançó Hayami hana, en què s’acomiada de la cantant de Sant Esteve Sesrovires amb un missatge d’agraïment, sense rancor ni retrets. “Et dic adeu, que et vagi genial”, canta Rauw Alejandro. Repassem altres cançons que aborden les ruptures i el desamor amb serenitat.