L'abril passat Jamie Foxx va abandonar la pel·lícula que estava rodant amb Cameron Díaz, Back in action, per motius mèdics que fins ara no havien sortit a la llum. Tampoc una publicació a Instagram al mes de juliol va servir per clarificar el problema de salut que havia patit: "Vaig passar per una cosa que mai, mai m'hauria pensat que em passaria". Però després de ser premiat als Critics Choice Association Awards Celebration of Cinema & Television, l'actor no va poder evitar el miler de mirades de l'auditori i l'expectació dels seus fans i dels mitjans de comunicació per saber el motiu de la seva desaparició pública des de feia vuit mesos.

Quan hi ha debat polític, és interessant veure a quant es paga el quilo de cita literària. A qui citar? A qui no citar? Amb quina cita contracitar si l’altre ha citat algú que t’és incòmode o et posa el dit a l’ull?

La BBC continua amb la seva programació especial per la mort de la reina Elisabet II. Els presentadors dels informatius de divendres a la tarda duien tots corbata negra, igual que els col·laboradors i especialistes que entrevistaven. Si bé el plató és el mateix de sempre, quan el pla mitjà es tanca sobre el convidat de la taula el fons és negre amb l’escut monàrquic en un gris més atenuat, cosa que dona a la imatge el caràcter luctuós necessari. Primer Clive Myrie i després Ben Brown anaven donant pas a les reporteres, que connectaven des dels diferents punts on la ciutadania podia expressar el seu condol. Les periodistes vestien totes de negre rigorós. L’endemà de la defunció, la programació se centrava en mostrar tots els rituals que el país celebra per acomiadar la reina amb honors. Des de campanades solemnes d’esglésies i abadies, fins a protocols militars, passant per les cerimònies religioses i, sobretot, la gent del carrer portant flors i targetes d’agraïment a les portes de les residències vinculades a la família reial. Seguint la línia editorial que la cadena va encetar dijous a la tarda, la BBC va eliminar les filigranes televisives i continuava utilitzant la màxima sobrietat per homenatjar la reina. Va defugir muntatges musicals emotius per centrar-se en la majestuositat de fotografies, imatges fixes més que no pas en moviment. El retrat té més transcendència visual, l’instant pot ser triat amb més precisió i el missatge queda més definit. Les imatges d’arxiu no apareixien conformant un bucle a la babalà sinó que estaven agrupades per temàtiques: la familiar, la de política internacional, la solidària o la popular s’oferien sempre en funció del discurs televisiu que es desenvolupava en aquell moment.

Fa riure per sota el nas sentir tots aquests discursos que pretenen ser trencadors, disruptius, distòpics, provocadors, objecte de persecució, si no revolucionaris i tot, i que de fet ja formen part del pensament hegemònic, políticament correcte, i que s’han instal·lat al poder polític i governen tota mena d’institucions. Fa riure pel ridícul de voler presentar com a subversiu allò que ja constitueix el codi normatiu dominant en una societat que es pensa que ja ve de tornada de quasi tot. Sí: la subversió retòrica és avui dia la base de la veritable ideologia benpensant, i per això dibuixa una revolució innòcua, per molt que empri un llenguatge irreverent i aparentment agressiu.

En plena negociació entre el PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez, el rei Felip VI dona el vistiplau al diàleg i “l’entesa” entre el govern espanyol i la Generalitat que els socialistes estan disposats a impulsar a canvi que Esquerra faciliti la investidura. En el tradicional missatge televisat de la nit de Nadal, el monarca ha avalat l’estratègia del PSOE, però també ha posat la seva línia vermella: el diàleg ha d’estar sempre dins de la Constitució. L’advertència és clara. Felip VI ha fet una crida: “A la voluntat d’entesa i d’integrar les nostres diferències dins del respecte a la nostra Constitució, que reconeix la diversitat territorial que ens defineix i preserva la unitat que ens dona força”.

El president de la Generalitat, Quim Torra, afronta aquesta Diada com l’avantsala de la resposta a una eventual condemna del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l’1 d’Octubre. El president, que ha assegurat per activa i per passiva que “no acceptarà” cap veredicte que no sigui l’absolució, prendrà aquest dimecres el pols del carrer en un moment de desconcert a les files independentistes per la manca d’estratègia comuna. Aquest vespre, en el missatge institucional de la Diada, ha demanat "determinació", "unitat" i "coratge" als catalans per "encarar els temps" que venen i ha cridat a "tornar a exercir" el dret a l'autodeterminació.

El conflicte català ha tornat a ser enguany un dels temes centrals en els discursos dels presidents autonòmics durant el missatge de Cap d'Any. Després que el cap de l'executiu català, Quim Torra, fes ahir una crida a la unitat per fer efectiu el "mandat democràtic de llibertat" durant el 2019, el lehendakari, Íñigo Urkullu, ha reclamat aquest dilluns un pacte entorn de la Constitució i d'un model d'estat que reconegui la plurinacionalitat de l'estat espanyol. Al seu entendre, aquest és el camí per superar la "fragilitat de l'Estat". En el mateix sentit, el president ha expressat el seu desig per "avançar" durant el 2019 en l'autogovern basc.

Felip VI bascula el seu discurs sobre Catalunya amb el canvi de govern a Espanya. Gairebé nou mesos després que s’alineés amb la repressió del PP i acusés el Govern d’haver comès una “deslleialtat inadmissible” amb l’1-O, el rei d’Espanya va optar aquest dijous per significar-se amb la causa per l’entesa entre Catalunya i l’Estat. En la seva intervenció a la cerimònia d’entrega dels premis de la Fundació Princesa de Girona, on no va assistir cap membre del Govern i que va estar marcada per les protestes dels CDR, el monarca va cridar a construir una Catalunya “de tots i per a tots”, i va apel·lar al “diàleg” i a la “convivència permanent” dins del marc constitucional. Va ser un discurs molt en la línia del que defensa l’executiu de Pedro Sánchez i que arriba poc més d’una setmana abans de la primera reunió entre el president espanyol i el de la Generalitat, Quim Torra.

Un dia després d’advertir des de la tribuna del Congrés que fora de la llei “només hi ha imposició” i “la negació de la llibertat”, el rei Felip VI va visitar Girona i va passar de llarg del Procés. El rei va assistir als premis de la Fundació Princesa de Girona, que es donaven a l’Auditori de la capital gironina en una gala a la qual també van assistir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat; el delegat del govern espanyol, Enric Millo, i l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

Barack Obama ha posat fi a la seva presidència amb el mateix discurs d’esperança que el va portar fins a la Casa Blanca ara fa vuit anys. El primer president afroamericà de la història dels Estats Units –que traspassarà el poder al republicà Donald Trump el 20 de gener– va demanar als seus conciutadans, en el seu discurs de comiat dimarts, que defensin la democràcia, perquè només així el país, ara dividit, aconseguirà “una unió perfecte”.

El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, ha tornat a insistir que el lideratge del club a nivell mundial "no només té a veure amb si el Barça guanya o perd". "Estem molt satisfets", ha resumit Bartomeu sobre la situació esportiva: "Podem tenir un doblet màgic".

Arriba Íñigo Errejón a la carrera de San Jerónimo. Abric gris i camisa blava. La mà dreta de Pablo Iglesias és puntual. Encara falta mitja hora per a l'inici del discurs dur que ha madurat Mariano Rajoy per replicar Pedro Sánchez, que crisparà l'hemicicle, amb els previsibles aplaudiments de la bancada popular i la desaprovació de la socialista. Algú podria pensar que el fet que Errejón sigui matiner vol dir que s'ha pres seriosament el missatge del líder del PSOE, que aquest dimarts havia repetit fins a la sacietat –dirigint-se a Podem per buscar els vots que li faltaran per ser investit– l'enunciat d'"això ho podem fer la setmana que ve". Però no és el cas. Amb un català polit, el portaveu de la formació morada admet a l'ARA que el missatge de Sánchez ni el va seduir ni el va sorprendre. Parla de pressa, però parla clar. "Va semblar el missatge de qui vol ser president per un dia", exposa Errejón abans d'enfilar la porta del Congrés.

El nou president del Congrés, el socialista Patxi López, ha pres possessió del seu càrrec i en seu primer discurs ha volgut transmetre un tarannà dialogant però també molt compromès amb la unitat d'Espanya, en la línia del que va ser el seu mandat com a lehendakari socialista amb el suport del PP. López ha explicat que al Congrés hi ha gent que defensa "coses molt diferents" i que té "diverses formes d’entendre la identitat". Aquesta és, segons ell, "l’essència de les societats lliures i democràtiques". López ha fet una defensa de "la discrepància, la crítica, el diàleg i l'acord". Per al nou president de la cambra baixa, que controlen el PP i C's, cal "buscar punts d’entesa com a gran valor polític". Pel que fa al model d'estat, ha indicat que Espanya "és plural i diversa també en la forma d’entendre identitats, però és sobretot un projecte comú". Segons ell, és "un pacte ciutadà" que no es pot qüestionar.

Resum de l'acte de presa de possessió del 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, celebrat ahir al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Fragments del discurs de Carles Puigdemont, candidat a la presidència de la Generalitat, durant el debat d'investidura del 130è president de Catalunya.

La cap de files de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha estat la primera veu de l'oposició que ha intervingut després del discurs d'investidura de Carles Puigdemont, candidat a la presidència de la Generalitat. Arrimadas, que desitjava un nou escenari electoral al març, ha criticat l'acord d'última hora de Junts pel Sí i la CUP. La cap de l'oposició ha retret a les dues forces independentistes que hagin fet un "cordó sanitari a la majoria dels catalans", en referència a l'entesa que assegura l'estabilitat parlamentària del nou Govern. Ha subratllat que "més que mai fa falta una bona oposició", i ha recordat que Ciutadans, PSC, PP i Catalunya Sí que es Pot van recollir més vots que Junts pel Sí i la CUP als comicis de la tardor. "Això no és digne d'un Govern que vol representar tots els catalans", ha recalcat Arrimadas. "Davant d'un Govern que exclou fa falta una oposició que dialogui", ha afegit.