L'executiva d'Esquerra Republicana està molesta per la carta que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va publicar dissabte, després de conèixer l'aval dels republicans a la investidura de Salvador Illa, i així ho ha fet saber aquest dilluns. En un comunicat després de la reunió de l'executiva del partit d'aquest matí, la formació lamenta que se'ls apunti com a responsables d'una eventual detenció de l'expresident i exigeixen "una rectificació i una disculpa": "Davant la carta publicada per part del president Carles Puigdemont en contra de la decisió presa per la militància d’Esquerra Republicana [...], l’executiva del nostre partit exigeix una rectificació i una disculpa", manifesten els republicans. La formació demana "respecte" a la seva militància, i diu que l'"ofèn" que es digui que si el detenen serà culpa seva: "Considerar que una hipotètica detenció del president Puigdemont seria culpa d’Esquerra Republicana és una ofensa", afegeixen.

D’entre totes les entitats i partits que van quedar en xoc després de la DUI i el 155, l’ANC és probablement la que més ha patit el desgast. Hi va haver un temps en què l’Assemblea era el mascaró de proa de l’independentisme i havia arribat a actuar de trencaglaç quan els partits i el Govern oposaven resistència.

Fa cinc anys feia el mateix exercici amb el president Bartomeu. Preguntes pensant en l’assemblea d’aquest octubre. Ara, a Laporta.

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) continua en la línia de l'any passat amb un manifest per a la Diada Nacional que torna a posar contra les cordes els partits independentistes, als quals avisa que les seves negociacions per a la investidura espanyola només fan "perdre el temps" i els torna a dir que impulsarà una llista cívica si ERC, Junts i la CUP no fan "efectiva" la independència. Malgrat que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar que aniria a la manifestació de l'ANC perquè "l'escenari és diferent" i que la convocatòria estava enfocada "cap a la pressió cap al govern espanyol en ocasió de la investidura", el cert és que el to de l'organització liderada per Dolors Feliu insisteix que l’acord que volen és "la independència de Catalunya" a través del "debilitament de l’estat repressor" aprofitant la presidència de torn de la UE i activant la majoria del Parlament de Catalunya per fer-ho possible aixecant la suspensió de la declaració unilateral d'independència (DUI).

Quan falten deu dies per a la Diada, l'Assemblea ha fet públic aquest divendres el vídeo amb què vol cridar a la mobilització en un Onze de Setembre que arriba aquest cop marcat per les negociacions per a la investidura a l'Estat. L'entitat presidida per Dolors Feliu fa dies que envia missatges crítics amb les converses obertes amb el PSOE per part dels partits independentistes, però l'anunci difós aquest divendres redobla la pressió per part de l'ANC als partits: "Pactar amb qui ens reprimeix i ens espia no pot ser el camí", afirma la veu en off durant el vídeo, en què es demana "no oblidar" que l'objectiu és la independència i es reivindica la validesa del resultat de l'1-O.

L'assemblea telemàtica del Barça per aprovar l'acord del patrocini amb Spotify ha començat amb cert retard per problemes tècnics i amb constants preguntes dels compromissaris blaugranes sobre la confidencialitat de l'acord, que ha impedit que l'entitat blaugrana faci públiques de manera oficial les xifres de l'operació. Tot i això, el president Joan Laporta i la seva junta directiva han rebut la llum verda dels socis per signar un patrocini que lligarà les dues marques durant els pròxims dotze anys. En el moment de la votació hi havia 906 compromissaris dels 4.478 citats –32 a les 10 h del matí– i els resultats han avalat per àmplia majoria la proposta de la junta: 27 vots en blanc, 49 socis han dit no i el vot afirmatiu ha rebut 625 suports. Per a Laporta, el lligam amb Spotify "forma part de les solucions per posicionar el Barça a la primera línia mundial" i aconseguir que el club es recuperi de la situació de "pràctica fallida" en què va quedar després del mandat de l'anterior junta, que "no va fer una bona gestió". "Avui puc dir amb orgull que hem tornat l’alegria al Barça", ha resumit el president.

El vicepresident Eduard Romeu, que juntament amb Àngel Riudalbas, Joan Solé i Ferran Olivé va rebre el sí de l’assemblea per entrar a la junta del Barça malgrat no integrar la candidatura original de Joan Laporta, va ser l’encarregat d’explicar l’operació per obtenir 525 milions d'euros per refinançar el club. “Les coses ja s’estaven fent malament abans de la pandèmia. Anàvem coixos i hem caigut. El covid té culpa en la situació en què ens trobem, però no serveix per explica-ho tot”, va introduir abans de detallar algunes decisions en matèria econòmica.

La d’ahir va ser una assemblea incompleta. Una primera part d’un tot que no s’entén sense l’assemblea que el Barça farà d’aquí uns mesos, amb l’auditoria acabada i amb tota la informació sobre la taula per saber com va ser la gestió de Josep Maria Bartomeu. Sense tenir les conclusions de la due diligence i en la línia dels discursos que ha fet des de la seva victòria electoral, Joan Laporta va voler ser magnànim amb l’anterior equip de govern, amb un discurs més de futur que de passat, avisant que no s’actuarà per “venjança”, però alhora advertint a Bartomeu que si es detecten “conductes delictives” s’exigiran responsabilitats.

Els socis de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) han aprovat per àmplia majoria els deu principis d'acció política institucional i els quinze punts de posicionament que havia plantejat el secretariat nacional de cara a les eleccions previstes per al 14 de febrer, que passen per fiscalitzar les propostes electorals i l'acció del Govern que se'n derivi. La iniciativa vol examinar els programes amb què l'independentisme es presentarà als comicis i insta els partits a ser "fidels al mandat de l'1 d'Octubre i a la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017", cosa que l'entitat considera vigent. Els 25 punts s'han votat per separat i han obtingut un 91,61% de vots a favor de mitjana i una participació de 6.543 socis.

La candidatura sobiranista a la Cambra de Comerç de Barcelona, guanyadora de les recents eleccions a la institució empresarial, ha anunciat aquest divendres que ocuparà els 12 seients del consell executiu de l'entitat i que estudia quatre noms per presidir-la.

L'entitat empresarial sobiranista Cercle Català de Negocis (CCN) impulsarà candidatures independentistes a les pròximes eleccions a les cambres de comerç, que se celebraran el 8 de maig, segons un comunicat de l'entitat. L'organització empresarial se suma així als esforços de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que també dona suport a la creació de llistes de caràcter independentista per dirigir les cambres.

Florentino Pérez, president del Reial Madrid, ha destacat en la part esportiva del seu discurs a l'assemblea general ordinària del club l'èxit d'una etapa històrica, però ha advertit del perill de caure en una "exigència desproporcionada". El discurs de Florentino Pérez ha destacat en el primer punt, l'informe del president, el dolç moment present, però ha acabat amb una advertència sobre la impossibilitat de guanyar sempre: "Hem d'evitar caure en l'error d'una exigència desproporcionada i pensar que els triomfs arriben de manera fàcil. Darrere dels títols que marquen una època hi ha molt esforç i sacrifici".

Un any més, i ja en són set, ha tornat a passar. Tot i els dubtes, tot i la sensació de cansament, tot i el desànim. L’ANC ha aconseguit tornar a mobilitzar centenars de milers de persones (al voltant d'un milió, segons la Guàrdia Urbana) que han desbordat l’avinguda Diagonal i han tornat a evidenciar la força de l’independentisme. Un clam per la República i la llibertat que, com sempre, deixa moltes imatges per a la història, però que sobretot envia al món un missatge molt potent: el desig que Catalunya es converteixi en un nou estat europeu es manté inalterable.

Un any més, i ja en van set, ha tornat a passar. Tot i els dubtes, tot i la sensació de cansament, tot i el desànim. L’ANC ha aconseguit tornar a mobilitzar centenars de milers de persones (encara no hi ha una xifra oficial d’assistents) que han desbordat l’avinguda Diagonal i han tornat a evidenciar la força de l’independentisme. Un clam per la República i la llibertat que, com sempre, deixa moltes imatges per a la història però que sobretot envia al món un missatge molt potent: el desig que Catalunya es converteixi en un nou estat europeu es manté inalterable.

L'ANC ha tornat a convocar l'independentisme perquè surti al carrer per reclamar "República, ara". La mobilització, a Barcelona, ocupa des del monument de Colom fins el Parc de la Ciutadella. En un moment en què els partits independentistes –JxCat, ERC i la CUP– no han pactat encara un full de ruta comú dos mesos després de les eleccions, la manifestació té com a objectiu exigir unitat d'acció per deixar enrere el 155 i exigir al nou Govern que posi en marxa la República. Hi assisteixen els líders dels partits independentistes, des de la CUP fins al PDECat, passant per ERC, JxCat i Demòcrates.

Els números del Barça al descobert. El club que presideix Josep Maria Bartomeu ha presentat la memòria econòmica d'aquesta última temporada, en què es reflecteixen els objectius de l'entitat per a aquest nou curs. Tal com va avançar l'ARA, el club ha pagat "primes de fitxatge" per valor de 154 milions. En realitat, són primes de renovació dels jugadors que van millorar la seva relació contractual amb el Barça, 106 a llarg termini (majoritàriament a Messi) i 46 més a curt termini (a Neymar). En la memòria econòmica, aquests 154 milions apareixen com a saldos deutors, diners que s'han avançat als jugadors i s'aniran amortitzant fins al 2021, durant els anys de contracte dels futbolistes que se n'han beneficiat, i que apareixen com a diners per cobrar en el balanç.

La interlocutòria de la jutge Carmen Lamela que envia a presó incondicional els presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, obvia una part dels fets del 20 de setembre a la concentració davant les portes de la seu d'Economia. Assumeix la tesi de l'informe de la Guàrdia Civil que va remetre sobre les mobilitzacions.

Arribar a les institucions és una feina complexa, més fàcil, això sí, si es disposa del vent favorable que prové del vot de càstig generat per la crisi econòmica. Més difícil és evitar que el pas del temps et desgasti, temperi la simpatia que es genera i erosioni l'atractiu que atorga no haver hagut de pactar. Aquestes són les coordenades que emmarquen la crisi que viu Podem al País Valencià i que han propiciat la dimissió de l'encara secretari general, Antonio Montiel, qüestionat pels seus acords amb PSPV i Compromís i per haver traslladat l'eix de l'acció política de la formació a les institucions. Montiel s'ha acomiadat reconeixent que potser els "va fascinar massa la lluita electoral", però negant les crítiques a un presumpte desig de concentrar el poder. L'encara secretari general ha assegurat que van ser les urgències del treball electoral les que van propiciar "un escàs grup de dirigents".

L'ANC celebrarà la cinquena assemblea general ordinària (AGO) el proper 29 d'abril. L'assemblea ha de servir per ratificar el full de ruta de l'entitat que presideix Jordi Sànchez. Segons ha pogut saber l'ACN, està previst que el Secretariat Nacional aprovi l'esborrany de ponència el dia 11 de març. Un cop publicat a la web, les assemblees territorials tindran quinze dies –entre el 16 i el 31 del mateix mes– per debatre el document. Gairebé un mes després, el 21 d'abril, es faran públiques les esmenes al full de ruta que se sotmetrà a votació a l'assemblea general.