Si l'hem de definir a grans trets, el govern que ha conformat Salvador Illa és femení, barceloní, veterà en política i té uns 50 anys. D’entrada, com el primer govern de Pere Aragonès (tant durant la coalició amb Junts com en la composició al final de la legislatura), està format majoritàriament per dones (9 dones i 8 homes), però la seva mitjana d’edat és quatre anys i mig superior a la del primer executiu que va conformar el republicà, de 51,9 anys.

El nou govern de Salvador Illa està plenament en marxa després de la presa de possessió dels nous consellers aquest dilluns. Després que el ja president prometés el càrrec el dissabte, i que al llarg del cap de setmana s'anessin coneixent els noms que conformaran el consell executiu a partir d’ara, els consellers ho són en plenes funcions. "¿Prometeu complir fidelment les obligacions del càrrec que assumiu, al servei de Catalunya i amb lleialtat al president?", ha preguntat el president de la Generalitat, Salvador Illa, a cadascun d'ells en un acte solemne al Palau. Els 16 hi han respost afirmativament, i aquest dimarts ja tindrà lloc la primera reunió del consell executiu.

Després de decidir sortir del Govern, Junts per Catalunya ha de definir com reordena les seves cares visibles ara que serà a l'oposició, començant pels consellers sortints de l'executiu. Violant Cervera, Gemma Geis, Victòria Alsina, Jaume Giró, Josep M. Argimon i Lourdes Ciuró han estat destituïts oficialment aquest dilluns –el vicepresident, Jordi Puigneró, va ser cessat pel president després del debat de política general– i faran el traspàs de carteres als nous consellers aquest dimarts a la tarda. A partir d'aquí se'ls obren dues possibilitats: continuar la carrera política o tornar al món privat. Cap d'ells té acta de diputat –per tant, en l'àmbit nacional és difícil que continuïn sent visibles–, però el partit té un repte important a la cantonada i els consellers sortints es poden convertir en un actiu: les eleccions municipals. Una "possibilitat", segons diverses fonts consultades, és situar-ne uns quants a les llistes, tot i que Junts encara no ho ha debatut formalment.

Una vegada constituït el govern de coalició ERC-Junts, fruit de les eleccions del 14-F al Parlament, ja hem pogut fer l’anàlisi habitual de la presència i l’activitat dels seus membres a Twitter, la xarxa que aquests anys està canalitzant bona part de la comunicació política. En aquesta ocasió, a més del president Aragonès i els titulars de les 14 conselleries, he observat també el segon nivell de l’executiu català, l’anomenat popularment sottogoverno, format pels secretaris generals del mateix govern, de la presidència i de cadascun dels departaments.

Hi havia una norma de ferro per a qualsevol cap nord-americà d’empresa temptat de parlar de política: no ho facis. Aquesta doctrina s’ha anat diluint, ja que els alts executius s’han vist forçats a prendre partit davant les desigualtats, les guerres culturals o el clima. Fins ara, el camí ha estat fàcil: és més divertit exposar una forma de veure la vida que no pas una estratègia per fer créixer l’ebitda. Però el 2020 aquesta nova raça de consellers delegats activistes s’enfrontarà a tres problemes que els polítics coneixen prou bé: l’acusació d’hipocresia, el risc d’una recessió i els canvis ideològics desestabilitzadors.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha desafiat aquest dimecres l'oposició a presentar una moció de censura si el volen desbancar. En resposta a la líder del grup dels comuns, Jèssica Albiach, que li ha reclamat noves eleccions, el cap de l'executiu ha assegurat que seria una "irresponsabiitat" avançar ara els comicis a Catalunya i ha insistit que JxCat i ERC compten amb la "majoria" de la cambra per seguir governant.

Els tretze consellers de la Generalitat van prendre possessió del càrrec ahir en una emotiva cerimònia al Palau de la Generalitat. Els van acompanyar els familiars dels presos polítics i dels exiliats, als quals es va reservar un paper protagonista. Aquest dilluns començaran els protocol·laris traspassos de carteres entre els consellers sortints i els entrants, tot i que aquest cop hauran de recórrer al simbolisme per superar la realitat judicial. Només Ester Capella (Justícia) i Jordi Puigneró (Polítiques Digitals i Administracions Públiques) podran coincidir a les conselleries amb els seus predecessors, Carles Mundó i Meritxell Borràs, respectivament. Per a la resta serà dimarts la data escollida, i l'escenari: les presons madrilenyes o l'exili belga.

El decret de nomenament del vicepresident i els consellers ja està publicat. Apareix en el 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' (DOGC) publicat en versió digital passada la mitjanit de dijous. D'aquesta manera, després que el president Quim Torra hagi substituït els consellers vetats Toni Comín, Lluís Puig, Josep Rull i Jordi Turull, el nou Govern és una realitat i la data de caducitat del 155 comença a visualitzar-se.

El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha justificat aquest dimecres la substitució dels consellers presos o exiliats per la necessitat de "reprendre el rumb" de les institucions catalanes després de mesos d'intervenció de la Generalitat arran del 155. "Calia tornar a governar-nos nosaltres mateixos", ha assegurat en una entrevista a 'Els matins' de TV3. En aquest sentit, el portaveu dels republicans ha dit que "la millor manera de defensar l'1-O és ser com més forts millor" i ha vinculat aquesta fortalesa a la posada en marxa, finalment, del nou Govern. Sabrià ha aplaudit "la fi del 155" amb aquests canvis en el govern de Quim Torra, tot i que ha confessat que tenen "sentiments ambivalents" perquè el president de la Generalitat hagi optat per la substitució i no per la restitució, i ha agraït la feina de Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín i Lluís Puig.

El president de la Generalitat, Quim Torra, és l'únic amb la facultat de nomenar els seus consellers. La Moncloa accepta aquest precepte, però afegeix tot seguit que el decret de nomenament ha de passar per un filtre de legalitat mentre hi hagi el 155 en marxa. I, segons el secretari d'estat d'Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro –avalat per l'Advocacia de l'Estat–, el decret que va signar Torra no el passa. De Castro ha respost aquest dilluns la carta que li va fer arribar el secretari del Govern, Víctor Cullell, en què demanava al govern espanyol que especifiqués en base a quina llei s'havia decidit no publicar els nomenaments al 'Diari Oficial de la Generalitat' (DOGC). En la resposta, la Moncloa no cita cap llei, però assegura que quatre dels consellers no podrien exercir de forma "vàlida i efectiva" el seu càrrec.

La presa de possessió dels consellers segueix encallada a l'espera que o bé el govern espanyol publiqui el nomenament dels consellers al 'Diari Oficial de la Generalitat' (DOGC), o bé el president del Govern, Quim Torra, mogui fitxa. En una entrevista a RAC1, el futur vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha explicat que l'informe jurídic que ha demanat Torra a la comissió jurídica podria estar enllestit aquest mateix dijous. "Esperem tenir avui l'informe que ens aportarà més llum jurídica als camins que hem de seguir", ha indicat.

Amb la incògnita de la presa de possessió sobre la taula, aquest dimecres al matí el diputat d'ERC al Congrés de Diputats Joan Tardà ha aclarit una mica l'escenari. Tardà ha confirmat que ni Ester Capella ni Teresa Jordà, les que han de ser les noves conselleres de Justícia i Agricultura respectivament, no han sigut convocades a l'acte de presa de possessió que l'executiu de Quim Torra havia previst per avui –però que continua en l'aire perquè els nomenaments dels consellers encara no s'han publicat al DOGC–. "No han sigut convocades; puc dir que tant Capella com Jordà no hi seran", ha explicat el diputat republicà en una entrevista a TV3. De tota manera, Tardà ha assegurat que ignora si hi haurà presa de possessió o no.

El 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' (DOGC) ha publicat aquest dilluns a la matinada el decret de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'administració de la Generalitat de Catalunya però no el dels nomenaments. El decret, que ha rebut el vistiplau del govern espanyol, aborda l'estructura de la Generalitat i la denominació i les competències de cada conselleria. Concretament, estableix que hi haurà una vicepresidència i 13 conselleries, de les quals dues canvien de nom: el departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (fins ara d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència) i el departament de Polítiques Digitals i Administració Pública (que es deia Governació, Administracions Públiques i Habitatge). L'executiu espanyol ha justificat amb una carta que no ha autoritzat la publicació del decret dels nomenaments perquè planteja "problemes de viabilitat".

La resposta dels juristes sobre la decisió del govern espanyol de no publicar els nomenaments dels consellers empresonats i exiliats és unànime: per a alguns és irregular, i, per a d’altres, directament il·legal. Tots coincideixen a dir que és “un acte degut” –per tant, obligatori– publicar al 'Diari Oficial de la Generalitat' (DOGC) el nomenament dels consellers efectuat pel president del Govern, Quim Torra. “Torra ja ha sigut nomenat i ha pres possessió. Té totes les atribucions del càrrec i si ha decidit una estructura de Govern, qui tingui la responsabilitat del DOGC ho ha de publicar”, deixa clar el catedràtic de dret constitucional de la UB Xavier Arbós. Per a ell, la decisió del govern espanyol “no té cap empara jurídica”.

Rajoy ja va deixar clar que aniria fent en funció dels actes -i no dels tuits i articles- del nou president de la Generalitat, Quim Torra. El primer assalt ha arribat amb el nomenament dels nous consellers. La Moncloa va trigar prop de quatre hores a emetre un comunicat en el qual amenaça de bloquejar uns nomenaments que considera una “provocació” i una evidència de la “falsa” voluntat de diàleg de Torra. Així es va elevar ahir el to de Rajoy, valent-se de les competències que encara li dona el vigent article 155 de la Constitució sobre Catalunya. Rajoy pot decidir no publicar la constitució del nou Govern.

Els consellers, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han declarat avui al Tribunal Suprem i ja són camí de la presó una altra vegada. La fiscalia ha demanat mantenir la presó provisional per als membres del Govern i els líders sobiranistes perquè considera que no han canviat les circumstàncies. Al·lega que la presó provisional està per sobre de presentar-se en unes eleccions, segons fonts jurídiques, i assenyala que no ha vist "cap canvi ni en els fets objectius ni en les declaracions". En el seu informe, els fiscals Jaime Moreno i Consuelo Madrigal han individualitzat les responsabilitats de cada investigat, però ha considerat que en tots ells continua havent-hi risc de fuga i reiteració delictiva.

Quina idea té el magistrat Pablo Llarena sobre la compareixença dels 10 empresonats citats divendres? ¿És una declaració en tota regla com la dels membres de la mesa del Parlament? De la lectura de la providència s’extreu que pretén que sigui una compareixença puntual per escoltar les raons dels empresonats per sortir en llibertat. I a continuació vol escoltar els arguments dels dos fiscals, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno, i adoptar una decisió sobre la llibertat provisional sota fiança. Llarena prefereix que es faci un interrogatori ampli més tard, però caldrà veure si el pla es compleix amb precisió.