Política 03/09/2020

Els consellers cessats: tres trajectòries oposades dins del Govern

Buch ha acumulat polèmiques, mentre que Chacón ha passat de desconeguda a presidenciable

Quim Bertomeu
4 min
El conseller d'Interior, Miquel Buch, i el president Quim Torra sortint de la reunió amb les equips d'emergència aquest dimecres

BarcelonaLa quarta remodelació del Govern de Quim Torra ha posat punt final al pas per l'executiu de tres consellers que han tingut una trajectòria i una projecció molt diferents. Miquel Buch (Interior) ha sigut un dels membres del Govern que ha estat més a l'ull de l'huracà, sobretot per la gestió que els Mossos d'Esquadra van fer de les protestes posteriors a la sentència. Àngels Chacón (Empresa i Coneixement) ha tingut un perfil ascendent: de ser un dels noms més desconeguts al principi a perfilar-se com a presidenciable a les properes eleccions pel PDECat –també va sonar per JxCat fins al trencament d'aquest espai–. Finalment, Mariàngela Vilallonga ha tingut una presència efímera –ha sigut consellera poc més d'un any– i ha estat un símbol més de la inestabilitat que ha envoltat darrerament aquest departament de la Generalitat.

Miquel Buch, exconseller d'Interior

El conseller d’Interior, Miquel Buch, arribant ahir a la reunió setmanal del Govern al Palau de la Generalitat.

Nascut a Premià de Mar el 1975, Miquel Buch va ser alcalde del seu municipi entre el 2007 i el 2017, i el 2011 va començar a presidir l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), un càrrec que també va deixar a l'entrar al Govern. Relleu de Joaquim Forn al capdavant de la cartera d'Interior, té estudis de formació professional en la branca administrativa i va iniciar la seva militància política a la Joventut Nacionalista de Catalunya l’any 1996 i a CDC el mateix any.

Quan va assumir el càrrec de conseller d'Interior ja sabia que encapçalava una de les àrees més complicades del Govern. Buch ha tingut diversos moments complicats, el que més durant els aldarulls de després de la sentència del Tribunal Suprem. Sectors de l'independentisme i els mateixos partits independentistes, com ERC, la CUP i fins i tot el seu, JxCat, van criticar el paper dels Mossos d'Esquadra i les seves càrregues en els dies més complicats. Com va avançar l'ARA, Torra ja va fer llavors un intent de rellevar-lo en el càrrec, però el van frenar el seu propi partit i també el soci de govern, ERC. No ha sigut l'únic conflicte del ja exconseller. També ha centrat totes les mirades per la seva gestió en el cas Arasa, l'inspector dels Mossos condemnat pel desallotjament del 15-M i l'agressió racista d'un grup d'agents de la policia catalana al Bages, entre d'altres. El pas per aquesta conselleria tan delicada ha sigut un llast per a la seva ambició d'assumir càrrecs orgànics importants en el seu espai polític.

Àngels Chacón, exconsellera d'Empresa i Coneixement

Àngels Chacón: “Salvar vides i preservar l’economia no són coses contradictòries”

El nom de Maria Àngels Chacón (Igualada, 1968) era un dels més desconeguts quan es va conèixer la composició de l'actual Govern. Va assumir la cartera d'Empresa i Coneixement, un àmbit al qual ja feia temps que es dedicava a nivell local i comarcal i, uns mesos abans de ser consellera, també com a directora d'Indústria de la Generalitat. Chacón es va llicenciar en dret a la UB i es va formar en comerç internacional –parla anglès, alemany, català i castellà–. També va ser vuit anys tinent d'alcalde d'Igualada –va entrar-hi com a independent, però amb la refundació de CDC es va integrar al PDECat.

En els seus pocs més dos anys al Govern ha passat de ser una desconeguda a guanyar pes, fins al punt que s'ha especulat amb el seu nom com a presidenciable. Primer de l'espai de JxCat, i després, un cop s'ha trencat, com a candidata del PDECat. En la qüestió independentista s'ha caracteritzat per ser una de les veus més moderades. El setembre de l'any passat, per exemple, va rebutjar una aturada de país permanent com a resposta a la sentència del Suprem perquè "perjudicava" l'economia i també va demanar que l'independentisme reflexionés sobre quin "preu" estava disposat a pagar per aconseguir un estat, ja que va advertir que no era una operació senzilla.

Mariàngela Vilallonga, exconsellera de Cultura

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga.

La ja exconsellera de Cultura Mariàngela Vilallonga (Girona, 1952) va arribar al Govern fa un any i mig en substitució de Laura Borràs i, com Chacón, el seu nom també era desconegut pel gran públic. Doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), catedràtica de filologia llatina a la Universitat de Girona (UdG) i vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Vilallonga té un extens currículum acadèmic i una àmplia presència institucional i cívica, però quan va arribar al Govern tenia una nul·la experiència política, un tret que l'acostava a Borràs i al mateix president de la Generalitat.

Vilallonga ha sigut un nou exemple de la inestabilitat que comporta aquesta conselleria per a qui l'ocupa. En els darrers tres anys ha tingut quatre consellers: Santi Vila, Lluís Puig, Borràs i ella mateixa. A més, l'esclat de la pandèmia encara ha relegat una mica més la presència pública d'aquest departament i li ha complicat l'existència per la cancel·lació d'esdeveniments culturals que ha provocat el virus. També ha tingut temps per enfangar-se amb alguna polèmica, com quan va renyar TV3 perquè s'hi parlava "massa castellà".

stats