Els tallers són la casa per excel·lència dels artistes, els testimonis muts dels seus neguits i els seus esforços. Dels moments d'eufòria pels assoliments i les troballes i de la frustració de quan la feina no satisfà les expectatives i cal tornar a començar. Sis artistes representats per algunes de les setze galeries catalanes que participaran en la pròxima edició d'Arco entre el 5 i el 9 de març han obert les portes dels seus tallers a l'ARA poques setmanes abans que arrenqui la fira. Cadascun d'ells és un món: alguns aprofiten al màxim fins a l'últim minut per acabar la feina, d'altres ja van entregar les obres fa setmanes.

Nascuda amb l'objectiu de “crear un espai de cultura amb les portes obertes a la ciutat”, la Fundació Valvi de Girona compleix vint anys amb un balanç admirable, especialment en un moment en què s'estan perdent espais privats on els artistes puguin exposar la seva obra. Des del 2004, la seu de la Fundació, situada a la Gran Via de Girona, ha acollit 120 exposicions, que constitueixen un recorregut per l’art contemporani gironí de les dues primeres dècades d’aquest segle.. Hi han passat artistes de reconeixement internacional, però també autors emergents, alguns dels quals avui encara poc coneguts pel gran públic. Contribuir a “fer-los visibles” és un dels mèrits de la Fundació Valvi, va destacar la directora de l'entitat, Maguí Noguer, en el multitudinari acte d'inauguració de l'exposició col·lectiva 120 artistes. Fons d'art de la Fundació Valvi, que es pot veure a la Casa de Cultura de Girona fins al 2 de març. S'hi mostren un total de 130 obres del centenar llarg d'artistes que han exposat a la fundació durant els darrers vint anys, amb obres que abasten diferents disciplines: la pintura, l'escultura, la ceràmica, el gravat, la fotografia o el videoart.

Quan els caçadors de fòssils van desenterrar les restes d'un dinosaure dels turons de l'est de Montana, fa cinc anys, sabien que aquells ossos tenien diverses de les característiques clau d'un Tyrannosaurus rex: un parell de potes gegants per caminar, un parell de bracets més petits per tallar les preses i una llarga cua que s'estenia cap enrere. Però, a diferència d'un T-rex adult, que hauria fet la mida d'un autobús urbà, aquest dinosaure era gros com una furgoneta.

La mort sobtada del galerista Toni Estrany va deixar un gran buit en el sector barceloní, perquè ell i la seva companya i sòcia, Àngels de la Mota, van desenvolupar una nòmina d'artistes i una programació de les més compromeses amb l'art contemporani més avantguardista. Àngels de la Mota va redirigir la galeria com Estrany-de la Mota Art Advisors, i ara, juntament amb la galeria Àngels Barcelona, ret homenatge a Estrany amb una mostra on dialoguen els artistes de tots dos espais. "Havíem tingut sempre una òptica similar", afirma la directora d'Àngels Barcelona, Gabriela Moragas. Per exemple, abans d'Àngels Barcelona, Pep Agut havia treballat amb Estrany-de la Mota, i també hi havia treballat Joan Fontcuberta.

Al llarg de la seva trajectòria, la interiorista Pilar Líbano ha dissenyat dos coneguts espais d’art de Barcelona: la Fundació Foto Colectania i la galeria Àngels Barcelona. Es pot dir que en aquests espais la seva feina va consistir en crear confort i elegància, però alhora es va veure obligada a passar prou desapercebuda per no entorpir la contemplació de les obres. En aquest any tan estrany, i en què els espais domèstics han guanyat protagonisme, la galeria Àngels Barcelona li ha fet una proposta insòlita que li ha donat més llibertat: Líbano ha convertit la primera sala en un menjador minimalista, blanc i amb detalls metàl·lics, i la segona en la versió actual d’un gabinet de curiositats, saltant-se la norma no escrita de penjar les obres d’art contemporani damunt parets blanques i pintant-les de vermell.

La galeria Blueproject Foundation tancarà la seva seu al carrer Princesa de Barcelona el 20 desembre del 2020. Després de set anys d'activitat, la fundació deixa l'espai expositiu i es pren un temps per a una possible reformulació, ha informat en un comunicat.

De sobte, igual que ja fa temps dos dels seus germans, s’ha mort Joan Gaspar (Barcelona, 1941-2020), fill del galerista Joan Gaspar Paronella i de l’escriptora Elvira Farreras Valentí. Home d’una cordialitat extrema, bon vivant en el sentit més noble de la paraula, magnífic relacions públiques i hereu d’una nissaga d’insignes marxants d’art barcelonins a qui Picasso va afavorir amb la seva amistat i constant gentilesa. Economista de formació, Joan Gaspar i Farreras, deixeble fidel de Fabià Estapé i amic íntim d’Ernest Lluch, després de treballar a Banca Catalana, l’any 1972 va entrar al negoci familiar del comerç d’art a la Sala Gaspar –fundada el 1907 per Joan Gaspar i Xalabarder–, propietat llavors de dos cosins germans: Miquel i Joan. Quasi trenta anys més tard, coincidint amb la mort de Miquel Gaspar, el 1989, i després d’un temps de crisi, la societat es va dividir, i els Gaspar Alba van continuar regentant la famosa sala del carrer Consell de Cent, mentre que Joan Gaspar i Farreras, amb el suport del seu pare i germans, va continuar pel seu compte i obria una galeria nova a la plaça de Letamendi amb el seu nom i cognom. L’espai havia estat remodelat temps enrere amb un gran encert per l’arquitecte Rafael Moneo per instal·lar-hi una seu de la madrilenya Galería Theo a la capital catalana.

L’artista xilè Fernando Prats es va establir a Barcelona fa més de dues dècades, però l’esclat social de la passada tardor a Xile el va sorprendre allà, i el va convertir en combustible creatiu. Es pot veure en l’exposició que inaugura aquest dijous a la galeria Joan Prats, dins la nova edició del Barcelona Gallery Weekend. L'exposició inclou treballs que va fer amb manifestants que estaven en la primera línia. A Arco, Prats va presentar dues banderes xilenes que els va donar perquè les intervinguessin, i ara en presenta divuit de tensades dins l’espai de la galeria per reflectir el conflicte entre l’estat, les forces policials i els manifestants. “La bandera és una pell, un suport en el qual ells volien reivindicar la justícia que després demanarien al carrer”, diu Prats. En una altra obra va capturar un dels lemes de les revoltes conegudes com el despertar xilè: “Ens van prendre tant que fins i tot ens van prendre la por”. L’obra més colpidora és amb vidres parcialment fumats –el fum és una constant a la mostra–, amb els quals vol denunciar els 650 ulls ferits o perduts per impactes de perdigons. “Hi ha dues fundacions que treballen perquè l’estat assumeixi la seva responsabilitat, i vull que la meva obra tingui visibilitat per ajudar a aconseguir fons perquè hi hagi una reparació”, explica l’artista.

Les llibreries i les galeries d'art són els primers espais culturals que estan reprenent l'activitat amb públic, després que una part del país hagi passat a la fase 1 i una altra estigui a la fase 2. Per això, la conselleria de Cultura, juntament amb el comitè tècnic del pla Procicat, ha aprovat dos protocols amb les mesures que han de seguir les llibreries i les galeries d'art en la seva reobertura en la desescalada, inclosa també la fase 3.

Regna un silenci sepulcral a l’estació de Diagonal de la L3, tot i que hi ha una vintena de persones esperant el metro i que els carrers de Barcelona comencen a recuperar els nivells de soroll d’abans del confinament. A l’andana tothom porta mascareta, i un no pot evitar somriure perquè torna a veure una exposició des que va començar l’estat d’alarma. Fins que els museus no tornin a obrir, les galeries, que han reobert aquesta setmana amb cita prèvia, són l'avantsala de la tornada en el món de l’art. “Les galeries hem obert sempre amb cita prèvia, el canvi no és tan gran, però sí que ara hem de ser més curosos”, diu la directora de la Galeria Àngels Barcelona (Pintor Fortuny, 27), Gabriela Moragas.

La participació catalana a Arco es manté sense novetats: en la pròxima edició de la fira, que arrenca dimecres, hi participaran les mateixes 15 galeries que hi van anar l'any passat: Àngels Barcelona, ADN, Bombon Projects, la valenciana Espai Tactel (que té una seu barcelonina des del novembre del 2018, Espai Tactel Toormix), Joan Prats, Nogueras Blanchard, Marc Domènech, Mayoral, Ana Mas Projects, RocioSantaCruz, etHall, Miquel Marcos, Senda, ProjecteSD i Polígrafa Obra Gràfica. Malgrat tot, dues de les galeries, Mayoral i RocioSantaCruz, irrompran dins aquesta calma amb dues pintures gegantines. L'una presentarà Duat, un Tàpies de 2,5 x 6 metres que pren el títol de l'inframon de la mitologia egípcia, i l'altra, Davant la llei (3 x 5,90 metres), una al·legoria del conte homònim de Franz Kafka amb la qual Lluís Hortalà reflexiona sobre el poder dels museus, ja que l'obra mostra una sala de la National Gallery. I també aborden el món de l'art les obres que Daniel García-Andújar presentarà a Àngels Barcelona, amb lemes reivindicatius sobre la feina dels artistes. Coincidint amb la fira repassem la situació i els reptes de les galeries catalanes.

La feina que fan a la Galeria Mayoral amb l’art espanyol de postguerra és cada vegada més intensiva: en lloc de tornar a exposar els artistes més coneguts, com Antoni Tàpies, Antonio Saura i Manolo Millares, dediquen a la pintora valenciana Juana Francés (Alacant, 1924 - Madrid, 1990) la primera exposició a Barcelona. Francés va caure en l’oblit durant els anys de la Transició, tot i que va ser l’única fundadora del col·lectiu El Paso. Pot semblar paradoxal que una galeria organitzi una exposició de Francés: hi ha poca obra seva al mercat, perquè va donar bona part del seu llegat al Museu d’Art Contemporani d’Alacant, a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i al Museu Pablo Serrano, amb qui va estar casada. Precisament les 14 obres exposades a la Mayoral tret d’una provenen d’aquestes institucions i col·leccions privades i només n’hi ha una a la venda, Com terra núm. 51, per 25.000 euros.

La nova edició del Barcelona Gallery Weekend arriba, del 10 al 13 d'octubre, amb la participació de 27 galeries de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Margarida i els Monjos. Hi exposaran més de 70 artistes, que exhibiran les seves obres en espais públics per reivindicar les galeries com a promotores del patrimoni cultural contemporani i faran diferents intervencions, aprofitant l'espai públic per destacar la importància de l'art dins del procés constructiu de les ciutats i unint l'art contemporani amb l'arquitectura i l'urbanisme.

La crisi econòmica va posar les coses molts difícils als galeristes. Tot i així, la galerista Anna Belsa va tenir la valentia fa cinc anys d’obrir un espai propi, El Quadern Robat, al principal d’un edifici modernista de l’Eixample (Còrsega, 267). “Fa trenta anys que treballo en aquest món. Farem el que ens agrada fer fins que puguem”, diu Anna Belsa, que celebra el cinquè aniversari de la seva sala amb una exposició col·lectiva -titulada El Quadern Robat, cinc anys a les trinxeres - de la dotzena d’artistes que ha exposat durant aquest temps. “Anem fent un camí sense forçar res. Estem oberts a tot. El que és bonic és deixar-se portar”, explica la galerista.

Els premis GAC, els guardons dels galeristes catalans, homenatjaran enguany l'artista Àngels Ribé i el galerista Fernando Pinós. Els premis s'atorguen a una figura consagrada en el món de l'art i amb una trajectòria professional destacable que hagi repercutit positivament en el galerisme català i a una galeria catalana consolidada fundada abans del 1980. Enguany la Nit del Galerisme en què els rebran serà el 5 de juny al CCCB.

La galerista Mònica Ramon, codirectora de la galeria Artur Ramon Art, substitueix Gabriel Pinós a la presidència del Gremi de Galeries d'Art de Catalunya (GGAC), càrrec que ostentava des de feia quatre anys. Amb aquest relleu, Ramon encapçala la representació de les galeries d'art catalanes en un moment de "superació de la crisi del galerisme català" i quan encara es necessita "una forta empenta" per posar de nou en marxa el sector, tal com expliquen els membres de l'assemblea que l'ha triada. Ramon és també l'actual presidenta del comitè dels Premis GAC.

Una dona pregunta si és l’entrada del metro, però s’equivoca. Les quatre banderoles roses que anuncien “Liquidació per tancament” no són prou cridaneres per als vianants del passeig de Gràcia. El Bulevard Rosa viu el seu últim dia –avui tanca definitivament– atraient els clients nostàlgics i alguns turistes desorientats, però no capta l’interès dels centenars de visitants paparazzis que envolten la Casa Batlló, a només 100 metres. I mira que dins les galeries s’hi està fresc, amb el seu aire condicionat. Els 30 graus a ple sol del passeig de Gràcia baixen de cop quan un s’endinsa als passadissos que porten a les petites botigues de roba; també n’hi ha de sabates i una de llaminadures. És com un laberint d’aparadors amb sortida a la rambla de Catalunya, al carrer Aragó i al mateix passeig de Gràcia.

Dotze galeries catalanes participen a la fira ArtInternational, que se celebra a Istanbul del des d'aquest divendres i fins diumenge, gràcies a una iniciativa de l'associació Art Barcelona i la Generalitat. En aquesta 3a edició, l'ArtInternational d'Istanbul acull a més de 80 galeries procedents de 20 països. ArtInternacional, que aquest any coincideix amb la inauguració de la Biennal d'Art de la mateixa ciutat, és una fira jove que busca connectar les propostes artístiques d'Orient i d'Occident.

Vuit de les nou galeries catalanes que al desembre van anunciar que no assistirien a la 32a edició de la fira d'art de Madrid ARCO per "raons econòmiques" han reconsiderat la seva postura i tindran presència en l'esdeveniment, però esperen que les seves reivindicacions puguin ser ateses el 2014.