Escriu Plini que Aristòmac "es meravellava tant en contemplar la conducta de les abelles, que per espai de cinquanta-vuit anys no va fer res més que observar-les". Hi ha autèntics atletes de l’atenció, capaços de blindar-se contra qualsevol distracció, però l’estat de flow (la focalització intensiva de la ment descrita pel psicòleg Mihály Csíkszentmihályi) és avui més fàcil de trobar al gimnàs que a les aules. La cultura del treball, criticada a l’escola, troba un còmode refugi als fitness. Els nostres alumnes sospiten que l’esforç és una variable sense conseqüències acadèmiques i es mostren més interessats per acabar aviat la feina que per acabar-la de manera impecable. Han rebaixat les expectatives sobre ells mateixos perquè els professors hem rebaixat les expectatives sobre la classe. La nostra mirada, rutinàriament complaent, accepta amb benevolència el que fa l'alumne per la senzilla raó que ho fa. A mesura que l'escola es torna més permissiva és menys probable que l'alumne enfronti reptes exigents. El que demanen a l’entrenador l'hi neguem al mestre.

La multitasca o multitasking és una capacitat que està marcant l'estil de vida de molts de nosaltres. Quantes vegades enviem missatges de text mentre estem en un embús de trànsit, o escoltem un pòdcast mentre fem les tasques de casa o saltem de la pàgina web de notícies a la safata d'entrada del correu electrònic? "Ens quedem atrapats en aquest parany fins i tot sense adonar-nos que ho estem fent", explica Nicole Byers, neuropsicòloga de Calgary, especialitzada en el tractament de persones amb desgast laboral o burnout. "Existeixen algunes raons que expliquen aquest costum col·lectiu", afegeix. La majoria de nosaltres evitem l'avorriment sempre que podem, apunta l'experta, i la multitasca és una manera d'evitar avorrir-nos.

Tinc una feina creativa i teletreballo i de vegades em costa concentrar-me. Hi ha mètodes que em puguin ajudar? Què em recomanes?

"Els hem de repetir les coses massa vegades", "Els costa moltíssim seguir la lliçó", "És gairebé impossible que estiguin atents durant una hora"... Aquests comentaris són el pa de cada dia quan preguntes com van les classes a docents de secundària i, la major part de les vegades, la conversa acostuma a acabar amb un "Els costa molt més concentrar-se que abans". Tot i que aquesta és una sensació generalitzada entre els professors d'institut, el neurobiòleg i director de la International Science Teaching Foundation, Hèctor Ruiz, adverteix que aquesta és una veritat a mitges. "No podem dir que la capacitat de concentrar-se dels adolescents ha minvat, perquè biològicament no és cert", argumenta Ruiz, que explica que la capacitat de parar atenció és una funció cognitiva que forma part de l'estructura bàsica del cervell i que evolutivament no pot haver canviat. "El que ha canviat és l'entorn perquè en poc temps han sorgit moltes distraccions, i això desafia la nostra capacitat d'atenció, que continua sent la mateixa".

Tres mesos en una casa a la platja. Sense internet. "Hi vaig anar per una raó molt personal –explica el periodista britànico-suís Johann Hari–. Notava que la meva capacitat per concentrar-me i parar atenció estava empitjorant. Coses que eren importants per a mi, com llegir llibres, s’estaven tornant més i més difícils". "I això ens passa a tots", avisa.

D’acord, una part pot ser per l’edat. Però no només és l’edat. L’acceleració ens està passant factura en termes d’atenció i capacitat de concentració.

Ens han robat la capacitat de parar atenció. A vegades és tota una proesa llegir un llibre o veure una pel·lícula sense estar consultant contínuament el mòbil o fent una altra cosa. Analitzem la qüestió en aquest dossier. Primer, abordem les causes i les conseqüències d'aquest dèficit d'atenció. Però també ens posem pràctics i us donem 10 consells per afavorir la concentració. El dossier també inclou un article del neurocientífic David Bueno sobre el funcionament dels mecanismes cerebrals de la concentració, així com un reportatge sobre fins a quin punt aquest fenomen preocupa a les escoles.

Tant la Junta Electoral com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'han "inhibit" davant la petició de la CUP perquè es prohibís la concentració d'ultradreta prevista per aquest dissabte davant la seva seu. Així ho han denunciat els cupaires en un comunicat on criden la militància a protegir l'edifici a partir de les 11.30 hores del matí.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ja no podrà fer servir com a excusa per no haver vist el documental 'Las cloacas de Interior' que les televisions espanyoles no l’hagin emès. I és que el senador d’ERC per Lleida, Miquel Àngel Estradé, n'hi ha entregat una còpia durant la inauguració del parador del Roser, a Lleida. Rajoy ha acceptat el “regal”, de la mateixa manera que el ministre d’Energia i Turisme, Álvaro Nadal, el qual ha assegurat que no sabia de què anava el reportatge.

Un centenar de veïns i membres de la plataforma 'Justicia para Juan Andrés', creada poc després de la mort del veí del Raval, s'han concentrat aquest dilluns a la tarda en un solar del carrer Aurora, on va morir l'home en una reducció policial, per rebutjar el pacte de conformitat del cas, que consideren "injust i poc ètic", segons el portaveu de l'entitat, Iñaki Garcia.

Mobilització per reclamar l'acord entre Junts pel Sí i la CUP. Uns dos milers de persones s'han concentrat aquest dijous a la plaça de la Catedral de Barcelona per exigir un pacte que inclogui investir un president i formar Govern abans d'esgotar el termini. L'objectiu, evitar unes eleccions al març.

Cinc dies. Fins divendres, 27 de novembre. Aquest és el termini fixat per l'ANC als 72 diputats de Junts pel Sí i la CUP perquè arribin a un acord per investir un president i conformar un Govern que apliqui el contingut de la declaració de ruptura aprovada el 9 de novembre –i ja suspesa pel Tribunal Constitucional– per avançar cap a la independència. "Tècnicament hi ha marge fins al 10 de gener, però políticament no hi ha marge", ha alertat el president de l'entitat, Jordi Sànchez, durant el seu parlament en l'acte organitzat aquest diumenge al passeig dels Til·lers del Parc de la Ciutadella, just al costat del Parlament de Catalunya. Amb un gran número 72 a l'escenari i acompanyat del secretariat nacional de l'ANC, Sànchez ha alertat que l'Estat aprofitarà cada dia per intervenir una mica més la cambra catalana i la Generalitat.

L'associació Súmate no assistirà a la manifestació convocada per l'ANC per al proper diumenge 22 de novembre perquè no s'interpreti com una "pressió" cap a la CUP. En un comunicat, l'entitat que presideix el diputat de Junts pel Sí Eduardo Reyes ha apostat per crear "un clima de tranquil·litat i no de manifestacions que puguin interpretar-se malament". "El context ens demana respecte davant les posicions de cada partit", afegeixen.

El president de la Generalitat, Artur Mas, s'ha declarat davant del jutge de l'Audiència de Barcelona "responsable únic" com a "promotor polític" del 9-N i "coresponsable" de la suspensió del 9-N original després del veto del Tribunal Constitucional. Mas ha estat aclamat per una multitud a la sortida del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on ha declarat pel 9-N durant més d'una hora. Mas no ha respost a les preguntes ni del fiscal ni de l'advocat del sindicat ultra Manos Limpias, i s'ha limitat a contestar les del jutge i del seu advocat, com van fer Ortega i Rigau. Els concentrats al passeig de Lluís Companys de Barcelona en senyal de suport al president de la Generalitat –6.000, segons la Guàrdia Urbana– han cridat "president" i "independència" o consignes com "tots som Mas", i han cantat 'Els segadors' quan el president entrava al Palau de Justícia. Mas s'ha atansat a la línia de seguretat per saludar els concentrats, que l'havien rebut amb crits d'independència a l'arribada al Palau de Justícia.

El líder del PSC, Miquel Iceta, ha criticat aquest dimarts la "judicialització" del contenciós polític pel 9-N, però també ha advertit que no pensa participar a les concentracions de suport a la consellera Irene Rigau i l'exvicepresidenta Joana Ortega, que avui declaren al TSJC, perquè considera que "no és propi d'un estat de dret fer manifestacions davant dels jutjats".

Unes 500 persones s'han concentrat aquest divendres a l'Estació del Nord de Barcelona en una concentració amb el lema 'Aquí sí, Catalunya acull', en favor de l'acollida de refugiats i com a resposta a les desenes de milers de persones que les darreres setmanes intenten entrar a Europa. De fet, els manifestants han omplert l'espai que hi ha entre el carrer Nàpols i l'edifici de l'antiga estació.

Unes desenes de persones s'han concentrat aquest dimarts vespre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona darrere d'una pancarta amb l'eslògan 'Justícia per a Mor Sylla', convocats per la Coordinadora d'Associacions de Senegalesos de Catalunya. La pancarta feia referència a l'home d'origen senegalès que va morir dimarts de la setmana passada en una operació policial contra el 'top manta' a Salou. El president de l'entitat, Amadou Bocar Sam, també ha reclamat que la policia canviï els protocols d'actuació i que no s'estigmatitzi els venedors ambulants. "En aquest país hi ha més gent fent economia submergida: per què no se'ls persegueix així?", ha demanat.

El diputat de la CUP Quim Arrufat ha dit que la seva formació no donarà suport a un govern de concentració després del 27-S que no "habiliti un marc d'excepció democràtica" en defensa dels drets bàsics en un pla de xoc social, que aturi desnonaments, talls de subministrament energètic o reformes laborals. En una entrevista al canal 3/24, Arrufat ha assegurat que la CUP té un full de ruta que estableix les condicions per donar suport a un govern català de concentració que piloti una "ruptura democràtica amb l'estat espanyol i l'obertura d'un procés constituent popular, i habiliti un pla de xoc social".

Unes 300 persones s'han concentrat aquest dimecres a la tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona en record i com a mostra de condol per la tragèdia d'aquest dilluns a l'institut Joan Fuster de la ciutat, on un alumne va matar un professor.

L'acte central de commemoració del 70è aniversari de l'alliberament del camp de concentració nazi de Ravensbrück ha comptat amb una representació catalana. La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha encapçalat la representació de la Generalitat. També hi ha acudit la delegada del Govern a Alemanya, Mar Ortega, el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, la presidenta de l'Amical de Ravensbrück, Anna Sallés, a més de Margarita Català, filla de Neus Català, supervivent d'aquest camp nazi.