L’esperança no és cosina germana de l’optimisme ingenu, sinó que neix del fracàs. Emergeix en la intempèrie. Enmig de grans turbulències, és l’últim que es perd. No nega el desastre, el constata, l’assumeix i mira endavant. L’esperança és una fe que empeny a l’acció, a la il·lusió, que ens dona resiliència. No és el convenciment que tot anirà bé, sinó la certesa que hi ha un sentit profund. El refrany diu: "Mentre hi ha vida, hi ha esperança". Però seria més adequat a l’inrevés: "Mentre hi ha esperança, hi ha vida". Vida de la que val la pena de ser viscuda, vida amb un horitzó transformador. (També hi ha la versió humorística, més pròxima a l’univers mental de Trump: "Mentre hi ha Visa hi ha esperança".) Aquest és L’esperit de l’esperança tal com el descriu Byung-Chul Han. Ara mateix, ens convé una esperança així. La versió catalana del llibre l’ha publicat Herder amb traducció de David Torres.

Darrerament he llegit diverses apologies de l'esperança. La més coneguda, però no pas l'única, és la del filòsof coreà d'expressió alemanya Byung-Chul Han. Aprofundint en una idea de l'expresident txec Václav Havel, que va ser un dels polítics més intel·lectualment interessants de l'Europa dels últims anys, l'esperança no és un mer sinònim d'optimisme. No consisteix a creure que les coses acabaran sortint bé tant sí com no, sinó que simplement té sentit fer-les, dur-les a terme d'una determinada manera i no d'una altra. Aquest matís -el del sentit- és molt important per neutralitzar les objeccions que equiparen les actituds esperançades amb la ingenuïtat. De fet, plantejada així, l'esperança té més a veure amb la determinació que no pas amb anar pel món amb el lliri a la mà. Hi ha una pregunta inevitable, però: ¿com es pot plantejar una actitud esperançada tot contemplant la situació actual? (si fos un tertulià i no tingués gens de respecte pel lector escriuria "amb la que està caient") ¿Resulta seriós emprar el mot esperança mentre es va covant la presidència més imprevisible i estrambòtica de tota la història dels Estats Units, Putin amenaça amb una guerra nuclear, el món aposta de nou per extremismes que donàvem per morts i enterrats, etc.? ¿Aquest discurs sobre l'esperança és només un consol narcòtic o bé conté una part propositiva que cal considerar amb atenció? Anem a pams.

Llegeixo que un estudi certifica el que fa temps que escrivim, veiem i patim: la salut de la democràcia està empitjorant globalment. L’informe de l'International Institute for Democracy and Electoral Assistance (International IDEA) alerta que la meitat de les democràcies del planeta caminen cap enrere i els autoritarismes cap endavant. Per això, també, les nostres angoixes existencials augmenten. Però això no ho diu l’informe. 

Una gran autora impregnada de desesperança

“Per ser escriptor, només cal escriure. És clar que també passa que un no té res a dir. I, de vegades, quan un té alguna cosa a dir, no sap com dir-la”. Ho diu el Sandor a la novel·la breu Ahir, d’Agota Kristof, publicada per La Magrana el 1996 amb traducció de Sergi Pàmies i per Empúries el 2009 amb traducció de Jordi Rourera. La llegeixo de nou durant un viatge d’anada a Madrid, i m’encomana un desassossec que em dura força més enllà de la tornada. La desesperança no me la pot encomanar perquè fa temps que la duc posada, però sí, aquest és un llibre desesperançador. Com la resta de l’obra de la Kristof, de fet. I és la seva novel·la més autobiogràfica, malgrat que està narrada per un home.

]]> Sona el despertador. Ens estirem fent el mandrós. El sol entra per la finestra i ens escalfa els peus sota els llençols. Tenim temps de prendre consciència del nostre cos i de donar gràcies a la vida per aquesta casa gran sense hipoteca, per la salut que gaudim, per que la vida és meravellosa. L'Estupendo està musculós i depilat i dorm escampant la seva melena per l'immaculat coixí de cotó de pima blanc de Perú. El deixes dormir, una miqueta més... ahir va ser una nit memorable.

]]> Un 5% dels ciutadans pateix la síndrome de la cadira buida, un problema que sorgeix quan les emocions per la pèrdua d'un ésser estimat entren en conflicte amb l'ambient festiu propi de les celebracions nadalenques i de Cap d'Any, i que es tradueix en manifestacions com l'ansietat.

]]>

El 2012 es va reduir, per primera vegada en la sèrie històrica de dades, l'esperança de vida dels espanyols. En concret, l'esperança de vida dels homes va passar de 79,16 anys el 2011 a 79,01. En el cas de les dones, es va reduir de 84,97 a 84,72 anys. Són dades de la 'Memòria socioeconòmica i laboral 2012' del Consell Econòmic i Social (CES), que adverteix de "l'acceleració i agudització" de canvis sociodemogràfics "d'importants conseqüències econòmiques i socials a mitjà i llarg termini".

]]>

"El líder de Catalunya pren amb decisió la palanca separatista". Aquest és el títol del reportatge que publica aquest dissabte el diari nord-americà 'The New York Times', que dimecres va entrevistar al Palau de la Generalitat el president Artur Mas. El reportatge és una mostra més de l'interès internacional que suscita el procés d'autodeterminació que s'ha obert a Catalunya després que el govern espanyol tanqués la porta a cap diàleg entorn del pacte fiscal. Un procés que "ha creat una gran sensació d'esperança" entre els catalans, explica Mas, que, segons el rotatiu, ha enviat un clar missatge al govern espanyol: "L'amenaça de deixar que la gent del territori econòmicament més poderós d'Espanya decideixin per si mateixos en un referèndum si han de seguir sent part d'Espanya va de debò".

]]>

p { margin-bottom: 0.21cm; } El PP dóna per fet que entrarà a governar amb CiU a l'Ajuntament de Barcelona. Fonts del partit asseguren que la coalició està “ja feta” però que no es farà oficial fins a principis del 2012. Però els populars volen tocar més poder i entre els seus horitzons hi ha entrar al Govern. Així ho han expressat en alguna ocasió al president de la Generalitat, Artur Mas, que de moment ha rebutjat l'oferiment.

]]>

Feia anys que l'afició gracienca de l'Europa no veia al seu equip tan a dalt a la classificació. El segon lloc actual, un cop finalitzada la primera volta, és la millor posició que han ocupat els graciencs des del canvi de segle, sumant a la vegada els seus millors números (33 punts) en les dinou primeres jornades. Ahir el conjunt de Pedro Dólera va capgirar el gol de Ton Alcover de La Pobla per imposar-se per 1-2 al seu rival amb dianes de Segalés i Cebri de penal.

]]>