Europa
Internacional  /  Europa 30/11/2022

Gairebé la meitat de les democràcies europees han empitjorat els últims cinc anys

Vint-i-set països van avançar cap a l'autoritarisme al món i només tretze cap a la democràcia

4 min
Protestes contra l'enduriment de la llei de l'avortament a Polònia.

BarcelonaLa qualitat democràtica a Europa viu una època complicada. Malgrat que la democràcia continua sent la forma de govern predominant al continent, gairebé la meitat dels països han experimentat un empitjorament aquests últims cinc anys. Ho constata l'informe anual del International Institute for Democracy and Electoral Assistance (International IDEA), una organització intergovernamental amb base a Estocolm que promou la democràcia al món. Aquesta situació preocupant no és exclusiva d'Europa, sinó que és un fenomen mundial: la meitat de les democràcies del planeta estan en retrocés i el nombre de països que es mouen cap a l'autoritarisme és més del doble que el nombre dels que avancen cap a la democràcia.

"Hi ha patrons preocupants fins i tot en països que ho estan fent relativament bé, amb un rendiment mitjà o alt d'estàndards democràtics", alerta l'informe. L'investigador d'International IDEA Alberto Fernández Gibaja explica que hi ha tres àmbits principals on es percep la pèrdua de qualitat democràtica. Per una banda, els atacs a drets fonamentals com la llibertat religiosa, d'associació i d'igualtat de gènere, lligats a un increment de polítiques excloents, nativisme i nacionalisme, cosa que "està minant dècades, fins i tot segles, d'avenços socials". Per altra banda, els atacs a la llibertat d'expressió i de premsa, "una excusa perfecta per atacar la dissidència". I, finalment, els atacs a la integritat electoral: "El zenit va ser la negativa de reconèixer la victòria de Joe Biden als Estats Units el 2020, i això està reverberant a tot el món".

A Europa, Fernández Gibaja apunta als dos "sospitosos habituals", Hongria i Polònia, com els països més afectats per aquesta pèrdua de qualitat democràtica "en un procés lent d'erosió que ja fa anys que dura". "Han retrocedit molt i en aspectes molt claus, i a més no hi ha gaires escletxes per a un canvi de situació, sobretot a Hongria" amb Víktor Orbán al capdavant. L'analista considera que l'ascens de les forces populistes d'extrema dreta és un dels principals riscos per a la democràcia i per això hi ha certs països europeus, com Itàlia, damunt dels quals plana ara mateix "un interrogant" sobre quina deriva prendrà el govern.

Tot i que l'informe no elabora un rànquing, Fernández Gibaja afirma que els països del nord d'Europa són els que presenten un exercici de la democràcia amb més bona nota en termes mundials.

Moldàvia, punt positiu

Com a punt positiu, l'informe destaca que Moldàvia "ha entrat en una fase d'expansió democràtica sense precedents", amb millores des del 2017 tant en els processos electorals com en drets socials, igualtat de gènere i integritat dels mitjans de comunicació. Amb tot, la corrupció continua sent "el principal repte" del país, malgrat els avenços dels últims anys.

Fernández Gibaja assenyala també que Espanya és un dels pocs països d'Europa "que no està estancat". Afirma que en els últims cinc anys "ha millorat en alguns aspectes, sobretot pel que fa a la corrupció i la independència judicial", malgrat que aquest segon punt viu "una gran amenaça" pel bloqueig de la renovació del Consell General del Poder Judicial. "Hi ha encara molts espais de millora, com la integritat dels mitjans de comunicació, però en general Espanya se situa per sobre de la mitjana d'Europa", afegeix.

Pel que fa a la integritat dels mitjans –que denota fins a quin punt el panorama mediàtic ofereix una cobertura diversa i crítica de les qüestions polítiques–, hi ha sis països europeus que han empitjorat significativament: Àustria, Alemanya, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Xipre i l'Azerbaidjan. "Aquesta disminució de la integritat dels mitjans arriba en un moment en què la informació fiable i imparcial és més valuosa que mai, especialment enmig d'un conflicte armat i una crisi econòmica que s'aproxima", alerta International IDEA.

Més autocràcies i més repressives

Europa ha sumat en aquest informe un nou membre a la llista de règims autoritaris: Rússia, que s'afegeix a Bielorússia i l'Azerbaidjan. Fins ara, el règim de Vladímir Putin es classificava en l'apartat de governs "híbrids" –a mig camí entre les democràcies i les dictadures–. "El canvi és previ a la invasió d'Ucraïna i reflecteix sobretot els canvis constitucionals dels anys anteriors", apunta Fernández Gibaja.

El nombre de països en retrocés –aquells amb l'erosió democràtica més severa– viu el punt àlgid i inclou la democràcia consolidada dels Estats Units, que encara s'enfronta a problemes de polarització política, disfunció institucional i amenaces a les llibertats civils. Entre el 2016 i el 2021, el nombre de països que van avançar cap a l'autoritarisme (27) va ser més del doble que el nombre de països que van avançar cap a la democràcia (13). El món va perdre dues democràcies durant el 2021, segons l'informe: Myanmar i Tunísia. A més, l'autoritarisme es continua enfortint: la meitat dels règims autoritaris estan empitjorant en almenys un dels indicadors. L'àmbit més perjudicat és el dels processos electorals nets i l'efectivitat dels Parlaments.

Tot i això, "hi ha algunes escletxes per a l'esperança", assegura Fernández Gibaja. Per exemple, el fet que països considerats "híbrids" continuïn fent eleccions, "cosa que de tant en tant dona sorpreses". I posa com a exemple el cas de Malàisia, on la setmana passada Anwar Ibrahim, líder reformista de l'oposició, va ser nomenat primer ministre. Entre els aspectes positius també destaca "la pulsió democràtica dels més joves", per exemple en els moviments ecologistes, feministes i anticorrupció. "Hi ha signes de progrés", conclou l'informe.

stats