La polèmica generada, ara fa un any, per l'aparició dels primers dos projectes de macrocuines fantasma a Barcelona va portar l'Ajuntament a dictar un fre per a aquesta activitat, amb una suspensió de llicències per a negocis d'aquest tipus. Però després van arribar, també, els anomenats supermercats fantasma, que són els magatzems on es preparen les compres online per poder-les distribuir als domicilis i que no estan vinculats a cap botiga. Ara el govern de Colau ha anunciat una nova regulació que prohibeix els supermercats d'aquest tipus –tot i que no pot actuar sobre els que ja hi ha en funcionament– i relega les cuina fantasma a zones industrials i amb condicions molt restrictives: en carrers d'amplada superior als 25 metres, quan no estiguin ubicades al costat d'un habitatge i amb un radi de més 400 metres entre elles. Se'n podran obrir en aquestes condicions als polígons de la Zona Franca i al Besòs, però no al 22@, que no es considera una zona aïllada. Els projectes ja aturats a Sant Martí i a les Corts no tiraran endavant perquè no compleixen els requisits fixats.

Ens agrada molt anar al teatre amb els nens. Per ells és tota una aventura perquè els fa sortir d'allò quotidià i perquè els impacta molt veure els personatges en directe i no pas en pantalla. Però darrerament em costava trobar algun espectacle que connectés amb els dos nens grans (l'Adrià en té 11 i l'Albert té 9 anys) que ja no volen saber res d'espectacles infantils però que encara són petits per entendre determinats textos. Estem en aquell moment que ni una cosa ni l'altra.

"Nego la major; no hi ha llistes fantasma al PP". Així de rotund ha estat el portaveu dels populars, Enric Millo, en parlar de l'existència de candidats a les llistes municipals que no resideixen a la població en què concorren. Tot i negar la denominació, Millo ha admès l'existència d'aquests noms a les candidatures, però l'ha justificat explicant que "la llibertat democràtica que vivim fa que algunes persones tinguin por de represàlies" dels seus veïns si es presenten pel PP.

Les entitats sobiranistes agrupades a la plataforma Ara és l'hora han volgut subratllar aquest divendres la necessitat de tenir els ajuntaments pedalant a favor del procés sobiranista a partir del 24 de maig. Actualment, ja hi ha molts consistoris que hi donen suport –l'Associació de Municipis per la Independència agrupa 710 dels 947, a banda d'altres ens locals–, tot i que hi que les majories actuals no han permès que s'hi comprometessin del tot d'importants com el de Barcelona –que sí que col·labora en la Hisenda pròpia– o altres ciutats metropolitanes. Que es mantingui, s'ampliï o es redueixi el nombre d'ajuntaments al costat del procés depèn dels resultats de les eleccions municipals, i serà un dels arguments de les candidatures independentistes per reclamar el vot. Ara bé, el que ja tenen clar és que com a mínim 201 consistoris hi seguiran donant suport, independentment del que votin els veïns d'aquests municipis. Més de dos centenars d'ajuntaments sense baixar de l'autobús pel simple fet que les úniques candidatures que s'hi han presentat són de formacions sobiranistes –CiU, ERC, la CUP, MÉS i/o SI–. Els resultats electorals donaran més o menys regidors a cada llista, però el suport a la independència està garantit en aquests llocs, segons la informació sobre les candidatures registrades, feta pública aquest dimecres.

La burundanga és una droga pràcticament desconeguda. S'associa a casos de violació, tot i que a Catalunya no s'ha pogut provar policialment la utilització d'aquesta droga en una agressió sexual. En part, això succeeix per la dificultat de detectar el rastre de la substància en el cos de les suposades víctimes. "Et sumeix en un estat de deliri, t'anul·la la voluntat i, quan en baixa l'efecte, no recordes res", explica Ivan Fornís, tècnic del laboratori d'anàlisi d'Energy Control. Tot plegat fa que els processos penals per demostrar les violacions estiguin condemnats al fracàs.

La polèmica va acompanyar al partit L'Hospitalet-Santboià. En temps afegit, un remat d'Óscar Álvarez va ser refusat per Rafa Leva sota pals. A instàncies de l'assistent, l'àrbitre va acabar concedint el gol fantasma. Les protestes de l'acció van comportar les posteriors expulsions -un cop finalitzat el partit- de Guillem Cornellà i el porter Rafa Leva.