Sobirania, autosuficiència, km 0, són termes molt mediàtics i amb una connotació clarament positiva. Aquí argumento, però, que els termes mereixen una consideració més matisada. Ho il·lustro entrant en el debat sobre l’electricitat renovable provinent de l’Aragó.

El projecte de línia de molt alta tensió (MAT) que impulsa la companyia Forestalia transmetria electricitat fotovoltaica, i per tant, neta, des de Terol cap a l’àrea metropolitana de Barcelona. No és un projecte menor: la línia tindria 182 km a Catalunya i passaria per 40 municipis. És un projecte controvertit, començant per l’embolic sobre qui té l'última paraula sobre el tema. Per diferents conceptes cal l’autorització de la Generalitat i del govern central. El govern central ja hi ha informat favorablement i això ha causat enuig a la Generalitat, que considera, segurament amb raó, que tractant-se d’una infraestructura que afecta més d’una autonomia, l'última paraula correspon jurídicament a un govern central que s’hauria d’haver esperat que s'hi pronunciés la Generalitat. No fent-ho i anant primer li ha passat la responsabilitat final. He de dir que a mi això no em sap greu. Treure’s la responsabilitat de sobre és signe de debilitat. Penso que és bo tenir l'última paraula i que és essencial per a Catalunya comptar amb una Generalitat que entoma els temes difícils i sap prendre decisions. Per més que la gran virtut de ser propers al territori tingui la contrapartida de sentir de prop el desencant dels decebuts.

El ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha donat l'autorització prèvia a l'empresa aragonesa Forestalia perquè tiri endavant la polèmica línia d'alta tensió (MAT) que ha de creuar mig Catalunya, segons ha avançat l'ACN. El permís ha sortit publicat al BOE i és un pas endavant perquè algun dia sigui s'acabi construint aquesta línia, que ha de portar energia des de Terol fins a Begues, a l'àrea metropolitana de Barcelona, a través de 182,2 km, passant per 40 municipis catalans.

Fa gairebé una dècada el govern espanyol, juntament amb la companyia Red Eléctrica, van aprovar el projecte del ramal de la MAT a la Selva, una línia de 400 kv de 17,5 km de llargada que pretén enllaçar una de les torres principals amb una futura subestació a Riudarenes. L’ampliació es va projectar per fer front a les demandes de subministrament d'Endesa i també del gestor públic d'infraestructures ferroviàries, Adif, que reclamava més potència per alimentar la línia de l'AVE. Segons aquest acord, les obres, que està previst que comencin el gener del 2024, aixecaran 37 torres de molt alta tensió de 70 metres cadascuna en un entorn natural protegit.

La interconnexió elèctrica entre Catalunya i França a través dels Pirineus, la línia de molt alta tensió (MAT) que va entrar en funcionament el 2015, suposa un estalvi anual de 130 milions d'euros pel sistema elèctric, segons ha assegurat aquest dijous Red Eléctrica (REE). "Si el cost de l'electricitat és menor, a la llarga tindrà repercussió en la factura de la llum", expliquen fonts de la companyia. La posada en marxa de la MAT va suposar passar del 3% d'interconnexió elèctrica amb França al 6%, encara lluny del 10% que exigeix la Unió Europea.

L'Audiència de Girona ha condemnat a penes d'entre sis i nou mesos de presó i ha imposat multes que van des dels 120 fins als 1.080 euros als sis activistes anti-MAT que el 8 de gener del 2014 van intentar impedir la construcció de la torre 66 a Fellines, al Gironès. Un dels processats es va encadenar a un cotxe enterrat sota terra. El tribunal els condemna per delictes d'atemptat a agents de l'autoritat, lesions, coaccions, desobediència i amenaces. La sentència, per contra, absol el sotsinspector dels Mossos d'Esquadra per a qui l'acusació particular sol·licitava cinc anys de presó acusat d'haver trencat el braç a una manifestant. L'Audiència fixa que els processats paguin indemnitzacions per valor de 28.050,38 euros. Bona part d'aquests diners són per a Red Eléctrica pels "perjudicis" causats i per al cos de Bombers, per l'operatiu de rescat del jove enterrat.

8 de gener del 2014. L’activista anti-MAT Víctor Cànovas s’encadena a un cotxe enterrat al punt on s’havia d’aixecar la torre 66 de la MAT, a Fellines, al municipi gironí a Viladesens. Per treure’l de dins, els Mossos van necessitar més d’onze hores i la intervenció de 150 agents, que, segons els activistes, “van carregar contra els manifestants”. Més de quatre anys després, ahir va començar el judici contra Cànovas i els altres cinc ecologistes que van participar en l’acció. La fiscalia, Red Eléctrica i la Generalitat demanen entre dos i set anys de presó per als sis encausats, que estan acusats d’atemptat a l’autoritat, desordres públics, coaccions i faltes de lesions. Els acusats van declarar ahir davant del jutge de l’Audiència de Girona que instrueix el cas i van defensar que va ser una “manifestació legítima per protestar contra la MAT per irracional i il·legal”, segons va detallar una de les advocades de la defensa, Montserrat Vinyets. A més, van al·legar que si va haver-hi moments de tensió amb els Mossos “va ser pel desplegament desproporcionat i perquè van posar en perill la vida de Cànovas”.

Del 27 de febrer al 2 de març, l'Audiència de Girona jutjarà sis activistes contraris a la línia de Molt Alta Tensió (MAT). Fa quatre anys, els acusats van estar implicats en l'acció de protesta on un activista es va encadenar dins un cotxe enterrat a Fellines, al terme municipal de Viladasens (Gironès).

La companyia Red Eléctrica ha denunciat que han atemptat contra la MAT disparant als cables de 400 kV que passen per Cervià de Ter (Gironès). El sabotatge en aquest punt de la línia, que forma part del tram aeri Bescanó-Santa Llogaia, va tenir lloc a principis de juliol. Els impactes van danyar l'estesa en tres punts paral·lels i van desfilar el cable d'alta tensió, tot i que no el van arribar a trencar perquè porta una ànima d'acer.

El tram aeri de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) no compleix cap irregularitat. Això és el que ha decretat el Tribunal Suprem (TS) en tombar l’últim recurs interposat per la Iaeden-Salvem l’Empordà contra les resolucions de l’Estat que van permetre a Red Eléctrica alçar aquest tram aeri d’electricitat entre Bescanó, al Gironès, i Santa Llogaia d’Àlguema, a l’Alt Empordà; així com construir en aquest últim municipi la subestació de 400 kV i l’estació conversora, el punt d’inici de la interconnexió als Pirineus.

El ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, ha defensat aquest dimecres el projecte de la línia de molt alta tensió (MAT) al pas seu pas per la localitat de Santa Coloma de Gramenet assegurant que les actuacions no suposen un increment "significatiu ni apreciable" de les afeccions sobre el medi ambient ni sobre la salut de les persones. En una compareixença a la comissió d'Indústria del Congrés dels Diputats, Soria ha afirmat que el govern espanyol ha "complert amb la llei" i que el manteniment de les instal·lacions actuals, de més de 30 anys, tindrien un impacte superior, justificant així que no hagi fet cap declaració d'impacte ambiental.

La MAT ja injecta energia al tren d'alta velocitat a través de la subestació de Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà). Red Eléctrica (REE) i Adif han connectat amb rasa el complex dels 400 kV, on acaba la línia aèria, i la subestació des d'on l'electricitat s'envia a les catenàries del TGV (després de rebaixar-ne la tensió a 25.000 volts).

El president del Govern, Artur Mas, i el president espanyol, Mariano Rajoy, han coincidit per primera vegada després de molts mesos. Els dos líders es van reunir per últim cop el 30 de juliol a la Moncloa i han coincidit aquest divendres en un dinar al Castell de Peralada després de la inauguració de la interconnexió elèctrica de la MAT. La trobada és la primera després de diversos esdeveniments destacats, com la celebració del procés participatiu del 9-N, de les querelles de la Fiscalia contra Mas, Ortega i Rigau, i l'anunci d'eleccions anticipades per al 27 de setembre. Al dinar també hi assisteix el primer ministre francès, Manuel Valls.

Mariano Rajoy, president espanyol, i Manuel Valls, primer ministre francès, han inaugurat la interconnexió elèctrica entre França i Espanya en un acte simbòlic de connexió de dos cables. Ara mateix l'obra d'alta enginyeria està en fase de proves i no entrarà en funcionament real fins al mes de juny.

Manuel Valls, primer ministre de França, ha atès la premsa abans de l'acte oficial d'inauguració i ha fet unes declaracions curioses, sobretot des del punt de vista català. Valls ha volgut agrair als càrrecs electes francesos que fins al 2008 van lluitar per aconseguir que la MAT en territori francès se soterrés per no perjudicar el paisatge.

El president espanyol, Mariano Rajoy, i el primer ministre francès, Manuel Valls, inauguren aquest migdia (11.30 h) la interconnexió elèctrica subterrània entre els dos països, coneguda com la línia de molt alta tensió (MAT).

El president de la Generalitat, Artur Mas, assistirà al dinar de treball amb el primer ministre francès, Manuel Valls, i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, amb motiu de la inauguració de la línia de Molt Alta Tensió (MAT), segons ha confirmat el seu cap de premsa a través de Twitter.

L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, ha enviat una carta al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per reunir-s'hi i demanar-li que paralitzi la línia de molt alta tensió (MAT) al seu pas per la localitat. Parlon ja va dirigir la missiva al ministre d'Indústria, José Manuel Soria, però com que no va obtenir resposta, ara l'ha enviada a Rajoy. Parlon ha exigit a Rajoy que "es mulli" tenint en compte que "el ministre no ens ha fet cas". "I més ara, quan fins i tot la Comissió Europea obliga l'Estat a dotar-se d'una sèrie de documentació en dos mesos", ha afirmat. La CE va expedientar l'estat espanyol aquest juliol per la construcció de la MAT a Santa Coloma.

Red Eléctrica Española (REE) no té por de cap sanció de la UE, ni que Europa pugui aturar el projecte de la MAT entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet, després de l'obertura de l'expedient d'aquest dijous.