La marca Agbar, sorgida de la companyia nascuda fa 158 anys, té els dies comptats. En concret, li queden sis mesos de vida. Veolia, la multinacional francesa que n'és propietària, ha decidit unificar tot el grup i les seves activitats sota una sola marca. El canvi afecta més de 100 marques locals.

La Generalitat i la companyia Acciona estan negociant per tancar definitivament el conflicte per la privatització d'Aigües Ter Llobregat (ATLL), segons ha avançat aquest dijous La Vanguardia i han confirmat a l'ARA fonts del Govern. La negociació se centra en quant hauria de pagar el Govern a l'empresa pel lucre cessant.

Àngel Simón ha anunciat aquest dijous que abandona la presidència no executiva de la companyia mixta Aigües de Barcelona. Simón vol concentrar-se en el càrrec de conseller delegat de Criteria, que va assolir a començament d'aquest any i que en un primer moment va dir que volia fer compatible amb la seva feina a l'empresa d'aigües.

Una tardor extremadament seca i uns pantans sota mínims obliguen l'àrea de Barcelona a avançar les restriccions "els pròxims dies" abans que les reserves arribin a nivells crítics, per sota del 16% de la seva capacitat. El director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes, ha apujat el to de la gravetat de la situació i ha advertit que s'han complert les pitjors previsions i que gairebé amb tota seguretat la setmana vinent s'aprovarà un estat de preemergència a l'àrea del Ter Llobregat, un "pas de transició" al d'emergència, que es decretarà al llarg del 2023, possiblement a mitjans de desembre per guanyar temps. "Ens queda aigua per a vuit o deu mesos", ha alertat en una compareixença al Palau de la Generalitat. A la reunió de la setmana vinent de la Comissió de Sequera es decidiran el calendari i les afectacions. "L'emergència està trucant a la porta", ha emfatitzat.

El rebut de l'aigua pujarà de preu per primer cop des del 2015, però ho farà per sota de l'increment de l'IPC. Els ciutadans de l'àrea metropolitana de Barcelona ho notaran pagant 0,60 euros de més mensuals, és a dir, 7,22 euros l'any, segons ha pogut saber l'ARA. L'augment de la tarifa serà d'un 4,02%, tres punts per sota del 7,4% que havia proposat Aigües de Barcelona, la societat mixta que està participada en un 70% per Agbar, un 15% per l’AMB i un 15% més per CriteriaCaixa. El vicepresident de medi ambient de l'AMB, Eloi Badia, havia considerat que l'increment proposat per Agbar era "intolerable" i, després de les negociacions, han aconseguit rebaixar el percentatge d'increment fins al 4,02%. "Hem hagut de treballar de valent per ajustar al màxim", ha valorat.

"El servei de subministrament d’aigua a Catalunya té una estructura oligopolística (quasimonopolística)". Així de contundent és l'estudi Anàlisi de competència en el subministrament d'aigua a l'àmbit urbà de l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO). L'estudi constata que, malgrat que hi ha un bon nombre d'empreses subministradores privades, en realitat una gran part d'elles formen part de tres grans grups empresarials: Agbar, Girona SA i Aqualia. I el grup líder, Agbar, té una quota de mercat que supera el 83% en termes de població.

L'alcaldessa de Barcelona i presidenta de l'Àrea Metropolitana (AMB), Ada Colau, ha rebutjat aquest matí la proposta d'Aigües de Barcelona d'apujar el rebut de l'aigua un 7,37% aquest 2022. En un document al qual ha tingut accés l'ARA, la companyia justifica que aquest increment "és necessari per a l'equilibri economicofinancer de l'explotació". El percentatge proposat és molt més alt que la mitjana de l'IPC de l'any 2021, que ha sigut del 2,3%. La nova tarifa afecta els ciutadans dels 23 municipis de l’àrea de Barcelona, uns 3 milions de persones, que si es produís aquest increment el notarien pagant cadascun d'ells uns 12 euros més al cap de l'any.

La setmana passada, un divendres de gener a la nit, La Caixa va comunicar que havia quedat completament desvinculada d’Agbar després de dècades relacionada amb la companyia d’aigües. Però l’entitat presidida per Isidre Fainé ja prepara la recuperació de l'empresa de serveis d'aigua en una complicada operació de final encara incert.

CriteriaCaixa, el hòlding de participades de La Caixa, ha sortit totalment de l’accionariat del grup francès Suez després de desprendre’s del seu 5,9% per uns 750 milions d’euros, segons han confirmat aquest divendres a Efe fonts coneixedores de l’operació. Tal com estava previst, Criteria ha decidit vendre tota la seva participació a Veolia en el marc de l’oferta pública d’adquisició (OPA) que la companyia va llançar l’any 2020 per quedar-se amb el 100% del seu competidor francès de serveis mediambientals. Encara que al principi no va aconseguir el seu objectiu, ja que l’opa va obtenir una adhesió d’una mica més del 86% del capital, Veolia va llançar fa només uns dies una segona oferta d’adquisició d’accions sobre el 13,78% que no controla.

La guerra per la municipalització de l'aigua que enfronta l'Ajuntament de Barcelona amb Agbar té un nou capítol. Un dels dos fronts legals que la companyia havia obert contra el govern de la ciutat no s'ha admès a tràmit, i els afectats, amb l'alcaldessa Ada Colau al capdavant, respiren tranquils. La Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB), de la qual depèn Agbar, havia denunciat unes "presumptes irregularitats en la gestió econòmica financera" de l'Ajuntament de Barcelona per valor de 875.293 euros. Aquests diners s'havien invertit en investigar el procés de municipalització de l'aigua i, segons Agbar, s'havien malgastat perquè la gestió de l'aigua no és competència municipal sinó de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En cas d'haver-se acceptat el cas i concloure que l'acusació era certa, l'alcaldessa Ada Colau; el regidor Eloi Badia; la interventora Teresa Llor, i el gerent d'Ecologia Urbana, Jordi Campillo, haurien d'haver fet front a aquest import, en una situació similar a la que viuen actualment una part dels polítics independentistes per haver impulsat l'acció exterior del Govern.

Nombrosos jutges van participar els anys 2012, 2013 i 2014 en cursos patrocinats per la Fundació Agbar. Aquests programes es van celebrar en unes quantes ciutats i incloïen el transport i l’allotjament dels magistrats en hotels de cinc estrelles, segons ha pogut acreditar l’ARA a través de peticions de transparència al Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Entre la documentació lliurada per l’òrgan rector dels jutges hi ha el contingut dels programes, els ponents que hi parlaven i els llocs on es viatjava, per exemple. Però el CGPJ s’ha negat a lliurar la informació més valuosa: quins són exactament els jutges que van ser convidats a participar com a públic en aquests cursos. Consultada per aquest diari, una portaveu d’Agbar tampoc va voler aclarir-ho ni fer cap declaració.

Més de 40 alcaldes, alcaldesses i representants del món local a Catalunya han presentat aquest dilluns un manifest per denunciar la judicialització contra les remunicipalitzacions dels serveis d'aigües per part de gestors privats com Agbar. En un acte a l’històric dipòsit de Can Boada, a Terrassa, els electes han fet un clam conjunt contra l'estratègia de lawfare (una forma de guerra als jutjats) que segueixen les concessionàries privades per revertir els processos que han aconseguit retornar aquest "bé escàs" a mans públiques.

La municipalització de l'aigua topa amb els tribunals en múltiples processos que han iniciat 42 municipis i ens locals a Catalunya per recuperar la gestió del servei directament o a través d'empreses públiques els últims anys. Al darrere de les denúncies hi ha les empreses concessionàries d'aquest servei bàsic, Agbar i les seves filials, a qui diverses entitats socials i veïnals acusen d'utilitzar la judicialització per "intimidar" els municipis i que desisteixin del seu objectiu.

Les companyies Repsol, Enerkem i Agbar s'han aliat per construir una planta de valorització de residus a Tarragona. La planta podrà convertir residus urbans en metanol, que a la vegada s'utilitzarà per fabricar plàstics renovables i biocombustibles. La inversió no ha estat revelada per les companyies, que s'han limitat aquest dimarts a indicar que "serà rellevant", però quan es va presentar el projecte a l'Ajuntament del Morell va transcendir que pujaria a més de 250 milions d'euros i crearia 600 llocs de feina.

Molta gent se sorprendrà quan sàpiga que la gestió de l’aigua a l’Havana està en mans de la catalana Agbar. En un país on gairebé tots els grans monopolis estatals continuen vigents, Agbar ja fa vint anys que és l’única empresa privada -i estrangera- que gestiona un servei públic en un dels pocs països que encara manté l’etiqueta de comunista.

La multinacional francesa Suez posarà en marxa les pròximes setmanes la venda de la seva filial catalana, Agbar, per la qual espera obtenir un mínim de 3.000 milions d'euros. Segons el diari Cinco Días, Suez tindrà l'assessorament de Société Générale i negocia que Rothschild se sumi a l'operació.

Vigilar les aigües residuals per anticipar un futur rebrot del coronavirus. Aquest és el projecte que encapçala Albert Bosch, doctor en biologia i director del grup de Virus Entèrics de la Universitat de Barcelona. La comunitat científica treballa amb la idea que a la tardor o a l'hivern hi pugui haver un rebrot del covid-19 i qualsevol eina ajuda a detectar-lo o minimitzar l'impacte.

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) podria haver intervingut la societat mixta Aigües de Barcelona si el Tribunal Suprem hagués avalat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2016. L'Ajuntament de Barcelona hauria obtingut aquest poder, si més no, com a mesura temporal, segons un informe que el mateix consistori va encarregar a l'empresa Bcasa (una companyia pública creada per la mateixa AMB) per prevenir una possible sentència en contra dels seus interessos.

El 6 de novembre del 2012 el consell metropolità de l’AMB, presidit pel convergent Xavier Trias i amb el socialista Antoni Balmón a la vicepresidència, va acordar la concessió per gestionar l’aigua en baixa -la que arriba a les llars- a una societat controlada pel grup Agbar. La concessió es feia sense concurs públic i va arribar just uns mesos després d’una altra operació que va convertir-se en la privatització més gran de la història de Catalunya: la venda de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL), encarregada de gestionar l’aigua en alta, és a dir, d’agafar-la de la natura, potabilitzar-la i dur-la fins les empreses que s’encarreguen de la distribució a les llars. S’hi va presentar Agbar, però el concurs el va guanyar Acciona. Finalment, el Tribunal Suprem va revocar aquesta concessió.