"Hem de salvar la situació actual del català", afirma Núria Graner. Fins i tot ha canviat de carrera i aquest curs ha començat filologia a la UAB després de veure la campanya Tria Filologia i d’adonar-se de com està el català a Barcelona: "Ni tan sols t’entenen en català, et menyspreen amb males cares si el parles i no es compleix la llei de Política Lingüística". Al seu costat hi ha l’Aniol Torreblanca, company a la UAB, que ha triat la mateixa opció: "Parlo en català amb tothom i els corregeixo si fan una falta, des de l'afecte, perquè trobo que hem de cuidar el català i estendre’l", diu, de manera que la carrera li donarà el coneixement i l’autoritat per fer-ho. I més enllà, Arnau Trilla, que estudia a la Universitat de Lleida: "Ja m’interessaven les humanitats i la llengua catalana, però arran de la caiguda d’ús que pateix el català en àrees urbanes, volia ajudar a fer-hi front i promoure el català entre els joves, que s’està perdent", afirma. Són tres dels alumnes que han rebut la primera beca per estudiar filologia catalana de la Generalitat, una iniciativa que vol sumar vocacions i llicenciats en català.

En l'últim debat de política general al Parlament, el president Salvador Illa va dir que el Pacte Nacional per la Llengua és una les fites més rellevants que el seu govern ha aconseguit. Illa no va dir si haver creat el departament de Política Lingüística també és una fita; ho consideri una fita o no, pot resultar oportú que un any després de la creació del departament intentem fer-ne una valoració.

La manca de professors de llengua i literatura catalana i, en general, de graduats en filologia catalana ha fet encendre les alarmes els últims cursos, fins al punt que el 40% de substitucions no es cobrien el curs passat. El departament d'Educació i el Consorci per a la Normalització Lingüística no només preveuen una necessitat creixent d'especialistes per ensenyar llengua a adults, a les aules d'acollida i a secundària, sinó també un gruix de jubilacions important la pròxima dècada, fins i tot entre els tècnics de planificació lingüística de l'administració.

Només un terç dels catalans tenen el català com a llengua habitual. Aquesta és una de les novetats que es desprenen de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població (EULP) que el Govern fa pública cada cinc anys. Si el 2018 un 36,1% de la població tenia el català com a llengua habitual, ara és el 32,6%, quatre punts per sota, i catorze punts per sota de fa vint anys. També cau dos punts el castellà (al 46,5%), però creix el bilingüisme (del 7,4% passa al 9,4%) i també l'ús d'altres llengües (del 3% al 5,6%). Tanmateix, hi ha més parlants de català (117.000 més, que el fan servir amb altres llengües) i més persones que el coneixen (267.600 més). L'explicació de la caiguda percentual és l'elevat volum migratori, que dilueix l'efecte dels que se sumen a la llengua: el creixement de parlants és inferior al creixement poblacional.

"Ja no existeix la Gàl·lia irreductible del català", afirma la regidora de Llengua Catalana de l’Ajuntament de Girona, Núria Riquelme, referint-se a una ciutat en què semblava que el català estava fora de perill. "A Girona rai!", ens deien. Davant la preocupació per la deriva de la llengua a tot el país, i amb vista al retard del full de ruta que ha de ser el Pacte Nacional per la Llengua, alguns ajuntaments catalans han decidit desplegar mesures per revertir la davallada del català. El conseller de Política Lingüística, de fet, els animava a fer-ho fa uns dies en la primera trobada municipalista per la llengua. Els demanava lideratge per "rellançar la política lingüística en l’àmbit local" igual com el van tenir els primers consistoris democràtics, que muntaven cursos i actes de dinamització del català. Allò va ser l’embrió del Consorci per a la Normalització Lingüística, “el principal artífex de la política lingüística municipal durant molts anys”, advertia Francesc Xavier Vila. Per al conseller, el problema és que la política municipal s’ha reduït durant anys només a aquests cursos bàsics, potser “per la rapidesa dels canvis que s’han produït”, justificava.

Canvi de model en els cursos del nivell C2 de català. Si fins ara per obtenir aquest nivell calia passar obligatòriament per les convocatòries d'exàmens del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), el govern ha anunciat un acord amb sindicats (UGT i CCOO) i entitats de mestres (Rosa Sensat i Col·legi de docents) perquè puguin oferir fins a mil noves places de cursos aquest 2025. La novetat és que seran cursos que permetran fer també l'examen final en aquests centres, sota la coordinació i certificació del Consorci.

“Estem en una situació d’emergència lingüística". El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha comparegut a la comissió de política lingüística del Parlament per reclamar més compromís institucional amb la llengua. Del 2003 al 2018 s’ha passat del 49% de catalanoparlants habituals al 43%. “L’ús i els parlants habituals de català van decreixent", ha sentenciat, tot i que ha afirmat que encara és una situació reversible.

El filòleg, sociolingüista i cantautor Isidor Marí (Eivissa, 1949) fa cinquanta anys que manté una conversa pública sobre llengua, amb un tarannà dialogant però determinat. Va encetar la seva trajectòria en l’inici de la normalització lingüística de la mà del dialectòleg Joan Veny i de seguida va ocupar-se d'introduir el català a la Universitat de Palma. Des del 1980, quan el va fitxar Aina Moll per al departament de Cultura, va participar en el disseny de les principals polítiques lingüístiques que marcarien el futur del català. "Sempre he tingut la sort immensa de posar coses noves en marxa. Són moments màgics. En aquells anys de Transició es respirava en l'ambient la voluntat d'emprendre. Que a cada lloc on treballis hi hagi un grup de persones entusiasmades per posar en marxa una cosa nova, això és impagable", recorda. El 1996 es va incorporar com a director de filologia i humanitats a la UOC. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i n’ha presidit la Secció Filològica. És autor de diversos assajos sobre llengua i d’un grapat de discos de música folk amb bandes com Uc, Falsterbo Marí i altres. Encara té la guitarra al menjador de casa. Isidor Marí acaba de rebre el premi Pompeu Fabra a la trajectòria professional, científica i cívica que atorga la conselleria de Política Lingüística.

Les Beques Propulsió, que han d'impulsar la creació de continguts en català a les xarxes socials, ja tenen nom i cognoms. La primera línia de subvenció del departament de Política Lingüística, dotada amb 312.000 euros, s'ha repartit entre 23 influencers (el 24è hi ha renunciat un cop tancada la llista) que emetran les sèries de vídeos abans que s'acabi el 2025 a YouTube, TikTok o Instagram. L'objectiu és nodrir de continguts en català les plataformes que fan servir els joves i professionalitzar els creadors que ho fan en català i occità, davant la dramàtica caiguda de l'ús del català entre els joves: només un de cada quatre parla català habitualment i un dels arguments que donen són els referents audiovisuals. La nova conselleria fins i tot ha creat una àrea específica, la direcció general dels Àmbits Tecnològic i Audiovisual.

La llengua serà, juntament amb el finançament, un dels temes que marcarà la legislatura. La creació de la conselleria de Política Lingüística va ser una condició d’ERC imposada al PSC per investir Salvador Illa, que va optar per una línia continuista amb l’elecció de l’anterior secretari general del ram dins l'executiu d'Aragonès, el catedràtic de sociolingüística Francesc Xavier Vila.

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha presidit la primera comissió de política lingüística de la història de la Generalitat fent una radiografia dels reptes que té una llengua que es troba en una situació "diversa, complexa i delicada", amb unes pressions que "si no es corregeixen, el futur de la llengua estarà en entredit". "Cal apartar la llengua de lluites partidistes; no es pot lligar a cap ideologia concreta. La defensa del català no ataca cap altra llengua", ha defensat.

No vivim moments dolços pel que fa a l’estat de salut del català. L’últim informe, encarregat pel Govern, aglutinava fa pocs dies les dades ja conegudes sobre el retrocés en l'ús social del català en tots els àmbits (des del carrer fins a l’escola, la salut o el món audiovisual) i feia palesa, un cop més, la urgència per revertir aquesta deriva. La salvació del català requereix molt més que la voluntat i tossuderia dels que el tenen com a llengua pròpia de naixement. A la Catalunya dels vuit milions, que ha crescut i ho segueix fent sobretot a base d’onades migratòries —ara d’arreu del món—, sumar parlants és una obligació per garantir el futur. També és un objectiu que ha de ser ben possible si es té en compte la distància que hi ha entre el 80% dels ciutadans que diuen que saben català i el 40% que, en realitat, el fan servir habitualment.

A les oficines, les escoles, els hospitals, els comerços, i també a l'audiovisual. La Generalitat fixa com a repte de legislatura potenciar l'ús del català en tots els àmbits socials en què en els últims anys ha perdut pistonada en detriment del castellà. En compliment del pacte d'investidura del PSC i ERC, el govern de Salvador Illa ha posat sobre la taula un informe per conèixer la salut de la llengua catalana, que constata un fort retrocés en tots els indicadors analitzats, i ha plantejat mesures per revertir aquesta tendència. En aquest sentit, una de les línies d'actuació és la d'interpel·lar les persones castellanoparlants perquè superin "la comoditat del monolingüisme" d'un idioma universal i "reforcin la seva solidaritat i la seva obertura de mires" cap al català.

Una de les grans sorpreses de la configuració del nou govern de Salvador Illa va ser el nom de la persona que ha passat a ocupar la conselleria de Política Lingüística, un dels compromisos acordats amb ERC en el pacte d'investidura. L'escollit va ser Francesc Xavier Vila, que ja era secretari de Política Lingüística, i per tant l'encarregat de dirigir aquesta àrea sota el govern d'ERC. Vila és un independent de prestigi, un dels sociolingüistes més reconeguts del país i un autèntic expert en la matèria, de manera que el nomenament ha de ser forçosament valorat de forma positiva. A més, envia un missatge de continuïtat en una de les polítiques més delicades per a qualsevol executiu català i neutralitza el temor a un canvi de direcció. Illa, per tant, és fidel al pacte amb ERC i al seu compromís de no desmuntar allò que, des de l'oposició, considerava que el govern de Pere Aragonès estava fent bé, per exemple en l'àmbit de la cultura. D'aquí que la nova titular d'aquest departament sigui també un excàrrec de l'anterior executiu, també sense carnet, i experta en patrimoni i museística: Sònia Hernández.

La llengua catalana ha entrat en la precampanya electoral. I no ho ha fet per les diverses crisis que arrossega els últims anys (els mals resultats escolars, la sentència del 25% de castellà, la desfeta en l'ús social, etcètera) sinó per la proposta del president Pere Aragonès de crear una conselleria específica de Llengua la legislatura que ve. És el que han fet alguns ajuntaments després de les municipals, com el de Girona, Vic, Sant Cugat o la Garriga. El govern d'Esquerra ja havia elevat el rang de l'àrea de Política Lingüística, que va passar de direcció general a secretaria, però continua penjant de la conselleria de Cultura. Ara Aragonès proposa dedicar-hi una conselleria específica davant la "preocupació" que considera que el país té per l'ús social de la llengua. El català és el "nervi de la nació", a més d'un factor de "cohesió social", va afirmar dimecres.

"Bon dia. Un entrepà de pernil dolç, sisplau". "¿Que te lo parta en dos?" Situacions com aquesta es donen diàriament a casa nostra, sobretot en petits comerços. Quina sortida té el client? Una reclamació o la resignació? El cas de la presumpta discriminació d’una treballadora de Veritas per parlar català al supermercat, que ha arribat a judici, ha tornat a plantejar quins són els drets i deures de clients i empresaris, i com es poden fer complir.

Cartes a empreses recordant-los les seves obligacions en matèria de drets lingüístics o més inspeccions als comerços per assegurar-se que aquests drets es garanteixen. Són dues de les 68 accions per fomentar el català que ha presentat aquest dimecres l'Ajuntament de Barcelona, un pla que no compta, de moment, amb el suport del PSC, tot i formar part del govern municipal. Els socialistes, que diuen que donaran suport a tot el que vagi en la línia del Pacte Nacional per la Llengua, han defensat que han de veure el detall de les mesures abans de decidir-se a signar-lo, i la portaveu del grup, Rosa Alarcón, ha demanat en declaracions a l'ARA "no posar la llengua en campanya".

Gairebé un mes i mig després que s'anunciés l'acord unitari pel català a l'escola, en resposta a la sentència del 25% en castellà, el més calent és a l'aigüera. La reforma de la llei de política lingüística pactada per ERC, el PSC, els comuns i també Junts, que hores després va demanar revisar l'acord davant les crítiques de les entitats pro llengua, ha quedat posposada sine die. Ja són tres els ajornaments de la votació del canvi normatiu al ple del Parlament a l'espera d'un consens més ampli. L'últim, aquest dimarts: després que el 20 d'abril els partits decidissin donar-se quinze dies més per negociar, la junta de portaveus ha decidit no incloure tampoc la reforma al ple de la setmana que ve. I aquest cop, segons fonts parlamentàries, sense fixar cap nou termini per a la votació.