Les entrevistes a El Mundo de l’Iñako Díaz-Guerra sempre donen joc. Aquest dilluns, a Alfonso Pérez. Un jugador molt "patriota", com ell mateix es defineix. Quan se li pregunta sobre la selecció espanyola, l’ex botes blanques de Reial Madrid, Barça i Betis assegura que les jugadores no es poden "equiparar en cap sentit amb un futbolista home". La raó: no generen el mateix en termes econòmics. Alfonso, a més, afegeix que hi ha hagut molta falsedat per part de futbolistes que no se sentien espanyols i han vestit l’elàstica rojigualda. El periodista apunta a Pep Guardiola i l’exdavanter no es mossega la llengua: tant l’entrenador del Manchester City com les jugadores del femení que han reclamat els seus drets haurien de fer un petó a la samarreta d’Espanya per demostrar el seu compromís.

Avui els vull parlar dos tsunamis. Del Tsunami Democràtic i del tsunami de gols, ocasions, joc i felicitat que el City de Josep Guardiola i Sala va aconseguir ahir quan va eliminar el Madrid per 4-0.

Xavi Hernández i el seu cos tècnic s'han guanyat la renovació a pols. Almenys, això és el que va transmetre el president Joan Laporta en una compareixença al Círculo Ecuestre aquest dimarts. L'egarenc va respondre, a la tarda i en un acte a Terrassa, que "primer títols i, després, renovació". Si a finals de setembre, tal com va publicar l'ARA, ampliar i millorar el contracte de l'egarenc no era una prioritat pel president blaugrana, ara, la cosa ha canviat.

Recorda bé el dia del primer entrenament amb Pep Guardiola com a tècnic del Barça B, el 23 de juliol del 2007. "Assegut sobre una pilota, va agafar gespa, la va olorar i ens va dir que havíem de sentir amor per això. Pel verd. Per l'olor de la gespa acabada de tallar. Pel joc", reviu Víctor Sánchez, ex del Barça, l'Espanyol i el Girona. "Se'm va posar la pell de gallina", diu Víctor Vázquez, ara al Los Angeles Galaxy. El Barça B acabava de baixar a Tercera i Joan Laporta va donar les claus del filial a Guardiola, per viure la seva primera experiència a les banquetes. El descens del B va comportar la desaparició del C i un excés de jugadors. "Ell s'anava reunint un per un amb nosaltres. Anàvem al despatx com qui va a recollir la nota d'un examen. I a més era Guardiola, no un qualsevol", rememora Sánchez, retornant als 19 anys.

Demà farà un any que Pere Aragonès va prometre el càrrec de president de la Generalitat i, per tant, aquesta setmana fa un any que va formar govern. Un any després, aquest matí, a Palau estan seguint molt de prop les converses entre Junts i el PSC per veure si és possible consensuar una resposta de PSC, Esquerra, Junts i Comuns a la sentència del 25% de castellà a les aules. És un bon exemple d’on som: el poder judicial actua contra la capacitat de legislar del Parlament i contra la capacitat de governar del Govern, però ho pot fer gràcies a la retallada de l’estatut el 2010, mentre la taula de diàleg no existeix i l’espionatge és un escàndol, però només a Catalunya. Aragonès ha defugit la confrontació, Junts l’ha fet verbalment, Puigdemont no es vol ficar en el dia a dia ni de la política catalana ni del seu propi partit, que deixarà de presidir d’aquí dos caps de setmana. El diagnòstic més sever de l'any de Pere Aragonès el va fer la consellera a l’exili Clara Ponsatí, amb qui el president es va reunir a Brussel·les: "El Govern de Catalunya que presidiu no ens acosta a la independència ni la té com a objectiu. Mentre opereu com si el conflicte de fons no s'hagués agreujat, el país s'erosiona. Promoveu la ficció que és un retorn a l'autonomisme que ens permet negociar de tu a tu amb el govern espanyol. El govern espanyol i els aparells de l'Estat, lluny de desescalar, han aprofitat la feblesa del vostre Govern per accelerar el procés d'assimilació i dissolució de la nació catalana i de les nostres llibertats", diu Ponsatí.

Pep Guardiola ja té assumit que, faci el que faci, serà criticat. Si parla massa, l’ataquen. Si respon a les preguntes amb respostes curtes, també. És un destí prou conegut en les persones famoses. Ja no pots controlar el que es dirà de tu i milions de persones han decidit que no tens dret a explicar-te. Ja t’han jutjat.

Per a Ronald Koeman el futbol olímpic és totalment prescindible. "Per a mi, uns Jocs són més atletisme que futbol", va dir l'entrenador blaugrana, molt descontent amb la gran càrrega de partits a què estan sotmesos els jugadors. Però per a tot aficionat al futbol, aquesta càrrega de partits és un regal. Ja sigui un obsequi de part dels Déus de l'Olimp o un bolo d'estrelles retirades a Tel-Aviv. Qualsevol partit és una excel·lent oportunitat de seguir veient futbol, i els Jocs de Tòquio donaran l'oportunitat de veure com a mínim tres partits de la selecció espanyola, un dels candidats a l'or olímpic.

De boca terrosa, encerclo la cara en el forat de la llitera. La fisioterapeuta mira d’alleujar una petita contractura als rodals de no sé quina vèrtebra dorsal. A mig fer, li telefonen. Sense deixar de feinejar amb el colze punxegut, atén la trucada perquè, de bon matí, està sola al centre. És un pacient que demana hora per dijous que ve. Li respon que els queden dos forats a l’agenda. La pacient –per la veu que sento de lluny, intueixo que és una dona– pot triar entre un quart de sis o tres quarts de sis de la tarda. La conversa és en català però la dona no entén què li estan proposant. Es fa un embolic i la meva físio, que és la primera que té interès que no hi hagi un malentès amb els horaris, li dona l’opció d’agafar-la a les cinc i quart o bé reservar-li la de les sis menys quart. Pot triar. Ara sí que ho ha entès. Finalment queden per dijous a les disset quaranta-cinc. Quan penja, en parlem. Podria fer veure que no he sentit la conversa i continuar fent travesses electorals per al 28 d’abril. Però la meva físio, que va anar a una escola fundada per Joan Triadú, és sensible a la llengua i té interès que en parlem. Li sap greu que ja no puguem dir les hores a la nostra manera, singular i genuïna. Li recordo que, des de fa tres anys, la nova 'Gramàtica' de l’Institut d’Estudis Catalans ja admet dir les hores a la castellana. Lamentem haver perdut aquest tret genuí de la llengua i és ella qui diu que no hauríem hagut de llançar la tovallola. M’agrada que empri una metàfora del món de la boxa per a una denúncia petita, íntima, però no per això menys important. Surto del centre reconfortat i amb la musculatura a lloc. Quan soc fora, penso en la frase que ens va regalar en Puyal, en recollir la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona, i que hauria ser al capçal de qualsevol llit o llitera: “Si perdem la llengua, al darrere perdrem el país”.

]]>

En una entrevista a la revista francesa 'France Football', el futbolista del Manchester City Touré Yaya ha insinuat actituds racistes de Pep Guardiola, amb qui ja va coincidir quan era jugador del Barça i Guardiola n'era l'entrenador. Amb el pretext de voler "trencar el mite" que suposa Guardiola, el jugador ivorià ha esclatat en aquesta entrevista. Touré, que només ha jugat en 17 partits aquesta temporada, ha expressat el seu ressentiment cap al tècnic blaugrana. De fet, aquesta ha sigut la seva última temporada com a jugador 'citizen'.

]]>

Com més amunt arribes, més dures són les crítiques. És llei de vida, sempre ha funcionat així. Pocs tècnics reben tantes crítiques com Guardiola quan no guanya un títol. I això, malgrat tenir la millor mitjana de títols guanyats de les últimes deu temporades. Però les trompades dels seus equips sempre fan més soroll que els èxits. El seu Manchester City acaba de guanyar la lliga igualant el rècord del United del 2001, fent-ho a falta de cinc jornades, amb la possibilitat d’arribar als 100 punts... i malgrat tot es parla encara més de la seva derrota a Europa. Passa el mateix amb el Barça: a un pas de guanyar la Lliga, establint un nou rècord d’imbatibilitat, i també es parla més de la seva derrota europea. ¿És normal?

]]> La Lliga, la Bundesliga i la Premier League. Pep Guardiola ja té la seva primera lliga anglesa després de la derrota ahir del Manchester United de José Mourinho a casa amb el cuer, el West Bromwich Albion (0-1). Si fa una setmana el City va desaprofitar una gran ocasió per guanyar el títol a casa seva, precisament en el derbi contra el United que va acabar perdent (2-3), una setmana més tard la sorprenent derrota del mateix United contra el WBA, sumada al triomf (1-3) del City aquest dissabte al camp del Tottenham, va permetre als de Guardiola guanyar la cinquena lliga de la seva història. El City encara pot arribar als 100 punts si guanya els cinc partits que li queden. De fet, amb aquest triomf iguala el rècord de la Premier guanyada amb més jornades per jugar, que fins ara tenia el Manchester United de Sir Alex Ferguson (2000/01).

]]>

Mai abans un equip havia arribat a la 32a jornada de la Premier League amb opcions de ser campió. Però avui el Manchester City de Pep Guardiola rebrà el seu etern rival, el Manchester United (18.30 h / Movistar Plus), amb la seguretat que guanyar el partit significarà alçar el cinquè títol de lliga del club, el primer a Anglaterra del tècnic català. Si la lliga queda decidida, el City trencarà el rècord del Manchester United de Sir Alex Ferguson, capaç de guanyar la lliga a falta de cinc jornades l’any 2001. Al City encara li quedaran sis partits després d’un duel que arriba amb un ambient estrany, després de la derrota de l’equip contra el Liverpool a l’anada dels quarts de final europeus.

]]> Hi ha gent que no pot pair els èxits de Guardiola. Ho sabem bé perquè, per començar, això passa a Catalunya. Guardiola ha ingressat al molt exclusiu club dels que han fet més gran el futbol, i hi ha enveges que no suporten. A Espanya, la ràbia a Guardiola del nacional-madridisme té una base culer, perquè els va fer molt de mal (2-6, 5-0, eliminació de la Champions... continuem?), i una culminació pel llaç groc i la seva condició d’altaveu amb idiomes. Això l’ha convertit en diana del periodisme d’estat. Un articulista d’'El País' s’hi va referir com a “Goebbelsdiola”, i ahir l’home s’exclamava perquè els que ho troben indignant són els mateixos que diuen que Espanya està tornant cap al franquisme. Home, Franco, després del seu cop d’estat, processava els republicans per rebel·lió. El 2018 una jutge considera que el cap de la policia forma part d’una organització criminal.

]]>

El Manchester City s'ha imposat per 0-2 al camp del Stoke City, amb dos gols de David Silva, i segueix amb un coixí de 16 punts sobre el segon classificat de la Premier League, el Manchester United.

]]>

Tot i que era previsible, la multa que la Federació Anglesa de Futbol (FA) ha imposat a Guardiola per lluir el llaç groc que reclama la llibertat dels presos polítics és una decepció. Més enllà de l’immobilisme d’Europa respecte al conflicte català, la sanció ensorra una mica més les esperances que més amunt de la Jonquera hi hagi més democràcia de la que hi ha per sota.

]]>

Descalços. Amb un puny enfundat en un guant negre buscant el cel. El poder negre. El símbol de protesta de les Panteres Negres l’any 1968, en plena cerimònia de medalles als Jocs Olímpics de Mèxic, amb totes les càmeres del món enquadrant la imatge. Tommie Smith i John Carlos van aprofitar l’esport per alçar la veu contra la situació dels ciutadans negres als Estats Units, i van passar a engrossir l’imaginari col·lectiu olímpic.

]]>

Abans de tornar a la Champions aquest dimarts, el Manchester City de Guardiola ha golejat per 5-1 el Leicester amb quatre gols d'Agüero i un de Sterling en una nova exhibició de joc de De Bruyne. Amb 72 punts, el City domina la Premier per davant del United de Mourinho, que amb 56 punts visita el Newcastle aquest diumenge.

]]>