Els mercats ja han reaccionat a l'anunci de l'alto el foc entre els EUA i l'Iran, que inclou la reobertura de l'estret d'Ormuz, per on circula el 20% del petroli i del gas natural que es consumeix al món. Les principals borses de l'Àsia han guiat la tendència en verd d'aquesta última sessió, una tendència que després han continuat les borses europees i nord-americanes.

Espanya i Catalunya continuen sent excepcions europees pel que fa a la marxa de l'economia i la creació d'ocupació. Amb les dades del març que ha presentat el ministeri de Treball, Espanya assoleix per primera vegada a la història la marca de 22 milions d'afiliats a la Seguretat Social, 3,4 milions més que el 2018, quan Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa. En el cas de Catalunya, el rècord es va assolir l'estiu passat, amb 3,9 milions d'afiliats, després va caure una mica i ara s'està a punt de recuperar (3,88 milions). L'atur també es va reduir en 23.000 persones a l'Estat i en 3.777 a Catalunya. A finals de mes tindrem les dades de l'enquesta de l'EPA i, per tant, una fotografia més acurada de la taxa d'atur.

L'aliança OPEP+, liderada per l'Aràbia Saudita i Rússia, ha acordat aquest diumenge augmentar la seva producció de petroli en 206.000 barrils diaris a partir de l'1 de maig, tot i la guerra a l'Iran. De fet, l'acord no és gaire més que un gest simbòlic, perquè l'aplicació de l'increment no serà possible mentre segueixi la guerra i es mantingui bloquejat l'estret d'Ormuz, per on surt als mercats molt del petroli dels membres del càrtel petrolier.

Dijous l’ARA posava en portada: “L’expectativa d’un final ràpid de la guerra anima els mercats”. Efectivament, dimecres l’Íbex-35 havia pujat un 3,16% perquè s'havia escampat la convicció que la guerra acabaria aviat. Ara bé, dijous mateix l’índex perdia part dels guanys del dia anterior. És tant com dir que les borses –o sigui, els financers– no tenen les idees clares sobre com impactarà la guerra sobre l’economia. Des de la caiguda de la primera bomba, l’Íbex-35, igual que el Dow Jones nord-americà, només ha caigut un 5%. Perquè ens fem una idea del que fa la borsa quan comença una crisi de debò, a finals de 2007, i en poques setmanes, l’Íbex-35 va caure un 33%, i no va començar a recuperar-se fins set anys després.

La Unió Europea estudia possibles mesures com racionar el combustible i alliberar més petroli de les reserves estratègiques davant el risc d'un xoc energètic "durador" derivat de la guerra a l'Orient Mitjà, ha assegurat aquest divendres el comissari europeu d'Energia, Dan Jørgensen, en una entrevista amb el diari britànic Financial Times. El bloc avalua "totes les opcions", segons Jørgensen, que ha alertat que "els preus de l'energia seran més alts durant molt de temps".

La tensió al voltant de la guerra amb l’Iran ha tornat a sacsejar els mercats energètics i ha impulsat el preu del petroli per sobre dels 110 dòlars per barril. Després del discurs de Donald Trump, en què va evitar concretar quan es podria reobrir l’estret d’Ormuz, els inversors han reaccionat amb nerviosisme i han accelerat les compres de cru. El West Texas Intermediate (WTI), de referència als Estats Units, s’ha enfilat per damunt d’aquest llindar –el nivell més alt des del 9 de març– i apunta al seu increment diari més intens des del 2020, mentre que el Brent, referència a Europa, també manté una tendència alcista en un context marcat per la incertesa geopolítica i el risc de noves interrupcions en el subministrament.

La crisi als mercats energètics derivada de la guerra a l'Orient Mitjà empitjorarà "molt" de cara a l'abril en comparació amb el març, segons el director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), Fatih Birol. Birol, que ha visitat el pòdcast de Nicolai Tangen, conseller delegat del Norges Bank Investment Management (NBIM), ha explicat que si bé durant el darrer mes els carregaments procedents de l'Orient Mitjà encara arribaven als ports, a l'abril "no hi haurà res".

L'escalada bèl·lica a l'Orient Mitjà, amb l'entrada dels houthis al conflicte, ha disparat aquest dilluns el preu del petroli, que ha tocat màxims des de l'inici de la guerra. Durant el dia el preu del barril de Brent ha superat els 115 dòlars, tot i que després ha baixat una mica i a la tarda se situava al voltant dels 112 dòlars el barril.

Quan va començar el conflicte amb l’Iran, vaig advertir que l’impacte sobre els mercats probablement seria una qüestió de dies. I, amb la informació que teníem aleshores, era una lectura raonable: tant els inversors com els analistes (com jo) esperaven un conflicte curt. La realitat, però, és ben diferent.

Ningú es podia imaginar, quan els EUA i Israel van llançar els primers atacs contra l'Iran el dissabte 28 de febrer, que especialment Washington i, en concret, el president estatunidenc, Donald Trump, no n'havien previst les conseqüències. L'evolució dels esdeveniments ho deixa cada cop més clar: no hi havia estratègia. Si més no, per part dels EUA. Una altra cosa és el govern de Benjamin Netanyahu, que aprofita l'avinentesa per assolir les seves metes expansionistes, sense cap mena de respecte al dret internacional i els drets humans.

A l’Àsia, els països que ja es mostraven vulnerables a la interrupció dels subministraments energètics que provenien del golf Pèrsic s'enfronten ara a un efecte secundari ominós: les seves divises són asfixiades per un dòlar que no deixa d'augmentar. La guerra a l'Orient Mitjà ha tallat el trànsit del petroli i el gas a l’estret d’Ormuz, el coll d'ampolla més perillós del món.

“Els mercats fan el que fan els mercats”. Així va il·lustrar Chris Wright una sala de ball plena a vessar de petroliers a Houston el passat 23 de març. El secretari d'Energia dels Estats Units va ser l'orador inaugural de la CERA Week, un esdeveniment clau del sector, on va marcar un to optimista. Pot ser que la guerra estigui en ple apogeu i els mercats petroliers fluctuïn, però a la capital nord-americana del petroli d'esquist (que s'extreu amb fracking), es viuen temps de bonança.

“La demanda s’ha doblat, però l’ús no”, deia Chris Bowen, ministre de Canvi Climàtic i Energia d’Austràlia, en un debat al Parlament més semblant a un sainet, si no fos perquè arran del bloqueig de l’estret d’Ormuz, el litre de benzina ha superat els 3 dòlars (1,80 euros) i més d’un centenar de benzineres s’han quedat sense combustible.

La guerra dels EUA i Israel contra l’Iran ha desestabilitzat tot l’Orient Mitjà, ha infligit un enorme cost humà i ambiental i ha provocat una de les majors oscil·lacions del preu del petroli mai registrades. Ara que els efectes sacsegen els mercats globals i encareixen el deute públic, els dirigents polítics han d’assumir que aquest tipus de xoc energètic no és una crisi puntual i de curta durada; és la nova realitat.

L'assagista i assessor polític Giuliano da Empoli afirma en el seu darrer llibre, L'hora dels depredadors (Edicions 62), que "el caos ja no és l'arma dels insurrectes sinó el segell del poder". En el llibre explica que els nous líders mundials de l'estil de Trump o Putin actuen com a agents del caos perquè és la manera d'afermar la seva autoritat en un món en què no hi ha més regles que la força bruta. L'actuació de les darreres hores de Donald Trump s'adiu a la perfecció amb aquesta definició.

Els mercats energètics van registrar operacions per un valor de 580 milions de dòlars –poc més de 500 milions d'euros– instants abans que el president dels Estats Units, Donald Trump, anunciés aquest dilluns converses amb l'Iran per resoldre el conflicte bèl·lic, cosa que va provocar la caiguda dels preus del petroli i el gas. Segons dades calculades pel Financial Times, entre les 6.49 h i les 6.50 h del matí (hora local) de dilluns, tan sols 15 minuts abans que Trump anunciés les negociacions "productives" amb l'Iran a Truth Social, aproximadament 6.200 contractes de futurs tant de petroli Brent –de referència a Europa– com de West Texas Intermediate –de referència als Estats Units– van canviar de mans.

Hi ha una primera crisi del petroli. L’ensenyem a tots els cursos d’història econòmica. La crisi va començar l’octubre del 1973 arran de la guerra del Yom Kippur, quan l'Aràbia Saudita, al capdavant de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), va negar la venda de petroli als països que s’havien alineat amb Israel. Ràpidament, la mateixa OPEP va transformar el boicot en increments de preu. Davant de la rigidesa de la demanda mundial de petroli, l'OPEP va poder repetir els increments de preu diverses vegades fins a arribar a multiplicar-los per quatre en uns pocs mesos, un impacte que es va estendre arreu del món i que va afavorir l’enriquiment obscè dels grans exportadors.

El 6 d'octubre del 1973, milers de soldats israelians es van veure obligats a menjar. Aquell dia el país celebrava el Yom Kippur, una de les festes més sagrades del judaisme basada en el dejuni i la pregària, quan va ser atacat militarment per Egipte i Síria, per la qual cosa molts membres de l'exèrcit van haver de deixar les celebracions per a una altra ocasió. Aquella guerra, que va durar unes tres setmanes, va ser un episodi més del conflicte àrabo-israelià. Però alhora va suposar un abans i un després per a l'economia mundial, ja que l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP, formada sobretot per estats àrabs) va engegar un embargament de cru als països occidentals (els Estats Units i alguns aliats sobretot europeus) que va disparar-ne el preu i va encetar la primera de les crisis del petroli que van sacsejar l'economia mundial i van disparar la inflació durant els anys setanta i principis dels vuitanta.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha revisat a la baixa les previsions de creixement de l'economia espanyola de cara al 2026 i al 2027 arran de la guerra a l'Iran. Concretament, preveu que el creixement del PIB es moderi aquest any al 2,1% des del 2,8% del 2025, la qual cosa implica una revisió a la baixa de dues dècimes respecte al pronòstic del gener passat, mentre que per al 2027 anticipa un augment de l'1,8%, una dècima menys del previst. Amb tot, segons l'organisme, el creixement econòmic continuarà sent ferm a curt termini, malgrat l'impacte advers esperat en relació amb el conflicte a l'Orient Mitjà.

La guerra a les gasolineres ha esclatat. Si més no, de manera temporal i amb més estalvi com més vinculació i contractació de serveis se signin amb les companyies. Després de l'encariment dels carburants just l'endemà d'esclatar la guerra a l'Orient Mitjà i l'escalada del barril de petroli, que va comportar un reforçament del control d'abusos per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), les grans companyies han entrat en una batalla de descomptes de cara a la Setmana Santa. En tot cas, les principals rebaixes s'obtenen si es contracten altres serveis relacionats amb la llum o el gas.