Actors maquillats com gats que recorden els famosos therians, cotxes de Fórmula 1, fonts de xocolata, cabines de música on pots crear la teva cançó i agents de tota mena amb uniformes llampants. Entrar al pavelló 2 del Saló de l'Ensenyament i no entretenir-s'hi una estona és gairebé missió impossible i potser tots aquests reclams expliquen –en part– el canvi que ha patit la fira d'orientació educativa fins a arribar a la situació actual: aquest 2026, per primera vegada, hi ha més expositors de formació professional (FP) que d'universitats.

Durant dècades, la universitat ha posat l’accent en un concepte: l’especialització. De les aules n’han sortit economistes, politòlegs, filòsofs… Perfils definits formats en disciplines amb fronteres clares. Ara bé, cada vegada és més difícil abordar els grans debats contemporanis des d’una sola mirada. Davant, s'obren un munt de reptes: com regular la intel·ligència artificial sense frenar la innovació, com garantir el creixement econòmic sense fer més grans les desigualtats, com governar la societat en un context de polarització i crisi climàtica... El grau en Filosofia, Política i Economia parteix d’aquesta constatació: la complexitat no s’afronta fragmentant el coneixement, sinó fent-lo dialogar.

A l'Estat les universitats funcionen amb l'anomenat "districte únic": la normativa permet que un estudiant accedeixi a qualsevol facultat del país, independentment de la comunitat autònoma a què pertany la institució i de l'indret on l'aspirant ha fet el batxillerat i la selectivitat. Des de fa temps, però, hi ha alguns sectors que denuncien que aquesta homogeneïtat genera desigualtats entre els estudiants catalans. Un exemple és el de la carrera de medicina, en la qual en els últims anys s'ha registrat un augment del percentatge d'estudiants d'altres comunitats que es matriculen a les facultats catalanes. Ara el Consell del Col·legi de Metges de Catalunya (CCMC) i alguns degans de les facultats de medicina han presentat al Govern una proposta per modificar la via d'accés a aquest grau i així "garantir un accés just i equitatiu al grau".

Les xifres són contundents: gairebé el 37% de l’estudiantat universitari català conviu actualment amb algun diagnòstic de salut mental, principalment trastorns d’ansietat (15,4%) i depressius (7,1%). Si ampliem la mirada al llarg de la vida, a prop de la meitat dels estudiants els han diagnosticat en algun moment un problema de salut mental. A això s’hi suma un nivell d’esgotament emocional elevat: més d’un terç de l’estudiantat afirma sentir-se emocionalment esgotat cada dia. Són dades extretes de l’Estudi sobre la salut mental en el sistema universitari de Catalunya (2023), impulsat pel departament de Recerca i Universitats, i elaborat amb la participació de les universitats catalanes. L’informe va més enllà i la conclusió és clara: aquest malestar emocional no afecta només el col·lectiu d’estudiants, sinó que l’estrès i l’esgotament són transversals a tots els treballadors de la comunitat universitària.

Canvi important al circuit per accedir a les universitats catalanes. A partir del 2027 la convocatòria extraordinària de les PAU —per als que no han superat la selectivitat del mes de juny o volen millorar nota— es deixarà de fer al setembre i passarà a celebrar-se al juliol. Aquest divendres la junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) — l'òrgan de coordinació del Govern i les dotze universitats catalanes— ha acordat que el 2026 serà l’últim any en què la repesca de les PAU se celebri al setembre. Amb el canvi, Catalunya iguala la seva situació amb la resta de comunitats autònomes de l'Estat, ja que és l'únic territori que encara feia selectivitat al setembre.

El Govern ha fet un pas important per millorar les condicions laborals dels investigadors que estan fent un doctorat a Catalunya: a partir d'ara, els que estiguin contractats per la Generalitat tindran contractes de quatre anys i no de tres com havia passat en els últims vint anys. La mesura, que el departament de Recerca i Universitats ha anunciat a través d'un comunicat, suposa complir un dels objectius de mandat de la legislatura del govern de Salvador Illa.

És la principal por de les desenes de milers d'estudiants que es presenten cada any a la selectivitat: no aconseguir la nota que els obrirà les portes a estudiar el grau universitari que volen. Ara, però, un informe ha posat xifres a aquest temor: el curs passat gairebé la meitat dels universitaris de l'Estat no van entrar a la carrera que havien demanat en primera opció. Concretament, segons el treball de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CyD), el curs 2024-2025 es van oferir 245.226 places per estudiar un grau a la pública, una oferta que va rebre una demanda de fins a 474.319 sol·licituds. Per tant, el curs passat fins a 229.053 estudiants arreu de l'Estat es van quedar sense poder entrar a la carrera que havien demanat en primer lloc.

El rector de la Universitat Ramon Llull (URL), Josep Antoni Rom, ha mort aquest dissabte de matinada als 62 anys a causa d'un infart. "Amb gran dolor us comuniquem el traspàs del nostre rector, Josep Antoni Rom Rodríguez. El tenim present a les nostres pregàries i acompanyem la seva família en aquests moments de dolor. Descansi en pau", ha expressat la URL en un comunicat.

Amb un PIB superior als 280.000 milions d’euros i més de vuit milions d’habitants, Catalunya se situaria ben bé al mig de la taula dels països de la Unió Europea. Les seves dimensions humana i econòmica conviden a aprofitar millor les capacitats distribuïdes al llarg del país, que presenta realitats internes amb una mida i un potencial comparables als de moltes regions europees que impulsen estratègies pròpies d’innovació i especialització intel·ligent (RIS3). Cal fer emergir les capacitats endògenes i diferenciades de cada regió catalana perquè, amb la implicació del seu teixit econòmic i el suport d’almenys una universitat, puguin esdevenir regions del coneixement responsables de les seves pròpies polítiques de desenvolupament.

La universitat del segle XXI s’assembla a un trencaclosques on una peça clau, la de la igualtat de gènere, no acaba d’encaixar. Així ho mostra l’últim informe de la Xarxa Vives sobre la perspectiva de gènere en la docència, publicat aquest mateix mes de setembre. Per als qui no teniu al radar aquesta xarxa, sapigueu que és l’associació d’universitats de les terres de llengua i cultura catalanes. L’informe en qüestió recull dades de 20 universitats i les autores, María José Rodríguez Jaume i Diana Gil González, així com la col·laboradora Julia Cimas Sánchez, són de la Universitat d’Alacant. 

Al primer capítol de La nacionalitat catalana (1906), Enric Prat de la Riba alerta contra el perill d’esdevenir província, altrament dit, el risc de perdre la pròpia personalitat sotmetent-se als criteris i la divisa d’altres: “Ànimes escollides varen conservar tot temps el record del passat i mantenir la protesta passiva contra el present, però passaven silencioses, isolades, i al capdavall, fins en aquests esperits clarividents, va esborrar-se la consciència reflexiva de la col·lectivitat, restant només, amb accentuació especial, el mateix sentir inconscient de la massa”.

Que quan el professor es dirigeixi a l'estudiant ho faci amb el nom que vol i respectant el gènere amb el qual se sent identificat. Aquest objectiu, que a priori podria semblar fàcil, fins fa pocs anys implicava un nivell alt de burocràcia per als universitaris que, per qualsevol motiu, no se senten identificats amb la informació que plasma la seva documentació oficial com el DNI o el passaport. Ara, però, les universitats públiques cada cop posen més facilitats per fer aquests canvis. Això sí, unes modificacions que només serviran dins l'àmbit estrictament universitari i que no quedaran reflectides a les titulacions oficials.

Quatre de cada deu universitaris no entren al grau i centre que han triat en primera opció. Aquesta proporció, que en etapes educatives com pot ser la formació professional (FP) seria alarmant, és una tendència que es repeteix al sistema universitari català. Aquest 2025, a la preinscripció del mes de juliol, només un 58% (27.927) dels estudiants a qui es va assignar una plaça van aconseguir cadira al grau i universitat que havien triat en primera preferència. A la preinscripció del mes de juliol de l'any passat, el 62% dels universitaris van aconseguir estudiar on volien, el mateix percentatge que els que ho van aconseguir l'any 2023.

El 29% dels universitaris d'Espanya necessiten suport econòmic per dur a terme els seus estudis, segons dades del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports publicades el 2024. Des de l'any 2021, el programa de Beques de grau de la Fundació "la Caixa" promou la igualtat d'oportunitats en l'accés a la formació universitària. El programa, que combina excel·lència acadèmica i equitat social, ha fet possible en els seus cinc primers anys que 255 joves amb talent i escassos recursos econòmics accedeixin a la universitat.

M’acabo de comprar un llibre de receptes. Al final hi ha unes planes en blanc per apuntar-hi les pròpies. Decideixo escriure-hi la meva per poder cuinar-vos l’informe de la Unesco Women Lead for Learning (Dones liderant per l’aprenentatge) publicat el 20 de maig.

L’anècdota, que conec de primera mà, és estrictament certa. A mitjans dels anys 1960, l’historiador Jordi Nadal, professor d’història econòmica de la Universitat de Barcelona, va suspendre una alumna perquè, a l’examen, havia escrit extranjero amb g. Avui dia, que una alumna de la Facultat d’Econòmiques suspengués una prova per una falta d’ortografia ens semblaria una exageració i provocaria, fins i tot, un petit escàndol. La pregunta, naturalment, és per què. Per què no es pot exigir a qualsevol estudiant universitari que escrigui amb correcció? Per què hi ha qui sosté que les normes ortogràfiques no són pas tan importants? La resposta és que l’ortografia no és més que un símptoma, una manifestació, d’una cosa molt més profunda i transcendent: el domini de la llengua, que passa per la gramàtica i el lèxic, i per l’ortografia, esclar.

Amb motiu de les graduacions del curs acadèmic 2025, l’actual rector de Harvard ha dit el següent: “La meva esperança per a vosaltres és que seguiu sentint-vos còmodes amb ser incòmodes [stay comfortable being uncomfortable]”. Què vol dir aquesta frase, en el context de la batalla cultural que manté Harvard amb l’administració de Donald Trump i quina lliçó en podem extreure per les nostres contrades? Aquesta frase mereix una reflexió acurada. Lluny d’alinear-se amb l’eslògan “Surt de la teva zona de confort” i altres ximpleries d’estar per casa, la paraula clau és “stay”: romandre en la incomoditat, és a dir, en el debat d’idees, el dubte, l’enraonar. Aquesta tendència de la cultura universitària, tan difícil de dur a terme quan la societat viu una polarització radical que fa a vegades impossible tota possibilitat, no dic de diàleg, sinó d’escolta del que no voldríem sentir, topa avui dia amb les posicions d’extrema dreta, però també amb els protocols de qualitat instaurats a les societats democràtiques a través de les agències destinades a aquest fi. Per una banda, les posicions d’extrema dreta, tant a Europa com als Estats Units, defensen la puresa d’una pretesa veritat que cal instaurar. Aquesta veritat no es pot contaminar amb altres punts de vista. La puresa de pensament està al servei de la ignorància, un estat que Trump anhela per als seus ciutadans. Com més ignorants, més manipulables. Si un grup d’estudiants apunten tot el que diu el professor encara que els hi coli gat per llebre, esdevenen carn de canó de qualsevol consigna plantejada com una garantia de seguretat. La restricció de la matrícula d’estudiants internacionals proposada per Trump va en aquesta mateixa línia. Quan les creences i arguments apareixen a la llum d’una perspectiva diversa, trontollen. Això obliga a plantejar-se coses. I a parlar allà on abans hi havia patacades. Trump odia Harvard perquè representa els millors caps pensants, no pas precisament els més rics sinó els més intel·ligents, en el sentit, en aquest cas, de qui vol parlar amb qui pensa diferent, contrastar perspectives encara que dolgui. Aquest és el nucli central de la idea d’universitat, la discussió sobre l’estudi dels problemes del món, no pas solament d’eixe món, sinó del que ha de venir i que depèn de la nostra responsabilitat.

Les universitats catalanes són capdavanteres en els estudis STEM a l'Estat. Així ho indiquen els resultats del darrer rànquing que cada any elabora la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD). L'entitat classifica 82 de les 88 universitats de l'Estat en funció d'una trentena de variables que tenen a veure amb l'ensenyament, la investigació, la transferència de coneixement i l'orientació internacional. Enguany, però, l'informe s'ha centrat en les titulacions STEM (les inicials en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) i, sense cap mena de dubte, les que han resultat més ben parades són les facultats catalanes.

El correu electrònic de l’ambaixada dels Estats Units a Copenhaguen va arribar a principis de febrer amb un missatge categòric. Informava els organitzadors d’un cicle de conferències a Dinamarca –en què jo havia d’intervenir– que l’última remesa de la subvenció només es faria efectiva si firmaven una declaració comprometent-se a complir l’ordre executiva dels EUA que prohibeix les mesures de diversitat, equitat i inclusió.

La Universitat de Barcelona (UB) ha sancionat amb 18 mesos sense sou ni feina un professor (D.V.) per aprofitar-se de la seva posició dins el centre per tenir relacions sexuals amb alumnes. Durant la instrucció del cas, que va iniciar-se el setembre del 2023, s'han presentat vuit denúncies, dues de les quals estaven prescrites. La UB ha sancionat el docent per una falta molt greu: prevalença de la condició de funcionari per obtenir un benefici indegut. Una mesura que encara es pot recórrer i que topa amb les resolucions judicials favorables que tenia el professor.