Entre els anys 1996 i 1998 la família Montsolís, propietaris d'unes caves del Penedès, va entrar a moltes llars catalanes a través de la televisió. Nissaga de poder, la sèrie de sobretaula dels migdies a TV3, va popularitzar un nom de dona que fins llavors era anecdòtic a Catalunya: Abril. L'actriu Mónica López interpretava el personatge d'Abril Montsolís, molt estimat per l'audiència, filla del Raimon Montsolís, el germà petit dels propietaris de les caves.

Durant anys els noms Joan i Josep es posaven a molts nadons nascuts a Catalunya, i d’aquí ve la popular frase “De Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases”. Però en les darreres dècades aquesta tendència s’ha capgirat. En el cas de Josep, després d’un auge entre les dècades dels 50 i els 60 del segle passat, en què se’ls va posar aquest nom a més de 15.000 nadons, a partir dels anys 2000 va caure en picat: del 2010 al 2019 només 652 nadons es van dir Josep, i entre el 2020 i el 2023 la xifra va baixar fins als 109.

Si hi ha un nom de nena que ha encapçalat el rànquing dels més posats els últims anys aquest és Martina. L'últim cop que va assolir la primera posició del pòdium va ser el 2023, però entre 2010 i 2016 el va encapçalar en fins a cinc ocasions. De fet, la dècada passada és, precisament, quan hi va haver un boom de Martines: se'ls va posar aquest nom a 7.585 nenes i tot i que encara manté un bon ritme ha perdut una mica de força entre el 2020 i el 2023: se'n diuen 1.663 nenes. Ara ocupa la tercera posició. Per davant hi ha Sofia i Júlia.

El pic de nens a qui se'ls va posar Antoni es va produir durant la dècada dels 60 del segle passat. A partir de llavors ha caigut en picat i cada cop menys famílies han optat per aquest nom, fins al punt que dels nens nascuts entre 2020 i 2023 només se'n diuen 28. Segons Francesc Calafell, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva CSIC-UPF, aquest declivi es pot emmarcar "dins del cicle natural dels noms: passen de moda". "Això ha passat sempre, els noms tenen els seus cicles, però mentre que abans el cicle dels noms era de segles, ara estem parlant de dècades", diu aquest investigador. A més, si un nom queda "connotat com a nom d'avi –amb excepcions de gent que els reivindica i els posa expressament– no acostuma a ser tendència", afegeix. Tanmateix, l'edat mitjana dels Antonis és de 50,7 anys, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Si hi ha un nom que remeti a Nadal aquest és Noel: és d'origen francès i prové de la paraula Noël, que significa Nadal. No és, però, un nom popular. Només hi ha 6.745 homes que se'n diuen a l'Estat, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'edat mitjana dels quals és de 21,9 anys. A Galícia, Astúries, Lleó i Càceres és on més Noels trobem. A Catalunya hi ha 1.202 Noels, una quarta part són nascuts la dècada del 2010-2019 i més de la meitat a partir de l'any 2000. Per comarques, el Garraf, les comarques de Lleida (Pallars Jussà, Pla d'Urgell, Urgell i Segrià) i el Vallès Occidental és on predomina aquest nom. "Apunta a la influència d'immigració gallega encara que sigui un nom de persones relativament joves", assegura Francesc Calafell, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva CSIC-UPF. "En algunes comarques amb poca població, com el Pallars Jussà o el Pla d'Urgell, només que n'hi hagi dos o tres, ja es dispara la freqüència", afegeix.

Rosalia és un nom d'origen llatí que la cantant de Sant Esteve Sesrovires ha fet popular però és pràcticament anecdòtic en el cens. No és un nom que les famílies actuals triïn a l'hora de posar nom a les seves filles. Hem passat d'unes 600 dones amb el nom de Rosalía (amb accent i sense) a la dècada dels anys 50 a menys d'una desena en l'actualitat. L'edat mitjana de les Rosalies que hi ha a l'Estat és de 61,5 anys, segons dades de l'INE. I Zamora, Salamanca, Almeria i Ourense és on més en trobem. Al ser un nom poc freqüent, "qualsevol fluctuació crida l'atenció, com ara que en el municipi de Capçanes, a la comarca del Priorat, es concentrin unes quantes Rosalies. Deuen ser de la mateixa família?", es pregunta Francesc Calafell, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva CSIC-UPF, que afegeix que també és un nom que es posa a Llatinoamèrica i Itàlia.

El 16 de novembre del 2003 Leo Messi debutava amb només 16 anys al primer equip del Barça i el 2009 guanyava la seva primera Pilota d'Or. Just després, entre el 2010 i el 2019, es dispara el nom de Leo entre els nadons nascuts a Catalunya i l'any passat se situava en la setena posició de noms més posats, tot i que el 2022 havia ascendit fins a la segona posició. Fins a l'any 2000 a Catalunya només hi havia 38 nens de nom Leo i ara ja són 5.849, un 64% dels quals han nascut entre els anys 2010 i 2019. Si mirem la mitjana d'edat dels nois que es diuen Leo és de 6,7 anys al conjunt de l'Estat, segons dades de l'INE. "És un nom vinculat clarament amb el fenomen Leo Messi, l'edat dels nens així ho indica", assegura Francesc Calafell, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva CSIC-UPF. "Encara és aviat, però potser també observarem un repunt d'Alèxies i Aitanes", afegeix.

Hi ha noms clarament associats al territori, com Tura a Olot, Gil a Osona, Vinyet a Sitges i Mercè a Barcelona. ¿Però Mercè és realment un nom popular a la ciutat de la qual –amb el permís d'Eulàlia– és patrona? Si fem cas de les estadístiques, podríem dir que són més populars les Festes de la Mercè que el nom en si.

106.942 vies diferents, entre carrers, places, passatges, avingudes i rambles, es despleguen pels diferents municipis de Catalunya. L’origen dels seus noms és “natural i espontani”, explica Miquel Parella, cap de la Unitat de Toponímia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), a l’ACN, i es troba en les descripcions que, fa segles, els ciutadans de cada lloc feien davant la “necessitat d’identificar-se”. Tot i que es tendeix a pensar que la majoria de carrers estan dedicats a persones, la realitat és que la majoria de noms responen a descripcions de l'entorn. "No és fins als grans creixements urbanístics que apareix la necessitat de denominar els carrers, ja que el nom ja no sorgia espontàniament del poble. Llavors és quan els ajuntaments comencen a posar-los nom", explica l’expert.

Acabat el regnat de Martina i Jan i comença el de Sofía/Sofia i Martí com els noms més triats entre els 53.793 nadons nascuts a Catalunya el 2024, any en què l'índex de fecunditat va caure a nivells històrics i en què la natalitat també va tornar a baixar, concretament en un 0,8%, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

La natalitat continua en caiguda lliure a Catalunya. La tendència a la baixa es manté des del 2009, i l'any passat van néixer 54.182 nadons, un 3,9% menys que el 2022, segons les dades provisionals de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). És la xifra més baixa dels últims 28 anys: el 1995 es va registrar el mínim històric des que n'hi ha dades. Des d'aleshores, a més, la població catalana ha crescut progressivament i ara hi ha dos milions de persones més, per la qual cosa la taxa de fecunditat ha patit una gran davallada: només 1,10 fills per dona. Per posar-ho en context, el 1975 van néixer 112.000 criatures a Catalunya: 58.145 nens, una xifra superior al conjunt de nadons del 2023, i 53.855 nenes, gairebé les mateixes que tots els nascuts l'any passat.

Estiu del 1979. Foto en blanc i negre. Un home jove vestit de diumenge, amb una filla de mesos a coll, posa davant la càmera sense mirar l’objectiu. Darrere d’ells s’obre una vall frondosa amb un santuari al mig. El pare mira la nena i sembla que li estigui dient: “Mira, tot això és la vall de Coaner. Abans que tu nasquessis, jo sempre venia a córrer per aquí i parava a beure aigua fresca de la font. I pensava: si mai tinc una filla, li posaré el nom d’aquest paratge que tant m’agrada. Doncs bé, aquí et tinc”.

Si bé enguany els Marcs han perdut la consideració del nom més posat en favor de Leo, als Antonios i les Maries no hi ha qui els destroni. Juntament amb José, repeteixen podi entre els noms més freqüents a Catalunya. Antonio, per als homes, i Maria/María, per a les dones, són els més habituals al Principat un any més. Segons les dades publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), hi ha 89.957 persones anomenades Antonio, 88.985 anomenades Maria o María i 84.830 que es diuen José.

Per primera vegada des del 1977, Marc ha deixat de ser el nom masculí més posat a Catalunya. L'any 2022, el nom que ha liderat els rànquings a Catalunya des que es van començar a fer estadístiques sobre els noms més populars va ser desbancat per dos noms propis: Leo i Nil. Segons les últimes dades publicades per l'Idescat, el nom que molts nadons catalans ja comparteixen amb l'astre de futbol argentí és, per primera vegada, el nom masculí més posat a Catalunya. Concretament, l'any passat fins a 433 nadons van rebre el nom de Leo, una vintena de nens més que el 2021, quan Marc liderava el podi amb 443 nadons. De fet, el nom de Leo ha crescut amb força els últims anys, perquè el 2020 ocupava el cinquè lloc a la llista i fins a l'any 2014 ni tan sols apareixia entre els 25 noms més posats a nadons nascuts a Catalunya.

Segur que en més d'una ocasió us heu trobat cridant el nom d'un fill quan en realitat volíeu dir el del seu germà. Aquesta mena de confusió és "molt comuna" sobretot entre noms de familiars, explica Eulàlia Solís, neuropsicòloga de Guttmann Barcelona-Institut de Salut Cerebral i Neurorehabilitació.

Després de reflexionar-hi molt, Marta Gilabert i Josep Plana decideixen que el nom de la seva empresa serà La Puta Suegra. “Volíem un nom trencador, que fos tota una declaració d’intencions. Sabíem que ens podia anar molt bé o enfonsar-nos, però per sort la vam encertar”, diu el Josep. La Marta afegeix: “Érem conscients que era molt arriscat, però teníem clar que volíem targetitzar el nostre públic. Si no estàs disposat a dir que ets el nostre client, no ets el nostre target. Ens dediquem a fer casaments i esdeveniments per a empreses atrevits i trencadors. Amb aquest nom marques una tendència; no esperem que ens arribin encàrrecs clàssics”. Que un negoci funcioni no depèn exclusivament del nom, però és la porta d’entrada.

Ni Joans, ni Joseps. Ases al marge, la llista de noms més posats a Catalunya sembla decidida a contradir el refranyer. Marc i Martina es reivindiquen, un any més, com els noms més posats als nadons catalans. I el tàndem es manté invariable des de fa quatre anys. Marc lidera aquesta classificació des del 1997 -el primer en què hi ha dades de l’Idescat-, tot i que últimament ho fa d’una manera menys destacada. El 2015 van posar el nom de Marc a 29 de cada 1.000 nens i el 2016 la ràtio va baixar a 24 de cada 1.000. Per àmbits territorials, és el primer a tots excepte les Terres de l’Ebre, on és Pau, i a les Comarques Centrals i Alt Pirineu i Aran, on és Martí. En termes generals, hi ha pocs canvis a la llista de noms més posats i, de fet, tant pel que fa a nens com a nenes, pràcticament repeteixen els deu mateixos -només amb algun canvi de posició- i Ona entra en el top 10 de les nenes. Es posen, però, amb menys freqüència perquè creix la varietat de noms. Molts pares tendeixen ara a buscar un nom que singularitzi els seus fills, i la decisió es mou entre el respecte a la tradició familiar i geogràfica i la voluntat de ser originals.

Alborán, Ávila, Aranda i Tarraco. Aquests són els quatre noms finalistes que Seat ha fet públics aquest matí per batejar el seu nou model de cotxe, el totterreny que es posarà a la venda l'any que ve. L'automobilística, que fins ara mai ha batejat cap dels seus models amb un topònim català, ha triat només un nom de la geografia catalana d’entre les tres possibilitats preseleccionades (Aran, Abrera i Tarraco). Finalment, doncs, Aran, Abrera, Donosti, Tarifa i Teide han quedat descartats. L’anunci l’ha fet aquest matí el president de Seat, Luca de Meo, durant la presentació al Saló Internacional de Frankfurt, a Alemanya.