Què estava fent Salvador Illa a les 9 del matí? Presentant un pla del govern per impulsar el cotxe elèctric (per impulsar d’una vegada, podríem dir) a Catalunya.

Entesa entre pagesos i Govern. El Gremi de la Pagesia Catalana ha anunciat que desconvoca les mobilitzacions previstes a partir de demà. Després de dos dies de negociacions els representants de la pagesia catalana han arribat a un acord amb el Govern. L'Acord per la Pagesia Catalana recull dinou mesures, entre elles la desburocratització i la creació d'una taula de treball per fer seguiment dels acords. La darrera mesura de l'acord és desconvocar els talls de carretera.

Es van mobilitzar contra l'avortament, contra el matrimoni homosexual, contra l’Estatut i ara contra l'amnistia. El Partit Popular agita el carrer: "Volen silenciar-nos, però no ho aconseguiran", diu Alberto Núñez Feijóo. El PP ja ha anunciat mobilitzacions contra l'amnistia diumenge vinent a totes les capitals de província. Avui, a l'ARA, en parlem amb la periodista del diari a Madrid, Andrea Zamorano, i amb Jordi Mir, politòleg i professor d'humanitats.

La tensió al carrer no afluixa, però les mobilitzacions perden suports. Els sindicats han convertit la desena jornada de vaga general a França d'aquest dimarts en una nova mostra de força contra la reforma de les pensions, tot i que les manifestacions han mobilitzat menys persones que les anteriors. El seguiment de l'aturada també s'ha reduït en comparació amb les últimes vagues. A tot el país han sortit al carrer 740.000 persones, segons el govern, davant dels 1,1 milions de la setmana passada. A París la manifestació ha reunit 93.000 persones (a l'última van ser 119.000). Les xifres indiquen que la contestació continua viva, però també mostren el cansament d'un país que acumula deu vagues en poc més de dos mesos. Els sindicats han convocat una nova vaga per dijous 6 d'abril.

El president Torra ha sortit entre ovacions del Palau de la Generalitat, on ha fet la seva última declaració institucional aquesta mateixa tarda. Torra ha travessat la manifestació de plaça Sant Jaume acompanyat de la seva dona i mentre milers de manifestants (a l'espera d'una xifra oficial) el rebien a crits de "President, president". Pocs minuts després, s'ha ficat dins del cotxe oficial i ha marxat. La concentració s'ha repetit davant dels ajuntaments d'altres municipis amb el lema "Defensem el president, lluitem per la independència".

Amb l’experiència de l’1-O i vistes les seves gravíssimes conseqüències, ja comença a ser hora de pensar en la necessària represa del projecte independentista per treure’l dels llimbs on és ara. I cal fer-ho perquè és obvi que el camí cap a la independència en cap cas no es desbrossarà per la via estrictament institucional, siguin quins siguin els resultats de les properes eleccions. La via institucional ja va ser portada fins als seus extrems abans de l'1-O i el seu esgotament va abocar al referèndum. L’1-O va ser la demostració de quina era la màxima expressió de força possible si no s’ultrapassava el marc jurídic vigent.

“Ahir [dijous passat] volíem fer un seguiment de les protestes per la presència de Pedro Sánchez a Barcelona, però no vam poder. No vam poder, bàsicament, perquè no hi va haver pràcticament res per fer-ne el seguiment”. D’aquesta manera tan gràfica, Anonymous Catalonia, la plataforma informativa que es va convertir en referent durant les protestes postsentència de l’octubre passat, es referia al plàcid desembarcament del president espanyol. Només una vintena d’independentistes es van plantar dijous a la plaça de Sant Jaume per protestar abans de la reunió amb el president de la Generalitat. L’escena evidencia com han decaigut les mobilitzacions en els últims mesos. Una situació que s’ha consolidat en paral·lel a l’aposta pel diàleg que han fet els principals partits independentistes i que ha de culminar amb una taula de negociació entre la Generalitat i la Moncloa.

Asseguren que la seva obra no parla ni de les protestes de Catalunya, ni de les de Xile, ni de les Hong Kong, però serveix per entendre-les totes. La companyia de teatre Mos Maiorum posa en escena al Teatre Lliure entre l’11 i el 22 de desembre un treball que va com anell al dit als temps que corren: Turba, una obra que reflexiona sobre com es comporten els éssers humans quan actuen en massa.

M’atreviria a dir que des del 1968 no hi havia hagut un període de revoltes tan universal. En el marc de l’ensorrament de l’URSS va haver-hi no només mobilitzacions sinó també guerres, com a Txetxènia i els Balcans, però eren les conseqüències del desenllaç de la Guerra Freda. Més tard, les Primaveres Àrabs varen ser explosions inesperades en diversos països, però localitzades en una zona geogràfica i que responien a un objectiu comú: lluitar contra les dictadures de la regió.

Les recents protestes al Líban, l’Iraq, Xile i Hong Kong, entre altres països, han cridat l’atenció del món per la intensitat i proximitat temporal. Tot i que a primer cop d’ull poden semblar problemes molt diferents, tenen uns certs punts de contacte. Un és la demanda d’una justícia socioeconòmica més gran en un moment en què la desigualtat global és extrema i l’estretor econòmica està molt estesa. En aquest escenari, l’increment dels costos dels béns i els serveis bàsics -per exemple, la gasolina (França), el metro (Xile) o WhatsApp (Líban)- pot fer esclatar protestes massives. Moltes d’aquestes protestes estan dirigides per membres de la generació mil·lennial, que, fins i tot en països rics, s’enfronta a un futur incert que molt probablement es caracteritzarà per una precarietat i un deute creixents.

El cap polític dels Mossos d'Esquadra, Pere Ferrer, el director del cos, ha enviat una carta a la plantilla per fer balanç de les protestes i els aldarulls de l'últim mes per la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes. "L'autocrítica és necessària i no hi podem ni hi volem renunciar", ha dit Ferrer en la seva missiva, però ha afegit que aquesta autocrítica "no es pot convertir en un qüestionament general del projecte, i la principal garantia per a tothom és que a la policia de la Generalitat sempre es revisen totes les actuacions i, quan s'escau, s'apliquen els procediments interns per corregir-les". En aquest sentit, el director dels Mossos ha subratllat que la situació "ha estat tant complexa com excepcional i que, per tant, la revisió crítica ha d'evitar recrear-se només en actuacions concretes, sinó que ha de ser integral, del dispositiu sencer".

El Pau, l'Andrea i el Joan sortiran en llibertat avui després de passar gairebé tot l'últim mes a la presó. Són tres dels empresonats durant les protestes de resposta a la sentència –van ser detinguts en les mobilitzacions dels primers dies a Barcelona i Girona– que portaven prop de quatre setmanes entre reixes.

Els Mossos van muntar un dispositiu aquest dimecres a la tarda a Bàscara perquè sospitaven que uns manifestants volien tallar les vies de l'AVE al seu pas per aquest municipi. En aquesta actuació, la policia va identificar el grup de persones i els vehicles que hi havia. Un dels cotxes identificats és propietat d'una de les filles del president de la Generalitat, Quim Torra, segons ha avançat El Nacional i han confirmat fonts policials a Efe. Els agents no van poder comprovar qui hi havia a l'interior del vehicle perquè no el van aturar, però van anotar-ne la matrícula: així van saber a qui pertanyia.

L'intent dels Mossos d'Esquadra d'evitar noves afectacions a les principals infraestructures ha acabat aquesta tarda amb la decisió d'Adif, que no havia rebut cap ordre de la policia, de tallar la circulació de l'AVE entre Girona i Figueres durant gairebé dues hores. L'origen de l'enrenou ha sigut la sospita d'una invasió de les vies, però ningú les ha ocupat ni tampoc s'ha produït cap mobilització.

L'autopista AP-7 està tallada en ambdós sentits de la marxa des de poc després d'un quart de set de la tarda en una nova acció convocada per Tsunami Democràtic. La iniciativa arriba després que el moviment independentista hagi tallat durant més de 30 hores la mateixa via a l'altura de la Jonquera i coincideix, a més, amb una crida del col·lectiu a fer el mateix al peatge d'Irun de l'autopista A-8 a la frontera amb França.

De la força de l’impacte va caure a terra. De seguida el van atendre un grup de persones que el van protegir i li van fer les primeres cures. “Estem molt agraïts a les persones que el van cuidar, i això em reconforta”, destaca el seu tiet. “Van trigar molt a sortir de la terminal perquè l’ambulància no arribava i després perquè no podia sortir”, afegeix. Milers de persones van bloquejar els accessos a la terminal en resposta a la crida del Tsunami Democràtic. El van ingressar a l’Hospital de Bellvitge, on ja ha estat sotmès a dues operacions, però no ha pogut salvar la visió ni el globus ocular. Ara es recupera a casa seva, però té ganes de tornar a classe i “reprendre la seva vida”. Ha rebut el suport de la universitat on estudia, del club de futbol on jugava, de la família, dels amics i del poble. “Ell està molt serè i aparentment bé. És un noi molt equilibrat i no té cap paraula ni cap gest de ràbia, indignació o menyspreu”, explica el seu tiet, que no amaga que estan preocupats, però, per l’impacte psicològic. “Estic segur que ho superarà”, apunta. Gallart explica que el seu nebot es va sentir interpel·lat, com molts altres joves, a sortir al carrer dilluns de la setmana passada a fer sentir la seva veu. Tant ell com la família han participat abans en manifestacions, com les de l’Onze de Setembre, per exemple, “però sempre des del civisme”. “Mai ha participat en aldarulls. Els que l’havien de protegir són els que li han provocat això, i això és el que més em dol. La policia ha de saber els límits que té”, argumenta el seu tiet. Per això, Gallart posa l’accent en el fet que les càrregues policials denoten, diu, “una mala utilització de la força”. “És difícil d’entendre per què va rebre ell”, diu.

La protesta contra la sentència torna a agafar el to i l'abast que sempre han desitjat els presos: un caràcter pacífic i transversal. Si més no aquest és l'esperit que anima la convocatòria d'aquest dissabte amb l'objectiu de mantenir la mobilització ciutadana però deixar enrere els disturbis. I, per tant, d'acabar amb els intents del govern espanyol i la dreta del PP, Cs i Vox d'equiparar independentisme amb violència i fins i tot amb terrorisme. La manifestació vol ser de nou un clam per la llibertat en el sentit més ampli, en defensa dels presos i els drets bàsics de manifestació, reunió i opinió. És a dir, en defensa de tot el que ha posat en dubte el Tribunal Suprem amb una sentència que com més s'analitza més s'hi veuen les costures, més es fa patent la debilitat de les bases jurídiques sobre les quals s'assenta, la parcialitat dels procediments, la politització que plana sobre el conjunt i, com a resultat final, l'arbitrarietat i la desproporció de les condemnes.

Des que va cridar a col·lapsar l'aeroport, el dilluns 14 d'octubre, el Tsunami Democràtic s'havia mantingut en un segon pla pel que fa a les mobilitzacions que s'han anat produint des de la publicació de la sentència del Suprem. Aquest divendres, però, vigília de la manifestació que se celebrarà demà al centre de Barcelona en defensa de l'alliberament dels presos, la plataforma ha encerclat noves dates al calendari.