Hauríem de ser tots gaullistes, ara? En l’idioma del soci europeu més important de França, la resposta és “Jein!” (una paraula alemanya que combina el ja del sí i el nein del no).

En plena Segona Guerra Mundial, quan els nazis ja havien entrat a París, el general Charles de Gaulle feia una crida a la resistència des de Londres, a través de la ràdio pública britànica, la BBC, poc abans que el mariscal Pétain negociés l'armistici amb els alemanys. "Passi el que passi, la flama de la resistència francesa no s'ha d'apagar i no s'apagarà mai", va dir en el seu discurs radiofònic que es coneix com la crida del 18 de juny. Era el 1940. La crida a la resistència de De Gaulle davant l'ocupació nazi –en contraposició amb el col·laboracionisme que encarna Pétain– és un dels capítols de la Segona Guerra Mundial més honorat pels francesos i per tots els presidents de la Cinquena República.

Va ser l'any 2004 quan Tom Hanks es va posar a la pell de Viktor Navorski a la pel·lícula La terminal. Dirigida per Steven Spielberg, l'actor nord-americà interpretava un home d'un país fictici, Krakozhia (suposadament una ex república soviètica), que quedava atrapat a l'aeroport John F. Kennedy de Nova York: no podia tornar a casa seva, on s'acabava de produir un cop d'estat, ni podia entrar als Estats Units, on s'havia deixat de reconèixer el seu país com a nació. La rocambolesca història no era únicament fruit de la imaginació de Spielberg, sinó que el director s'inspirava en la vida de Mehran Karimi Nasseri, un refugiat iranià que durant 18 anys va viure al Charles de Gaulle de París i que aquest dissabte va morir, precisament, al mateix aeroport.

La catifa vermella del davant de la porta de Downing Street ha servit per marcar la distància de seguretat entre el primer ministre britànic, Boris Johnson, i el president francès, Emmanuel Macron, quan aquest dijous a la tarda s'han retrobat a la residència oficial del premier, en el que ha sigut el primer viatge diplomàtic a Europa des de l'esclat de la pandèmia de coronavirus. Un viatge carregat de simbolisme, tant per la història que evocava com pel que encara hi ha en discussió entre un dels països de més pes de la Unió Europea (UE), França, i un altre que fins al 31 de gener n'era membre, el Regne Unit.

Un avió de passatgers Airbus A-320 d'Air France que feia la ruta entre Barcelona i París va estar a punt de xocar contra un dron –vehicle aeri no tripulat– el 19 de febrer quan iniciava l'aproximació a l'aeroport de Charles de Gaulle. L'Agència d'Investigació i Anàlisi de França (BEA) ha publicat avui a la seva web el comunicat sobre l'incident, que no ha havia transcendit fins avui.

p { margin-bottom: 0.21cm; } L'actor britànic Jonathan Rhys-Meyers ha sigut condemnat aquest dimecres a un mes de presó exempt de compliment i a una multa de mil euros per haver ultratjat policies francesos. Els fets van tenir lloc l'any 2009 a l'aeroport parisenc Charles de Gaulle. Rhys-Meyers, en estat d'embriaguesa, va agredir un cambrer de l'aeroport i li va provocar ferides que li van causar una jornada de baixa. Posteriorment, l'actor va insultar els policies que tractaven de controlar-lo. Segons figura en el sumari del judici, Meyers, que es trobava en un estat d'"agressivitat extrema", va amenaçar els agents. “Donaré un milió de dòlars per fotre't la vida, et destruiré a tu i a la teva família”, els va etzibar.