Internacional 01/02/2020

El Regne Unit ja és fora de la UE: i ara què?

Guia pràctica per entendre on som en el Brexit

Quim Aranda
7 min
La Union Jack en primer terme, sobre una de les torres del palau de Westminster al fons

LondresEl primer acte del Brexit s'ha completat, finalment. Ja no se sent el xivarri de la celebració de la nit de divendres a dissabte, dels que l'han rebut amb alegria. Potser tampoc les queixes dels que no volien trencar. Pràcticament no es tornarà a sentir res fins dilluns, i serà la remor de fons de les converses dels funcionaris i polítics de Brussel·les i Londres, negociant una vegada més. En un temps rècord d'onze mesos, en principi fins al 31 de desembre del 2020, han d'intentar tancar un nou marc que defineixi la futura relació comercial entre els Vint-i-set i el Regne Unit.

El Brexit ha deixat pas, doncs, al període de transició, com s'anomena des de la Unió Europea (UE) –període d'implementació, en el llenguatge que empra Downing Street–. Però què és això exactament? Què ha de passar els pròxims mesos? Què ha canviat i què no? Com pot afectar el dia a dia de viatgers, estudiants o empresaris? A continuació els oferim un seguit de respostes per orientar-se en l'entortolligat laberint del Brexit.

Què suposa per a la Unió Europea la sortida del Regne Unit?

La Unió Europea perd per primer cop un estat membre. Un estat membre que també és un dels més grans i rics (15% de la seva potència econòmica). Se'n van 66 milions de persones. La UE veu com es redueix la seva població fins als 446 milions i com el seu territori disminueix en un 5,5%.

D'altra banda, els fins ara 73 escons britànics es dividiran de la següent manera: 27 a repartir entre els estats membres, i els 46 restants quedaran lliures per a futures ampliacions.

Per què cal un període de transició?

La UE no ha negociat res dels nous acords amb el Regne Unit fins que ha deixat de ser un membre de ple dret de la UE. El període de transició està dissenyat per proporcionar temps per establir la nova relació.

Quant de temps durarà la transició?

En principi, només onze mesos. L'acord de retirada, però, inclou la possibilitat que a l'arribar l'1 de juliol una de les dues parts, o les dues, demani una pròrroga. Seria possible durant un o dos anys. Però Boris Johnson, en una més de les seves habituals arriscades apostes, ha inclòs en la Llei del Brexit aprovada ja pel Parlament de Westminster que de pròrrogues no se'n podran sol·licitar.

Què s'ha de negociar en els onze mesos vinents?

Aspectes comercials i d'altres com la cooperació en matèria de seguretat i intel·ligència, les normes per a l'aviació civil, l'accés a aigües internacionals per a la pesca (serà un dels punts més conflictius), la participació en el programa d'intercanvi d'estudiants Erasmus, el subministrament d’electricitat i gas (aspecte fonamental per a Irlanda del Nord, que depèn del que li arriba d'Irlanda), la regulació de medicaments o, fonamental per al Regne Unit i en especial per a la City de Londres, la mínima disrupció possible en l'accés als mercats bancaris a l’altra banda del canal de la Mànega.

Treballadors de la UE retiren la Union Jack a Brussel·les, la nit d'aquest divendres

Si Boris Johnson, com sembla possible d’acord amb algunes informacions periodístiques, anuncia aquest dilluns, en un discurs que es preveu carregat de contingut sobre el moll de l'os de les negociacions, que vol distanciar el Regne Unit de les normes que regulen el mercat intern de la UE, les negociacions poden ser extremadament difícils. A més, els especialistes suggereixen que no hi ha temps material per arribar a cap pacte global en tan poc temps. L'alternativa, doncs, seria establir-ne de sectorials.

Des de Brussel·les, d'altra banda, també aquest dilluns es donaran a conèixer les línies mestres del possible nou acord.

Què canvia des del punt de vista de l'organització interna de la UE durant la transició?

Que el Regne Unit ja no és a la taula on es prenen les decisions. Londres ha abandonat l'estructura política. Ja no hi ha diputats britànics al Parlament Europeu, ni tampoc cap comissari britànic, i els ministres del Regne Unit ja no assistiran a les reunions del Consell Europeu. A la pràctica, durant onze mesos si més no, el Regne Unit serà allò que Boris Johnson tant va criticar de l'acord que proposava Theresa May: un estat vassall que ha d'entomar les regles que uns altres, en aquest cas els membres de la UE, li imposin.

Què no canvia durant la transició?

El Regne Unit seguirà formant part de les institucions econòmiques i de les accions de cooperació i de seguretat de la Unió. Continuarà sent tractat com a membre del mercat únic i de la unió duanera. I la UE ha sol·licitat que els estats amb acords comercials amb la UE tractin el Regne Unit com si fos un membre més fins al final de la transició.

La llibertat de circulació de persones es mantindrà i els drets dels ciutadans continuaran vigents fins al 31 de desembre del 2020.

El Regne Unit encara estarà sotmès al dret de la Unió i a les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

La cooperació en seguretat continuarà igual. El Regne Unit continuarà tenint accés a mecanismes de la UE com l’Europol i a les bases de dades d’intel·ligència. Amb tot, alguns estats membres, com Alemanya, no poden extradir els seus ciutadans en virtut de l'ordre d'arrest europea a estats no membres. Per tant, encara que volguessin, aquest mecanisme jurídic no els hi permetria.

Què canviarà al final del període de transició?

Tot dependrà molt de l'acord, comercial i en altres àmbits, a què s'hagi arribat, si és que s'hi arriba. El programa electoral de Boris Johnson suggeria que té com a objectiu un pacte de lliure comerç relativament lax, que permeti al Regne Unit sortir del mercat únic i de la unió duanera. Això implicaria, en alguns casos, l’establiment de controls duaners i potser la imposició de tarifes aranzelàries.

Si no s’arriba a un acord, el Regne Unit hauria de basar-se en convencions internacionals anteriors per a la cooperació en seguretat i comerciar amb la UE sota els termes de l'Organització Mundial del Comerç. Però l’excepció en tots dos casos és Irlanda del Nord. El comerç de mercaderies amb la UE estarà cobert per les disposicions del protocol fet ad hoc, el gran escull de la primera fase del Brexit.

Fins i tot sense acord, el Regne Unit continuaria sota les normes de la UE transferides a la legislació britànica mitjançant la llei de retirada de la UE. Al final del període de transició, el Regne Unit se'n podria desviar si decideix no implementar els canvis futurs que la UE pugui introduir en el seu dret, si els tribunals del Regne Unit interpreten la legislació comunitària en un sentit diferent o si el govern britànic introdueix canvis en la legislació del Regne Unit.

Què passa si la UE i el Regne Unit no signen un acord comercial al final del 2020? Seria el mateix que el no-acord del març o l'octubre del 2019?

No exactament, perquè el tractat de retirada seguiria vigent. Però això en principi ho podria modificar el govern, els drets dels ciutadans estarien protegits; el Regne Unit encara estaria compromès amb la liquidació financera del divorci (45.000 milions d’euros), mentre que el comerç a Irlanda del Nord quedaria cobert pel ja esmentat protocol especial.

Però, pel que fa la resta, la cooperació comercial, seguretat, aviació, energia, moviment de capitals, etcètera, es podria veure tan afectada com en el cas que hi hagués hagut un Brexit sense acord, llevat que la UE, d’una banda, o el Regne Unit, de l'altra, adoptés unilateralment mesures específiques.

Control fronterer d'entrada al Regne Unit a l'aeroport de Heathrow

Què passarà amb els expatriats?

Al voltant d'1,2 milions de britànics viuen en un país de la UE, principalment a Espanya (350.000), Irlanda, França, Alemanya i Itàlia, i 3,6 milions de comunitaris resideixen al Regne Unit. En virtut de l'acord de retirada, els expatriats que s'hagin traslladat a una o a l'altra banda del canal de la Mànega abans de finalitzar el període de transició conservaran els seus drets a residir-hi i treballar al país d'acollida. Tanmateix, els europeus residents al Regne Unit s'han de registrar per beneficiar-se d'aquests drets. Fins ara ho han fet uns 2,4 milions, i 300.000 més estan en situació d'acceptació condicionada. Per als britànics residents a la UE, els procediments difereixen d’un país a un altre. A l’estat espanyol han de demanar una targeta de residència.

Els turistes es veuran afectats?

En absolut. El dret de la UE continuarà aplicant-se al Regne Unit durant el període de transició. Això vol dir que els turistes sempre poden viatjar-hi amb un DNI o un passaport sense més comprovacions de seguretat addicionals que les ja vigents. També podran conduir els seus vehicles en territori britànic, o fins i tot comprar productes anglesos sense pagar taxes d’importació. Sí que caldrà comprovar, però, si les assegurances dels vehicles, per exemple, inclouen països extracomunitaris.

Els usuaris de mòbils no veuran augmentades les seves factures: els càrrecs de roaming cobrats pels operadors per al consum a l'estranger continuaran sent els mateixos.

I les empreses, com es poden veure afectades?

De moment, de cap manera. És cert, però, que encara queden molts temes per resoldre fins al 31 de desembre del 2020. A més llarg termini, i més enllà d’aquesta data, la relació comercial pot ser molt diferent, segons l’èxit o el fracàs de les imminents negociacions. Dilluns, amb l'esmentada compareixença de Johnson, i la que faran també les autoritats comunitàries, es podrà intuir si aquestes negociacions seran o no tempestuoses.

stats