Aquesta setmana s’han celebrat eleccions nacionals als Països Baixos. Per al 36% dels electors la immigració ha sigut el tema principal a l’hora de decidir el seu vot. No és d’estranyar si tenim en compte que, en els últims 20 anys, quatre governs han caigut abans d’hora per qüestions relacionades amb la immigració i l’asil, les últimes vegades el 2023 i aquest mateix 2025. Les persones estrangeres que resideixen al país representen el 8,5% del total de la població i el nombre anual de sol·licituds d’asil està molt per sota del d’altres països europeus. Per què aleshores aquesta obsessió per la immigració? Donaré tres raons, una política, una socioeconòmica i una cultural.

Diuen que amb el pecat es porta la penitència. Això és el que deu pensar ara mateix Guillem d'Orange, el rei dels Països Baixos, que des del setembre devia estar aguantant la respiració fins que finalment ha passat el que més temia. Segons ha destapat el diari NRC, el monarca hauria intercedit per trobar-li una bona feina a la seva cunyada i, a sobre, aquesta feina l'hi hauria trobat a l'administració pública. Un desastre ètic en tota regla per a algú que, com bé sabem aquí gràcies a aquell mític missatge de Nadal del rei Joan Carles, ha de ser exemplar.

L'ex primer ministre holandès Dries van Agt ha mort agafat de la mà de la seva dona Eugenie, en una eutanàsia conjunta. Tots dos tenien 93 anys. Les morts les va anunciar The Rights Forum, un grup propalestí que Van Agt havia creat en els seus últims anys, més d'esquerres, que deia que se n'havien anat "junts i agafats de la mà". El director de l'entitat, Gerard Jonkman, va dir la setmana passada a una emissora local que Van Agt i la seva dona estaven molt malalts i que "no podien passar l'un sense l'altre". Van Agt, que va ser primer ministre dels Països Baixos entre 1977 i 1982, mai no es va recuperar completament d'una hemorràgia cerebral que va patir l'any 2019.

En temps del cretí Milei i del boig superric Trump, resulta extremadament difícil posar-se a analitzar seriosament el capitalisme, que personatges com ells han convertit en una lamentable caricatura moral i ideològica. Si a això hi sumem l’extraordinària penetració històrica i popular del marxisme, que malgrat els temps neoliberals continua sent una clau interpretativa omnipresent instal·lada en l’imaginari col·lectiu, encara costa més fer cap aproximació objectiva als orígens i l'evolució del lliure mercat si no és per condemnar-lo sense pal·liatius.

Els Països Baixos, com Anglaterra amb The Crown, també tindran una sèrie sobre la seva monarquia. Máxima és el nom de la producció, que arribarà a les pantalles el 2024 i que narra la trepidant història de Máxima Zorreguieta, l'economista argentina que en casar-se amb el príncep Guillem l'any 2002 es va convertir en reina consort dels Països Baixos. La ficció televisiva, de producció germànica-neerlandesa, es basa en la biografia autoritzada Máxima Zorreguieta. Madre Patria i per bé que encara no s'ha confirmat la plataforma que acollirà la sèrie, aquesta setmana ja ha cridat l'atenció dels espectadors a la fira audiovisual Mipcom de Canes.

Crisi política als Països Baixos. El govern neerlandès, liderat pel liberal Mark Rutte, es va trencar ahir al vespre per les diferències entre els quatre socis de l'executiu en la restricció de la immigració.

A les 00:00 hores d'aquesta nit Ferrovial ja s'haurà independitzat d'Espanya. La constructora que dirigeix Rafael Del Pino fa el pas definitiu en el seu polèmic trasllat de seu d'Espanya als Països Baixos: des d'aquest divendres la matriu deixarà de ser espanyola i passa a ser oficialment una empresa neerlandesa. Alhora, començarà a cotitzar a la borsa d'Amsterdam a 28,92 euros l'acció (cal tenir en compte que les accions de Ferrovial continuaran cotitzant a la borsa espanyola).

Si tots els herois tenen el seu antiheroi, Leo Messi havia tingut com a rival, durant tants anys, Cristiano Ronaldo. Mentre l'aleshores davanter del Barça era elegant en el tracte en públic, discret i centrat només en el futbol, el mític jugador del Reial Madrid era tot el contrari, capaç d'incendiar-ho tot amb les seves declaracions, els gestos o els hàbits a la gespa. Bo o dolent? Això sempre depenia dels ulls que s'ho miraven, normalment condicionats pel color de la samarreta. Per a alguns, la rauxa de Cristiano implicava un lideratge imprescindible en un equip. Per a d'altres, el savoir faire de Messi s'ajustava més a la mentalitat catalana, que no renuncia als objectius màxims però que evita alçar massa la veu.

La fundació que gestiona el patrimoni de la casa reial dels Països Baixos ha encarregat una investigació externa sobre l'origen colonial de les obres i objectes d'art de la seva col·lecció oficial per determinar-ne “la legalitat i l'equitat de la gestió” per part de la família reial. En ple debat sobre l'art saquejat pel país a les seves colònies, la Fundació de Col·leccions Històriques de la Casa d'Orange-Nassau (SHVON), presidida per la reina Màxima, va encarregar un estudi independent sobre la procedència dels objectes colonials de la família reial, i la investigació la portarà a terme un comitè presidit per Rudi Ekkart, historiador d'art i expresident de l'Institut Neerlandès d'Història de l'Art.

El gener del 2020 es van produir dos robatoris en caixers automàtics de Martorell i Cerdanyola del Vallès. Els assaltants van col·locar explosius a l'exterior del caixer i van accedir fins als diners. Els Mossos d'Esquadra van obrir una investigació i van detectar que la tècnica que havien utilitzat els lladres era molt "sofisticada", en paraules del subinspector José Merino, cap de l'àrea central de delictes econòmics. Feien servir una barreja de gasos que, a l'entrar en contacte, produïen una forta explosió. Els Mossos poques vegades s'havien trobat amb una estratègia com aquesta, però no era la primera vegada que s'utilitzava. Es repetia el patró en un atracament a Alemanya i alguns més als Països Baixos. I, amb l'ajuda de la policia alemanya, es va identificar una persona: residia a Catalunya i tenia relació amb un altre robatori a Paterna (València) de les mateixes característiques que estava investigant la Policia Nacional. El febrer del 2021 es va crear un equip conjunt dels Mossos i la Policia Nacional: l'operació Tàndem. D'entrada poc s'imaginaven que aquelles explosions els conduirien fins a la màfia més perillosa d'Holanda, que mirava d'assentar-se a Catalunya.

Els reis dels Països Baixos, Guillem i Màxima, van explicar dijous a la nit que la seva primogènita, la princesa Amàlia, no pot sortir de casa per amenaces i ja no viu a Amsterdam, on aquest any havia iniciat els estudis universitaris. Els monarques van fer aquestes declaracions en una roda de premsa al final de la visita oficial a Suècia, que recullen els mitjans neerlandesos. La reina va lamentar que aquestes amenaces tenen "enormes conseqüències" per a la vida de la seva filla, ja que ha tornat a la residència familiar, al palau Huis ten Bosch (la Haia) i gairebé mai en surt. L'única excepció és per anar a la universitat a Amsterdam, on cursa el primer any d'una carrera universitària centrada en la política, la psicologia, el dret i l'economia.

La princesa Amàlia, cridada a ser algun dia la reina dels Països Baixos, ha sigut notícia aquesta setmana per haver aconseguit una plaça a la Universitat d'Amsterdam, on a partir del setembre cursarà estudis de l'àrea de la política, el dret i l'economia, però també de la psicologia, una disciplina que no sol formar part de les trajectòries curriculars dels monarques i que, això segur, no ha format part dels estudis dels seus predecessors. Tampoc ha format part de la tradició familiar de l'Orange acudir a la universitat de la capital holandesa, ja que tant el seu pare com les reines precedents van graduar-se a la Universitat de Leiden, ubicada a la ciutat homònima, entre Amsterdam i la Haia, on hi ha el palau on viu la jove amb els seus pares, al qual podria seguir vivint si no hagués decidit que Amsterdam era el lloc per on passava el seu futur.

La princesa Amàlia, hereva al tron dels Països Baixos, va celebrar el seu divuitè aniversari amb una festa a l'aire lliure amb almenys 21 persones, malgrat que les restriccions dictades pel govern neerlandès limiten a un màxim de quatre els convidats a una casa per dia a causa de les altes xifres de contagis. En una carta al Parlament, el primer ministre, Mark Rutte, ha hagut d'admetre que Amàlia va convidar 21 persones a la seva festa d'aniversari, però va assegurar que tots estaven vacunats i “van mantenir una distància adequada”.

Nou mesos després de les eleccions, els Països Baixos tornen a tenir govern. Mark Rutte, que s'ha guanyat el sobrenom de Senyor Tefló per la seva resistència política, repetirà per quarta vegada al capdavant d'una coalició de centredreta formada pels liberals de dretes (VVD), els liberals d'esquerres (D66), els democristians (CDA) i la Unió Cristiana (Christen Unie). Es tracta de la mateixa coalició de la passada legislatura, però han fet falta 271 dies per reconstruir els vincles, durament afectats per la dimissió en bloc al gener. S'acusava el govern de discriminar per motius racials en l'atorgament d'ajudes socials a l'acusar erròniament milers de famílies de frau i perseguir-les fins a la ruïna. Va ser l'escàndol social, polític, administratiu i institucional més greu mai viscut al país, però Rutte ha tornat a sortir-ne airós.

Les autoritats belgues han tancat un parc nacional a prop de la frontera holandesa per buscar-hi un soldat fortament armat, amb ideologia d'extrema dreta, que està en cerca i captura. El sospitós porta tres dies desaparegut i està considerat perillós. Les policies holandesa i alemanya fan tasques de suport als centenars de soldats belgues implicats en la recerca de l'home.

Poques coses com la monarquia existeixen en un estat de bipolaritat tan evident. D'una banda, viuen completament al marge dels bioritmes de la societat, ja que ni els afecten els problemes del poble ni s'han de pronunciar mai sobre ells. De l'altra, han de fer veure permanentment que viuen la vida del carrer per, tot seguit, actuar en funció d'això i del que la societat opini d'ells. És a dir, han d'estar molt pendents d'uns problemes i situacions que no tenen res a veure amb la seva vida de privilegis i prebendes, una situació de curtcircuit neuronal que moltes vegades els porta a fer el ridícul.

“Pot fer-ho millor”. Quan tenia 12 anys, Johan Cruyff va ser expulsat de l’institut després de repetir curs. Treia males notes, més enllà d’un excel·lent en educació física i un notable en matemàtiques. Els professors creien que no s’hi esforçava gaire. Amb 45 anys, Nel Cruyff-Drraijer, la seva mare, no sabia què fer amb un nen que havia perdut el pare pocs mesos abans. Així que el va portar a un psicòleg, que va considerar-lo massa infantil per a la seva edat i li va recomanar que de gran intentés trobar feina en el sector del comerç. No anava mal encaminat, ja que Cruyff sempre va ser bo negociant. Aquell Cruyff de 12 anys ja era, d’alguna manera, l’home que es convertiria en un dels esportistes més importants de la història. “Avui en dia encara parlem de Beckenbauer i Pelé, però parlem de la seva filosofia? No, mai. Només ho fem amb Cruyff, que va crear una filosofia pròpia de joc”, explica a l’ARA Auke Kok, que publica el 17 de març amb Geoplaneta Johan Cruyff. Siempre al ataque, amb pròleg de Ramon Besa.

“Cebes felices” en una caixa. Salsa, pitets i porrons. Això ven Lacalcotada.com, una start-up que comercialitza packs de calçotada perquè te’ls facis a casa... a Holanda.

El 23 d'abril del 2016, a les 12 del migdia, mentre Catalunya celebrava Sant Jordi, els habitants de la ciutat holandesa de Hilversum veien com baixava per últim cop la persiana del seu V&D. A la resta del país els establiments d’aquesta popular cadena de grans magatzems ja havien tancat feia dies. Els aparadors, buits; les prestatgeries, desertes. Després de 129 anys d’història, El Corte Inglés holandès havia fet fallida. Si bé les xifres de facturació i de plantilla eren més baixes que les de la cadena espanyola, el model de negoci era força similar. Hi venien de tot: des de roba fins a joguines, llibres, parament per a la llar, material d’oficina i brioixeria. Tenien una gran fama, eren presents a gairebé totes les ciutats mitjanes del país amb 62 botigues i tenien una plantilla de prop de 10.000 persones. Els números, però, feia temps que no quadraven per enlloc.

Els reis d'Holanda, Guillem i Màxima, solien anar a Buenos Aires amb les seves filles quan s'acostava Nadal per compartir aquesta època de l'any amb la família d'ella, nascuda al país sud-americà. Enguany, però, sembla que Maria de la Carmen Cerruti Carricart, la mare de la consort holandesa, no tindrà visita reial. Donades les fortes crítiques que va rebre la parella reial després de passar les vacances a Grècia fa menys d'un mes mentre el seu país vivia fortes restriccions per aturar el coronavirus, a palau sembla que han decidit no moure's de casa durant un temps.