Els liberals i l'extrema dreta empaten als Països Baixos amb una patacada de l'islamòfob Wilders

Brussel·lesSorpresa als Països Baixos. Contra tot pronòstic, el partit liberal D66, liderat per Rob Jetten, ha empatat en les eleccions neerlandeses d'aquest dimecres amb l'islamòfob Geert Wilders. Els liberals progressistes han tret 26 escons, 17 més que en els comicis anteriors. Un gran increment que contrasta amb el de l'extrema dreta, que en les eleccions de fa dos anys va ser la força més votada per una gran diferència i va obtenir 37 diputats. Aquest any, malgrat que els sondejos li atorgaven una altra victòria folgada, ha perdut 11 seients, fins als 26. Així doncs, tot i l'empat tècnic, l'escenari més probable a hores d'ara és el retorn d'un govern de centre als Països Baixos.

A hores d'ara s'han escrutat el 98% dels sufragis i encara no és clar quin dels dos líders quin dels dos líders ha guanyat les eleccions, encara que sigui per la mínima. Als Països Baixos és determinant qui guanya les eleccions, ja que és el partit al qual automàticament se li atorga la tasca d'intentar formar govern. Sigui quin sigui el resultat final, però, Wilders ho té molt complicat per governar, perquè tots els principals partits neerlandesos l'han vetat. En canvi, l'aritmètica parlamentària juga a favor, i molt, d'un nou executiu liderat per Jetten, i amb diverses formacions de centre, centreesquerra i centredreta molt predisposades a formar un govern alternatiu al que havia liderat l'extrema dreta.

De fet, a Jetten no li queda més remei que allargar la mà a la resta de partits polítics si vol formar govern. El sistema electoral neerlandès propicia un Parlament molt fragmentat i les forces polítiques estan obligades a formar coalicions multicolors per governar. El guanyador d’aquest any, D66, per exemple, només ha obtingut 27 escons dels 150 de la cambra parlamentària.

D66 podrà obrir negociacions amb el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) –també són liberals, si bé més conservadors–, que han quedat en tercera posició. Les enquestes auguraven una gran patacada al VVD, la formació de l’ex primer ministre més longeu de la història del país i actual secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, però ha salvat els mobles i només ha perdut un escó, fins als 23.

En quart lloc, hi ha la coalició socialdemòcrata i ecologista que lidera l’exvicepresident de la Comissió Europea i un dels principals impulsors de l’agenda verda de la Unió Europea, Frans Timmermans. Els comicis, però, li han anat pitjor del que estimaven els sondejos i que les anteriors eleccions: perd cinc escons i es queda amb 20. Després de conèixer-se els resultats dels sondejos es va mostrar “profundament decebut” i va anunciar la seva dimissió com a líder de la coalició progressista.

Li trepitja els talons la nova sensació de la política neerlandesa. El líder de Crida Demòcrata Cristiana, Henri Bontenbal, ha multiplicat gairebé per cinc els resultats del seu partit: ha passat de cinc a divuit escons, si bé les primeres enquestes encara li auguraven més bons resultats i el situaven en segona posició. Tant per representació com per l’espai ideològic que ocupa, Bontenbal és un altre dels noms que té tots els números d’entrar al nou govern amb els liberals progressistes de D66 i els liberals conservadors de VVD, amb una potencial participació de la coalició ecologista i socialdemòcrata.

La fi de la inestabilitat i el retorn al centre

Les enquestes preelectorals ja apuntaven que els neerlandesos estaven cansats de la inestabilitat protagonitzada per Wilders. De fet, en l’anterior legislatura, l’extrema dreta va trigar més de 200 dies a sumar prou suports per crear un govern, que només va durar tretze mesos, ja que el mateix Wilders la va dinamitar a fi d’endurir encara més les lleis d’asil.

Amb tot, encara que hagués guanyat, Wilders ho hauria tingut molt complicat per governar. Tots els principals partits, fins i tot els que anteriorment li havien donat suport, l’havien vetat en campanya electoral per la inestabilitat que ha provocat durant l’última legislatura. Cal recordar que, encara que guanyés els comicis passats, els partits que van donar suport a Wilders ja li van imposar com a condició que ell no formés part del govern i, per això, van apuntalar un nom de consens com a primer ministre, el de l’ex alt funcionari dels serveis d’intel·ligència Dick Schoof.

És simptomàtic l’ascens fulgurant de dues formacions i líders que signifiquen exactament el contrari que l’islamòfob i populista Wilders. Tant Jetten, que ha guanyat les eleccions, com Bontenbal han obtingut uns grans resultats electorals limitant-se a prometre estabilitat i diàleg. Una fórmula que, amb la gran ajuda del mal govern de Wilders, sembla que els ha funcionat per expulsar l’extrema dreta del poder.