András Bíró-Nagy: "Magyar no actuarà com un titella de Rússia"

BarcelonaLes eleccions legislatives d'Hongria han marcat un punt d'inflexió tant al país com al conjunt d'Europa, amb la fi de setze anys de govern de Viktor Orbán. Ho analitzem amb el politòleg hongarès András Bíró-Nagy, director del think tank Policy Solutions i investigador al Centre de Ciències Socials de Budapest.

Algunes enquestes havien predit un resultat molt ampli de Tisza, però semblava que al país tothom es resistia a pensar que podia ser veritat. També l’ha sorprès?

— La magnitud de la victòria de Tisza ha estat una sorpresa per a tothom. Les enquestes mostraven una paradoxa: Tisza estava al capdavant, però les mateixes enquestes mostraven que la gent creia que guanyaria Fidesz. Era l'efecte de setze anys del règim d'Orbán: per a molta gent semblava impossible guanyar contra aquest règim. Una de les principals tasques de Péter Magyar era convèncer que el canvi era possible i a la recta final de la campanya ho va aconseguir.

Tots els politòlegs avisaven que el sistema electoral estava gairebé fet a mida per beneficiar Fidesz. I, tot i això, ha perdut. Com s'explica?

— És cert que hi havia un avantatge estructural integrat en el sistema electoral, que donava a Fidesz un avantatge d'uns cinc punts. Però, alhora, era clar que si Tisza guanyava amb força, no hi havia cap element del sistema que pogués evitar que Orbán perdés. No hi havia igualtat de condicions, el sistema electoral afavoria Orbán, però ni tan sols aquests avantatges el podien salvar si la diferència era prou gran.

Quins diria que són els factors més importants darrere de l’èxit de Tisza?

— Han centrat la campanya en els aspectes que més preocupen als hongaresos: la manca de creixement econòmic i el pèssim estat dels serveis públics. També la corrupció del règim de Fidesz, que ha estat un tema clau durant molts anys, però en aquesta campanya ha agafat realment força. A més, Tisza ha aconseguit mobilitzar els joves, que eren els votants més passius de la societat hongaresa. Diumenge van anar a votar en massa i sens dubte va contribuir a la participació rècord a Hongria, del 80%. També destacaria que l'estratègia de Fidesz, que es basava en recrear la psicosi que Hongria es veuria arrossegada a la guerra i que fa quatre anys li va funcionar, en aquest cas ha fracassat espectacularment.

Péter Magyar també ha fet un esforç per ser molt visible a tot el país.

— Ha estat absolutament vital l'estratègia de campanya de recórrer a l'Hongria rural i arribar a llocs on els polítics de l'oposició abans rarament feien campanya. L'última setmana de campanya ho il·lustra molt bé: Viktor Orbán només va fer campanya en quatre llocs, només a les grans ciutats, mentre que Péter Magyar va fer 29 mítings.

Com s’ha finançat, Tisza? Ha rebut finançament exterior?

— No accepten finançament exterior i, a més, està prohibit. El que argumenten és que la major part del pressupost que tenen per a campanyes prové de petites donacions dels simpatitzants. Tot i això, s'ha de remarcar que la campanya de Fidesz superava la de Tisza en una proporció de 100 a 1, o fins i tot més.

Hi ha gent, crec que principalment fora d’Hongria, que veu Magyar com una nova versió d’Orbán, que diu no hi ha tanta diferència entre un projecte i l’altre. Hi està d’acord?

— Magyar prové d'un entorn conservador. Però també ha evolucionat molt durant els últims dos anys, sobretot a partir de les experiències que ha tingut a l'Hongria rural, durant les quals ha conegut molt millor els principals problemes i les principals preocupacions dels hongaresos. I el seu programa, de fet, barreja elements culturalment conservadors amb elements econòmics i socials de centreesquerra. Per exemple, hi ha un gran èmfasi en un millor finançament dels serveis públics. I fins i tot promou la introducció d'un impost sobre el patrimoni per als rics i reducció d'impostos per als segments més pobres de la societat.

Una de les principals promeses de Magyar ha estat desmantellar el sistema corrupte i clientelar d'Orbán. Creu que podrà fer-ho?

— Aquest és un dels seus principals objectius, i sens dubte ho intentarà. Una de les seves principals promeses és establir una autoritat per a la recuperació dels actius nacionals. Una nova autoritat amb el propòsit de recuperar fons o que han estat privatitzats o que han estat donats a fundacions vinculades a Fidesz i que cada any reben milers de milions en dividends d'empreses estatals. Ara que té una majoria de dos terços pot introduir lleis per revertir-ho.

Hi ha certs dubtes sobre com serà la política exterior de Magyar. Alguns alerten que potser té una postura massa tèbia amb Rússia, per exemple.

— Comparat amb com s'ha comportat el règim d'Orbán, serà un gran canvi. Rússia és a prop, geogràficament parlant. El que espero de Péter Magyar és una relació pragmàtica amb Rússia, però no actuarà com un titella de Rússia.

Com preveu que seran les relacions UE? Magyar ha deixat molt clar que el que vol és defensar els interessos nacionals.

— Sens dubte, serà molt més constructiu. Però és cert que hi ha límits en la seva obertura a certes polítiques europees convencionals. Preveig, per exemple, una continuació en les estrictes polítiques d'immigració d'Orbán. És el que vol la majoria de la societat hongaresa, així que políticament el marge de maniobra no és gaire gran.

I respecte a Ucraïna?

— El govern d'Orbán ha transformat l'opinió pública hongaresa en contra d'Ucraïna. La gran majoria estan en contra de la pertinença d'Ucraïna a la UE i en contra de donar-li suport financer. Per això, no veig Magyar contribuint financerament a un esquema de préstecs a Ucraïna [la UE té un préstec de 90.000 milions d'euros bloquejat], però sí que espero que permeti a la resta de països ajudar Kíiv si ho volen fer. Això ja seria un gran canvi de posició, perquè Orbán està bloquejant els altres. En línies generals, crec que tindrà debats amb els líders europeus sobre temes on els interessos nacionals hongaresos són especialment forts. Però no tindrà una estratègia de vetar per vetar, com ha fet Orbán.

Orbán era, als seus inicis, un polític molt crític amb Rússia. En quin moment va canviar i per què?

— Sabem quan va passar, però ningú sap què va passar exactament. El que sabem és que el 2009 va ser un punt d'inflexió, quan Orbán es va reunir amb Putin a Sant Petersburg. Fins aleshores, Orbán s'havia caracteritzat per polítiques i declaracions antirusses. I des d'aquella reunió, mai més va parlar de Rússia de manera negativa. Des de llavors, la pregunta del milió és què va passar, però només hi ha especulacions i rumors. Però quan Orbán va arribar al poder el 2010, a partir d'aleshores, l'anomenada estratègia d'obertura a l'est es va convertir en la seva estratègia oficial de política exterior. I també incloïa l'estret vincle amb Rússia.

Creu que a les pròximes eleccions es podrà tornar a un escenari polític més normal, recuperant l’eix ideològic esquerra-dreta?

— L'esquerra institucional hongaresa està morta després d'aquestes eleccions. No veig fàcil donar una nova vida a l'esquerra hongaresa, requerirà diversos anys. Però el marge de maniobra del bàndol progressista depèn de com governi Tisza. Compliran les seves promeses d'invertir més en serveis públics? Abordaran la crisi del cost de la vida? Abordaran la crisi de l'habitatge a Hongria? Si pot complir les promeses més socials, crec que el marge de maniobra per a qualsevol possible partit progressista és limitat.

Creu que la derrota d’Orbán tindrà efecte en el moviment populista d'ultradreta global?

— Viktor Orbán i el partit Fidesz han estat símbols globals d'aquest moviment nacionalista patriòtic d'extrema dreta, i no només ha influït per la ideologia, sinó que també ha esdevingut influent per com va proporcionar infraestructura al moviment patriòtic global. I el millor exemple d'això és que els bancs relacionats amb Fidesz van ajudar a finançar la campanya de Vox a Espanya. I això és una cosa que potser faltarà en el futur.