L'ascens fulgurant d'un nou líder que pot fer trontollar la política dels Països Baixos

Brussel·lesTots els sondejos apunten que l'extrema dreta de Geert Wilders tornarà a guanyar les eleccions dels Països Baixos d'aquest dimecres i es consolidarà com la formació amb més suports entre els neerlandesos. Tot i això, es preveu que perdi lleugerament representació i ho té molt complicat per governar perquè tots els principals partits s'oposen a governar en coalició amb la formació de Wilders, el Partit per la Llibertat, almenys en campanya electoral.

L'ascens fulgurant d'un nou líder polític, Henri Bontenbal, que promet estabilitat i diàleg, és simptomàtic de l'estat d'ànim del país. Els neerlandesos han vist com les forces polítiques van trigar més de 200 dies per formar govern i l'executiu de coalició liderat pel partit de Wilders només va durar 13 mesos perquè el mateix dirigent d'extrema dreta finalment el va dinamitar en un intent d'endurir les lleis sobre asil. La inestabilitat i les crisis de govern han sigut una constant durant aquest poc més d'un any d'executiu.

Les projeccions electorals auguren que el partit de Botenbal (Crida Democratacristiana), que només fa quatre anys que està en política, passi de cinc escons a prop de 23, segons apunta una enquesta de la televisió pública neerlandesa. El candidat de centredreta, tot i que quedaria encara lluny de Wilders —passaria de 37 a 34 representants, d'un total de 150—, obtindria uns resultats similars als de la coalició ecologista i socialdemòcrata que lidera l'exvicepresident de la Comissió Europea i un dels principals impulsors de l'Agenda verda de la Unió Europea, Frans Timmermans.

D'aquesta manera, i a causa del fet que tots els principals partits veten Wilders, el candidat que quedi en segona posició és a hores d'ara el que sembla que tindrà més probabilitats d'acabar liderant l'executiu neerlandès. Tot i això, ningú s'atreveix a especular gaire sobre els colors i els dirigents del pròxim govern perquè el sistema electoral dels Països Baixos propicia una cambra molt fragmentada i amb múltiples partits polítics, cosa que provoca que l'aritmètica parlamentària sigui molt variable.

Així, és clau que els principals partits polítics dels Països Baixos hagin vetat la formació de Wilders. En els anteriors comicis, tot i que ja va guanyar les eleccions amb molta diferència, els partits que li van donar suport per formar govern li van posar com a condició que ell no liderés ni formés part de l'executiu. Per aquest motiu, es va posar un nom de consens, Dick Schoof, un ex alt funcionari dels serveis d'intel·ligència neerlandesos.

Aquesta vegada, però, fins i tot els mateixos partits que li havien donat suport ara s'oposen en rodó a prendre la mateixa decisió per la inestabilitat que ha regnat en l'últim mandat i per la manca de diàleg de Wilders. De fet, l'extrema dreta ha tornat a dinamitar un govern neerlandès per motius relacionats amb la immigració, tal com ja havia passat amb els executius anteriors liderats per l'actual secretari general de l'OTAN, Mark Rutte.

Pocs canvis a la UE

El darrer govern neerlandès, tot i que estigués liderat per l'extrema dreta, no ha suposat cap gran canvi de posicionament dels Països Baixos dins d'una Unió Europea que està escorant a la dreta a marxes forçades. Com és habitual, el govern de coalició de Schoof s'ha mostrat molt a favor en termes econòmics de l'austeritat i contrari a les polítiques econòmiques expansives que tradicionalment promulguen els estats del sud d'Europa, com França, Espanya o Itàlia. En termes de política internacional, ha mantingut un to molt dur contra el règim de Vladímir Putin, favorable a Ucraïna i gran defensor del rearmament de la Unió Europea.

En l'única qüestió que anteriorment podria haver xocat amb Brussel·les és pel que fa a la immigració. Ara bé, tant la Comissió Europea com gairebé el global de la UE han abraçat durant els últims anys les tesis més dures contra els nouvinguts, que abans eren exclusivament de l'extrema dreta i impensables a escala comunitària. Per tant, els Països Baixos ha sigut, senzillament, un estat membre més pressionant contra la migració.

Amb tot, es preveu que els Països Baixos continuï sent un dels estats membres que, malgrat no ser un dels grans de la UE (Alemanya, França, Itàlia i Espanya), sol jugar un paper clau en molts debats dels passadissos de les institucions europees. Així, si malgrat la inestabilitat de Wilders ha mantingut aquest rol tot apunta que, guanyi qui guanyi i governi qui governi, el país neerlandès continuarà sent influent a Brussel·les.