La pugna als tribunals d'Iberdrola contra Redeia, la matriu de Red Eléctrica (REE), l'operador del sistema, per la gran apagada del 28 d'abril de l'any passat s'ha revifat. Un jutjat de Madrid ha admès a tràmit la denúncia per competència deslleial que va interposar l'elèctrica que presideix Ignacio Sánchez Galán per atribuir-li, encara que sense citar-la expressament, la responsabilitat per l'apagada, segon informa El País-Cinco Días i ha pogut confirmar l'ARA.

Quan se'n va la llum, no només s'interromp el subministrament elèctric, també queda afectat tot el sistema digital que permet la circulació de missatges, trucades i comunicacions. A Europa, més de 520 milions de persones utilitzen diàriament serveis mòbils, cada línia genera més de 50 GB de trànsit mensual i el 5G ja supera els 200 milions de connexions actives. Tot plegat requereix energia constant: aproximadament 0,12 kWh per cada gigabyte transferit.

Les quatre grans energètiques de l'Íbex-35, Iberdrola, Endesa, Naturgy i Repsol, acaben de presentar els seus resultats dels nou primers mesos de l'any, és a dir, entre gener i setembre. I tot i que l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril ha tingut un impacte en els seus comptes, d'una manera o altra han sabut driblar la incidència que va deixar a les fosques la península Ibèrica fins al punt que tres d'elles (Iberdrola, Endesa i Naturgy) preveuen tancar el 2025 registrant beneficis històrics. Ara bé, els negocis de les quatre companyies no són els mateixos, tot i que algunes tenen més coses en comú, com és el cas d'Iberdrola o Endesa. Per això, les raons de fons sobre com han aconseguit esquivar l'impacte, tampoc.

La gran apagada elèctrica total (blackout) registrada a Espanya i Portugal el 28 d'abril passat va ser un esdeveniment únic al món i es va deure a una "cascada de sobrevoltatge" iniciada al sud de l'Estat que en pocs minuts es va expandir per Espanya i Portugal, segons l'informe tècnic publicat avui per la Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport. L'informe, però, no apunta culpables i deixa clar que "el problema aquí no és que hi hagués renovables sinó que necessitem una generació que tingui control de voltatge".

El govern espanyol ha resolt el trencaclosques de l'origen de l'apagada elèctrica massiva que va patir la península Ibèrica el passat 28 d'abril. Quaranta-nou dies després de la incidència, el comitè tècnic que ha liderat el ministeri per a la Transició Ecològica ha conclòs l'informe en què s'indiquen les causes que van provocar que Espanya i Portugal es quedessin a les fosques durant hores.

Més d'un mes després de l'apagada elèctrica massiva que va afectar la península Ibèrica, la incògnita de quin va ser l'origen de la incidència no és l'única derivada. Al fet de resoldre el trencaclosques de la causa de l'apagada s'hi ha afegit una batalla per la transparència, però també el dubte sobre qui assumirà les reclamacions milionàries que es preveuen per la falta de subministrament elèctric que van patir empreses i famílies durant més de vuit hores. Es tracta de dos fronts que aquests últims dies no han fet res més que escalar.

L'apagada massiva del 28 d'abril no només ha posat en el punt de mira el sistema elèctric espanyol, sinó també la transformació que l'Estat viu des de fa temps, que té a veure amb el mix elèctric, amb molta més penetració de les energies renovables i menys participació de tecnologies com les centrals de gas, cosa que va en paral·lel al procés d'electrificació de l'economia –aconseguir que l'electricitat sigui una font de subministrament primordial per a l'activitat de les empreses, el transport i les llars per reduir, així, les emissions.

L’apagada del dilluns 28 d’abril va ser un cigne gris. Va ser un esdeveniment inesperat, que ens va fer conscients de l’enorme dependència que tenim de l’electricitat, però que estava en el radar com una possibilitat. El mateix operador de la xarxa elèctrica, Red Eléctrica de España (REE), va dir que l’apagada era excepcional i totalment extraordinària, però al mes de febrer, en l’informe anual de la seva matriu Redeia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, ja havia advertit als inversors que l'alta penetració de les renovables (l'any 2024 van representar el 60% de la generació) podria dur a pertorbacions en la xarxa i afectar el subministrament elèctric. Era, segons REE, un risc probable en el curt i mitjà termini que produiria una falta d’equilibri entre la generació i la demanda. A més, l’any 2023, la mateixa REE i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ja van advertir que hi havia risc d’apagada per sobretensió (amb un flux d’energia més gran que el que admet la xarxa de transport). A més, REE havia indicat que no disposava de prou eines per evitar les tensions a la xarxa. Bé, descartat el ciberatac, sembla que això és el que es va produir el 28 d’abril poc després de les 12.30 h, a partir de la desconnexió de plantes fotovoltaiques que van provocar que la freqüència baixés per sota dels 50 Hz i la tensió augmentés i desestabilitzés la xarxa. No van funcionar els tallafocs i França es va desconnectar poc després. El resultat va ser que “van saltar els ploms” i de cop es van perdre 15 gigawats de generació (aproximadament el 60% de l’electricitat que s’estava consumint).

A les possibles indemnitzacions que ciutadans i empreses reclamin per l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril s'hi poden afegir sancions "multimilionàries" de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) en cas que detecti alguna infracció greu o molt greu en l'origen de la incidència. Així ho ha advertit la mateixa presidenta de l'organisme, Cani Fernández, que ha anticipat que l'ens ja s'ha posat a investigar què va passar aquell dia perquè la península Ibèrica es quedés sense subministrament elèctric durant hores. De fet, l'endemà de l'apagada Competència ja va anunciar que estava fent un seguiment dels fets i obria la porta a "dur a terme les actuacions pertinents d'acord amb la funció de supervisió que té encomanada".

La Maru, de 67 anys, i el seu marit, en Josep Manel, de 68, havien sortit de casa al matí per anar al metge. Era el dilluns 28 d'abril, i la gran apagada els va enxampar sortint de l'hospital. Viuen en un sobreàtic de nou pisos al barri de Sant Andreu i la Maru va amb una cadira de rodes elèctrica des que va patir un accident l'any 2013. L'ascensor no funcionava i es van veure condemnats a "donar voltes", a menjar alguna cosa en un parc i a esperar. Van esperar fins a les sis del vespre, quan van veure un vehicle dels Bombers de Barcelona i van demanar ajuda. "Just en aquell moment estàvem ajudant a pujar una persona amb mobilitat reduïda a casa seva", narra el caporal dels Bombers Yago Abad Galcerán.

Fa poc més de dues setmanes, Pedro Sánchez només preveia entomar una compareixença al Congrés dels Diputats a través de la qual defensar i desgranar el Pla de Defensa de 10.471 milions d'euros per arribar al 2% del PIB aquest mateix any. L'apagada elèctrica massiva del dilluns passat, però, ha capgirat els plans de l'executiu espanyol i el debat d'aquest dimecres s'ha convertit en una batalla ideològica al voltant del tall de subministrament. Encara sense conclusions definitives sobre les causes, PP i Vox han aprofitat per atacar el president del govern espanyol, exigir dimissions i agafar la bandera de les nuclears. A la Moncloa són conscients que les incògnites sobre l'apagada donen material a la dreta per dirigir una "ofensiva forta" contra ells, però es mantenen en la línia d'evitar especulacions i asseguren que "aguantaran la pressió". "No ens precipitarem en conclusions superficials o fins i tot interessades", ha advertit el president espanyol, que no ha aportat novetats i ha demanat "temps" per esbrinar per què tota la península Ibèrica es va quedar sense llum.

El Govern ha pres nota del que va fallar el dia de l'apagada massiva i ja s'arremanga per posar-hi remei. Almenys això és el que ha defensat aquest dimarts el president de la Generalitat, Salvador Illa, en una compareixença davant del Parlament per fer balanç del tall. El president s'ha presentat a la cambra catalana amb un grapat d'anuncis sota el braç: un nou edifici integral per al 112 per coordinar la resposta a les emergències, un pla perquè els serveis essencials tinguin autonomia durant 48 hores si es queden sense electricitat i mesures de reforç de la xarxa pública de comunicacions dels cossos de seguretat i emergències, la RESCAT. Ara bé, la compareixença ha acabat derivant cap a un debat energètic, sobre el desplegament de les renovables i el manteniment de les nuclears, ja que una part de l'oposició reclama allargar-los la vida arran de l'apagada massiva.

Sergio Delgado, subdirector de programes de Protecció Civil, rep l'ARA al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), a la conselleria d'Interior, des d'on dilluns passat va encapçalar la gestió de la gran apagada.

Molt probablement la darrera setmana ha sigut una de les més complicades per al govern en general i sobretot per al seu president, Pedro Sánchez, en particular. Només calia veure el líder socialista en les compareixences de dilluns i dimarts. El subministrament es va restablir relativament aviat, abans que passessin vint-i-quatre hores. Però haver de sortir davant de l’opinió pública sense poder donar una explicació de les causes de l’apagada implicava trobar-se en una situació força compromesa. Sánchez ja havia superat altres proves molt dramàtiques i delicades, en especial la de la gestió de la pandèmia. En aquell cas no hi havia una responsabilitat directa relacionada amb l’origen de la malaltia i les tragèdies que va provocar. En aquest altre cas, en canvi, el problema és de credibilitat. No n’hi ha prou amb saber reaccionar per restablir la normalitat amb rapidesa. Cal donar seguretat a la gent.

Som éssers simbòlics i necessitem objectes on projectar els relats que donen sentit al que vivim. Que la ràdio amb piles hagi esdevingut el símbol de la resistència en l’apagada del dilluns és una clatellada poètica que reuneix tots els debats sobre sobirania, resiliència i interdependència. L’aturada obligatòria és un recordatori fabulós que les infraestructures energètiques són també la base dels sistemes digitals i comunicatius. Ergo, la doble transició –verda i digital– ha de convergir, necessàriament, en una de sola. Ara bé, les solucions sobre com arribar-hi poden recórrer múltiples camins.

Un 59,6% dels espanyols consideren que la informació que va proporcionar el govern espanyol durant el tall d'electricitat de dilluns va ser "insuficient". Són dades de l'enquesta flaix que el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha publicat aquest dissabte amb motiu de la crisi elèctrica que va deixar sense llum tota la península Ibèrica. Només un 28,4% creuen que la informació per les vies oficials dilluns, quan el president Pedro Sánchez va comparèixer un parell de vegades, va ser suficient.

L'apagada general de dilluns, que va deixar milions de persones de tota la península Ibèrica sense electricitat ni cobertura durant hores, va ser una jornada absolutament històrica i excepcional. Ara bé, no per a tothom, ja que, en diversos entorns rurals de Catalunya, lluny de les grans ciutats, alguns veïns i veïnes estan avesats a bregar amb talls perllongats de subministrament elèctric de manera més o menys habitual. Són petits pobles de muntanya, de costa, masies rurals aïllades o urbanitzacions allunyades del nucli urbà que, de tant en tant, els marxa la llum per culpa d'alguna incidència a la xarxa. Representen un petit percentatge de la població que, tot i pagar el mateix que la resta pels serveis, fa temps que s'han acostumat a viure amb generadors, focs de llenya, llanternes i fogonets de gas a la recambra.

El centre d'atenció primària (CAP) de Sort és l'únic que ofereix atenció presencial les 24 hores del dia de tota la comarca del Pallars Sobirà. En total, són quinze municipis i més de 7.000 persones que, davant d'una urgència, tenen aquest centre com a referència. El dilluns, durant l'apagada massiva que va posar cap per avall la península Ibèrica, els seus treballadors i l'Ajuntament van descobrir que no tenia generador i, per tant, es van assabentar aquell mateix dia que no disposaven d'una font alternativa d'energia amb la qual garantir l'assistència a tothom qui ho necessités. No tenien llum, telèfon ni Internet. Tampoc els van donar cap explicació des del departament de Salut. Durant vuit hores els professionals del centre van haver de fer mans i mànigues per prestar atenció a les persones que ho necessitaven, amb un frontal al cap i sense l'equipament adequat per tractar els pacients. "Ens vam sentir abandonats", es queixen des del centre.

A partir de les 12:31 de dilluns, tan bon punt es va produir la gran apagada elèctrica a la península Ibèrica, les operadores espanyoles de telecomunicacions amb xarxa pròpia (MásOrange, Telefónica, Vodafone i Digi) van reunir els seus gabinets de crisi. En cadascuna d'aquelles reunions es va avaluar com afectava els serveis respectius la caiguda del subministrament elèctric i es van prendre mesures concretes per maximitzar-ne la continuïtat. En el cas dels mòbils, una companyia va desactivar el servei 3G, mentre una altra va apagar el 5G.

No és nostàlgia, ho prometo, però l’apagada general de l’altre dia em va portar al temps perdut de la primera infantesa, abans dels 8 anys. Hi ha una frontera precisa marcada en la biografia de qualsevol emigrant, el punt en què es produeix el trasllat i ja tota la memòria s’organitza en funció d’això, entre l’AE, abans de l’emigració i el que va venir després. Quan, com en el nostre cas, el que deixem enrere és una societat tradicional i rural, el contrast entre les dues realitats converteix aquest punt en una falla. Sento que puc viatjar en el temps perquè parlar de la vida abans dels vuit anys és parlar d’una societat preindustrial, precapitalista, pretot, de fet. El Vicenç Pasqual, un professor d’història amb una extraordinària capacitat expositiva, apassionat per la matèria que explicava, mirava de fer-nos entendre la importància del guaret i jo podia recordar que a casa feien això mateix encara que no sabia com dir-ne, d’aquest deixar descansar la terra en la llengua de la meva família. Tot aquell món, de fet, es va donar en amazic, l’idioma d’AE, i feines vaig tenir, quan vaig voler traslladar-lo a la pàgina escrita, a trobar les correspondències de cada cosa. Encara ara em venen paraules d’estris o elements d’aquella vida de pagès que no sé ben bé com es diuen ni en català ni en castellà. Tot aquell univers va quedar encapsulat en si mateix articulat per un llenguatge que els parlants han deixat de fer servir en una societat que no el necessita per a res. És una manera de veure exactament com es produeixen els grans canvis, com evolucionem amb les transformacions que provoquen els diferents sistemes econòmics. O sigui que si algú va néixer en un entorn rural i s'instal·la a Europa és pràcticament impossible que no s’hi adapti.