Sánchez exigirà "responsabilitats" a les elèctriques per l'apagada: "No pot tornar a passar"

Madrid24 hores després de l'apagada i amb el subministrament elèctric plenament recuperat, continua la incògnita de les causes. Pedro Sánchez no descarta cap hipòtesi, tal com ha afirmat en roda de premsa aquest migdia després de la reunió del Consell de Seguretat Nacional presidit pel rei, però ja ha enviat avisos a les empreses elèctriques, inclosa Red Eléctrica, si s'acredita que hi tenen part de culpa. "Arribarem fins al final d'aquest assumpte. Es faran les reformes necessàries perquè això no torni a passar i exigirem totes les responsabilitats pertinents als operadors privats si és que s'han de dirimir", ha subratllat. El govern espanyol ha creat una comissió liderada pel ministeri de Transició Energètica per analitzar la caiguda massiva de l'electricitat i també hi haurà un informe de la Comissió Europea.

"El que va passar ahir no pot tornar a passar mai més", ha deixat clar Sánchez, que encara no és capaç de donar respostes concloents a la ciutadania. "Les mateixes preguntes que es fa també ens les fem nosaltres", ha anotat el cap de l'executiu de l'Estat, que ja ha avançat que aquesta crisi servirà per "reforçar el sistema elèctric" de cara al futur. El president espanyol tampoc ha anticipat mesures concretes, però en aquestes primeres hores d'incertesa sí que ha fet dues asseveracions encaminades a situar la responsabilitat fora del govern espanyol i a restar arguments a l'oposició: d'una banda, la insinuació que podrien haver fallat els operadors privats. Per conèixer de primera mà com van actuar, Sánchez ha reunit a la Moncloa aquesta tarda la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor, i representants d'Iberdrola, Endesa, EDP, Acciona Energia i Naturgy.

Per altra banda, el líder socialista no dona ales precisament a aquells que defensen mantenir amb vida les nuclears. Per exemple, el PP. "Qui vincula l’incident a la falta de nuclears menteix o demostra ignorància. La recuperació de subministrament s’ha produït per les interconnexions amb el Marroc, França, els cicles combinats de gas i les centrals hidroelèctriques", ha destacat. "L'energia nuclear es va desconnectar, igual que la resta de tecnologies. La generació nuclear no va ser més resilient que les altres fonts de generació. El procés de reposició de les centrals nuclears que van caure encara no s’ha reincorporat, i està previst que es faci al llarg d’avui. Amb més dependència nuclear, la recuperació hauria sigut més lenta", ha afegit el president espanyol. Tot i així, Junts ja ha demanat al govern espanyol que es replantegi el programa de tancament d'aquestes centrals, previst entre 2027 i 2035.

El PP ja assenyala Sánchez

El Consell de Seguretat Nacional ha tornat a reunir-se aquest migdia (a les 14 h) i al vespre (a les 19 h). El president espanyol ha negat haver donat explicacions tard, tal com li ha criticat el PP. I és que, a mesura que es va recuperant la normalitat, els populars han anat apujant el to contra el govern espanyol. Alberto Núñez Feijóo ha criticat la gestió de l'apagada elèctrica per part de l'executiu espanyol i, a primera hora del matí, ha denunciat que "continua sobrepassat vint hores després". En diverses entrevistes aquest dimarts, a Telecinco, EsRadio i Antena 3, el líder dels populars ha defensat que el govern espanyol hauria d'haver declarat l'emergència nacional a tot l'Estat des del primer moment i no haver esperat a les peticions de les comunitats autònomes que ho van sol·licitar.

"Com és possible trossejar l'emergència nacional?", ha qüestionat Feijóo, que ha argumentat que és difícil imaginar una situació que ho hagués justificat més que la que es va viure ahir dilluns. "Els presidents autonòmics no tenien informació real i puntual de quantes persones hi havia atrapades en trens", ha insistit el líder popular, que ha denunciat que a banda de l'elèctrica també hi va haver una "apagada informativa" del govern espanyol. El líder popular ha comentat que dilluns cap a les nou del vespre va fer una videotrucada amb els seus barons amb responsabilitats de govern i que li van traslladar que no tenien cap via de coordinació amb l'executiu de Sánchez. Fonts del Ministeri de l'Interior sostenen que van mantenir "contacte permanent" amb les comunitats durant la jornada.

Múrcia, Madrid, Extremadura, Andalusia, La Rioja i Castella i Lleó (que va acabar revertint la petició), totes del PP, van sol·licitar al llarg de la tarda declarar l'emergència nacional. Cap a les nou del vespre, abans que Fernando Grande-Marlaska signés l'autorització de les peticions, el Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d'Emergències (CENEM) va contactar amb la resta per preguntar-los si alguna més ho volia. S'hi van sumar Galícia, Castella-la Manxa (governada pel PSOE) i el País Valencià. Menys d'un dia més tard, totes excepte Madrid i Extremadura ja han fet el pas invers i han sol·licitat recuperar el control, cosa que Interior ha acceptat. Isabel Díaz Ayuso ha denunciat que el govern espanyol va actuar de manera "lenta i ineficaç" i va oferir una imatge "lamentable" d'Espanya. La presidenta madrilenya va ser una de les primeres a demanar la declaració de l'emergència nacional.

D'altra banda, Feijóo també ha criticat que el president espanyol no el va trucar aquest dilluns mentre que el líder de l'oposició espanyola sí que va parlar amb el primer ministre portuguès, Luís Montenegro. Sánchez ha justificat que no va parlar amb Feijóo perquè el líder del PP tenia "dificultats de comunicació" a València, però ha assegurat que el govern espanyol va contactar amb totes les comunitats autònomes. Finalment, la trucada entre Sánchez i Feijóo s'ha produït aquest dimarts a la tarda.