La història recent va plena d'episodis d'intervencions dels Estats Units, així com d'altres grans potències, en països del sud global per influir en les decisions polítiques i econòmiques a favor dels seus interessos. A l'Amèrica Llatina i en el cas dels EUA, els exemples explícits més recents són el suport als cops d'estat i a les dictadures neoliberals de la segona meitat del s. XX. Després d'una suavització d'aquestes dinàmiques en les darreres dècades, des de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, sobretot en aquest segon mandat, l'intervencionisme s'ha tornat novament més ferotge i menys dissimulat, i en els darrers mesos els casos d'ingerències s'han multiplicat.

Els dos primers mesos del 2022 hi va haver 585 assassinats a Hondures, una xifra elevada si es compara amb els 74 crims a Espanya durant el primer trimestre de l'any. Vora el 90% dels homicidis al país de l'Amèrica Central queden impunes, segons les dades de l'Institut de Seguretat. N'hi ha un d'aquests 585, però, que s'ha resolt a Catalunya després d'un avís als Mossos d'Esquadra. El passat 6 de febrer un home en va matar un altre a ganivetades a Santa Lucía, una petita ciutat d'uns 20.000 habitants que es troba a 20 minuts en cotxe de Tegucigalpa, la capital del país. El motiu? Tot apunta que va ser una revenja.

Roberto David Castillo, expresident executiu de la companyia hidroelèctrica DESA, ha estat declarat culpable de l'assassinat de l'activista mediambiental Berta Cáceres, que va tenir lloc fa més de cinc anys. La sala primera del Tribunal de Sentència d'Hondures ha determinat aquest dilluns, per unanimitat, que Castillo va ser "coautor intel·lectual" del crim. El 3 d'agost s'anunciarà la condemna que se li imposa, que podria ser d'entre 20 i 25 anys de presó.

L'huracà Iota, el més potent d'aquesta temporada a l'Atlàntic, ha deixat com a mínim dos morts a Nicaragua, un a Panamà i un altre a Colòmbia, segons fonts citades per Reuters. A més, ha provocat importants danys materials a la costa est de Nicaragua, especialment a la regió del Carib Nord, que ha quedat incomunicada i sense subministrament elèctric ni de telecomunicacions, a causa del desbordament de rius i la caiguda d'arbres i pals de corrent. Precisament el fet que la zona hagi quedat completament aïllada impedeix saber amb certesa quin ha sigut el nombre real de víctimes que hi ha deixat l'huracà.

Una patrulla de la policia nacional d’Hondures es passa dia i nit davant la casa d’Austra Bertha Flores, mare de l’ambientalista Berta Cáceres, que va ser assassinada a trets el 2 de març del 2016 a La Esperanza. Als seus 87 anys, Flores no pot sortir al carrer sense ser escortada per agents policials, com el seu fill, el germà de l’activista, Gustavo Cáceres. Als afores d’aquest municipi, a 190 quilòmetres de Tegucigalpa, hi descansen les restes mortals de Cáceres, la tomba de la qual el seu germà visita acompanyat de tres policies amb armes llargues, que el segueixen en un altre vehicle. A l’arribar al cementiri, els agents se situen a pocs metres del sepulcre, decorat amb un acolorit mosaic amb la cara somrient de l’assassinada. Després d’abandonar el cementiri, Gustavo Cáceres es dirigeix a una cafeteria. Els agents es queden a fora de l’establiment per evitar que la seva vida corri la mateixa sort que la de la seva germana.

El regidor de l'àrea de govern i territori de l'Ajuntament de Badalona, Rubén Guijarro, ha demanat a les autoritats hondurenyes aquest dilluns que reactivin la recerca de l'Enoc, el nen de 12 anys i alumne de l'Institut Escola Rafael Alberti de Badalona que porta desaparegut des del 2 de desembre al país. Després de reunir-se amb el subdelegat del govern a Barcelona, Carlos Prieto Gómez, el consistori ha demanat reunir-se tant amb el consolat d'Hondures a Barcelona com amb l'ambaixada hondurenya a Espanya per, ha dit Guijarro, "trobar l'Enoc i que estigui a casa aviat".

Una vuitantena de persones, entre familiars, amics i companys de l'escola, s'han concentrat a les 15.00 h del migdia a la plaça de Catalunya de Barcelona per exigir la recerca i el retorn del nen Enoc, de 12 anys, alumne de l'Escola Institut Rafael Alberti de Badalona que va ser segrestat el 2 de desembre a Hondures. El nen, que havia tornat al seu país d'origen per fer una visita a la família, va desaparèixer durant un atracament on van morir assassinats el seu tiet, el seu avi i la seva mainadera.

Un nen de 12 anys que viu a Badalona fa un mes que està segrestat a Hondures. El nen, que es diu Enoc i cursava 1r d'ESO a l'institut escola Rafael Alberti, va marxar fa gairebé un mes i mig amb la seva mare al seu país d'origen. Segons alguns mitjans locals, almenys quatre membres de la seva família i el seu entorn han estat assassinats (un tiet, l'avi, una veïna i la mainadera), mentre que el menor continua desaparegut des del 2 de desembre. Les informacions són confuses. Els Mossos d'Esquadra no tenen constància del cas.

Tot va començar fa 42 anys, quan unes monges de Tossa de Mar (Selva) van viatjar fins a Talanga, a Hondures, per contractar dones que poguessin cuidar persones grans. En aquell moment van ser només tres les hondurenyes que van venir, però quatre dècades després aquesta comunitat és la sisena més nombrosa de Catalunya, amb 33.728 persones censades el 2018. I segons xifres de l’Idescat, Girona és la segona ciutat catalana amb més veïns d’origen hondureny, per darrere de Barcelona i per davant de l’Hospitalet de Llobregat. De fet, la demarcació gironina concentra el 32% dels veïns d’origen hondureny que viuen a Catalunya.

El tribunal que ha jutjat l’assassinat de Berta Cáceres ha declarat aquest dijous culpables set dels vuit processats en donar per provat que van planejar el crim durant mesos per "debilitar" el moviment de defensa mediambiental que liderava i evitar més accions en contra de la construcció d'una presa. El tribunal ha detallat com dos dels criminals, relacionats amb una empresa constructora d'una presa, van buscar i pagar armes, sicaris i cotxes per executar el pla d'acabar amb la vida de Cáceres actuant com si "fos per motius personals". Tots es van conxorxar per perpetrar el crim "sense risc", perquè van esperar que estigués desprevinguda a casa seva però van fracassar a l'hora de matar un testimoni ocular, que els va enganyar i es van pensar que era mort, ja que es va mantenir immòbil a terra.

El periodista i exdiputat hondureny de Llibertat i Refundació Bartolo Fuentes va acompanyar durant uns dies la caravana de migrants que va sortir el 13 d’octubre de San Pedro Sula, a Hondures, amb unes 7.000 persones, rumb als Estats Units. Però el 16 d’octubre Fuentes va ser detingut a Guatemala acusat d’entrar irregularment al país i va ser deportat a Hondures, on el govern l’acusa de ser l’organitzador i instigador de l’èxode massiu. Davant l’amenaça de ser empresonat, l’exdiputat es va exiliar al Salvador, on serà, diu, fins que es garanteixi la seva seguretat a Hondures. Fuentes nega haver impulsat i liderat la caravana que ahir ja havia arribat als EUA, almenys en un primer grup. Assegura que s’hi va unir per solidaritat, com a part del seu activisme de fa anys pels drets dels migrants.

El judici a vuit homes detinguts en relació a l’assassinat de l’activista mediambiental Berta Cáceres, a Hondures, arrenca aquest dilluns amb una gran expectació i enmig de denúncies d’un suposat encobriment polític.

A Hondures pocs creuen que els nou homes que al juny seran jutjats per l’assassinat de Berta Cáceres siguin els autèntics i únics culpables. “Cal apuntar més amunt”, diu Martín Fernández, advocat coordinador del Moviment Ampli per la Dignitat i la Justícia (MADJ), l’organització que representa la família d’aquesta activista mediambiental assassinada a trets la nit del 2 de març del 2016. Tampoc creu en la coincidència que just en el segon aniversari, la policia detingués Roberto David Castillo, president executiu de DESA, la constructora de la presa a la qual s’oposava Cáceres en la seva lluita. Una manera de fer-se perdonar la poca eficàcia policial i judicial en aquesta causa, en què també hi ha processats sicaris i militars.

Els esdeveniments s’acceleren a Hondures des de les eleccions nacionals del 26 de novembre. L’últim i més important ha tingut lloc aquesta setmana a Tegucigalpa: en un país que fa tot just 8 anys va viure un cop d’estat, les forces especials de la policia, anomenades Cobra, van decidir desobeir el ministre de Seguretat en plena crisi política.

Les revoltes encenen Hondures 10 dies després de les eleccions presidencials més ajustades i en què els dos candidats s'autoproclamen guanyadors. Les protestes populars d'un presidenciable i de l'altre han provocat aldarulls que han fet decidir les autoritats a implantar l'estat d'excepció i el toc de queda des de les 8 de la tarda fins a les 5 del matí durant 10 dies.

Les protestes per un presumpte frau a les eleccions del 26 de novembre a Hondures han sumit el país en un clima de caos i anarquia que ja ha causat la mort d’almenys set persones. Una setmana després dels comicis, Hondures encara no té un president electe i els dos principals candidats -l’actual cap d’estat, Juan Orlando Hernández, i l’opositor Salvador Nasralla- s’han proclamat guanyadors de les eleccions.

El govern d'Hondures ha decretat aquest dissabte l'estat d'excepció durant 10 dies per frenar les accions violentes i el vandalisme que viu el país pel presumpte frau electoral en les eleccions presidencials del 26 de novembre. Així ho ha informat el ministre coordinador de l'executiu, Jorge Ramón Hernández, a la cadena nacional de ràdio i televisió. La mesura va entrar en vigor a les 11 de la nit d'aquest divendres (les 5 de la matinada a Catalunya).

Hondures s'ha despertat aquest dilluns amb dos presidents autodeclarats després de les eleccions celebrades aquest diumenge.