El pla de Donald Trump per al futur de la Franja de Gaza, pactat entre els Estats Units i Israel i aprovat pel Consell de Seguretat de l'ONU, estableix el desplegament d'una Força Internacional d'Estabilització (FIE) al territori palestí fins al 2027. L'objectiu, segons l'acord, és que aquesta força militar doni "suport a les policies palestines verificades a Gaza" i contribueixi a "assegurar les zones frontereres". Fins ara cap actor havia concretat quins països formaran la FIE, ni tampoc quants soldats aportarà cada Estat. Però aquest dimarts Indonèsia ha començat a posar-hi llum: el país asiàtic calcula que podria contribuir-hi amb fins a 8.000 soldats, i assegura que en total seran unes 20.000 les tropes que es desplegaran al llarg de la Franja.

La història més antiga explicada en imatges coneguda fins ara es va dibuixar en una cova de l'illa de Cèlebes (Sulawesi, en l'idioma local), a Indonèsia, i data de fa almenys 67.800 anys. Es tracta de la plantilla d'una mà, envoltada d'altres figures pintades posteriorment, i és 15.000 anys més antiga que l'anterior troballa arqueològica trobada a la mateixa cova d'Indonèsia. Tal com informa l'agència Efe, la revista Nature recull aquest dimecres la descripció d'aquestes pintures rupestres que refermen la teoria que els primers éssers humans van emigrar a Sahul (un macrocontinent que al Plistocè abastava el que avui és Austràlia continental, Tasmània, Nova Guinea i diverses illes adjacents) a través d'una ruta.

Els equips de recerca d'Indonèsia han trobat el cos d'una nena de 12 anys que correspondria a una de les menors valencianes que viatjaven amb la seva família a l'embarcació enfonsada a Labuan Bajo. Segons recull l'agència EFE, es tractaria de la filla d'Andrea Ortuño, supervivent del naufragi que va tenir lloc divendres. L'equip de recerca ha localitzat el cos a una milla nàutica d'on es va produir el succés i l'ha traslladat a l'Hospital Regional de Komodo per fer-ne la identificació forense. La víctima hauria estat identificada per la seva mare.

Les autoritats d'Indonèsia han confirmat aquest dissabte al migdia la mort de quatre membres d'una mateixa família de València que havien viatjat fins al país asiàtic. Ahir van quedar en parador desconegut després que el vaixell turístic en què viatjaven s'enfonsés a prop de l'illa de Padar, a l'est de la turística Bali. El ministeri d'Exteriors ha desplaçat personal fins a la zona i asseguren que ja estan en contacte amb la família de les víctimes. Tot i que les primeres informacions parlaven d'una parella i dos fills, fonts del ministeri expliquen ara que a banda de les persones mortes, el consolat està ajudant dues persones més del grup, que ja estan fora de perill.

Les autoritats suïsses han incrementat la pressió contra l'empresari indonesi Hashim Djojohadikusumo i la seva família, als quals acusen de deure diversos impostos per valor de centenars de milions d'euros i als quals han embargat diversos actius a Suïssa. Hashim és germà del polític Prabowo Subianto, recentment guanyador de les eleccions presidencials a Indonèsia, que ha de jurar el càrrec de president aquest octubre.

El hòbbit de l'illa de Flores (Indonèsia) és el sobrenom de l'Homo floresiensis, i l'hi van posar per la mida diminuta del seu cos i el seu cervell. Aquests homínids van viure a l'illa que els dona nom fa només 50.000 anys, quan l'Homo sapiens ja s'havia establert a Austràlia. La primera vegada que se'n van trobar restes va ser fa només 20 anys. Des de la troballa d'aquesta espècie desconeguda que va fer un equip encapçalat per l'arqueòleg Mike Morwood (1950-2013) a la cova de Liang Bua, la comunitat científica s'ha preguntat per l'origen de l'Homo floresiensis. Ara, un estudi publicat a Nature signat per investigadors del Centre d'Estudis Geològics d'Indonèsia, la Universitat de Tòquio (Japó) i la Universitat de Wollongong (Austràlia) ha trobat la peça que podria resoldre la incògnita.

L'exgeneral i actual ministre de Defensa d'Indonèsia, Prabowo Subianto, ha cantat victòria en les eleccions presidencials d'aquest dimecres, malgrat que els resultats són encara provisionals. El recompte no oficial li dona el 58% dels vots, molt per davant dels seus dos contrincants. Si es confirma aquesta dada, Subianto es convertiria en president d'Indonèsia sense haver d'anar a una segona volta electoral al juny, en haver superat el límit del 50%. Tot i que els seus rivals encara no donen els resultats per bons, el president sortint, Joko Widodo (Jokowi), ja ha felicitat aquest dijous a Subianto per la seva victòria, que ha estat rebuda pels mercats amb una pujada del 2,2% a la borsa del país.

Uns 205 milions d'indonesis estan cridats aquest dimecres a les urnes, en les que són les eleccions més grans del món celebrades en un sol dia. En la tercera democràcia del planeta, la titànica logística un arxipèlag de més de 17.000 illes, deixa escenes pintoresques, com paperetes marcades amb claus o elefants, traslladant urnes.

Les autoritats d'Indonèsia han elevat aquest diumenge al màxim nivell l'alerta per l'erupció del volcà Semeru, un dels més actius del país, que ha obligat a evacuar unes 2.000 persones. De 3.676 metres d'altura, el volcà està situat al sud-est de l'illa de Java, la més poblada de l'arxipèlag, que aquest dissabte va registrar un terratrèmol de magnitud 5,7 a l'escala de Richter. Fa dues setmanes l'illa ja havia patit un fort moviment sísmic, que va provocar més de 300 morts i 8.000 ferits. Indonèsia està situada sobre l'anomenat Cinturó de Foc del Pacífic, una zona de gran activitat sísmica i volcànica en què cada any es registren uns 7.000 terratrèmols.

Almenys 268 persones han mort, més de 1.000 han resultat ferides i 58.000 han estat desplaçades a conseqüència d'un terratrèmol de magnitud 5,6 en l'escala de Richter registrat aquest dilluns a l'illa de Java, la més gran d'Indonèsia. El terratrèmol ha afectat majoritàriament la regió de Cianjur, a la província de Java Occidental, a uns 70 quilòmetres de la capital del país, Jakarta, i ha tingut lloc a una profunditat de 9,9 quilòmetres, d'acord amb la informació facilitada pel Servei Geològic dels Estats Units. En les dues hores posteriors al terratrèmol s'han registrat 25 rèpliques, segons l'agència de meteorologia i geofísica del país.

Almenys 125 persones han mort i 320 han resultat ferides en un brot de violència després d'un partit de futbol a l'illa de Java, a Indonèsia, quan els seguidors de l'equip perdedor han saltat al camp. En un primer moment s'havia informat de 174 morts, però les autoritats han rebaixat la xifra hores després. La tragèdia ja és considerada una de les pitjors en la història del futbol.

Es compten per milers els indonesis que dormen en passadissos, tendes de campanya i cotxes a les cues d'espera dels hospitals, lluitant per respirar mentre esperen un llit. Altres ja han donat els hospitals com a inútils i, de forma fins i tot temerària, s'arrisquen a quedar-se a casa. Siguin on siguin, mentre el covid-19 els roba l’alè, les seves famílies es llancen a una caça frenètica dels escassos subministraments d’oxigen del país.

Després de dies d'angoixa i cerca, Indonèsia ha anunciat aquest diumenge que ha trobat el submarí que va desaparèixer dimecres a la matinada a uns cent quilòmetres de Bali. Les autoritats han pogut confirmar també que els 53 tripulants que hi viatjaven a bord han mort. "Amb gran pena, com a cap de les forces armades d'Indonèsia, els soldats han caigut mentre complien el seu deure al nord de Bali. En nom de tots els soldats i de la família de les forces armades, expresso les meves condolences més profundes a les famílies dels caiguts. Que Déu els doni serenitat", ha declarat en roda de premsa Hadi Tjahjanto, cap de l'exèrcit, que ha concretat que la nau ha estat localitzada a 800 metres de profunditat i que es trobava partida en tres parts.

Les autoritats indonèsies busquen un submarí desaparegut amb 53 persones a bord la matinada de dimecres. Ara com ara, l'única pista que s'ha trobat és un vessament de petroli que no és clar si podria indicar un naufragi, una fallada del motor o un altre tipus de senyal. El submarí KRI Nanggala-402 feia un simulacre de llançament de torpedes a les aigües del nord de l'illa de Bali i mai va arribar a retransmetre el resultat de les proves que s'esperava des de la central, ha explicat un portaveu de la marina.

És el país amb més musulmans del món, i l’islam juga un paper crucial en la vida social i política d’Indonèsia. El rol de la religió és l’eix que més polaritza el país asiàtic. Els moderats, des del poder, defensen una visió pluralista i integradora que protegeixi les creences i costums de les minories. És l’islam Nusantara, una noció pròpia de l’arxipèlag, desenvolupada des que l’islam hi va arrelar pacíficament al segle XIV. L’organització islàmica amb més seguidors, Nahdlatul Ulama (NU), n’és una de les grans defensores. “És un islam capaç d’adaptar-se a la cultura local d’Indonèsia. Quan algú es converteix, no té per què eliminar la seva cultura com a javanès, batak o minang”, ens explica Ahmad Nurcholish, membre de NU i sotsdirector de la Conferència Indonèsia per la Pau i la Religió. No obstant, els posicionaments més radicals, que busquen implantar un estat islàmic, estan guanyant pes a l'arxipèlag, amb la mateixa força que creixen la violència i la discriminació per motius religiosos. Es presenten com l’islam modernista, oposat al tradicional Nusantara, i són responsables de les desenes d’atacs terroristes que ha viscut el país al llarg d’aquest segle.

Almenys 35 persones han mort aquesta matinada a causa d'un terratrèmol de 6,2 que ha assolat l'illa de Sulawesi, a Indonèsia. Centenars de ferits i milers d'evacuats de diverses ciutats temen ara que alguna de les rèpliques que s'esperen en les pròximes hores pugui provocar a més un tsunami, segons alerta l'agència meteorològica del país.

Hendrik Mulyadi estava revisant les seves trampes de cranc quan va sentir una gran explosió a l’aigua del seu voltant. De sobte el mar es va aixecar, enlairant la barca del pescador indonesi mentre l’aire s’omplia de fum. "Tinc sort que no em va tocar –recordava dilluns, assegut a casa seva, a l'illa de Lancang, i encara visiblement commogut pel que havia presenciat–. Va ser com un llamp, molt ràpid. Va esclatar quan va tocar l’aigua. Vaig veure alguna cosa flotant: es tractava de restes de l'avió”.

La carta, d'una sola frase, no explicava gran cosa. "La vacuna contra el covid-19 ha estat fabricada sense materials porcins", detallava l'empresa xinesa de vacunes Sinovac. El missatge, enviat al juliol, anava dirigit a les autoritats d'Indonèsia. Però des del país asiàtic necessitaven més detalls per tranquil·litzar part de la seva població: el fet que la vacuna estigués barrejada amb una part mínima d'ADN de porc podia provocar que molts seguidors de l'islam es neguessin a posar-se-la un cop es comencessin a administrar les primeres dosis a Indonèsia, el país amb més població musulmana del món.

Almenys 21 persones han mort i 62.000 més han hagut de ser evacuades a causa de les torrencials i inèdites pluges registrades en només 24 hores a Jakarta, la capital d'Indonèsia, i rodalia, entre la nit d'Any Nou i dimecres. Es tracta de les precipitacions més importants que ha viscut la ciutat des que es van batre tots els rècords el 1996, fins al punt que l'Agència de Meteorologia, Climatologia i Geofísica d'Indonèsia ha admès que es tractava de "pluges no convencionals".

L'abraçada de dos antics enemics al llit de mort d'un d'ells és la viva imatge de l'èxit d'una reconciliació. L'escena se situa en un hospital de Jakarta, la capital d'Indonèsia, on està ingressat l'expresident del país BJ Habibie, de 83 anys greument malalt. Rep la visita d'un emocionat Xanana Gusmão, que abans de convertir-se l'any 1999 en el primer president de Timor Oriental havia capitanejat la lluita armada per aconseguir la independència d'aquest territori ocupat per Indonèsia. Tots dos parlen, es fan petons i s'abracen en una imatge que ha donat la volta al món per la tendresa i el símbol del triomf de la pau entre vells rivals. Poc després, Habibie ha mort al mateix centre.