La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) minimitza el risc dels fons de deute privat, un instrument d'inversió que als Estats Units travessa una situació de crisi amb limitació a la liquiditat per als inversors en alguns casos, com un corralito. A Espanya només operen vuit d'aquests instruments d'inversió col·lectiva lliure, amb un total de 913 milions d'euros. Aquesta xifra suposa menys de l'1% del que mouen aquesta mena de fons.

La multinacional catalana Fluidra, que fabrica piscines i components per a aquest tipus d'equipaments, va guanyar 178 milions d'euros el 2025, gairebé un 26% més que el 2024. En un comunicat enviat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el supervisor borsari espanyol, la companyia ha donat a conèixer aquest dijous els seus comptes de l'any passat. Les vendes van augmentar un 3,9% fins als 2.184 milions d'euros, gràcies a un augment "sostingut" del volum en totes les regions "en un entorn canviant", com també la millora dels preus i la contribució de les noves adquisicions.

El 9 de gener del 2024, gairebé fa dos anys, Grifols, la multinacional catalana d'hemoderivats de capital familiar, va rebre un càstig enorme a la borsa El motiu? El fons especulatiu Gotham City Research va acusar-la de manipular el seu deute i el resultat d'explotació (Ebitda) i, per tant, assegurava que inflava els beneficis alhora que amagava el veritable pes del seu passiu després d'anys de creixement. Abans de la pandèmia, una crisi que va paralitzar el negoci de la recollida de sang i va tensionar les seves finances, la companyia s'havia engrandit mitjançant adquisicions d'empreses, que havien engreixat el seu deute. A partir del primer cop, al qual Gotham va afegir nous informes posteriors, el grup va anar aplicant reformes a la seva governança i va haver de desfer-se d'una part del negoci a la Xina, Shanghai RAAS, que va vendre al gegant del país asiàtic, Haier, per reduir el seu passiu.

La proliferació d'estafes i enganys en inversions basades en l'amor i una suposada relació d'amistat han fet que intervingui la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El supervisor borsari espanyol ha decidit llançar un avís sobre això tenint en compte que s'estan produint molts casos d'aquesta mena.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha decidit multar amb 5 milions d'euros X (abans Twitter) per una infracció qualificada de molt greu. Concretament, la xarxa social no va col·laborar quan l'organisme li va demanar informació sobre anuncis de "xiringuitos financers" publicats a la seva plataforma, segons recull aquest dijous el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

El cas BBVA-Banc Sabadell ha obert la porta a explorar els límits de les lleis que han entrat en joc al llarg de l'opa hostil, una de les més mediàtiques i polititzades dels últims anys i que ha acabat descarrilant. En conseqüència, s'ha posat damunt la taula la necessitat, o no, de revisar i actualitzar algunes de les normes, el contingut de les quals ha estat en un moment o altre cavall de batalla d'aquests disset mesos, que han marcat la partida. En el punt de mira s'hi ha col·locat la llei de Defensa de la Competència i la llei d’opes. En cas que una integració entre el BBVA i el Banc Sabadell hagués prosperat, també hauria entrat en joc la llei bancària que deixa en mans del govern espanyol l'autorització o no d'una fusió.

La tempesta empresarial, però també política, que va suposar l'opa hostil de Gas Natural (avui Naturgy) sobre Endesa va abocar a una actualització de la llei d'opes l'any 2007. Gairebé vint anys després, i fruit d'una nova tempesta –l'opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell–, aquest marc normatiu torna a estar en el punt de mira. Ja fa dies que diferents veus s'han pronunciat sobre la necessitat de revisar la norma, i aquest dimarts ho ha fet un dels principals implicats: la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que com a regulador borsari ha fet d'àrbitre durant el procés. "Estem disposats a donar suport al ministeri d'Economia si decideix avançar cap a aquesta via [una actualització de la llei d'opes]", ha indicat el president de l'organisme, Carlos San Basilio, aquest dimarts en una atenció als mitjans de comunicació després de la seva participació en unes jornades de Deloitte.

A mesura que s'acosta el final del període d'acceptació de l'opa del BBVA al Banc Sabadell, que acaba el dia 10, augmenten els nervis de les parts i s'enterboleix la relació entre les dues institucions. De fet, els bancs s'han denunciat l'un a l'altre davant de la Comissió Nacional el Mercat de Valors (CNMV) per pràctiques que consideren no adequades.

Comença una setmana decisiva per a l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell. Després de setze mesos de batalla i d'un no parar de compareixences dels principals directius d'ambdues entitats, el final és a prop. O això sembla. En principi, el pròxim dimecres, 24 de setembre –dia de la Mercè i festiu a Barcelona– és el darrer dia en què el BBVA pot millorar l'oferta, tot i que n'hi ha que situen el límit en el dia 23. Sigui com sigui, el banc que presideix Carlos Torres s'ha entestat, fins al moment, en mantenir el que ofereix i ha asseverat en múltiples ocasions que no ho modificarà, malgrat que la prima és negativa des del mes de gener –en aquests darrers dies ha estat marcada per la volatilitat–. Però, més enllà d'aquesta data, el calendari continua carregat de possibles escenaris oberts.

Un banc global, el BBVA, amb filials de pes a Mèxic i Turquia, vol prendre el control d'un de molt arrelat territorialment, el Banc Sabadell. Són dos models de negoci molt diferents. I quan s'ha complert un any des de l'oferta de compra (opa) llançada i qualificada pel consell d'administració de l'entitat catalana com a hostil, es mantenen les incerteses. El mercat aposta perquè el grup presidit per Carlos Torres Vila acabarà millorant l'oferta, tot i que ho ha rebutjat públicament. De fet, no pot fer una altra cosa, ja que difícilment ho dirà amb antelació.

Quan falten pocs dies perquè el president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Rodrigo Buenaventura, posi punt final al seu mandat, ha volgut resoldre una de les incògnites al voltant de l'opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell: l'organisme no aprovarà el fullet de l'operació fins que no conegui el dictamen de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). La conseqüència més directa d'això és que el període d'acceptació (quan els accionistes del Banc Sabadell podran votar si decideixen vendre o no les seves accions al BBVA) ja no arribarà fins al 2025.

El camí que s'ha obert des que el BBVA va llançar l'opa hostil al Banc Sabadell no ha deixat de sumar incògnites, així com algun entrebanc, almenys per a l'entitat bilbaïna. L'últim es va saber aquest dijous, quan el magistrat de l'Audiència Nacional José Manuel García Castellón va decidir enviar a judici el BBVA i el seu expresident, Francisco González, pel cas Villarejo. Ara bé, al procés judicial s'hi afegeixen dos elements més: el temps que es pugui prendre la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i els canvis interns a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) –el supervisor borsari espanyol–. Totes tres qüestions, en particular la segona, marcaran d'una manera o altra el procés.

Tot i que les converses al voltant d'un possible canvi a l'accionariat de Naturgy estiguin sent fluides i normals –apunten fonts que les segueixes de prop–, el resultat final no arribarà, ni de bon tros, d'avui a demà. Més enllà de l'acord informal al qual puguin arribar els principals implicats –les converses s'estan produint entre CriteriaCaixa i els fons CVC i GIP amb TAQA, segons ha informat l'energètica amb seu a Abu Dhabi–, una oferta pública d'adquisició (opa) per la totalitat del capital de Naturgy (ara per ara l'escenari central) ha de passar per tot un periple burocràtic que, de fet, no és desconegut a Naturgy.

L'operació de sortida a borsa de Puig el pròxim 3 de maig ja té l'èxit assegurat. La multinacional de fragàncies i moda ha rebut una demanda d'accions que supera amb escreix l'oferta poc després que s'hagi obert aquest divendres el període de prospecció al mercat. Segons han explicat fonts del mercat a l'agència Efe, poc després d'iniciar-se el procés s'ha produït una sobresuscripció dels títols que la companyia vol vendre, la qual cosa demostra l'interès que hi ha per entrar en el grup català. Les mateixes veus han indicat que CriteriaCaixa, el hòlding de participades de La Caixa, prendrà una participació rellevant de Puig. Aquest període de sondeig per part dels potencials nous accionistes ha començat aquest divendres i s'espera que conclogui el dia 30 d'aquest mateix mes.

El terrabastall econòmic a Naturgy es va ordenant. L'energètica d'origen català està en el punt de mira dels Emirats Àrabs Units. En concret, del grup multienergètic emiratià TAQA. Després de la suspensió a primera hora del matí d'aquest dimecres de la cotització de Naturgy per part de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), TAQA ha enviat un fet rellevant en el qual confirma que "està mantenint converses amb CriteriaCaixa amb relació a un possible pacte de cooperació relatiu a Naturgy". També confirma que en paral·lel està "mantenint converses amb els fons d'inversió CVC i GIP per a una possible adquisició de les seves accions a Naturgy". CVC i GIP sumen més d'un 41% del capital social de l'energètica.

Són una rara avis perquè només són vuit noms i cognoms d’un total de seixanta alts directius de l'Íbex-35 els que avui dia assumeixen les funcions de president i conseller delegat dins d'una companyia. D'aquests vuit, el nom i cognom que recentment ha copsat tots els focus ha estat el de Francisco Reynés, president i conseller delegat de Naturgy. Tot i l'intent frustrat el juliol de l'any passat perquè assumís només l’etiqueta de president i tingués un número dos, el mateix Reynés ha allunyat fa poc la idea d'un canvi en la cúpula de l'energètica: “El consell d'administració [actual] és el que el consell ha decidit que tinguem ara”, va afirmar fa dues setmanes, durant la junta general d'accionistes.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) investiga la xarxa social X, propietat del magnat Elon Musk i coneguda antigament com a Twitter, per publicitat enganyosa de productes financers. Així ho ha revelat el president de l'organisme, Rodrigo Buenaventura, durant unes jornades organitzades per Deloitte i el diari Abc aquest dimecres a Madrid.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha obert una investigació a diversos operadors del sector energètic espanyol per possibles "pràctiques anticompetitives", segons ha informat en un comunicat aquest dimecres. Es tracta d'una investigació oberta a les grans petrolieres, entre les quals hi ha Repsol, Cepsa i BP, han confirmat fonts empresarials a l'ARA.

Les alarmes van saltar el dijous 23 de juny en la que va ser la junta de la discòrdia. Aquell dia, els accionistes d'Indra, la principal companyia militar espanyola i una de les principals en defensa i seguretat a Europa, destituïen cinc consellers independents del consell d'administració. Hi votaven favorablement la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) –primer accionista i braç inversor del govern–, la companyia basca de defensa SAPA i el fons Amber Capital –principal propietari de PRISA–. I l'adeu d'Alberto Terol, Carmen Aquerreta, Ana de Pro, Enrique de Leyva i Isabel Torremocha portaria cua.

Fa temps que governs i organismes supervisors miren de reüll les criptomonedes. L'objectiu és augmentar el control sobre un tipus d'actiu que, precisament, passa per un dels seus pitjors moments per la guerra a Ucraïna. Ara, qui ha fet un pas més en aquesta direcció és el govern espanyol. El ministeri d'Hisenda ha llançat a audiència pública un reial decret que modifica la Llei General Tributària i el Reglament de l'IRPF i que hi incorpora noves obligacions per als propietaris de criptomonedes: tant a nivell informatiu com pel que fa a les operacions que facin. "És una nova moneda que hem de ser capaços de regular perquè no hi hagi cap tipus de frau ni cap efecte indesitjable sobre l'economia", ha remarcat aquest dimarts la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en una entrevista a TVE.