Els últims resultats de les proves PISA, tan desastrosos per a Catalunya, segueixen pesant com una llosa en el sistema educatiu i en l'ànim dels professionals i les famílies. No sortim del bucle. Fa massa mesos que hi donem voltes sense que s'acabin de prendre mesures concretes, valentes i efectives, més enllà d'anàlisis genèriques, llistats de bones intencions i plans pilots. Instal·lats en l'anar fent, basculem entre el derrotisme i el relativisme. No és senzill, evidentment. Però és tan difícil? Com que les causes són complexes i multisectorials, a l'hora de trobar solucions no es vol assenyalar ni carregar el pes sobre ningú, no fos cas que es ferissin susceptibilitats. És una mica com el que passa amb l'avaluació dels nois i noies: alerta!, que si som molt durs encara es frustraran. El problema és que la sobreprotecció també acaba generant frustració, que en el cas de PISA es projecta sobre el conjunt de la comunitat educativa.

Amb el ressò encara ben viu de l'informe PISA a Catalunya, la consellera d'Educació, Anna Simó, s'ha reunit aquest dijous a Madrid amb la ministra del ram, Pilar Alegría, per presentar-li un pla de treball amb les propostes i les necessitats de Catalunya per poder revertir els mals resultats obtinguts en aquesta prova internacional. En concret, Simó ha demanat disposar de més finançament i recursos per, entre altres coses, destinar-los a l'acolliment d'alumnes nouvinguts a les aules catalanes, una atenció que ha retret que Catalunya hagi de fer "en solitari". A Catalunya hi ha matriculats 200.000 menors a l'educació obligatòria, gairebé un de cada quatre alumnes, i és un dels percentatges més elevats de l'Estat.

Dues setmanes després que es fessin públics els mals resultats de l'informe PISA i que al Govern li caigués una pluja de crítiques per part de l'oposició, l'executiu ha assegut aquesta tarda en una mateixa taula tots els partits polítics –excepte Vox– en una cimera al Palau de la Generalitat per revertir la crisi educativa. Govern i oposició han acordat crear una comissió formada per 15 experts del sector que hauran de proposar les primeres mesures de cara al pròxim mes de febrer. La consellera d'Educació, Anna Simó, ha explicat que l'executiu ha pactat amb els grups els "perfils" que en formaran part i que ara serà el departament qui triarà els noms. La consellera ha dit, en aquest sentit, que vol que siguin persones de reconegut "prestigi".

La consellera d'Educació, Anna Simó, s'ha dirigit a les famílies amb fills en una carta per demanar-los la seva implicació en l'educació dels alumnes i anunciar-los que reforçaran la lectura, les matemàtiques i la llengua després del fracàs a les proves PISA: "Ja hem començat a impulsar les reformes necessàries i reforçarem, en especial, els aprenentatges en lectura, matemàtiques i llengües, tal com reclamen els resultats de les darreres proves", diu en la carta. Així, la consellera ha posat negre sobre blanc el que ja ha expressat des de la publicació dels resultats. Catalunya va obtenir els pitjors resultats de la història del país en l'última edició de l'informe, molt per darrere de la mitjana espanyola i de l'OCDE tant en comprensió lectora com en competències matemàtiques i científiques, amb una davallada equivalent a un curs sencer.

Soc del parer que, gairebé més que els resultats de l’informe PISA, mereixen atenció les reaccions i els comentaris que ha provocat, en la major part de casos, sense haver tingut temps d’analitzar-lo a fons. Certament, dues-centes seixanta pàgines d’alta dificultat metodològica i conceptual són moltes. Però poder reduir tota la complexitat d’un sistema escolar a una xifra per passar-hi comptes és molt temptador. Tothom ha pogut escombrar els seus prejudicis cap a casa. De manera que un recull exhaustiu de les reaccions seria tant o més il·lustratiu dels problemes del nostre sistema escolar, més que no pas els mateixos resultats de PISA.

Ens ho hem sentit dir tota la vida, ens ho han repetit tant, que els immigrants abaixem el nivell acadèmic del país, que al final ens ho hem cregut. És una llosa feixuga, un prejudici amb el qual ens hem encarat de diferents maneres. N’hi ha que compleixen amb la profecia del fracàs comportant-se com s’espera que ho facin en tant que moros o sudaques, que és el que amaga el molt asèptic “nouvinguts” (nouvinguts amb accent gironí o lleidatà, quines coses!). A l’altre extrem hi ha els que intenten desmuntar l’estigma esforçant-se fins a extrems inhumans, flagel·lant-se si un dia es deixen una geminada o una ce trencada: el petit error demostra la tara congènita per ser “de fora”. Com a alumne no respons només pel teu rendiment individual, sinó que ho fas com a representant d’un col·lectiu en el qual algú t’ha inscrit sense tu haver-ho triat. El teu fracàs farà més sòlid i robust el prejudici, el teu èxit diran que és una excepció i que una flor no porta la primavera. Que algú m’expliqui quantes flors calen per fer esclatar la primavera en el si d’aquest racisme tan enquistat, perquè jo ja porto uns quants anys coneixent excepcions que sempre s’exclouen de la norma fatal del fracàs escolar.

Els resultats de l’informe PISA han sacsejat l’opinió pública: són els pitjors de la història de Catalunya, i cauen, a més, el triple que al conjunt d’Espanya. Què està fallant? És només un problema de segregació i desigualtat? S’han de replantejar algunes metodologies? Són debats que han aparegut en els últims dies i que volem abordar amb Joaquim Prats, que ha presidit el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu (entre el 2004 i el 2010) i que ha estat membre del comitè de direcció d’aquestes proves PISA.

Els resultats de les proves PISA han generat a Catalunya un encès debat sobre el nivell dels nostres alumnes i la realitat general de l'ensenyament. També ha passat en alguns països del nostre entorn que han sofert davallades similars, en especial a França i Alemanya. Amb la particularitat que el cas català és dels més sagnants, sobretot en comparació amb el conjunt d'Espanya, que ha resistit millor el xoc educatiu postpandèmic. Tot pegat ha provocat una crisi en l'opinió pública i en el món docent en particular, el qual ja partia d'una situació tensionada amb molts elements concurrents, des de demandes sindicals fins a visions metodològiques confrontades, passant pel cansament i la desorientació de molts docents, el desconcert de les famílies o la irrupció dels mòbils a les aules, entre altres factors. Només faltava el daltabaix de les proves PISA per acabar de provocar l'incendi.

La nova consellera d'Educació, Anna Simó, conversa amb el director adjunt de l'ARA, Ignasi Aragay.

Amb l'objectiu de donar un nou impuls a la legislatura ara que arriba al seu equador, i després d'uns mals resultats d'Esquerra a les eleccions municipals, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat aquest dilluns una crisi de Govern que comporta tres canvis a l'executiu. Marxen el discutit Josep Gonzàlez-Cambray, Juli Fernàndez –només nou mesos després d'arribar– i Teresa Jordà, ella amb destí a Madrid a partir del 23-J. A canvi, arriben Anna Simó, Ester Capella i David Mascort. Qui són i quins reptes es trobaran sobre la taula?

De judicis vinculats al Procés ja n'hi ha hagut molts, però és inèdit que un d'ells s'hagi hagut de fer dues vegades. Aquest dijous ha quedat vist per a sentència un altre cop el judici per desobediència contra els membres sobiranistes de la mesa del Parlament del 2017, la que va tramitar algunes de les iniciatives més polèmiques del Procés, com ara les conegudes com a lleis de desconnexió. És la segona vegada que s'ha de fer, perquè el primer va ser anul·lat pel Suprem per la falta d'imparcialitat de dos dels tres jutges. Entre un judici i l'altre han passat 966 dies. En algunes coses hi ha hagut diferències, en d'altres, tot ha continuat igual. Amb els canvis que hi ha hagut, ¿n'hi haurà prou per modificar el primer veredicte, que va condemnar els acusats a 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa cadascun?

La repetició del judici als membres sobiranistes de la mesa del Parlament del 2017 no ha fet canviar de parer la Fiscalia. El fiscal Pedro Ariche no només continua pensant que els quatre acusats –Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet– van desobeir conscientment el Tribunal Constitucional, sinó que demana per a ells les mateixes penes a les quals van ser condemnats en el primer judici, que va quedar anul·lat. Així, aquest dimecres Ariche ha traslladat les seves conclusions provisionals i ha demanat per als acusats 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a cadascun.

«Enlloc d’Europa es criminalitza l’activitat parlamentària encara que critiqui l’‘statu quo’»

“És excessivament previsible i injusta”. Aquest és el diagnòstic que feia ahir el diputat de JxCat i exmembre de la mesa del Parlament Lluís Guinó després de conèixer la sentència del TSJC. De fet, ja avançava que no es quedaran de braços plegats i que la recorreran a la justícia europea. Guinó considera que la sentència respon a “l’antecedent directe de la sentència del Suprem” i lamenta la “incoherència jurídica” amb el cas de l’expresidenta de la cambra Carme Forcadell, però també amb el de la resta de presos. Guinó també va denunciar la “dinàmica de judicialitzar i criminalitzar activitats parlamentàries” i va afirmar: “Enlloc d’Europa es criminalitza l’activitat parlamentària, per més crítica que sigui amb l’statu quo”. Tot i mantenir molt probablement l’escó al Parlament fins al 14-F –encara poden recórrer la sentència–, Guinó no es podrà presentar a les pròximes eleccions.

]]>

L'endemà que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fixés la data per jutjar el president de la Generalitat, Quim Torra, per la causa dels llaços grocs a la façana dels edificis públics, l'activitat a l'alt tribunal no cessa. Aquest dimarts al matí l'exsecretària primera de la mesa del Parlament, Anna Simó, ha presentat el seu escrit de defensa davant l'òrgan judicial amb què ha argumentat que sempre va actuar d'acord amb el reglament de la cambra catalana.

]]>

L'exmembre de la mesa del Parlament, Anna Simó, ha reaccionat amb un missatge a Twitter després que el Tribunal Suprem hagi decidit enviar al TSJC la causa dels sis processats únicament per desobediència -la mateixa Simó, a més de Ramona Barrufet, Lluís Guinó, Lluís Maria Corominas, Joan Josep Nuet i Mireia Boya-. "Ni els càrrecs dels 12 ni el tribunal són els que pertoquen. Judici a Catalunya i absolució per a tothom", ha escrit Simó.

]]>

Cada cop són més els recursos sobre la causa contra l'independentisme que aterren al Constitucional, per bé que el tribunal sempre s'acaba pronunciant amb mesos de retard. El ple del TC ha decidit, per unanimitat, admetre a tràmit aquest dimarts el recurs d'empara presentat el 8 de febrer per l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell —actualment en presó provisional a Alcalá-Meco—, i Anna Simó, ex secretària primera de la mesa de la cambra catalana, en contra de la decisió del Suprem d'instruir el seu cas en la causa per rebel·lió. És a dir, l'alt tribunal estudiarà —en un moment en què ja hi ha sobre la taula les resolucions de processament del jutge Pablo Llarena— si el Suprem pot jutjar Forcadell i Simó en lloc de fer-ho el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

]]>

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha anunciat al Tribunal Suprem la seva intenció de recórrer la interlocutòria del jutge Pablo Llarena que divendres va decidir processar-la per un delicte de rebel·lió. En el seu escrit, al qual ha tingut accés l'ARA, Forcadell assegura que "en cap moment es va preveure la possibilitat d'utilitzar la violència per aconseguir la independència de Catalunya", com requereix el delicte de rebel·lió.

]]>

Carme Forcadell i Anna Simó han presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional per demanar que el cas del referèndum de l'1 d'octubre en què estan imputades pugui ser traslladat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i no es mantingui al Tribunal Suprem. En l'escrit, l'advocada explica que els fets pels quals se les acusa van tenir lloc a Catalunya i que el TSJC és l'òrgan "competent" per jutjar-los.

]]>

La candidatura d'ERC a les eleccions del 21-D estarà encapçalada, com ja s'havia anunciat, pel vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, en presó provisional per ordre de l'Audiència Nacional des de fa 10 dies. La resta de consellers l'acompanyaran en una candidatura de la qual finalment han caigut la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la mesa, Anna Simó. Segons ha pogut saber l'ARA, totes dues hi han renunciat per decisió pròpia davant la seva situació processal. El partit, però, els ha reservat dues posicions de sortida en cas que s'ho repensin: els números 4 i 6 per Barcelona. Segons han explicat a l'ARA fonts republicanes, el compromís era donar llibertat a Forcadell i Simó per prendre la decisió.

]]>