Anna Simó: "Els centres ja saben què han de fer per reforçar els seus alumnes"

Consellera d'Educació

6 min

BarcelonaSis dies després del fracàs català a les proves PISA, la consellera d'Educació, Anna Simó, ha comparegut públicament aquest dilluns per donar resposta als mals resultats dels alumnes catalans.

¿S'esperava uns resultats tan dolents?

— No estic sorpresa perquè van en la línia del que ja anàvem veient, però evidentment que xoquen, i més la manera com han sotragat l'opinió pública. És cert que les dades PISA són del 2022 i a les proves de competències bàsiques del 2023 ja es comencen a observar brots verds de millora en els alumnes que tenien un nivell més baix.

Centrant-nos en el que no funciona. Què creu que està fallant?

— És una qüestió multifactorial que no és fàcil. Encapçalem el rànquing espanyol de pobresa infantil. Hi ha hagut un increment de les desigualtats socials a tot arreu, i a Catalunya més. El nivell de segregació escolar era molt alt i l'estem començant a revertir amb un pla valent, però ni de bon tros hem començat a veure els resultats encara. Per això demano fer pinya davant la necessitat de fer acords polítics que no impliquin cops de volant cada vegada que hi ha alguna crisi educativa o un canvi de govern.

Fer pinya, però també fer autocrítica?

— La primera autocrítica sobre el sistema es va fer quan el conseller Josep Bargalló va entrar i va començar a fer canvis i a invertir recursos. Hem de focalitzar i invertir a reforçar el sistema. Però ho hem de fer amb grans acords de país. O ho fem amb els grups parlamentaris i la comunitat educativa o no ens en sortirem.

Pobresa infantil, desigualtat, segregació escolar... Què s'ha de fer a partir d'ara?

— No, a partir d'ara no. Ja s'estan fent coses i cal reforçar-ho. Tinguem-ho molt clar.

Però hem rebut els resultats que hem rebut...

— Som la primera comunitat autònoma amb pobresa infantil i això no marxa, això està aquí. S'han de resoldre problemes de segregació urbanística, d'habitatge no assequible, de salaris baixos i salaris i treballs precaris... No estic dient que no sigui culpa del departament d'Educació. El que estic dient és que si volem canviar cal esforçar-se, sí, i tractar diferent allò que necessita més reforç.

Però pot estar d'acord que el problema dels resultats de PISA no es limita als alumnes vulnerables.

— No, jo no estic assenyalant a ningú, però l'explicació d'aquests resultats, reitero, es troba en una situació social complexa.

Només?

— En molt bona part. I es troba en la necessitat d'inversió en educació, de més docents a les aules i de poder abaixar ràtios. Perquè aquests dies hi ha hagut un debat que podríem dir entre tradicionals i moderns, que no és ben bé així, aquest no és el debat. El debat és fer una avaluació rigorosa de les polítiques que es duen a terme i del sistema. Perquè, si no, tot són intuïcions.

Després tornarem a la desigualtat, però els resultats de l'informe PISA reflecteixen la situació del conjunt de la ciutadania. Quins problemes tenim més enllà del problema de la desigualtat i de la segregació?

— Aquesta pregunta és important. És el que deia, hem de millorar els recursos per a l'equitat. Cal reforçar el personal d'atenció a la diversitat, els integradors socials, els tècnics d'educació especial. Tot el personal d'atenció educativa. Hem de reforçar l'atenció a escola inclusiva, però ho hem de fer amb un suport educatiu potent.

Avui ha dit que era el moment de tornar als bàsics. ¿Això vol dir replantejar algunes de les metodologies que s'han batejat com a innovadores?

— No, no, en absolut. Amb tornar als bàsics em refereixo al reforç en matemàtiques i, sobretot, en llengües, català, castellà i anglès. Es tracta de treballar de manera més personalitzada amb cada alumne. Tornar als bàsics no vol dir més hores de mates per a tothom. Ni de llengua tampoc. El que vol dir és personalitzar l'aprenentatge.

Però replantejar-se la manera com s'està ensenyant a les aules és una cosa que està sobre la taula, o no?

— Jo crec molt en l'autonomia de centres. És a dir, els centres ja saben què han de fer per reforçar els seus alumnes. El que necessiten és poder treballar amb més tranquil·litat, necessiten menys burocràcia i amb això m'hi he compromès. El que no fem des del departament és imposar metodologies. Són els centres els que prenen les decisions sobre quines metodologies volen utilitzar.

I el departament d'Educació quina línia estratègica defensa? ¿Aposta per metodologies més innovadores com el treball per projectes?

— El departament té programes d'innovació i els centres s'hi acullen, si volen. El meu fill va a una escola pública de mètode tradicional i, en canvi, hi ha fills d'altres consellers que van a una escola pública que funciona amb mètodes més moderns. Però jo crec que ni una cosa és bona ni l'altra és dolenta. Simplement, es tracta d'adequar-se a les necessitats de l'alumne i això ho saben millor els centres que ningú. Per això vull donar el missatge que confiem en el sistema perquè té uns bons pilars.

Però ¿hem de confiar en el sistema que ens ha donat els pitjors resultats educatius de la història i que ens deixa a la cua d'Espanya?

— Jo no tinc cap intenció de dir que tot es fa bé, però tinc la sort de ser consellera d'Educació, que és el millor regal que em podia fer el president de la Generalitat en la vida. També tinc la sort que fa només sis mesos que soc aquí i puc tenir una mirada no corporativa de defensa de la meva feina. Jo assumeixo que la responsabilitat és més meva que de ningú, però sola no ho podré fer.

¿Hi ha responsabilitat dels docents en aquesta davallada?

— La responsabilitat l'ha d'assumir sempre l'entrenador, no els jugadors. I l'entrenadora l'assumeix. Als docents, crec que el que hem de fer és donar-los una millor formació inicial a magisteri i fer una nova mirada als màsters de secundària. En els darrers anys les necessitats del nostre alumnat han canviat molt i no pot ser que encara tinguem plans d'estudis que no recullin això.

Hi ha hagut experts que han sortit a dir que tenim un problema de sobreprotecció cap als nostres alumnes. Hi està d'acord?

— Als alumnes o als fills i filles? No ho sé, no em vull posar en un fangar. L'únic que puc dir és que vull ajudar les famílies en allò que els calgui. El que crec que em toca fer és acompanyar-les.

També s'ha posat sobre la taula la qüestió dels horaris. De fet, el mateix director general d'Innovació, Recerca i Cultura Digital, Joan Cuevas, va assegurar en aquest diari que els horaris influeixen en els resultats. ¿S'ha de repensar els horaris dels instituts?

— Això demana un acord de país espectacular basat en evidències. Perquè aquí tothom parla de les evidències internacionals, però el que hem de fer és valorar l'aplicació de l'horari intensiu que es fa aquí. L'anàlisi està encarregada i l'any que ve la tindrem.

Diferents centres que sí que fan una pausa per dinar entre classes expliquen que tenen dificultats per trobar professors, precisament perquè s'ha de treballar a la tarda. Què li sembla?

— Pot ser. Per això dic que les decisions s'han de prendre pensant-les bé i acordant-les bé. La decisió sobre el canvi d'horari en el seu moment es va fer amb votacions als claustres i en assemblees de famílies.

Quan hem parlat dels docents, vostè ha insistit que se'ls ha d'ajudar i acompanyar. Però tenim un model de funcionariat que no premia qui treballa més i millor. ¿S'avalua també la feina que estan fent els professors?

— Amb aquest sistema ens hem de plantejar si estem dissenyant una carrera docent. ¿Un docent, quan entra al sistema, amb 21 anys o amb 40, sap quines millores es poden fer en la seva carrera? ¿Com s'avalua els docents de manera justa perquè ho vegin com una part de tot el procés de retorn de la seva feina cap als alumnes? Crec que és un debat extremadament delicat, però jo tots alhora no els puc tenir.

Per què van dir que hi havia un problema de sobrerepresentació d'alumnat immigrant als informes PISA?

— Perquè el Consell Superior de Valoració va creure que hi era, que hi havia un problema de la mostra, i va ser un error. PISA no defineix l'alumnat nouvingut de la mateixa manera que ho fa el departament. Nosaltres el que comptem és l'alumnat que ve de fora, no les seves famílies. I aquí va haver-hi un error, que és un error imperdonable.

¿S'incrementarà el pressupost en educació?

— Sí, el que espero és que hi hagi un increment important, però ja ho veurem. Pensi que aquesta legislatura s'ha incrementat més d'un 25% el pressupost en dos anys.

Què és el que més l'ha preocupat del que ha escoltat aquests dies?

— Debats que no són el debat sobre si el millor és tornar a la tradició, si s'ha de tornar al llibre. El llibre no s'ha deixat de fer servir. El que és positiu és que l'educació ha omplert el debat durant dies a molts llocs.

¿Està preocupada per la situació actual de l'educació catalana?

— Estic motivada per fer una sacsejada tranquil·la en l'educació d'aquest país. Si estigués preocupada ara, voldria dir que no sabia en quin món vivia; que no vaig agafar les regnes del departament coneixent els resultats de les proves de competències bàsiques i la feina que s'estava fent. Per tant, més que preocupada, estic amb ganes de poder posar les bases amb els grups parlamentaris i la resta de la comunitat educativa per uns anys que han de venir de millora del nostre sistema.

¿Entén que els pares estiguin preocupats?

— Entenc que vulguin que el sistema funcioni, que no agrada dir que som els últims, que estem per davant de tres comunitats. Ho entenc. I el que els dic és que no hi ha receptes màgiques. No faré màgia, no els vendré la moto. Propiciaré un acord de país que ens porti cap al lloc on ha d'estar el nivell de l'educació i dels resultats del nostre país pel bé de l'alumnat i del seu futur.

stats