Un dels fenòmens curiosos de la política espanyola recent és aquesta mena de nostàlgia del pujolisme, és a dir, de la Catalunya dels anys 80 i 90, que comparteixen l'esquerra i fins i tot parts de la dreta (el feijóoisme, per exemple). Aquesta nostàlgia era molt visible en la tertúlia d'aquest divendres de la Cadena SER, que precisament presenta Àngels Barceló, una periodista que va fer el salt a Madrid fugint precisament del pujolisme. "Catalunya era un país que liderava Espanya i era un exemple per a molts de nosaltres, que ens semblava que allà ens portaven molt d'avantatge. Ara la percepció que tinc és que van endarrere", deia Javier Aroca, insigne representant de la progressia espanyola. "Què queda de la Catalunya gran de l'any 92, d'aquell esperit d'obertura, de riquesa?", es preguntava retòricament Carlos Sánchez, director adjunt de El Confidencial i veu autoritzada del moderantisme ibèric. I Barceló rematava acusant els independentistes de "governar només per a una part de la població" (no he entès mai com es pot fer això, la veritat).

Diumenge al vespre, Lo de Évole commemorava a La Sexta el vintè aniversari dels atemptats a Madrid de l’11-M. El plantejament dels dos episodis de Los cuatro días que nos cambiaron estava enfocat en les vivències periodístiques dels protagonistes perquè la conclusió, des de fa anys, ja és coneguda, força compartida i ja ha estat explicada: el govern d’Aznar ens va enganyar sobre l’autoria de l’atemptat per treure’n rèdit electoral. Lo de Évole se centrava en la feina de Cadena Ser, l’ABC i Televisió Espanyola. Si bé en un primer moment el criteri no semblava gaire clar, a mesura que avançava el relat s’entenia el motiu de la selecció. Tots van cometre errors i tots van ser víctimes de les mentides d’estat, però uns hi van caure de bona fe, d’altres per dubtoses conviccions de línia editorial i d’altres per pur sectarisme propagandístic. El programa trenava cronològicament els records dels periodistes implicats: des de la memòria d’un matí laborable qualsevol fins al caos, la incredulitat, l’horror i les dificultats professionals per afrontar l’atemptat d’Al-Qaeda. Uns lluitaven per contrastar les versions i d’altres per treballar amb llibertat dins el seu propi mitjà. Els testimonis estaven molt ben escollits i les seves aportacions servien per entendre els dilemes i les pressions que s’afronten en l’ofici. El programa era sòlid i interessant tot i el risc de caure en una certa èpica on els periodistes s’acaben convertint en l’epicentre dels grans esdeveniments. Malgrat tot, la reconstrucció dels fets permetia a l’espectador entendre els vincles, tensions i equilibris entre el periodisme i el poder. Amb tot, jutjar ara pot ser avantatgista.

Era el 2007 i sonaven els telèfons a l’estudi central de Ràdio Barcelona. Gemma Nierga entrevistava Luz Casal, i s’havien obert línies per als oients. Quan això passa es repeteix una imatge: un productor, amb un telèfon a cada orella filtrant testimonis i decidint qui entra en antena. 

Després d'anunciar que prepara un programa per a les nits de dissabte a TV3, Ricard Ustrell també tindrà nou espai radiofònic. El periodista estrenarà aquest dissabte a les 22.30 h Algo pasa, un nou programa en castellà per a la Cadena SER. "Em fa molta il·lusió tornar a fer ràdio", ha assegurat a través del seu compte de Twitter. L'espai d'Ustrell és una de les novetats destacades de la programació d'estiu de l'emissora.

Després de 1.000 edicions i vuit temporades en antena, La vida moderna, el programa de David Broncano a Cadena SER, ha anunciat el seu adeu. El comunicador ho va anunciar durant l'emissió del dimecres. "Ens fa fins i tot pena dir-ho, però aquest és l'últim programa de la setmana, l'últim programa dels 1.000 que portem, i dona la casualitat que també és l'últim programa de La vida moderna", va dir Broncano.

Josep Cuní no seguirà al capdavant del magazín matinal de SER Catalunya. El periodista així ho ha comunicat aquest dijous al seu equip, en la reunió del programa, segons ha pogut saber l'ARA. De fet, Cuní ja va plantejar la seva sortida el juliol de l'any passat, però va acabar acceptant la pròrroga d'un any, que vencia ara. Figura indiscutible dels matins, on ha assumit magazins a Catalunya Ràdio, Com Ràdio, Ona Catalana, SER Catalunya i TV3, el comunicador ha explicat també que té nous projectes, que no ha detallat.

Jordi Finazzi (Girona, 1965) s'ha convertit en el nou director de Ràdio Barcelona i SER Catalunya després de prendre possessió del càrrec en un acte de traspàs de poders que ha tingut lloc a l’estudi Toresky de l'emissora. Finazzi, llicenciat en administració i direcció d'empreses, agafa el relleu de Jaume Serra, que després de tres anys al capdavant de les dues emissores es converteix en delegat de Prisa Media a Catalunya.

Moviments a la direcció de la Cadena SER. Segons ha confirmat l'empresa, la periodista Montserrat Domínguez, actual directora del suplement dominical d'El País, assumirà el càrrec de directora de continguts de l'emissora de Prisa i també en coordinarà les direccions d'informatius, programes, esports i antena. La direcció general de l'emissora recaurà en Ignacio Soto, que substitueix Daniel Gavela.

El larguero torna a ser el programa més escoltat cada nit a Espanya. L'espai d'esports de Cadena SER havia perdut al novembre, en l'última onada de l'any passat de l'Estudi General de Mitjans (EGM), un lideratge que es remuntava a 25 anys enrere, però les primeres dades d'aquest any l'han tornat a situar en la primera posició. Ara el programa que presenta Manu Carreño té 773.000 oients, i El partidazo de la Cope, que s'havia col·locat al capdavant a finals del 2019, en reuneix 750.000.

L’any 2014 RAC1 va començar a celebrar el Dia Mundial de la Ràdio intercanviant els presentadors dels seus programes. L’èxit de la iniciativa va fer que l’emissora privada repetís l’experiència cada 13 de febrer, i des de llavors moltes altres ràdios s’han anat sumant a la festa, amb diverses iniciatives que trenquen la programació habitual.

La cadena SER ha reformulat la seva graella i a partir d’ara omplirà les matinades de dissabte, d’1.30 a 5 hores, amb una marató de programes d’humor. La proposta començarà amb Las noches de Ortega, que condueix Juan Carlos Ortega, i continuarà, al cap de mitja hora, amb un recull dels millors moments de Nadie sabe nada, l’espai que presenten Andreu Buenafuente i Berto Romero els dissabtes al migdia. A les 2.30 h els agafaran el relleu Sílvia Abril i Toni Acosta, presentadores d’El grupo, i a les 3 h començarà Si sí, o si no, comandat per Jorge Ponce i Bob Pop. Mitja hora més tard, Manuel Burque, Quique Peinado i Henar Álvarez agafaran les regnes de Buenismo bien, i a partir de les 4 h s’oferirà un resum de la setmana de La vida moderna, que presenten David Broncano, Quequé i Ignatius Farray. L’oferta es completarà, a les 4.30 h, amb La lengua moderna de Quequé i Valeria Ros.

La tercera onada del 2019 de l'Estudi General de Mitjans (EGM) ha deixat una dada per a la història en la ràdio espanyola: després de 25 anys de lideratge ininterromput, el programa de la Cadena SER El larguero ha cedit la iniciativa de la ràdio nocturna a El partidazo de la Cope. L'espai que des del 2016 presenta Manu Carreño va obtingut 748.000 oients, 101.000 menys que el novembre de l'any passat, mentre que el de Juanma Castaño (que va debutar a les nits de la Cope al mateix moment que Carreño a la SER) ha arribat als 790.000, gràcies a un creixement molt notable al llarg dels últims dotze mesos, perquè venia de tenir 542.000 seguidors. En un any, doncs, n'ha guanyat 248.000, un 45,8%, i ha assolit el seu màxim històric.

'Aquí, amb Josep Cuní' es convertirà a partir del 15 de juliol en 'Aquí, l'estiu' i serà presentat per Frederic Vincent, que agafarà el relleu del veterà periodista durant les vacances. El programa s'emetrà cada dia entre setmana de 7 a 12 h. Pel que fa a la resta de programació de SER Catalunya, a partir del 23 de juliol, després d'''Aquí l'estiu' s'emetrà 'Serveis mínims', amb Laura Estrada i Sergi Ambudio (de dilluns a divendres de 12 a 13 h), i 'Rebobinem', amb David Cobo (de dilluns a divendres de 13.30 14 h), un programa que posa la mirada en el llegat sonor de la primera ràdio del país.

A partir de la temporada vivent –2019/2020–, Àngels Barceló serà la presentadora del matinal de la Cadena SER 'Hoy por hoy'. Si fins ara el programa havia tingut tradicionalment dos presentadors, un per a la part informativa i un altre per a la part de magazín, Barceló assumirà la totalitat de l'espai. D'aquesta manera, la periodista barcelonina estarà al capdavant del matinal des de les 6.00 h del matí fins a les 12.20 h del migdia. En els últims 11 anys, Barceló ha dirigit i presentat l'espai informatiu 'Hora 25'.

Aquest dimecres, l’endemà que el Madrid quedés fora de la Champions –la seva competició per excel·lència i l’última esperança blanca després que el Barça els eliminés de la Copa i els allunyés de la primera posició de la Lliga–, Josep Maria Bartomeu ha parlat per als micròfons del programa 'Aquí, amb Josep Cuní' de la Cadena SER. El president ha repassat el present i el futur blaugrana, però també ha fet referència a la situació que està vivint el Reial Madrid, el VAR i el judici al Procés.

Després d'anunciar al juliol que deixava 'La 2 Noticias', ahir es va fer oficial que la periodista Mara Torres estarà al capdavant de la nova proposta de la Cadena SER per a les matinades, 'El faro'. El nou programa ocuparà l'espai de l'històric 'Hablar por hablar', un espai que Torres va presentar entre el 2001 i el 2006 i que a finals de setembre s'acomiadarà per sempre de l'audiència. Durant la presentació de la nova temporada, Daniel Gavela, director general de l'emissora, va assegurar que 'Hablar por hablar', que ara mateix té Macarena Berlín al capdavant, "esgotarà el seu cicle" i que la presentadora ja prepara un nou projecte per a l'emissora.

El periodista gallec Daniel Anido ha sigut nomenat cap d’informatius de la Cadena SER. Torna a ocupar un càrrec que ja havia desenvolupat entre el 2002 i el 2005, abans de ser nomenat director de l’emissora, una responsabilitat que va abandonar el 2011. Des de llavors ha tingut diversos càrrecs en l’àrea internacional de Prisa Radio, com el de director de continguts de ràdio parlada a l’Amèrica Llatina o el de director general de les operacions de ràdio als Estats Units. De fet, Anido, nascut a Lugo el 1958, fa més de 30 anys que ocupa llocs de responsabilitat en l’àmbit radiofònic del grup Prisa, com ara el de director de la SER al País Basc entre el 2000 i el 2002.

"Em crida l'atenció, em preocupa i em cabreja el vincle que des de fa setmanes alguns intenten establir entre el 23-F i el que va passar l'1 d'octubre a Catalunya". Amb aquestes paraules, i en un editorial titulat 'Comparacions odioses', ha obert Carles Francino 'La ventana' de la SER d'aquest divendres, el mateix dia que 'El País' –que, igual que l'emissora, pertany al grup Prisa– situa en portada un reportatge titulat "Felip, espero que això mai no et passi a tu", que, amb motiu del 37è aniversari del cop d'Estat d'Antonio Tejero, compara els fets del 23-F del 1981 amb els de l'1-O del 2017, i els discursos amb què hi van respondre, respectivament, els reis Joan Carles I i Felip VI. Tot i així, el periodista no ha fet cap referència explícita a la portada del diari.

Per primer cop en els seus 64 anys d'història, els premis Ondas no es lliuraran a Barcelona. Segons ha informat la cadena SER aquest dimarts, la gala d'entrega dels guardons tindrà lloc el 12 de desembre al Palau de Congressos i Exposicions de Sevilla.