A tocar de la C-65, la carretera que uneix Girona amb la Costa Brava, s'alça la seu de l'empresa més gran de recursos amb capital espanyol de l'Estat. Cada dia contracta, des de set països, un total de 27.000 persones; 91.000 al cap de l'any. I ho fa des del polígon d'un poble surer, amb cap voluntat de deixar enrere 35 anys d'història. Es tracta d'Eurofirms, que, amb una facturació superior als 700 milions d'euros el 2025 i un creixement del 13%, és la tercera en quota del sector al conjunt d'Espanya. Però no en té prou.

La Generalitat ha aprovat un decret llei per accelerar l'execució de les obres públiques i ampliar l'accés de les petites i mitjanes empreses als contractes de l'administració catalana, segons ha informat aquest dimarts el mateix Govern.

El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts una reforma del reglament d'estrangeria que facilitarà la incorporació d'immigrants al mercat laboral. El ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que pilota José Luis Escrivá, ha impulsat la iniciativa que pretén facilitar els permisos de residència i de treball a persones migrants perquè puguin treballar a l'estat espanyol, especialment en els sectors on fa falta més mà d'obra. La fórmula per aconseguir-ho és una reforma del reglament de la llei d'estrangeria que no caldrà que passi pel Congrés i que entrarà en vigor 20 dies després que es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). "Volem propiciar una immigració regular, ordenada i segura", ha defensat Escrivá en roda de premsa. L'objectiu del ministeri és acabar amb llargues situacions d'irregularitat de les persones immigrants i també posar límit a l'economia submergida. Quins canvis hi haurà en el reglament?

El nombre d'ofertes presentades per empreses als concursos de la Generalitat es va disparar el 2021 respecte a un any enrere. L'administració catalana també va veure com augmentava el nombre d'ofertes rebudes, de mitjana, per cada licitació publicada, i va rebaixar notablement les adjudicacions amb caràcter d'emergència un cop passat el moment més complicat de la pandèmia, segons l'últim informe sobre la concurrència en la contractació pública publicat pel departament d'Economia.

La investigació judicial pel manteniment dels vehicles dels Bombers de la Generalitat ha evidenciat les irregularitats d’un contracte que, en els vint anys que fa que dura, sempre ha guanyat Iturri. Un exemple d’aquest mal funcionament és que en els últims sis anys el Govern ha aprovat vuit reconeixements extrajudicials de crèdit, que és com s’anomena una figura –que en principi és excepcional– per pagar a una empresa més diners dels que posa al contracte. Segons la documentació obtinguda per l’ARA, amb una petició d’accés a la informació pública, s’han pagat més de dos milions d’euros extres a Iturri per aquest servei.

Durant els últims 15 anys el poder adquisitiu dels treballadors s'ha pràcticament estancat. De fet, segons l'informe Evolució Salarial 2007-2021, presentat aquest dimecres del grup ICSA i l'escola de negocis EADA, els assalariats n'han perdut una mica (-0,64%) mentre que els directius (0,3%) i els càrrecs intermedis (1,29%) l'han incrementat molt lleugerament.

Avenços en la negociació de la reforma laboral. La reunió d'aquest divendres entre govern espanyol, sindicats majoritaris i patronals ha girat, d'una banda, al voltant d'una nova proposta de l'executiu pel que fa al disseny dels ERTO permanents –després que els agents socials rebutgessin el primer text perquè el consideraven "complex"– i, de l'altra, al voltant dels contractes fraudulents i de formació.

El departament de Salut ha fet 17.663 contractes a metges, infermeres i personal administratiu per gestionar la demanda covid a l’atenció primària i als hospitals i, segons ha pogut saber l'ARA, preveu reconvertir 5.135 places eventuals en estructurals al llarg del 2022, unes places que se sumaran a les 2.500 que ja s’han transformat en l’últim any per reforçar el sistema sanitari. El conseller Josep Maria Argimon va assegurar que “tothom que s’ha contractat aquest any continuarà” el 2022, un grup on s’han d’incloure les 600 infermeres que s’havien quedat sense feina a Andalusia i que s’han incorporat als centres catalans, tal com va avançar La Vanguardia. 

La Generalitat ha incrementat la pressió per fer la contractació pública socialment responsable. Seguint el mandat de Brussel·les, que obliga els estats de la Unió Europea a fomentar aquesta tendència, el 66,6% dels serveis que va adjudicar el Govern l'any passat van anar lligats a alguna mena de clàusula social. És a dir, que als plecs d'aproximadament dues de cada tres licitacions es van tenir en compte qüestions com les condicions de producció, els materials utilitzats, les conseqüències de la producció i les condicions laborals dels treballadors implicats.

L'Institut Geològic de Catalunya va pagar sobrepreus superiors als 2 milions d'euros a la societat mercantil pública Geocat entre els anys 2007 i 2013. Així ho reflecteix un informe de l'Oficina Antifrau de Catalunya, on també s'exposa que l'IGC va fraccionar contractes i es van pagar treballs per valor de 306.000 euros que a dia d'avui no s'han publicat. A l'informe també s'apunta que hi havia ordres de comanda amb errors rectificats a mà, comandes que a més no estaven degudament signades i alhora mal classificades. Per això, diu l'informe, podria "no ser un error administratiu sinó un intent d'encobrir una gestió irregular".

La contractació laboral a Catalunya va marcar un nou rècord al 2019, registrant més de 3,3 milions de contractes signats. Així ho demostren les dades publicades aquest dilluns pel departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat. L'informe, però, apunta que aquest augment de la contractació respon al creixement dels contractes temporals, que ja suposen un 86% del total.

La fiscalia acusa l'extinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, i l'exdirector de l'empresa municipal Barcelona Regional (BR), Willy Müller, de pagar amb diners municipals "els serveis polítics" de dos col·laboradors de Convergència que van ser contractats per aquesta empresa i van cobrar, en total, 214.612 euros. La fiscalia ha presentat una querella contra tots quatre que ja està en mans d'un jutge de Barcelona.

El jutge que investiga el presumpte cas de corrupció a l'entorn del hòlding d'empreses municipals de Reus Innova deixa a les portes del judici l'expresident de l'Institut Català de la Salut (ICS) i exdirector general d'Innova, Josep Prat, i l'exalcalde del municipi Lluís Miquel Pérez per col·locar a dit un excàrrec de la Generalitat, Carles Manté.

Les indemnitzacions per acomiadament dels contractes temporals són discriminatòries. L’última sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha provocat un terratrèmol del qual tot just es comencen a saber les conseqüències. El tribunal considera que les indemnitzacions entre treballadors temporals i indefinits han de ser idèntiques. Tenint en compte que cada cop se signen més contractes temporals a Espanya (la totalitat de l’ocupació que es va crear a Catalunya al segon trimestre va ser temporal) la sentència provoca una sotragada que marcarà un abans i un després.

Els contractes temporals guanyen per golejada al mercat laboral. I no només això, sinó que, a més, la durada dels nous que se subscriuen és cada cop menor. Un de cada quatre contractes que es van signar el 2015 a Espanya va durar menys d'una setmana, segons un informe presentat per la UGT dilluns a Madrid. El percentatge de contractes supercurts s'ha disparat en els últims anys. El 2010, els contractes inferiors a set dies només representaven el 6% de tota la contractació.

La patronal de les empreses de treball temporal Asempleo avisa que la taxa interanual de creixement de l'ocupació s'alentirà des del 3,4% del juliol al 2,8% a l'octubre, un cop finalitzi l'època d'estiu i freni la contractació en sectors com l'hostaleria i el comerç.

Finca Rústica Josep Roqué, Francisco Jiménez Pérez, Rango 10, Ara Vinc, Eroski, C&A, el Gremi de Restauració de Barcelona i la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la Província de Tarragona. Són les vuit empreses catalanes guardonades a la sisena edició dels premis Incorpora de La Caixa, que reconeixen aquells empresaris que aposten per la integració laboral de co·lectius vulnerables. Entre els criteris de selecció que ha seguit el jurat, hi ha el nombre de contractacions de persones vulnerables respecte del conjunt de la plantilla, el perfil dels treballadors integrats i la durada mitjana dels contractes.

Seat preveu tancar l'any amb una producció de 441.000 unitats a la planta de Martorell, un 13% més respecte els 390.000 cotxes acoblats l'any passat, i creu que el creixement es mantindrà durant l'any que ve quan preveu superar les 450.000 unitats.