Les llars catalanes destinen 43,5 de cada 100 euros dels seus ingressos a les despeses bàsiques, com ara l'habitatge, la cistella de la compra i el consum energètic (llum, aigua i combustible). Aquesta quantitat, que suposa una mitjana de 1.342 euros al mes, forma part del tercer Baròmetre Planeta Propietari que elabora la Mutua de Propietarios. L'anàlisi, que dona com a resultat la xifra més alta des que es fa l'estudi, revela que "la factura de la llar", que es menja una bona part del salari mínim (SMI) –1.184 euros mensuals l'any passat–, fa que "3 de cada 10 catalans tinguin alguna dificultat per fer front al pagament" d'aquestes despeses bàsiques.

Malgrat les bones dades macroeconòmiques amb què Espanya ha tancat el 2025, el cert és que no hi ha una traducció immediata a les famílies. Durant l'any 2025, l'estalvi de les famílies a l'Estat va anar a la baixa. I, paral·lelament, les llars espanyoles cada cop demanen més crèdits.

Els catalans que tenen la capacitat de reservar una part dels seus ingressos, en general inverteixen en actius més que la mitjana de la població espanyola. En concret, gairebé 3.000 euros a l'any més en diferents instruments d'inversió, com dipòsits, accions i participacions en fons d'inversió. També mostren una preferència més gran que la mitjana espanyola per invertir en accions, bons i productes de renda fixa, així com en criptomonedes. Tot plegat ho revela un estudi fet per Fidelity International, un dels grans gestors mundials d'actius, segons el qual, de mitjana, els residents a Catalunya que poden estalviar arriben a una mitjana de 13.900 euros l'any destinats a diferents inversions, davant de menys d'11.200 euros de la resta. La gestora, que elabora un informe sobre el sentiment dels inversors europeus, ha entrevistat un total de 1.000 persones a Espanya, de les quals 160 resideixen a Catalunya.

La borsa i els mercats de capitals no acaben d'atraure del tot les famílies. El nivell d'inversió de les llars espanyoles als mercats continua sent baix en comparació amb altres països de la zona de l'euro. Actualment, l'estalvi destinat a accions cotitzades, bons, fons d'inversió i productes suposa l'equivalent al 66% del producte interior brut (PIB), molt per sota de la mitjana europea (94%). També es diferencia molt d'economies com les de Dinamarca (194%) o els Països Baixos (164%), segons l'últim informe de l'Associació de Mercats Financers d'Europa (AFME), referit al primer semestre d'aquest any.

Les nòmines domiciliades d'almenys 900 euros rebran 150 euros addicionals, mentre que per a les nòmines de 1.500 euros o més, la recompensa augmentarà a 250 euros. A més, els clients que ho prefereixin, en lloc de l'abonament en el compte, podran optar a un televisor Samsung o a un cupó d'entre 200 i 400 euros per utilitzar al portal de consum Facilitea, amb una àmplia oferta en productes d'electrònica, llar, mobilitat, esport i oci.

La caiguda de les borses com a resposta als aranzels imposats per la Casa Blanca a la majoria de països del món té un impacte molt diferent als Estats Units que a Europa. A les dues bandes de l'Atlàntic, els mercats de valors tenen un rol bastant diferent dintre de l'economia: als EUA són una peça clau, tant per al sector empresarial com per a les famílies, mentre que a Europa tenen un paper més secundari.

Últimament, la taxa d’estalvi de les llars, mesurada com a percentatge de la seva renda disponible, ha seguit una trajectòria desconcertant. Durant la pandèmia va augmentar ràpidament des de nivells inferiors a dos dígits fins a assolir un màxim històric del 19% el primer trimestre del 2021. Aquest augment sobtat s’explica fàcilment per les restriccions imposades al consum, mentre que les rendes familiars van aguantar millor gràcies al suport públic. Una vegada eliminades les restriccions al consum, la taxa d’estalvi familiar es va reduir tan ràpidament com havia augmentat, per estabilitzar-se en valors al voltant del 9% el 2022 –en línia amb la mitjana històrica dels últims 25 anys–. El que és més difícil d’explicar és el comportament de l’estalvi durant el 2023 i el que portem de 2024. Durant aquest període observem un augment continuat de la taxa d’estalvi familiar, fins a situar-se per sobre del 13% amb les últimes dades disponibles (segon trimestre del 2024).

El consum de les llars continuarà sent el motor principal de l’economia espanyola en l’horitzó del mitjà i llarg termini. De fet, ja ho ha estat en molts cicles econòmics –és un dels pilars fonamentals per a un creixement robust i sostenible–. Tot i la seva recuperació des que es va sortir de la pandèmia de la covid-19, el comportament del consum mitjà per llar és més "modest" del que es preveia, sobretot durant la primera meitat de l'any, tenint en compte l'evolució d'altres variables macroeconòmiques, com són els nivells d'ocupació o la renda de la qual disposen les famílies.

Després de molts mesos anunciant que els tipus d’interès baixaran, durant l’estiu han començat a reduir-se. Aquesta és només la primera de les múltiples caigudes que vindran, això sí, de forma sostinguda en el temps. Que els tipus baixin implica un estalvi per al finançament, però, a la vegada, una mala notícia per als productes d’inversió més segurs.

Aquests últims anys ha estat inevitable recordar la Gran Recessió de després de la bombolla immobiliària. L'impacte econòmic de la covid-19, primer, i el de la crisi energètica i de preus, després, han despertat fantasmes que es van viure aleshores: empreses que feien fallida; destrucció imparable de llocs de feina; crèdits, sobretot hipotecaris, que van ofegar famílies; el rescat del sector bancari, i el desplegament de les polítiques d'austeritat, entre altres. De moment, però, no s'han materialitzat, o almenys no de manera generalitzada. De fet, les empreses tenen uns nivells de deute que queden lluny dels que es van registrar aleshores; també les famílies, que alhora han disparat el seu estalvi. És cert que entre les raons que expliquen això últim n'hi ha moltes de conjunturals, però algunes també estan vinculades als anys d'abans i de després del boom i tenen forma de lliçó.

Els baby boomers van néixer entre el 1946 i el 1964, i són la generació més afortunada de la història. La majoria de la generació, que suma 270 milions de persones als països rics, no ha lluitat en cap guerra. Alguns van veure en directe els Beatles. Es van criar durant una època de fort creixement econòmic. No tots són rics, però en termes agregats han acumulat una gran riquesa gràcies a una combinació de tipus d'interès decreixents, una disminució de la construcció de cases i ingressos elevats. Els boomers dels Estats Units, que són un 20% de la població del país, controlen un 52% de la riquesa, uns 76 bilions de dòlars.

L’estalvi familiar afronta greus problemes a causa de la inflació. Entre el 40% i el 50% de les famílies, no arriben o arriben justes a final de mes. Quines són les principals despeses que tenim? Comencem pel principi. Segons l’INE, el 35% del pressupost se’n va a l’habitatge i les factures. Sempre trobem els típics consells d’apagar els electrodomèstics, canviar les bombetes o consumir menys aigua. I efectivament alguna cosa fan. Però a la pràctica l’efecte és menor, tots sabem que la majoria dels imports de les factures d’energia i d’aigua tenen una part fixa molt important.

A la zona del Baix Empordà que està en fase d'excepcionalitat per la sequera hi ha un viver que només ha hagut de reduir un 17% el seu consum d'aigua, malgrat que segons fixa el pla especial de sequera (PES), aquesta disminució hauria de ser de fins al 40%. Aquest viver fa servir una eina disponible des del febrer del 2023, però encara força desconeguda, que rep el nom de pla d'estalvi d'aigua i que el que fa és acreditar que l'empresa, amb anterioritat, ja ha pres mesures rellevants per reduir el consum d'aigua. Gràcies a aquesta mena de certificat d'eficiència hídrica, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha pogut flexibilitzar-li les restriccions que s'apliquen.

Aquesta setmana hem viscut dies claus del consumisme: el Black Friday, seguit d’altres com el Cyber Monday, tots ells originaris del món anglosaxó. Justament als Estats Units aquest any s’han batut tots els rècords i és que en només un dia s’han gastat 9.800 milions de dòlars en compres realitzades per internet. Ara bé, fer les compres no vol dir pagar-les, ja que les opcions de pagament ajornat s’han disparat un 72%.

L'estalvi de les famílies estava una mica millor el 2021 en relació amb el 2016. És a dir, el percentatge de famílies que al conjunt de l'Estat podrien aguantar almenys una setmana sense endeutar-se si perdien la seva principal font d'ingressos, generalment el seu sou, ha augmentat un punt, del 6% al 7%, i la que podria aguantar fins a sis mesos és del 57% ara, en relació amb el 52% del 2016. Això, en l'àmbit estatal. A Catalunya aquestes dades són pitjors, i per la banda més vulnerable no sols no s'ha millorat sinó que fins i tot s'ha empitjorat. En comparació amb el 2016, el percentatge de llars que aguantarien tot just una setmana ha passat del 7% al 8%, el mateix percentatge que Andalusia i només dos punts menys que la comunitat més mal situada, les Illes Canàries. Això sí, a Catalunya han augmentat una mica les que podrien aguantar fins a sis mesos, que ara és del 52%, quatre punts més que el 2016. Aquestes són dades de l'Enquesta de Competències Financeres 2021, un informe que es va publicar per primer cop l’any 2018 amb xifres corresponents al 2016 i que ahir va fer públiques el Banc d'Espanya. La mostra d'enquestats, que és de més de 20.000 persones d’entre 18 i 79 anys, la proporciona l’Institut Nacional d'Estadística (INE), i l'interès rau en el fet que permet fer la comparativa entre anys, tot i que en aquest cas el confinament de la pandèmia, que en general va fer augmentar els estalvis de les famílies, pot haver influït en les dades.

El setembre d'aquest any serà un dels inicis de curs amb els preus més elevats de les últimes dècades, a causa de l'escalada de preus iniciada amb el final de la pandèmia i accelerada per la crisi energètica derivada de la invasió russa d'Ucraïna. Tot i no ser tan coneguda com la costa de gener, al setembre es produeix un fenomen similar que obliga a estrènyer el cinturó a les famílies a l'espera de Nadal.

Cada espanyol gasta 2.781 euros més dels que guanya cada any, segons un estudi del professor de l'escola de negocis Iese José Luis Nueno, editat per Aecoc, la patronal espanyola d'empreses de gran consum. Aquests diners se sufraguen amb crèdits, estalvis i la xarxa de suport familiar, explica Nueno.

L’onada de tempestes que ha travessat Catalunya aquest cap de setmana ha estat realment balsàmica. Després de gairebé una setmana sota els efectes d’una onada de calor de registres històrics, les pluges que han escombrat el país (al marge dels ensurts i estralls que hagin pogut provocar, com els efectes en la collita d’arròs del delta de l’Ebre) han refrescat notablement l’ambient i, esclar, han suposat una aportació d’aigua més que important davant la situació de sequera. 

Fa deu mesos, l'espectre de la recessió rondava les empreses americanes. La inflació era rampant, els guanys es van reduir i la Reserva Federal collava. En canvi, la inflació s'ha moderat, el mercat de treball continua ferm i la recessió ja no és una certesa. La perspectiva d'un "aterratge suau" s'ha combinat amb l'exageració de la promesa d'augment de productivitat derivat de la intel·ligència artificial (IA) per donar impuls als inversors. Aquest any l'índex S&P 500 de les grans empreses nord-americanes ha pujat gairebé en una cinquena part.

Si estàs pensant a contractar un dipòsit bancari, aquestes són algunes de les opcions que hi ha a Espanya. Has de recordar que els teus estalvis estaran protegits pel Fons de Garantia de Dipòsits, que cobreix fins a 100.000 euros per compte i titular, en una protecció que només està vigent en dos tipus de productes: comptes corrents i dipòsits. Això afecta els bancs espanyols i els bancs estrangers que tenen a l’Estat una filial (com és el cas de Deutsche Bank), però no a aquells que operen aquí a través d’una filial (com passa en el cas de l’holandès ING Direct, on la garantia la posen els Països Baixos).