L'expresident de Bolívia Evo Morales ha denunciat aquest diumenge que uns desconeguts han disparat al vehicle en què viatjava en un tiroteig que ha ferit el seu xofer. Mentre es desplaçava cap a l'emissora on habitualment condueix un programa de cap de setmana, atacants que anaven en dos vehicles han disparat 14 trets al seu cotxe. Morales ha acusat el govern de l'intent d'assassinat, en un gest que evidencia la degradació de les relacions polítiques entre ell i el seu antic aliat i actual president, Luis Arce.

El general Juan José Zúñiga, fins fa poques hores màxim comandant de l'exèrcit de Bolívia, s'enfronta ara a la possibilitat de passar fins a 20 anys a la presó per l'intent de cop d'estat d'aquest dimecres, que va ser ràpidament sufocat i que va acabar amb la detenció del líder colpista. Se l'acusa dels delictes d'alçament armat contra la seguretat i sobirania de l'estat, seducció de tropes i atemptat contra el president i altres dignataris, segons ha detallat el ministre de Justícia, Iván Lima.

L'expresidenta interina de Bolívia Jeanine Áñez ha sigut detinguda aquest dissabte a la matinada acusada d'haver participat en el "cop d'estat" que va forçar la dimissió de l'aleshores president del país, Evo Morales, el novembre del 2019. Divendres a la nit la Fiscalia havia emès una ordre de detenció contra ella pels càrrecs de sedició i terrorisme.

"Els salvatges tornem a ser al govern, hem recuperat el poder", ha cridat l'expresident de Bolívia, Evo Morales, davant una multitud que l'aclamava a Chimoré, la localitat cocalera des d'on fa justament un any (l'11 de novembre del 2019) va agafar un avió per exiliar-se de Bolívia.

Evo Morales ja torna a ser a Bolívia. L'expresident ha tornat a trepitjar el seu país aquest dilluns a les 9 h (les 15 h, a Catalunya) després de gairebé un any d'exili, i just l'endemà que el nou president sorgit de les eleccions del mes passat, Luis Arce, prengués possessió del càrrec.

El candidat del Moviment al Socialisme (MAS), Luis Arce, serà amb tota probabilitat el nou president de Bolívia, després d'haver-se imposat a les eleccions celebrades aquest diumenge. Tot i que els resultats oficials no s'esperen fins d'aquí uns dies, els sondejos a peu d'urna atorguen una victòria clara al candidat del partit de l'expresident Evo Morales (refugiat a l'Argentina des de finals de l'any passat), amb un 52,4% dels sufragis per un 31,5% del seu principal rival, Carlos Mesa, que ja havia presidit el país entre el 2003 i el 2005 i que concorria com a candidat de la coalició Comunidad Ciudadana. El fet que Arce superi el 50% dels vots farà innecessària una segona volta i el convertirà automàticament en president electe.

Bolívia sencera aguanta la respiració. Un any després de les eleccions fallides del 20 d'octubre passat, enterbolides per les acusacions de frau electoral que van desembocar en la renúncia forçada per l'exèrcit de l'expresident Evo Morales, els ciutadans han tornat avui a les urnes per escollir un nou govern i posar fi a la incertesa dels últims mesos.

Evo Morales i Rafael Correa han vist com tribunals de Bolívia i de l'Equador els han vetat per a la cursa electoral. En poques hores de diferència la justícia dels respectius països ha inhabilitat els dos expresidents, que viuen a l'exili i tenen obertes causes penals per delictes diferents.

El govern interí de Bolívia, presidit per Jeanine Áñez, ha presentat una nova denúncia contra l'expresident Evo Morales, aquesta vegada per "estupre [mantenir relacions sexuals amb una menor, incloent-hi els casos en què sigui de manera consentida] i tràfic de persones", després que hagi sortit a la llum una relació del mandatari amb una noia que era menor d'edat. Així ho ha anunciat el viceministre interí de Transparència, Guido Melgar, en virtut d'unes imatges d'una dona identificada com a N.M., que havia acompanyat a Morales quan ella era menor i ell president en diferents viatges i actes. La jove, que actualment té 19 anys, en tenia 14 quan va començar a acompanyar el llavors màxim dirigent del país, segons ha reportat l'agència Efe.

Fa més de deu dies que es viuen bloquejos a les principals carreteres i artèries vials a Bolívia. Des de la setmana passada, nombrosos grups de manifestants antigovernamentals han pres aquesta mesura per oposar-se al retard en la celebració de les eleccions generals –van ser ajornades, per segon cop, del 6 de setembre al 18 d'octubre– i criticar la resposta fallida davant la pandèmia de coronavirus de l'executiu presidit de forma interina per la díscola Jeanine Áñez.

Des de l'exili argentí, Evo Morales ha rebut l'acusació formal de presumptes delictes de terrorisme i finançament d'activitats terroristes. La Comissió de Fiscals Anticorrupció ha emès una ordre de detenció contra l'expresident bolivià investigat per suposadament haver incitat a la violència i al conflicte social els mesos posteriors a l'anul·lació de les eleccions que el van fer dimitir després de gairebé quinze anys al poder acusat de maquillar els resultats en la primera volta.

El Movimiento al Socialismo (MAS), el partit de l'expresident de Bolívia Evo Morales, ja té candidats per a les eleccions presidencials del 3 de maig. El Pacto de Unidad, una aliança de forces polítiques, indígenes i sindicals del país llatinoamericà, ho ha decidit la matinada d'aquest divendres en una reunió d'emergència a La Paz i, finalment, sense esperar la participació presencial de Morales, que està refugiat del seu país a l'Argentina. Els escollits són l'excanceller David Choquehuanca, com a candidat a president, i el jove dirigent cocalero Andrónico Rodríguez per a la vicepresidència.

Un misteriós incident a l'ambaixada de Mèxic a La Paz ha desembocat en una batalla diplomàtica entre Espanya i Bolívia. El govern interí bolivià, que va prendre el poder després que Evo Morales dimitís i marxés del país per exiliar-se a Mèxic, acusa el govern espanyol d'haver enviat una representant diplomàtica seva "amb quatre encaputxats armats" a la residència de l'ambaixadora mexicana al país ahir divendres.

En un vol procedent de Cuba, Evo Morales ha arribat aquest dijous a Buenos Aires, on té previst demanar la protecció de refugiat després d'haver dimitit com a president de Bolívia. L'expresident ha canviat d'aquesta manera Mèxic –on vivia asilat des del passat 12 de novembre– per l'Argentina. El nou titular d'Exteriors argentí, Felipe Solá, ha explicat que l'exdirigent bolivià té intencions de "quedar-s'hi". D'aquesta manera, ha donat per fet que se li concedirà l'estatus de refugiat, tot i que és una competència que depèn de la cartera de l'Interior.

L’expresident de Bolívia Evo Morales ha abandonat aquest divendres Mèxic, on estava asilat des del 12 de novembre, i s'ha traslladat a Cuba. El motiu del viatge seria una visita amb l’equip mèdic que ja l’havia atès abans a Bolívia, ha confirmat qui va ser la seva secretària de Salut, Gabriela Montaño, també asilada a Mèxic.

Per unanimitat, el Congrés dels Diputats de Bolívia ha donat aquest diumenge llum verda a la llei que deixa sense efecte les eleccions del 20 d’octubre i permet la repetició dels comicis l’any vinent. La presidenta interina, la senadora opositora Jeanine Áñez, ha sancionat la norma i, en un termini de 20 dies, haurà d’assenyalar la data de la nova convocatòria, que ja serà l’any vinent. Aquest és un dels passos previstos perquè el país recuperi la normalitat democràtica i s’espera que pacifiqui els carrers, després de cinc setmanes de manifestacions i protestes que han deixat almenys 24 morts, la majoria des que Morales va abandonar Bolívia el 10 de novembre camí de Mèxic.

Bolívia es mou cap a la repetició de noves eleccions l’any vinent sense la presència d’Evo Morales. La comissió de constitució del Senat ha aprovat aquest dissabte el projecte de llei per a la convocatòria de comicis generals, una mena de full de ruta. Encara no hi ha data però se sap que l’expresident dimissionari i asilat a Mèxic queda descartat perquè s’ha acordat impedir la candidatura dels electes que hagin sigut escollits en dues ocasions. Morales, que portava gairebé 14 anys al poder, optava en les eleccions anul·lades del 20 d’octubre al seu quart mandat, després que el Tribunal Constitucional avalés la seva reelecció malgrat haver perdut un referèndum sobre aquesta qüestió.

"No respecten ni els morts". És el plany que se sentia entre els assistents a la marxa que duia els cossos de cinc dels vuit manifestants morts en una protesta contra el nou govern interí de Bolívia que presideix Jeanine Áñez després de la dimissió d'Evo Morales. La policia ha atacat la llarga comitiva amb gasos lacrimògens, i familiars i amics han començat a córrer i han deixat els taüts abandonats al mig del carrer. Una trista imatge de les revoltes que des del 24 d'octubre fan tremolar la societat boliviana.

El que ha sigut president de Bolívia al llarg de 13 anys, Evo Morales, va fer una tupinada monumental a les passades eleccions a l'aturar el recompte electoral quan semblava que estava obligat a una segona volta per després sumar més vots dels que li pertocaven. No hi ha excusa. Això és motiu de destitució fulminant, i més tenint en compte que ja havia forçat la legalitat quan va provocar canvis constitucionals per intentar perpetuar-se en el poder. Morales havia fet història el gener del 2006, quan es va convertir en el primer president indígena que arribava a la màxima representació al país i, des de llavors, sobretot els primers anys, cal reconèixer que ha impulsat reformes socials i econòmiques que han disminuït les desigualtats i la pobresa.