Colons israelians violents han atacat diversos pobles de Cisjordània aquest diumenge de matinada, i hi han cremat cotxes i cases, i han apallissat o llançat pedres a civils palestins. Almenys dotze persones han resultat ferides. Els incidents han tingut lloc prop de les ciutats de Ramal·lah, Nablús i Jenín, després que dissabte un jove colon de divuit anys morís quan el seu cotxe va topar contra un vehicle palestí. Les autoritats estan investigant si es va tractar d'un simple accident o bé d'un acte terrorista. Amb tot, els colons han volgut fer justícia pel seu compte.

La família Bani Odeh circulava en cotxe la matinada del 15 de març pels carrers de Tammun, al nord de Cisjordània. Tornaven a casa després de trencar el dejuni del Ramadà i el trajecte es va convertir en tragèdia, quan les forces israelianes van obrir foc contra el vehicle. Segons el relat d’un dels dos fills supervivents, d’onze anys, els soldats els van atacar mentre cridaven: “Hem matat gossos”. Quan els trets van cessar, la seva mare, el pare i dos germans, de 5 i 7 anys, eren morts.

A Cisjordània no està passant res de nou. El que és nou és que ja gairebé no es dissimula.

El govern d'Israel ha aprovat aquest diumenge reobrir el procés de registre de terres a la Cisjordània ocupada per primer cop des del 1967. Aquesta mesura permetrà a l'estat registrar territoris palestins com a "propietat de l'Estat d'Israel", segons han informat el ministeri de Justícia i l'emissora estatal Kan. D'aquesta manera, Israel ampliarà el control a Cisjordània en detriment de l'Autoritat Nacional Palestina, fet que suposa avançar cap a l'annexió del territori.

Enguany hi torna a haver llums de Nadal a Betlem, la ciutat de Cisjordània on, segons la tradició cristiana, va néixer l'infant Jesús dins un pessebre, escalfat només per un bres de palla i els alens d'un bou i una mula. Aquestes llums intenten ser una aparença de retorn a una certa normalitat, després de dos anys de guerra i de genocidi a Gaza per part del govern ultrareligiós i d'extrema dreta d'Israel, presidit per Benjamin Netanyahu. Hi ha un gran arbre ple de llums i estels al mig de la plaça principal de la ciutat, coneguda com a plaça del Pessebre, a prop de l'església de la Nativitat, que presumeix de ser la més antiga del món. Són intents de tornar a cridar l'atenció del turisme, i efectivament alguns turistes s'han aventurat ja a tornar a Betlem en aquests dies assenyalats. Practiquen una modalitat a mig camí entre el turisme religiós, el cultural i el de morbo i catàstrofes.

El 10 d’octubre, el mateix dia que va entrar en vigor l’alto el foc a Gaza, un grup de palestins del poblet cisjordà de Beita començaven a collir olives quan els van agredir un grup d’israelians. Vint palestins van resultar ferits, entre ells dos homes grans; un home va ser hospitalitzat per ferida de bala. Al cap de nou dies un periodista nord-americà va filmar un colon israelià emmascarat apallissant una palestina de 53 anys en un altre poblet, Turmus Ayya. La dona va quedar inconscient. En un vídeo del 25 d’octubre es veia un colon i uns soldats agredint un palestí de 65 anys davant de la seva família a Nahalin, a prop de Betlem. El 8 de novembre van tornar a atacar els recol·lectors palestins de Beita. Els activistes israelians que s’hi van unir per protegir-los amb la seva presència també van ser agredits; entre ells hi havia el director d’una escola de belles arts de 77 anys, que va acabar amb la mandíbula i el pòmul fracturats. Dos empleats de Reuters van resultar ferits en l’incident.

Posats a buscar activitats que trenquin el gel entre persones, per molt allunyades culturalment que estiguin, Ric Fernández (Santander, 1982) va escollir les patxangues. "El futbol pot ser un desfogament, però també un art, i és molt inclusiu. No fa falta ni una pilota, pots jugar amb una ampolla de Fanta entre dues dessuadores. Qui t'ho dona això? El ball? Necessites la música. La beguda? Necessites el bar, els diners, la consumició, la connexió", considera aquest periodista i cooperant en una conversa mitjançant una videotrucada entre la comarca càntabra dels Valles Pasiegos i Barcelona que es va haver de fer dues vegades perquè l'entrevistador no va enregistrar correctament l'àudio en el primer intent.

El camp de refugiats de Jenín, al nord de Cisjordània, ja no està ple de criatures jugant al carrer, no se sent l’olor del pa acabat de coure, ni l’enrenou dels tallers de reparació de motos, ni els crits dels venedors de fruita. Tampoc queda cap dels shabab, els adolescents que empunyaven fusells i havien après a col·locar explosius casolans a les nits per contenir les incursions dels soldats israelians. Des del passat gener, l’exèrcit ocupa el camp, després d'expulsar els 20.000 palestins que hi vivien, i ara l’han convertit en una base militar on les tropes s’han entrenat per a la guerra urbana de Gaza.

Els camps d’Al-Mughayyir, un poble palestí de 4.000 habitants a prop de Ramal·lah, estan arrasats. Allà on hi havia oliveres centenàries ara hi ha terra remoguda. Restes de soques i arrels d’arbres que ara, quan comença la collita de l’oliva, no hauran pogut donar fruit. El 22 d’agost, un comboi d’excavadores es van endinsar en els camps, protegides per l’exèrcit, i en quaranta-vuit hores van arrencar 10.676 oliveres. Marzouq Abu Naim, tinent d’alcalde, ensenya a aquest diari la llista amb els noms de les 300 famílies que van perdre el seu mitjà de subsistència. "Israel està executant un pla per expulsar la gent d’aquesta terra. Sense les oliveres aquí no podem subsistir. Cada any exportem milions de litres d’oli d’oliva pur. Per això ens maten les oliveres, per fer-nos marxar", denuncia. Les oliveres no són només un dels principals recursos dels palestins, sinó també el símbol del seu arrelament a la terra. Mentre el món reconeix simbòlicament l’estat palestí, Israel s’afanya a esborrar-lo del mapa.

Mentre l’atenció dels ciutadans i dels mitjans informatius se centra en el genocidi de Gaza, Israel continua consolidant l’ocupació i l’espoli de Cisjordània, una part de l’estat palestí que té una superfície més petita que la província de Barcelona i una població de més de tres milions de palestins, sense comptar-hi els més de 700.000 colons jueus que hi viuen.

El juny del 2024 vaig publicar un article defensant la solució dels dos estats en el conflicte Israel-Palestina. Ha passat més d’un any i l’horror de Gaza continua. Retorno al tema. Des de dos angles: el moral i el polític.

El president del Congrés dels Estats Units, Mike Johnson, ha visitat aquesta setmana una de les colònies jueves dels territoris ocupats. El líder republicà, que en l’escalafó del seu país només està per darrere del president Donald Trump i del seu vicepresident, és la personalitat de rang més elevat dels Estats Units en visitar oficialment la Cisjordània ocupada en tota la història, de manera que el viatge ha estat carregat de simbolismes.

La unitat de ciberguerra de l'exèrcit d'Israel fa servir els servidors de Microsoft per emmagatzemar una quantitat de dades de vigilància dels palestins captades dels telèfons mòbils de la població palestina, unes dades que ha fet servir per planificar atacs militars mortífers a Gaza i Cisjordània. Microsoft ha posat a disposició de l'exèrcit israelià una zona personalitzada i amb capacitat gairebé il·limitada dins del seu núvol Azure, i això ha permès a la Unitat 8200 (especialitzada en el ciberespionatge) de l'exèrcit israelià construir una nova i potent eina de vigilància massiva: un sistema ampli i intrusiu que recopila i emmagatzema enregistraments de milions de trucades de telèfons mòbils fetes cada dia per palestins a Gaza i Cisjordània. Ho revela una investigació conjunta del diari britànic The Guardian, la publicació israeliano-palestina +972 Magazine i el mitjà hebreu Local Call.

Aquest dilluns el colon israelià Yinon Levi va disparar a mort l'activista palestí Odeh Hadalin a Umm al-Khair, el seu poble al sud de la Cisjordània ocupada. La bala li va perforar el pulmó i va morir abans d’arribar a l’hospital. Hadalin, de 31 anys, havia participat en l'oscaritzat documental No Other Land, que mostrava la seva implicació en la lluita dels palestins contra la colonització de la zona de Massafer Yatta.

La pregunta del títol sembla poc menys que retòrica. Almenys, si es tenen presents les infinites imatges i els dramàtics testimonis que, des del 7 d'octubre del 2023, arriben des de Gaza. Destrucció sense límit, bombardejos indiscriminats contra població civil amb el resultat de l'assassinat d'infants, dones, homes, gent gran, humiliació de presoners no combatents de Hamàs –també hi ha hagut escenes d'humiliació dels ostatges israelians alliberats– que es fan servir com a escuts humans, anorreament total del sistema sanitari i del sistema d'aigua, ús de la fam com a arma de guerra… Una devastació incalculable, més de 53.000 gazatins morts oficialment, amb tota probabilitat milers més. La població de la Franja trigarà dècades a recuperar-se, si és que sobreviu.

Un nen palestino-nord-americà de 14 anys ha mort per trets de colons israelians aquest diumenge a prop de la localitat de Turmus Ayya, al nord-est de Ramallah, a Cisjordània, segons ha informat l'alcalde d’aquesta localitat, Lafi Shalabi. El nen era al carrer amb dos amics de 13 i 14 anys quan els colons han disparat contra ells. Tots tres han rebut impactes de bala.

Durant hores, l'editor en cap de The Atlantic va formar part d'un grup de Signal on alts càrrecs del govern estatunidenc van discutir els bombardejos del 15 de març contra objectius houthis al Iemen. El periodista, Jeffrey Goldberg, va aconseguir que la Casa Blanca li filtrés els seus plans de guerra per accident: l'assessor de seguretat nacional, Mike Waltz, l'havia afegit per error al xat i ningú va revisar qui eren els membres del grup, tot i que s'hi va compartir informació confidencial amb dades molt concretes sobre les bases militars dels Estats Units. El president Donald Trump ja ha tancat files aquest dimarts amb Waltz, que està a l'ull de l'huracà.

Mentre els mitjans de comunicació occidentals miren a Gaza, Israel ha intensificat aquests últims dos mesos l'ocupació de Cisjordània. Amb l'anomenada operació "Mur de Ferro", que va començar el 21 de gener, l'exèrcit israelià ha accelerat els seus atacs en aquest territori palestí. L'ofensiva militar va començar al camp de refugiats i la ciutat de Jenín, un dels feus de la resistència palestina, i es va estendre ràpidament a Tulkarem i Tubas. Dos mesos després, el balanç és de 60 palestins morts en mans de l'exèrcit i els colons, més de 500 detinguts i més de 40.000 desplaçats, segons dades de l'ONU, una xifra sense precedents des de la Guerra dels Sis Dies (1967).

No other land, guardonat aquesta matinada amb l'Oscar al millor documental després d'haver triomfat a la Berlinale de 2024, relata la història de la comunitat palestina de Masafer Yatta, al sud de Cisjordània. Es tracta d'un conjunt de 12 poblets on viuen uns 2.500 palestins, la majoria pastors i camperols, que des de fa anys lluiten contra els plans d'Israel de destruir-los per convertir-los en una zona d'entrenament militar.

Mentre la treva ha donat un respir a la població de Gaza, on continuen arribant camions amb ajuda humanitària, l'exèrcit israelià ha posat ara el focus a Cisjordània. Totes les localitats palestines han quedat tancades per controls militars i s'han produït centenars de detencions. Una ofensiva sobre el camp de refugiats de Jenin, un dels feus de la resistència, ha deixat almenys 9 morts i 35 ferits. Amb una elevada densitat de població i els índexs de pobresa, hi han sorgit grups armats formats per joves. El govern israelià ha anunciat que l'operació durarà setmanes. Juntament amb les accions militars, grups de colons han atacat localitats palestines, sota la protecció de l'exèrcit i la policia. Hamàs i també al Fatah, els dos principals partits a Palestina han cridat la gent de Cisjordània a resistir contra l'ofensiva israeliana i el secretari general de l'ONU Antonio Guterres ha instat les forces israelianes a la "contenció" i a "recórrer a la força letal només quan sigui estrictament inevitable per a protegir vides" .