Escric aquestes ratlles mentre veig nevar a les vinyes. El fons de pantalla (no en direm “estampa”, ja) que en resulta és bellíssim per impensat. Algunes vinyetes acabades de plantar, com la meva, és el primer any que reben neu. D’altres, les velles, venen de la sequera salvatge d’aquests anys que deixem enrere. Les cols, les flors, apareixen avui cobertes d’una neu tan esponjosa com unes postres d’en Jordi Roca.

Les audiències de les campanades no arriben fins al 2 de gener, però les xarxes ja han emès el primer veredicte. En el cas de Cristina Pedroche, que és qui des de fa uns anys aconsegueix generar expectatives al voltant del seu vestit –o potser caldria dir "de la manca de"–, costa de trobar qui validi la doble opció triada aquest any per la presentadora. Va començar la gala amb una mena d’abric que retia homenatge a la dotzena de vestits que l’han acompanyada en totes les edicions en què ha presentat l’emissió de Cap d’Any. El resultat era una superposició impossible de retalls inconnexos i heterogenis que semblava més una paradeta del mercat de puces que un vestit. En pocs minuts, X estava ple de comentaris irònics i mems.

Arriba Nadal i moltes de les cadenes comencen a fer canvis en la programació, entre les quals la pública catalana. Amb una particularitat: mentre que moltes cadenes aguanten els seus formats diaris i aprofiten per donar pista a presentadors substituts i el planter, en el cas de TV3 s'ha optat per renunciar als directes i recórrer a la programació enllaunada. Així, aquest dilluns començaran aquestes modificacions que duraran fins després de la visita dels Reis d'Orient, el 7 de gener. Els protagonistes d'aquesta graella especial són la música, el cinema, l'humor, el teatre i també algunes cites ja clàssiques de cada Nadal.

Quan arriba Nadal, la gent treu de l’armari el tió i l’arbre. A Antena 3, en canvi, exhibeixen Cristina Pedroche perquè promocioni les campanades. Una tradició gens innocent, perquè el missatge que amaga és cada vegada més nociu.

Andreu Buenafuente i Sílvia Abril no presentaran finalment les campanades a RTVE. La notícia arriba després que el còmic català agafés la baixa per estrès laboral ara fa tres setmanes. I aquest, de fet, ha estat el detonant de tot plegat. "Això és una mica lent, si es vol fer bé portarà una mica més de temps", diu el còmic català en un comunicat en vídeo publicat aquest matí per RTVE al seu perfil de X. "No serà possible fer les campanades", afegeix. De moment, RTVE no ha anunciat qui substituirà la parella en la retransmissió de Cap d'Any, per a la qual queden dues setmanes i mitja.

L'associació ultracatòlica Advocats Cristians ha denunciat la humorista Laura Yustres, més coneguda com a Lalachus, per un delicte d'odi i un altre contra els sentiments religiosos per haver mostrat una estampeta amb la imatge de la vaqueta del Grand Prix, programa de TVE, com si fos el Sagrat Cor durant la retransmissió de les campanades de Cap d'Any. La denúncia també va dirigida contra el president de RTVE, José Pablo López.

Una altra nit de Cap d'Any en què les presentadores continuen congelant-se de fred. Un despropòsit que es repeteix incomprensiblement. Deu ser una opció voluntària de les protagonistes, influïdes per la imatge que la televisió ha perpetuat. Assumeixen que la seva tasca inclou ser un cos que ha d’exhibir-se i glaçar-se, en comptes de prioritzar la seva feina. Hores abans de les campanades, Tomàs Molina informava del fred que faria a la nit i la necessitat d’abrigar-se bé. Al Telenotícies migdia vèiem l’assaig de Laura Escanes i Miki Núñez. Ella anava ben abrigada amb un gec pelut. Però a l’hora de la veritat Escanes duia una capa daurada sense mànigues més lluent que confortable que jugava amb l’efecte sorpresa del vestit, emulant l’estratègia Pedroche. Només faltava això. L’obligava a mantenir els braços amagats, com si no els hagués de necessitar, limitant la funcionalitat. Arribat el moment decisiu, descobria el seu vestit, gens preparat per a la temperatura gèlida de Montjuïc. A la resta de cadenes passava el mateix. Lalachus, a La 1, sense mànigues, reivindicava els cossos que divergeixen de l’hegemonia televisiva. Però, així i tot, també es va pelar de fred. A Antena 3, una altra vegada vam ser testimonis de l’esperpent de Cristina Pedroche, amb el plomall al cap i el vestit de pedreria feta de la seva llet materna. Una excentricitat per a butxaques privilegiades no exempta de peatge promocional. Un nou model que tornava a limitar els seus moviments i la convertia en una escultura. Com sempre, va dissimular la seva funció de dona objecte emparant-se amb gran afectació a tota mena d’iniciatives solidàries. El missatge perdia la força, amb aquella posada en escena. La nit de Cap d'Any, la televisió redueix les dones a una qüestió corporal i física, a la imposició d’ensenyar la pell del seu cos, al deure de treballar en condicions inclements. ¿Quin és el problema d’anar abrigades? ¿Us imagineu els homes amb tirants anunciant els quarts? ¿Les dones que no mostren la pell del cos (com fan els homes) no són vàlides com a presentadores? 

Des que TVE va anunciar que les campanades de Cap d'Any les faria David Broncano amb Lalachus, la col·laboradora de La Revuelta, la humorista ha patit un greu assetjament a les xarxes. Un exèrcit de brètols ha considerat oportú subratllar que la presentadora està grassa, com si això fos incompatible amb donar la benvinguda al 2025. Tot i que aquest és un defecte històric de la televisió en general, el cas de Lalachus ens recorda com les campanades han imposat un imaginari sexista i cosificador sobre les dones. La mateixa televisió pública ha contribuït clarament a reforçar aquesta tirania amb presentadores com Ane Igartiburu, Ana Obregón o Raffaella Carrà. L’única excepció que va trencar una mica amb els estereotips va ser l’elecció de Carmen Sevilla quan ja era una dona madura, incorporant-la a la festa buscant l’humor edatista. La gràcia estava a veure com s’equivocava la senyora que trencava l’estereotip de la jove sexi. L’any passat mateix, a TVE, al costat de Ramon García, de 63 anys, hi van col·locar la cantant Ana Mena de 26. Hi van afegir la futbolista Jennifer Hermoso, de 34, aprofitant l’efecte Rubiales. El súmmum de la sexualització l’ha liderat Antena 3 amb l’impacte Pedroche utilitzant la seva nuesa com a reclam. Amb estratègies esperpèntiques, Atresmedia ha fracassat dissimulant una aposta clarament masclista servint-se de lemes solidaris i propaganda de fals feminisme. Venen el cos de Pedroche com un tros de carn que es desembolica abans del primer gra de raïm. Tot i algunes propostes històriques molt saludables i reeixides que trencaven el tòpic, TV3 no s’ha deslliurat de caure en els patrons més hegemònics. En els últims anys ha escollit una influencer com Laura Escanes per acomiadar l’any. Una creadora de continguts famosa per vendre la seva imatge i promocionar un rol femení que s’ajusta als estereotips més frívols i superficials. Encara que TV3 s’hagi esforçat molt a convertir-la en presentadora, les xarxes socials d’Escanes fomenten la pressió estètica sobre les dones.

És un dels moments televisius de l'any, amb grans audiències gairebé garantides. Com és tradició, a Catalunya la proposta guanyadora va ser la de TV3, que enguany va confiar en Miki Núñez i Laura Escanes per rebre el 2024. Les campanades de la televisió pública catalana van registrar un 36,2% de quota de pantalla i van ser seguides per 928.000 espectadors. Pel que fa al moment concret de les campanades, el primer minut de l'any, l'audiència de la televisió pública catalana va pujar fins al 36,8% de share i va superar el milió d'espectadors.

Les campanades de TV3, amb Laura Escanes i Miki Núñez, transmetien amateurisme mil·lennial i totes les convencions més carrinclones pròpies d’aquesta nit. “El pop és un animal molt especial i molt intel·ligent, com els catalans!”, exclamava el cantant. Tot i això, no semblava que tinguessin gaire fe en l’intel·lecte dels espectadors quan ens anaven informant de les formes que dibuixaven els drons al cel com si fossin difícils d’entendre. A TVE, Ramón García i la cantant Ana Mena van fer aparèixer Jennifer Hermoso poc abans de menjar el raïm. Però la futbolista, que s’ha erigit en un símbol feminista del 2023, va sortir a escena portant-li la capa a Ramón García en un acte més aviat caspós. A Antena 3, la performance nudista de Cristina Pedroche ha passat de l’horterada a l’esperpent.

Amb el raïm i el cava a punt, gairebé la meitat de catalans van acomiadar l’any davant del televisor. TV3 és qui lidera habitualment les campanades i enguany optava per la influencer Laura Escanes, acompanyada per Miki Núñez, com a aposta per captar audiència no habitual de TV3 i, de passada, promocionar la plataforma 3Cat, on la model ha triomfat amb el concurs La travessa. Talment a la manera de Pedroche, hi havia certa expectació pel seu vestit (i polèmica a les xarxes), ja que a les promocions apareixia amb una americana descordada i sense samarreta ni sostenidors, en un estil que es podia interpretar com un enfrontament directe amb l’estratègia d’Antena 3.

L'estrena de Laura Escanes a TV3, el retorn de Ramón García a Televisió Espanyola i la repetició de cares conegudes com Cristina Pedroche i Alberto Chicote a Antena 3 marcaran les campanades d'aquest any a les pantalles. Ja sigui a través de la televisió tradicional o a través d'internet, les cadenes i els presentadors tindran el repte, un any més, d'atraure el màxim nombre d'espectadors per convertir-se en la proposta més vista d'aquesta franja tan anhelada. Hem fet una guia perquè pugueu triar amb qui acabareu l'any.

Tot i ser relativament inexperts, Mariona Escoda i Miki Núñez poden estar tranquils: les seves campanades van ser les més vistes a Catalunya per Cap d'Any. El comiat de TV3 va ser l'opció preferida dels catalans i va obtenir el 39,2% i 962.000 espectadors. Les campanades d'Escoda i Núñez, marcades per la correcció i l'absència de petó, es van imposar amb facilitat a la resta de cadenes, que van apostar per propostes poc innovadores i clàssiques.

Entre la pandèmia i l'avanç del feminisme, els petons a la galta estan en crisi i això es va deixar notar a la retransmissió de les campanades de TV3. Si fa un any Elena Gadel va plantar als llavis un petó al copresentador Llucià Ferrer, l'entrada a aquest 2023 es va saldar a la pública amb una protocol·lària encaixada de mans entre la guanyadora d'Eufòria, Mariona Escoda, i el cantant Miki Núñez. La retransmissió recuperava l'escalfor del públic, després de dos anys en què el coronavirus va obligar a fer unes emissions sense gentades en espais públics.

Atresmedia ha fet una promoció de les campanades de Cap d'Any digna de ser sancionada. El grup de comunicació ja està movent tots els engranatges per promocionar les campanades de Cap d'Any més retrògrades i lamentables d’Espanya. Són les d’Antena3 amb Cristina Pedroche i el seu no-vestit. Des de fa anys, l’ham d’aquesta cadena per atrapar l’audiència és jugar amb la nuesa de la presentadora. La disfressen amb dissenys que potenciïn l’efecte del seu cos despullat. Aquesta tradició televisiva va néixer segons els patrons masclistes de convertir Pedroche en un objecte sexual per cridar l’atenció dels espectadors. Més tard, amb l’onada feminista, es va vendre sota un pretès discurs d’empoderament femení que adduïa que la presentadora podia utilitzar el seu cos com li vingués de gust. La teoria es desintegra fàcilment si tenim en compte que la nuesa i la sexualització eren el reclam principal de l’emissió. A més, aquesta estratègia, de manera subliminar, va vinculada a la continuïtat de la presentadora al capdavant de les campanades.

La nit de Cap d'Any del 2021, Cristina Pedroche va aconseguir amb les campanades d'Antena 3 trencar la tradicional hegemonia de La 1, però el triomf no li ha deixat un bon regust. La comunicadora ha anunciat que deixa les xarxes socials cansada de les crítiques i comentaris que ha generat l'estilisme que va lluir en el tradicional comiat de l'any. "Encara que no ho sembli, estan sent dies difícils. I tot i que intento mantenir-me al marge i no llegir res, sempre hi ha comentaris o gestos que m'arriben i que em fan sentir malament. Malament no, molt malament", ha explicat Pedroche a través del seu perfil d'Instagram. Aquest malestar és un dels motius pels quals la presentadora ha pres la decisió de deixar, temporalment, les xarxes. "Ara mateix em ve de gust estar uns dies tranquil·la", ha assegurat.

A la vuitena va la vençuda. Des que el 2014 Cristina Pedroche es va convertir en l'emblema d'Antena 3, la presentadora havia amenaçat, sense aconseguir-ho, el tradicional regnat de La 1 a l'hora d'acomiadar l'any. Però l'informe de campanades d'aquest u de gener li dona per primera vegada el lideratge: 7.534.000 espectadors van decantar-se en aquesta ocasió per la cadena privada, mentre que només 4.758.000 preferien la pública, que va perdre a l'última hora el ganxo d'Ana Obregón, de baixa per coronavirus. Per quotes de pantalla, Antena 3 va aconseguir un 37,9% (10,4 punts més que el 2020), mentre que La1 es va haver de conformar amb un 23,9% (9,1 punts menys que fa un any).

Fa anys que s’augura el final de la televisió, però l’aparell continua sent l’epicentre de la rebuda del nou any. La pantalla de tele es manté com el rellotge de la casa la nit que toca canviar el calendari. Si dècades enrere els continguts eren una festa plena d’atreviment, amb programes especials on totes les cadenes oferien amb sentit de l’humor el bo i millor dels seus professionals, ara és un reducte decadent. La nit de Cap d’Any és l’espai del refregit, una condensació de millors moments amb l’únic propòsit de mantenir la pantalla en marxa i el màxim de professionals de vacances. José Mota és l’únic supervivent a l’hora d’oferir contingut fresc. El seu especial Cuento de vanidad com a paròdia del conte nadalenc de Charles Dickens va ser un reducte de l’humor boomer. El seu programa d’esquetxos apel·lava a l’absurditat de les xarxes socials, els vídeos virals, els filtres d’Instagram i el WhatsApp, referint-se a les noves formes d’interrelacionar-nos. Aquest absurd connecta amb l’humor extremeny surrealista que sempre l’ha caracteritzat. Enguany la majoria de personatges que interpretava Mota eren senyors enfadats i de mal humor. El fil conductor narratiu del programa era un estat d’indignació permanent de la majoria dels personatges. I això retrata molt bé l’essència de l’època que vivim.

El creador de contingut Ibai Llanos i el periodista Ramón García, tota una figura televisiva de les nits de Cap d’Any, donaran junts les campanades des de la Porta del Sol de Madrid en un esdeveniment que serà retransmès a través de la xarxa social Twitch, segons Efe. Aquesta és la segona vegada que el popular streamer retransmet les campanades després que l'any passat arribés a un pic màxim d'audiència de 552.000 espectadors, unes xifres no massa allunyades de les d'algunes cadenes de televisió espanyoles, en una xarxa on té 8,5 milions de seguidors. La col·laboració entre Llanos i García es va anunciar diumenge en una emissió en directe en què tots dos van fer broma sobre un possible retorn d'El Grand Prix, programa de TVE emès als anys noranta que va ser presentat per García.

El vent tenia ganes de gresca i de fer entremaliadures i va decidir boicotejar l’emissió de les campanades a TV3. Les tres presentadores -Lídia Heredia, Helena Garcia Melero i Cris Puig- evidenciaven a estones símptomes de congelació, mentre complien amb la tasca d’acomiadar l’any des d’un Tibidabo inquietantment desert. A l’altra banda de la ciutat, Montjuïc es preparava per cremar, però les xarxes ja ho feien des d’una bona estona abans amb els tres estilismes que lluïen les periodistes. Heredia homenatjava els vuitanta amb uns pantalons de tall (molt) alt i uns volums i coloraines que no l’haurien fet desentonar com a cinquè membre de Locomía. Helena Garcia Melero semblava simbolitzar el cava, amb un vestit que deixava el tors cobert només amb una transparència -a 31 de desembre- i uns esquitxos grisos que podien semblar bombolletes. Cris Puig era la bola de discoteca, amb un vestit brilli-brilli que el vent convertia en hipnòtic. Les tres presentadores van complir tot i els elements adversos.