"Hi ha mètode en la seva bogeria", diu Poloni, conseller del rei, referint-se a Hamlet. En l'obra de Shakespeare, Hamlet fingeix estar boig. Però només ho fa veure per guanyar temps i preparar la venjança contra l'assassí del seu pare. Amb aquesta metàfora, el professor en comunicació de la Universitat Pompeu Fabra Christopher Tulloch defineix l'estratègia comunicativa de Donald Trump, també amb la guerra de l'Iran. Durant les últimes setmanes, el compte oficial de la Casa Blanca ha compartit diversos vídeos a les xarxes que fan referència a videojocs com Call of Duty o Wii Sports de Nintendo. I amb talls de pel·lícules com Braveheart, Superman o Top Gun. Escenes frenètiques que es barregen amb imatges desclassificades d'atacs sobre instal·lacions iranianes.

L’adolescència és una etapa de desenvolupament molt complicada d’acompanyar amb serenor i empatia perquè exigeix als adults una combinació de paciència, escolta i comprensió constant. L’adolescent, submergit en un entramat de canvis físics, cognitius, psicològics, emocionals i socials, es mostra sovint a casa irascible i amb poques ganes de compartir tot allò que li preocupa o molesta. Una actitud que, lluny de ser un rebuig personal, acostuma a reflectir la necessitat de protegir-se, d’entendre’s a si mateix i de trobar el seu propi lloc en el món. En aquest context, la mirada adulta esdevé clau: interpretar aquests comportaments amb calma i sense judici pot marcar la diferència entre aixecar murs o mantenir oberts els ponts de comunicació.

Després d’una llarga trajectòria professional vinculada gairebé sempre amb Televisió de Catalunya, la comunicadora Mari Pau Huguet (Estopanyà, 1963) ha estat reconeguda aquest mes de març com a Dona Emblemàtica per l’associació Hera de Lleida. Fa més de quinze anys que treballa a l’Oficina d’Atenció a l’Audiència, però continua participant en projectes audiovisuals i assumint moltes presentacions d’esdeveniments.

Aquest 8 d’agost ha entrat en vigor la llei europea de llibertat de mitjans (EMFA).

Jordi Rovira, Antoni Virgili, Antoni Granell i Martí Macias són el nucli que, per passió i per hobby, comencen a idear el que podia ser una ràdio. El 1985 neix Ràdio Morell. Eren amants de la música i estaven ficats en la vida associativa i política del Morell. La incipient ràdio va evolucionant i molta gent del teixit associatiu del municipi s’hi suma. També era un local de reunió.

Ràdio Morell (98.3 FM) celebra aquest any els quaranta anys de la seva fundació i ho fa amb vitalitat, adaptada als nous temps i captant nous col·laboradors. Liderant des de fa sis anys el projecte hi ha el periodista Jesús Sarmiento (Tarragona, 1992). Graduat en Comunicació per la UOC, va arribar a l’emissora morellenca procedent de Ràdio Ciutat de Tarragona.

A Catalunya neixen 1,1 fills per dona. Segons l'Idescat, els últims anys han augmentat les famílies més petites amb un sol fill i ha disminuït la tendència a tenir-ne dos, però sobretot tres fills o més. La precarietat laboral, els nous patrons familiars o les parelles tardanes són algunes de les causes d'aquesta tendència demogràfica. En aquest context, què passa quan un dels membres de la parella vol més fills i l'altre no?

Lluís Pastor, professor de comunicació social de la UOC, és un dels noms que apareixen sovint als mitjans per analitzar aspectes relacionats amb la comunicació política. Però fa anys que a la comunicació entre vius hi ha sumat una línia d'investigació que és, com a mínim, peculiar: la comunicació amb els morts. És el que analitza al seu últim llibre, Los mismos muertos vuelven (Editorial Luciérnaga).

Fa més de deu anys que Teresa Baró va publicar La gran guia del lenguaje no verbal. Durant aquest temps hi ha hagut el boom de les xarxes, s’han multiplicat les apps per lligar i s’ha normalitzat fer videoconferències a la feina. Per això presenta una reedició del llibre en què dona claus per ser conscient del que diem quan no parlem. 

El tití comú és molt xerraire. Aquest petit mico, oriünd de l'Amèrica del Sud, fa servir un seguit de sorolls, xiulets i trins per defensar el seu territori, assenyalar el descobriment d'aliments, advertir del perill imminent i trobar membres de la família amagats pel dens fullatge del bosc. Però els titís també s'adrecen a diferents individus fent servir etiquetes similars als noms que fem servir els humans, segons una investigació publicada a Science. Aquesta troballa converteix aquesta espècie en els primers primats no humans coneguts que utilitzen etiquetes vocals semblants a les de les persones.

Ara costa imaginar-lo en aquest context, però en un altre episodi de la seva vida el periodista especialitzat en economia Yago Álvarez Barba també va treballar dins l'oficina d'un banc. Les primeres vegades que va fullejar un diari amb pàgines de color salmó era només un nen: el seu germà gran estudiava empresarials i deixava aquelles portades plenes de xifres i noms d'empreses escampades per casa seva a Galícia.

Els moviments d'una persona diuen molt d'ella mateixa. Allò que li agrada, el que més anhela, el que defuig o l’emociona i, fins i tot, alguns dels anomenats guilty pleasures, allò que a cadascú de nosaltres ens fa vibrar, però que amaguem sota una fina capa de normativitat. La gestualitat de les mans, la posició del tors, de les cames o fins i tot la tensió que dibuixen determinats músculs de la cara són els elements que els analistes de la comunicació no verbal observen amb minuciositat per saber si allò que es diu és tant com alguns volen fer creure. Quins sentiments entrecreuen la veritat i què hi ha darrere d'aquestes paraules? La incoherència entre allò que es verbalitza i allò que mostra el nostre cos pot fer esclatar un discurs que, llegit, seria impecable. I per què?

Sembla un pas banal però en realitat no ho és gens. Ans al contrari. Parlant d’encriptació quàntica, més aviat s’hauria de considerar una fita tecnològica de primer ordre. Quan es vol enviar un missatge encriptat, el que menys interessa ara mateix, per més rellevant o important que sigui, no és tant el missatge com el codi emprat per encriptar-lo, és a dir, per dificultar-ne la lectura. I, és clar, el codi que cal per llegir-lo correctament. Els hackers tecnològics, els pirates informàtics, és justament això el que busquen per accedir al contingut del missatge.

Ho fan els ocells; ho fan les abelles; fins i tot ho fan les puces ben educades, com diu la cançó. No, no parlem de sexe, sinó de comunicació. Tots els éssers vius es comuniquen, d’una manera o altra, i això és essencial per a la seva existència i supervivència. Però malgrat el que estem acostumats a veure a les pel·lícules de dibuixos animats, és evident que cap altre organisme ha arribat a desenvolupar la complexitat dels mètodes que fem servir els humans per transmetre informació. Això no vol dir que no hagin trobat maneres enginyoses per enviar senyals a altres individus. Per exemple, se sap que les plantes “parlen” entre elles mitjançant un entramat de substàncies químiques que alliberen a l’aire. Però ara s’acaba de descobrir que, en situacions d’estrès, també podrien fer servir un mètode alternatiu per “queixar-se”, que és possible que puguin sentir certs animals.

Els periodistes Toni Ruiz i David Saura, acomiadats fa pocs mesos per ordre de la junta de Joan Laporta, han fundat Xerpa Studio, una empresa de consultoria de comunicació estratègica, continguts per a xarxes socials i gestió de crisis. Tots dos compten amb 25 anys d'experiència contrastada liderant la comunicació del Barça, referent a la indústria de l'esport i l'entreteniment a escala global.

Dilluns llegia a l'ARA un interessant article signat per Xavier Pujol Gebellí que duia per títol "L’escalfament global del planeta s’accelera". La conclusió del text era aquest: “La Terra sempre ha viscut períodes d’escalfament global que s’han alternat amb glaciacions [...]. Canvis en l’òrbita terrestre, l’impacte de meteorits o un vulcanisme més o menys intens serien l’explicació". "Ara no passa res d’això, sinó que és la mà humana la responsable d’un escalfament cada vegada més ràpid i intens” [la cursiva és nostra], deia Edil Sepúlveda, investigador de la NASA i activista. ¿Segur que ara mateix "no passa res d'això"? Comprovem-ho, i no pas visitant tèrboles webs de negacionistes climàtics, sinó anant precisament... a la plana oficial de la NASA. Resulta que ara sí que passa "res de tot això". Quan el volcà Hunga Tonga-Hunga Ha'apai va entrar en erupció el 15 de gener de 2022, fa tot just un any, va generar un tsunami que donà la volta del món, i va provocar un efecte sonor que també va donar la volta al món dues vegades. Tradueixo literalment del web oficial d'aquesta organització estatal nord-americana: "«Mai no hem vist res semblant», va dir Luis Millán, un científic atmosfèric del Jet Propulsion Laboratory de la NASA al sud de Califòrnia [...]. L'enorme quantitat de vapor d'aigua llançada a l'atmosfera, tal com va detectar el Microwave Limb Sounder de la NASA, podria acabar escalfant temporalment la superfície de la Terra". Per descomptat, això no explica l'escalfament global del planeta, que és, ara ja sense cap mena de dubtes, d'origen antropogènic; però sí que permet entendre molt millor –hi insisteixo: segons la mateixa NASA, no segons un servidor– la notable anomalia d'aquest estiu, o almenys una part del fenomen.

L'11a edició de Netcom ha reunit aquest dijous més de 300 professionals de la comunicació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm, on s'ha debatut sobre el paper de la comunicació en moments d'incertesa. Organitzat per l'associació de directius de comunicació Dircom Catalunya, l'esdeveniment ha comptat amb John Carlin i Charlie Castaldi com a convidats especials. Tots dos han analitzat l'ús de la comunicació en determinats contextos sociopolítics. "La comunicació avui contribueix tant a la polarització en les democràcies com a la repressió mental a Rússia", ha dit Carlin. Castaldi, per la seva banda, ha argumentat que actualment hi ha "un major accés a la informació" i ha dit que això permet "ser testimonis en temps real tant dels seguidors de Trump assaltant el Capitoli i dels horrors de la guerra a Ucraïna" com també "de Putin eliminant la llibertat d'expressió i Trump usant les xarxes socials per difondre una visió alternativa de la realitat".

Polèmica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) pels canvis que hi haurà al màster de gènere i comunicació a partir del curs que ve. La direcció i la coordinació d'aquests estudis, que s'imparteixen des del 2015 a la UAB, ha decidit "renovar" els continguts acadèmics "per adequar-los a l'actualitat" i prescindir d'una assignatura i un taller que es duien a terme des que es va iniciar el màster. El canvi també implica apartar definitivament dels estudis les dues professores que impartien les matèries Publicitat, agent socialitzador, de la doctora en comunicació Joana Gallego –una de les fundadores del màster–i també el taller Empoderament personal i professional a través de la comunicació, de la professora Maden Castillo. Així ho confirmen a l'ARA tant les docents com fonts del rectorat de la universitat.

El 2019, la demanda de les empreses per fitxar talent digital a Barcelona es va disparar un 40%. De fet, aquell any, una de cada deu feines de la ciutat ja pertanyien al sector digital, segons apuntava un estudi de Barcelona Digital Talent. Amb la pandèmia, la revolució digital es va accelerar i, avui, el mercat requereix més que mai nous professionals digitals. En aquest context, la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals, Blanquerna-URL ofereix el grau en Comunicació Digital o Digital Media. Té l’objectiu de formar els professionals que demanden les empreses de comunicació: talents joves amb habilitats digitals que difonguin per aquests canals continguts de periodisme, publicitat, màrqueting, comunicació corporativa i audiovisual.