L’any passat no hi cabia ni una agulla a La Paloma per celebrar el desè aniversari de la Guia Macarfi. Aquest any, en l'onzena edició, la guia amb seu a Barcelona ha aconseguit ocupar tot el territori peninsular i ha presentat els seus resultats al Círculo de Bellas Artes de Madrid, en presència de més de 200 cuiners. El que va començar sent un grup d’amics que es recomanaven restaurants, ara té una estructura robusta d’ambaixadors (més de 2.000) que té les antenes ben afilades per detectar quins llocs s’han de tenir en compte. Així doncs, si bé és cert que fan un llistat dels millors restaurants de cada comunitat autònoma, també en fan una de rookies, dels que apunten maneres. I aquí és on hi pot haver més sorpreses i descobertes. Comencem, doncs, per les novetats que la guia ha detectat en territori català.

Com els millors números de circ, aquest any el teatre català ha fet un salt encara més difícil que l'anterior. La tendència a l'alça de públic ja va registrar xifres rècord el 2024, però el 2025 ha anat encara més amunt, consolidant i superant la xifra de més de tres milions d'espectadors i fent créixer, en paral·lel, la facturació. A les bones notícies de l'any s'hi suma l'obertura d'un nou teatre a Barcelona, La Fàbrica, i el naixement d'un nou cicle de teatre, Flaix de Tardor, que ha portat creacions de primer nivell internacional a la capital catalana. A la cartellera del 2025 hi hem trobat muntatges ambiciosos amb històries ben explicades i interpretades a través de companyies grans (quin goig veure tanta gent i tan bona als escenaris!), però també monòlegs i espectacles de petit format plens de profunditat, amb uns actors en estat d'excel·lència. Els nostres especialistes de teatre han escollit els 10 millors espectacles que han passat per la cartellera (i els cinc internacionals més importants de l'any).

El món de l’alta cuina es mesura en diverses llistes i rànquings. Un d’ells és el Best Chef Awards, on sempre hi ha presència catalana. Els quasi 1.000 votants han decidit com repartir els un, dos i tres ganivets i els premis individuals. En una gala celebrada aquest dijous a la nit a Milà hi ha hagut dues entrades en les categories d’un i dos ganivets que mostren que es pot captar l’atenció dels prescriptors fent cuina catalana. En primer lloc, Jordi Vilà: ell i el seu restaurant Alkimia han estat reconeguts amb dos ganivets. I això vol dir que almenys un 40% dels votants l’han tingut en compte. L'any passat, Vilà en tenia un, així que ha pujat de categoria.

Quins partits presenten la llista amb una mitjana d'edat més jove? Quines comarques tenen més representació? Qui presenta més llicenciats en dret? Aquesta radiografia es basa en les dades dels 25 candidats principals: els 10 primers de Barcelona i els 5 primers per Girona, Lleida i Tarragona.

El retorn de pesos pesants del còmic nord-americà com Adrian Tomine i Joe Sacco, el nou exercici de memòria familiar de Paco Roca o la magistral represa d'un clàssic com Blueberry han marcat un any en què la pandèmia ens ha privat de moltes coses però no de llegir bons còmics.

“S’acaba la dècada!”, declamen els responsables dels suplements literaris i culturals dels diaris mentre fustiguen els seus redactors i col·laboradors perquè elaborin llistes i més llistes: els deu millors discs, les deu millors novel·les, els deu millors poemaris, les deu millors pel·lícules... Serveixen d’alguna cosa, aquestes llistes? Ordenen, classifiquen, jerarquitzen, fan enfadar, omplen d’orgull... Però aporten matís, gruix o ambigüitat? Més aviat al contrari. I la majoria de les vegades repeteixen vicis: es fixen en obres que ja havien gaudit d’atenció o, de manera màgica, premien els col·laboradors del mitjà on apareixen. Per què ens agraden tant, doncs? A mi, la primera: cada any llisto llibres preferits, els ordeno i els torno a ordenar, fins que em queda una mena de recorregut de per on he circulat literàriament els darrers dotze mesos. A vegades són autopistes rectes i monòtones, més sovint tot de camins que es bifurquen i s’encreuen contínuament.

Per qüestions completament alienes a la meteorologia, fa setmanes que tot sovint es parla de llistes de noms de persones. Com que no ens volem quedar al marge, des de la méteo de l'ARA també us en parlarem.

01

‘ELLE’

Paul Verhoeven

Quant de mèrit té en el film de l’any la direcció de Verhoeven i quant la interpretació d’Huppert? No val la pena trencar-se la closca: la genialitat d’ Elle s’alimenta tant de l’esplendorosa solvència de l’actriu com de la perversa i sinuosa mirada del director, que torna a explorar la misteriosa naturalesa del plaer a través d’una història -adaptació d’una novel·la del francès Philippe Djian- que arrenca amb una brutal violació que sembla extreta d’un tortuós drama de Haneke i, tanmateix, esdevé una negríssima comèdia de costums, una recargolada sàtira burgesa plena de violència i ambigüitat moral que hauria complagut el mateix Buñuel. Verhoeven es remulla en l’aigua tèrbola del desig amb desinhibició, canviant de to a la velocitat de la llum i estabornint l’espectador a cop d’atreviment i intel·ligència.

]]>

01

KATE TEMPEST

‘Let them eat chaos’

Ens en vam enamorar al Sónar del 2015. Encara no havia publicat Let them eat chaos, la que fins ara és la seva obra mestra, però Kate Esther Calvert ja havia deixat molt clar que no era un hype : la força amb què escup les paraules, la qualitat literària dels textos, una presència escènica aclaparadora malgrat estar completament desproveïda de l’ego que caracteritza la majoria del rap actual... A mitjans del 2016 va arribar a casa nostra l’adaptació de Wasted, obra dramàtica d’aquesta jove poeta, rapera, dramaturga i novel·lista londinenca. I esperàvem amb ànsia el seu segon treball discogràfic en solitari -abans havia publicat amb Sound of Rum- però res feia pensar que Let them eat chaos marcaria aquest 2016. I va arribar: un contundent disc conceptual sobre set habitants del Londres actual que no poden dormir i, de fons, un fresc descarnat de la realitat social i política de l’any del Brexit, de l’any de Trump i de l’any, també, de Kate Tempest.

]]> S’ha mort Debbie Reynolds, un dia després que la seva filla Carrie Fisher, i acompanya així en els farcits obituaris George Michael, que ha escrit l’epíleg al traspàs de Bowie, Cohen i Prince. Aquest és un dels resums més comuns que podem llegir a la premsa aquests últims dies del 2016. Llistes, rànquings i, sobretot, necrològiques ocuparan l’espai als mitjans de comunicació. És indubtable que el 2016 ha sigut molt desafortunat per al món de les arts. I ens deixa la idea que les morts de figures transcendents i renovadores de la música són més freqüents que l’aparició de noves veus que aportin alguna cosa semblant al que van deixar els que marxen. Hi ha més normalitat i avorriment entre les novetats de l’any que en els recopilatoris dels artistes que han mort

]]>

"Espanya es tornarà a aixecar, necessita de nou un projecte comú". Amb aquesta ambició, "que no té per què ser dolenta", el candidat de Ciutadans, Albert Rivera, ha presentat les seves candidatures per les eleccions del 20 de desembre. Ho ha fet a Madrid, en un Palau de Congressos que no s'ha omplert i on el presentador, el periodista català Albert Castillón, ha intentat encomanar entusiasme als presents. I és que Rivera i els seus veuen el poder a tocar malgrat que, com ha reconegut el candidat, fa dos anys tenien una expectativa de vot nul·la. Però en un temps rècord (coses de la nova política) la formació taronja, amb molt de suport d'alguns mitjans de comunicació privats i un establishment espanyol que no volia que Podem fos l'única alternativa al bipartidisme clàssic, s'ha erigit en una opció real. "Després de la mort de Franco, del dictador, el país es va tornar a aixecar. Gent que venia de bàndols diferents, de l'exili, de la dictadura… van saber posar-se d'acord", ha dit Rivera.

]]>

El cap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas, serà finalment el número dos de la llista del PP per Barcelona a les eleccions del 20-D. Rajoy dubtava si posar-lo a ell o al secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, el també català José Luis Ayllón, a la llista per Madrid. Finalment Moragas anirà darrera del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, per Barcelona i Ayllón serà el número set per Madrid en una llista on els partidaris de José María Aznar i Esperanza Aguirre han quedat escombrats. Al País Valencià la renovació és molt forta: Elena Bastidas, exalcaldessa d'Alzira, serà cap de cartell.

]]>

L'ex secretari general del PP, Rafa Luna, no serà finalment el candidat del PP a la província de Tarragona en les eleccions espanyoles del 20 de desembre. Malgrat que el partit havia promès a Luna que aniria al Congrés de Diputats després de deixar el seu lloc al Parlament a Alejandro Fernández, finalment serà Jordi Roca –que el 27-S es va quedar fora de la cambra catalana– qui encapçalarà la llista a la demarcació.

]]>

ERC ja té número dos a Girona per a les eleccions espanyoles del 20 de desembre. Serà Joan Olóriz, que va ser líder d'ICV a l'Ajuntament de Girona la legislatura passada i que va estripar el carnet per discrepàncies amb el discurs nacional.

]]>

El general José Julio Rodríguez, excap de l'estat major de la Defensa, s'incorpora a la candidatura de Podem per a les eleccions espanyoles del 20 de desembre com a número dos de llista al Congrés de Diputats per Saragossa, segons ha informat el partit de Pablo Iglesias.

]]>

Ja se saben tots els noms. Després d'uns dies de degoteig en què s'han anat coneixent les llistes completes d'algunes formacions per a les eleccions del 27-S, ara ja es poden consultar totes les llistes, íntegrament, després que el 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' (DOGC) les hagi publicat avui.

]]>

Unió ja té a punt les seves llistes per concórrer al 27-S. El cap de llista democristià, Ramon Espadaler, i el president del comitè de govern d'Unió han estat els encarregats de presentar els integrants de la candidatura aquest dimecres al Recinte Modernista de l'Hospital Sant Pau de Barcelona.

]]>

El comitè de govern d'Unió ha ratificat aquest dimecres les llistes del partit per concórrer al 27-S. Després del cop d'efecte, la setmana passada, pel que serà número dos a la demarcació de Barcelona, l'exfiscal en cap de Catalunya Martín Rodríguez Sol, i el cap de llista democristià, Ramon Espadaler, han presentat juntament amb Josep Antoni Duran i Lleida l'equip que l'acompanyarà per a les eleccions de setembre. Unió ha escenificat l'aprovació de la candidatura al Recinte Modernista de l'Hospital Sant Pau de Barcelona.

]]>