Abelles, abellots i alguna mosca despistada tornen a sobrevolar, amb deler pol·linitzador, les flors que es poden veure al jardí dedicat a Mercè Rodoreda (1908-1983). Aquest espai de calma i bellesa esclatant acaba de reobrir les portes a l'Institut d'Estudis Catalans coincidint amb la inauguració d'una sala també dedicada a l'autora de La plaça del Diamant i Mirall trencat, on s'hi poden veure diverses màquines d'escriure de l'autora, les ulleres, algun dels quadres enigmàtics que pintava i fins i tot una brusa taronja que l'escriptora lluïa en una foto feta a la dècada dels 70, quan ja era un referent literari indispensable.

La pregunta que planteja Ignasi Aragay, director adjunt de l'ARA, a l'última sessió del cicle de converses celebrat en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans és tan ambiciosa com necessària: "L'humanisme es mor?". Responen el filòsof Josep Olesti i la historiadora Dolors Bramon al davant d'un públic que segueix les seves intervencions amb atenció.

El català no és només una eina de comunicació, sinó també un mitjà d'expressió artística: dos escriptors, amb una llarga, reconeguda i fructífera trajectòria, Maria Barbal i Xavier Bosch, han reflexionat sobre el model de llengua que cal fer servir. Ho han fet en un debat celebrat aquest dimecres a l'Institut d'Estudis Catalans, coorganitzat amb l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Ningú s'escapa de l'envelliment. És inevitable per a tots els éssers vius del planeta. Ara bé, hi ha maneres i maneres d'envellir, que responen a diferents factors genètics i factors externs del dia a dia, alguns dels quals encara no es coneixen del tot. Per això, la comunitat científica estudia des de fa anys quins són els elements que acceleren i quins alenteixen aquest procés biològic pel qual tots passem amb l'objectiu d'allargar l'esperança però sobretot la qualitat de vida de les persones.

Estem a punt de celebrar un altre Nadal, una tradició que, com tantes altres, es manté inamovible al calendari de la nostra part de món. Encara que a moltes llars amb pessebre ja no se celebri el naixement del nen Jesús i la tradició quedi cada vegada més diluïda malgrat la seva resiliència. És possible que a Catalunya resisteixin més els galets que la llengua i que les discussions familiars siguin molt menys enceses que fa anys. Fa temps que les famílies no es trenquen i potser és per això que desapareixen partits que patien excessivament per la unitat familiar. Han deixat de ser útils. En canvi, Nadal ho continua sent. Serveix per competir entre ciutats a veure qui té l’arbre més ostentós, allargar els comiats desitjant-nos unes bones festes, donar vida als comerços de barri o de proximitat (els altres ja estan prou alimentats), fer sopars de germanor, menjar torrons de gustos impossibles i dubtosos, amortitzar les bosses de tela que acumulem per enquibir-hi les compres excessives d’aquests dies, fer anuncis més embafosos que tots els dolços que endraparem, treure els vestits de lluentons que acumulem a l’armari, veure pel·lícules “de les de plorar”, ser solidaris amb diners o amb pots de cigrons, enyorar les infàncies felices i recordar que no és una època fàcil ni agradable per a tothom.

Fins ara, només un homenot podia destacar per la seva "aportació intel·lectual, artística o cívica", però no existia cap terme paral·lel per al femení. A partir d'avui, les donasses també són persones significades per la seva tasca intel·lectual (a més de poder ser dones corpulentes). Aquesta entrada és una de les novetats que incorpora el Diccionari de la Llengua Catalana de l'IEC (DIEC). La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans ha inclòs aquest 2023 fins a 30 articles nous al diccionari i hi ha fet 278 modificacions.

"En aquest moment, amb la intel·ligència artificial (IA) està passat com a l'Edat Mitjana, quan els únics que sabien escriure eren els monjos i el poder intel·lectual el tenien ells. Ara el tenen les empreses que tenen prou capacitat de càlcul, i a Europa no n'hi ha cap: són als Estats Units o a la Xina", ha deixat clar aquest dimarts el catedràtic d'enginyeria informàtica de la Universitat Rovira i Virgili Josep Domingo-Ferrer, fundador i director del Centre de Recerca en Ciberseguretat de Catalunya. La matemàtica, doctora en informàtica, professora de l'Institut de Robòtica Informàtica Industrial i novel·lista Carme Torras és menys pessimista: "A Europa hi ha un moviment de grups de recerca en algorismes d'aprenentatge, la xarxa ELLIS, i s'estan seleccionant els millors grups per constituir diverses unitats. A Barcelona n'hi ha una. I ara s'està debatent la concentració dels grans superordinadors europeus en un únic hub que pugui competir amb les empreses nord-americanes".

Després de temps d’amagar el cap sota l’ala respecte als usos socials del català, la decisió política de transparència adoptada pel govern de la Generalitat de Catalunya ha evidenciat una veritat incòmoda: l’ús del català en determinats àmbits d’expressió i comunicació està en regressió. En els patis de les escoles, en els centres comercials i les empreses, en els espais d’oci dels joves... I també en el món universitari i en l’univers de la recerca. Cada àmbit demana iniciatives específiques per invertir la reculada. El Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya (2022), impulsat pel departament de Recerca i Universitats de la Generalitat, és la resposta de l’executiu per garantir més presència social del català en aquests àmbits de coneixement clau per al desenvolupament del país. Tot i que uns quants pensem que, pel que fa a la recerca, el pla és poc ambiciós i massa genèric.

El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, ha fet balanç de la seva etapa de vuit anys al capdavant de la institució aquest dimarts. Ros se n'anirà a l'estiu satisfet amb el conjunt d'iniciatives desplegades en aquest període "donades les circumstàncies", és a dir, amb un pressupost "prorrogat" des del primer mandat i amb el colofó de la pandèmia com a límits. Ros es felicita per haver ampliat la participació de l'IEC en projectes i institucions de recerca, haver sumat la delegació territorial a l'Alguer i haver incrementat el nombre d'entitats associades. En canvi, lamenta no haver concretat l'obertura d'una delegació a Andorra ni el trasllat pendent de la llibreria de l'IEC a la seva seu de la Casa de Convalescència a Barcelona.

No per mirar cap a un altre cantó els conflictes desapareixen. En l'actualitat, al món i a Europa existeixen conflictes que poden definir-se com "conflictes territorials de sobirania", conflictes produïts per la falta de vies per donar resposta a comunitats subestatals en què hi ha demandes socialment rellevants que posen en dubte la definició de sobirania de l'estat al qual pertanyen i el seu encaix constitucional. En el marc europeu els casos més clars serien Escòcia després del Brexit, Flandes, el País Basc i Catalunya, però també n'hi ha d'altres amb demandes menys desenvolupades (per exemple, Còrsega, Galícia) o que, en l'actualitat, han encarrilat el conflicte amb algun tipus de resposta institucional que ha desescalat el potencial conflicte (Irlanda del Nord, Groenlàndia).

El president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, i el rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Llorenç Huguet, van signar el 7 de juliol un protocol de cooperació amb l'objectiu d'establir un model normatiu de llengua comú que sigui unitari i, a la vegada, respectuós amb la variació geogràfica del català. L’acord inclou un pacte perquè les tres institucions creïn els instruments necessaris per assolir l'objectiu.

Us heu adormit i heu anat a parar a una platja on el cel, la sorra i l’aigua es barregen perquè s’han tornat d’un “blau de porcellana”. Ara sou Teresa Valldaura, i quan us mireu els peus i el pit veieu que també se us han emblavit. I teniu por de ser “blaus per dintre”, també. Us punxeu el dit amb una agulla i, al cap d’una estona de la punxada, surt “una gota de sang blava”. Continueu somiant i somieu que us heu adormit, però no us podeu despertar “perquè el cel i l’aigua no dormen”.

Demà dissabte, 30 de maig, hauria fet cent anys el professor i lingüista Antoni M. Badia i Margarit, romanista de projecció internacional, professor de la Universitat de Barcelona i primer rector elegit democràticament, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i científic al servei de la llengua i la cultura.

Els acadèmics també es posicionen. En el seu últim informe, la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) alerta de les conseqüències del canvi climàtic en l'entorn, l'economia i la salut de les persones i exigeix als polítics que prenguin "les mesures necessàries" per pal·liar-ne els efectes.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han iniciat un nou temps en les relacions institucionals que estarà presidit pel "treball, el respecte, el rigor i la voluntat de cooperar conjuntament en el futur de la llengua". Així ho han dit els dos ens normatius que aquest matí han celebrat conjuntament un homenatge al lexicògraf valencià Francesc Ferrer Pastor, autor, entre d'altres, del Diccionari de la rima.

La historiadora Eva Serra i Puig (Barcelona, 1942), militant històrica de l'esquerra independentista, ha mort avui als 75 anys. Filla de l'arqueòleg Josep Serra i Ràfols –deixeble de Pere Bosch i Gimpera–, i germana de l'exfundador del PSAN Josep Serra i Puig, exiliat a la Catalunya Nord i mort el 2011, Eva Serra va ser militant durant els anys seixanta del Front Nacional de Catalunya, però el 1968 va abandonar el partit per marxar al PSAN. El 1974 va participar en l'escissió del PSAN-P, que el 1978 es va transformar en Independentistes dels Països Catalans (IPC).

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha obert aquesta setmana una delegació a la localitat sarda de l'Alguer, situada al Palau Serra. El president de l'IEC, Joandomènec Ros, ha recordat que "la investigació de l'Institut no es limita a Catalunya, perquè els membres de l'IEC són de tots els territoris de llengua i cultura catalanes, i hi ha delegats o delegacions a Alacant, Castelló, València, Lleida, Palma i Perpinyà, i ara també a l'Alguer".

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha anunciat avui la reducció de les paraules que necessiten accent diacrític a 15 casos, en una decisió que pretén confluir amb el canvi normatiu introduït per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) el 2016, quan va rebaixar l'ús d'aquesta fórmula de 150 a 15 mots. Així ho ha explicat l'AVL en un comunicat en què ha justificat la decisió per la voluntat de "confluència en aspectes ortogràfics i gramaticals" i el desig d'evitar divergències entre "els centres codificadors i de cooperar mútuament". La simplificació de l'accentuació diacrítica té com a resultat la reducció als casos següents: bé (béns), déu (déus), és, mà, més, món, pèl (pèls), què, sé, sí (sís), sòl (sòls), són, té, ús i vós.

Amb la publicació de 'Cartes de guerra i d’exili (1934-1960)' a càrrec de la Fundació Mercè Rodoreda “se supera l’equador de les obres completes de l’escriptora”, segons recorda el traductor i membre de l’Institut d’Estudis Catalans Joaquim Mallafrè. El projecte va donar els seus primers fruits el 2008, coincidint amb el centenari del naixement de l’autora de 'La plaça del diamant' i 'La mort i la primavera', reunint en dos volums la producció narrativa de l’autora posterior a la guerra civils, als quals es va afegir el 2015 la narrativa i periodisme de joventut i, un any més tard, un volum dedicat a l’obra plàstica.

La medievalista Maria Teresa Ferrer i Mallol, expresidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), al qual pertanyia des de l'any 1992, ha mort a Barcelona als 76 anys, segons un comunicat fet públic aquest dilluns.