La guerra contra l'Iran està impactant en el comerç mundial de fertilitzants: la seva escassetat farà pujar els preus i provocarà collites menys abundants. La majoria dels fertilitzants es produeixen a l'Orient Mitjà i també transiten per l'estret d'Ormuz, de la mateixa manera que el petroli i el gas. De fet, un terç del comerç mundial de fertilitzants passa per aquest estret i el seu principal destí és el Sud-est Asiàtic. Àsia ja tem no tenir prou menjar a causa del conflicte.

Després d'haver embolicat la troca en els mercats energètics mundials atacant l'Iran, Donald Trump ha començat a exigir que els aliats dels Estats Units d'arreu del món ajudin a obrir l'estret d'Ormuz. En una publicació a la seva xarxa social el 14 de març, Trump va anomenar aliats asiàtics, com ara el Japó o Corea del Sud, entre una llista de potències estrangeres que esperava que enviessin vaixells al Golf. I no només aliats: "Crec que la Xina també hauria d'ajudar", va dir Trump al Financial Times. Uns dies després, el president sembla haver fet un gir de 180 graus i assegura que els Estats Units "no necessiten l'ajuda de ningú".

Els nepalesos votaran aquest dijous un nou govern en les primeres eleccions des que una revolució de la generació Z al setembre va convertir el país himalaià en un símbol sorprenent de poder juvenil.

La Phoebe Zhang ha tingut més de 200 cites durant l’últim any i ha acabat reduint els pretendents a dos: un és extravertit i rebel; l’altre, un comandant militar patriòtic. Amb tots dos comparteix pors íntimes i angoixes nocturnes, i quan es desperta d’un malson hi són per consolar-la. Sovint fa captures de pantalla de les converses per preservar aquests moments. Els seus amics asseguren que la seva felicitat és visible.

Tailàndia i Cambodja s'han acusat mútuament d'atacar-se aquest cap de setmana a la frontera que comparteixen. Els enfrontaments, en què han mort almenys tres soldats tailandesos i nou civils cambodjans, semblen fer descarrilar l'acord de pau que van firmar els dos països a l'octubre, a iniciativa del president dels Estats Units, Donald Trump. Unes 400.000 persones que viuen a la zona fronterera han estat evacuades pel perill dels combats, que s'han produït en sis de les set províncies que toquen en aquesta frontera de 800 quilòmetres, i que no sembla que s'hagin d'aturar.

Les greus inundacions que afecten el sud i el sud-est asiàtic ja han provocat la mort d'almenys 1.332 persones, la majoria a Indonèsia i Sri Lanka. Les autoritats dels quatre països afectats, entre els quals també hi ha Tailàndia i Malàisia, continuen treballant per rescatar ciutadans atrapats, buscar cossos sota el fang i restablir el subministrament elèctric i les comunicacions a mesura que les aigües comencen a retrocedir.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a situar l'Àsia al centre de la seva agenda diplomàtica i comercial amb una gira que va començar diumenge a Malàisia, continua al Japó i es preveu que culmini dijous amb una reunió d’alt nivell amb el president xinès, Xi Jinping. El viatge busca reforçar els lligams polítics i econòmics dels Estats Units amb els seus principals aliats a la regió i, alhora, redefinir l’equilibri de poder davant l’ascens cada cop més visible de la Xina. Fins ara, l’Àsia-Pacífic havia quedat en segon pla dins la política exterior de Trump, més centrada en altres focus de tensió com Ucraïna o Palestina.

Sanae Takaichi, exministra de Seguretat Econòmica del Japó, ha fet història aquest dissabte quan l'han elegit presidenta del Partit Liberal Democràtic (PLD) en la segona volta, superant el liberal-moderat Shinjiro Koizumi per 185 vots a 156. La segona volta ha estat necessària després que cap dels cinc candidats aconseguís majoria a la primera ronda. La victòria de Takaichi la col·loca com a favorita per convertir-se en la primera dona que ocuparà el càrrec de primera ministra al país. “En comptes de sentir-me feliç, tinc la sensació que ara comença la feina dura”, ha dit Takaichi en un discurs davant dels parlamentaris del seu partit després de la victòria.

Els documents oficials que publica el govern xinès solen ser repetitius i burocràtics. Però llegir-los en detall, prenent notes, ens pot fer trobar perles que ens ajuden a entendre millor la visió del món de la Xina. Fa uns dies, estava llegint el document Made in China 2025, l’estratègia sobre tecnologia més important que ha tret la Xina en les últimes dècades. Publicat el 2015, el document identificava els sectors tecnològics punters on la Xina havia d’invertir per apropar-se al nivell d’Occident. El que em va cridar l’atenció, però, va ser una frase a l’inici de l’estratègia on s’explicava quin era el “fonament” mitjançant el qual les potències modernes han arribat a ser “poders mundials”. Curiosament, aquest fonament no era la tecnologia o els exèrcits, ni les aliances o la ideologia. Per al Partit, la base per arribar a ser una superpotència és la “manufactura”.

La creació d'un nou ordre internacional basat en el multilateralisme i que pivoti cap a Àsia ha sacsejat el tauler mundial. Cal veure, però, si l'Àsia té capacitat per substituir el poder militar, econòmic i polític que fins ara té Occident. La irrupció de l'Àsia està impulsada per la Xina. El seu president, Xi Jinping, es proposa com a líder de l'anomenat Sud Global –o sigui, dels països en via de desenvolupament– i defensa fer un reset de l'ordre internacional sorgit després de la Segona Guerra Mundial.

Sense pràcticament temps per haver tastat la famosa carn de Kobe, el Barça es va plantar a l’Estadi Noevir per disputar el primer partit d’una Gira Asiàtica plagada d’incertesa. L’equip de Hansi Flick, que va estrenar la nova equipació, es va mostrar intens i amb les idees clares, tant en la sortida de pilota com en la pressió després de pèrdua, malgrat jugar contra un equip que està en plena lliga japonesa. Els gols d’Eric García, Roony Bardghji i Dro donen el primer triomf (1-3) a Àsia en un duel marcat pels debuts de Rashford i Joan Garcia.

Cada dia l’adolescent Ma Yun anava a la zona d’hotels per a turistes de Hangzhou a veure si trobava estrangers que parlessin anglès. Eren els anys 80 i la Xina s’estava obrint al món. Ma Yun s’oferia a fer de guia a canvi de practicar l’idioma. Malgrat la seva empenta, els estudis no li anaven bé; va suspendre diversos cops l’examen d’entrada a la universitat. Va ser rebutjat en múltiples feines. El mercat estava desbocat a la Xina i la competició era ferotge. Durant els anys 90, va treballar de mestre d’anglès. Eren els primers anys d’internet a la Xina. Va veure una oportunitat i va fundar, amb diversos amics, al seu apartament un negoci de comerç en línia. Anys després, el jove xinès seria conegut com a Jack Ma, i la seva empresa, Alibaba, atrauria l’atenció mundial perquè va ser la primera plataforma xinesa al nivell de les big tech de Silicon Valley.

Té ulls grossos, dents amenaçadores i un aspecte entremaliat. És el Labubu, un ninot que ha desfermat un fenomen fan que supera les fronteres xineses. El Labubu ha esdevingut tendència mundial i tot un triomf per a l'empresa xinesa Pop Mart, que el comercialitza. Es pot dir que és un dels primers èxits de la cultura pop i el disseny xinès.

El món ha canviat i Catalunya ha de començar a mirar més enllà d'Occident. Aquest és el diagnòstic que ha dut el president de la Generalitat, Salvador Illa, a fer el seu primer viatge intercontinental al Japó i a Corea. I, ara, el Govern vol fer un pas més en les relacions de Catalunya amb l'Àsia. En declaracions des de Tòquio, Salvador Illa ha anunciat un pla per "consolidar i incrementar" la presència de la Generalitat al continent, que concentra gairebé el 60% de la població mundial i és la regió que més creix de tot el planeta. Sota el nom de Pla Àsia, el document es presentarà en els propers mesos i busca intensificar-hi les relacions econòmiques, acadèmiques i comercials en un moment en què la guerra aranzelària de Donald Trump està fent trontollar les aliances internacionals tradicionals. No es tracta de plantar els socis americans, ha advertit el president, però sí d'entendre que "el món està canviant" i que Catalunya no es pot quedar de braços plegats veient passar les oportunitats econòmiques. "Catalunya serà ambiciosa", ha promès.

Des del roserar de la Casa Blanca, el president Trump el va anomenar “dia de l’alliberament” dels Estats Units, però a les fàbriques de confecció de Hanoi i Phnom Penh l’anunci dels seus “aranzels recíprocs” va arribar com una declaració de guerra econòmica.

Quan hi ha una herència pel mig és fàcil que en les famílies hi hagi desavinences, però la pel·lícula tailandesa Cómo hacerse millonario antes de que muera la abuela, dirigida pel debutant Pat Boonnitipat, deixa una cosa clara sobre les tradicions d’aquest país: les baralles entre descendents es produeixen abans de posar el peu al cementiri, perquè només un membre de la família sortirà beneficiat quan l’àvia faci el darrer sospir. La premissa d’aquest superèxit asiàtic (més de 50 milions d'espectadors i pel·lícula asiàtica més vista en diversos països del continent) que Tailàndia va enviar als Oscars representa un cert xoc cultural: M (Putthipong Assaratanakul) és un jove que deixa de banda les seves aspiracions com a jugador professional de videojocs per cuidar l’àvia (Usha Seamkhum), que pateix càncer, en veure com una amiga seva s’ha fet milionària després de tenir cura del seu avi amb dedicació i de manera exclusiva.

KTM afronta les hores més greus des de la seva refundació l’any 1992. La històrica marca austríaca, que compta amb diverses filials com ara Husqvarna, MV Augusta i GasGas, ha passat en pocs anys de ser considerada la primera empresa de motocicletes europea en volum de producció a fregar la fallida tècnica a causa d’un deute acumulat de més de 2.000 milions d’euros que ha obligat a tancar les instal·lacions a la seva fàbrica de Mattighofen —situada a la regió d’Alta Àustria, no gaire lluny de la frontera amb Alemanya—, acomiadar uns 750 treballadors i decretar una traumàtica suspensió de pagaments.

Després de set anys d'estudiar medicina a Myanmar, la May va aconseguir finalment l'objectiu de convertir-se en metgessa. Però un mes després de graduar-se i trobar feina, els seus somnis van començar a esvair-se. El febrer del 2021, els militars de Myanmar van protagonitzar un cop d'estat i l'economia del país, ja afectada per la pandèmia, va començar a trontollar. Els preus es van disparar i el sou de la May, equivalent a 415 dòlars al mes, es va evaporar encara més de pressa. Amb el seu pare malalt del ronyó, es desesperava cada cop més. Aleshores va conèixer les “noies de les cites”, que guanyaven el doble que ella. Els diners eren temptadors, encara que impliqués sexe amb homes.

El marxisme ha pres el poder absolut a Sri Lanka: en qüestió de dies i de manera democràtica, després d'haver arrasat a les eleccions legislatives aconseguint dos terços del parlament. El primer pas va ser la victòria del candidat de tendència marxista Anura Kumara Dissanayake (es fa conèixer per les inicials: AKD) a les eleccions presidencials el 21 de setembre, quan va aconseguir el 42% dels vots derrotant la vella elit política. El canvi és contundent: en les anteriors presidencials, l’any 2019, AKD amb prou feines va assolir el 3% dels vots. La candidatura que ha encapçalat respon a una coalició de diverses organitzacions progressistes sota el nom de Poder Popular Nacional (PPN). El seu partit, però, és el Front d'Alliberament Popular, un grup polític marxista-leninista que va fracassar en dos aixecaments armats (1971 i 1987). Posteriorment, el partit va moderar la seva praxi i es va incorporar al sistema parlamentari en una estratègia que ha acabat donant els seus fruits. 

En la seva primera pel·lícula en una dècada –l'anterior, Timbuktu, va guanyar el 2014 nombrosos premis internacionals i va ser nominada a l'Oscar–, el cineasta malià Abderrahmane Sissako basteix un pont entre Àfrica i Àsia. La història de l'Aya, una jove de la Costa d’Ivori que fuig del seu casament i acaba emigrant a una ciutat xinesa, permet al director de Bamako construir un univers tancat en què conviuen, en inusual harmonia, persones de nacionalitats i cultures diferents.