El Getafe, gràcies a un golàs de Martín Satriano al minut 39 de partit, va fer saltar pels aires un Santiago Bernabéu tan enfurismat con resignat amb una nova imatge molt pobra del Reial Madrid (0-1). Les cares de l’afició durant tota la segona part van ser un poema. Els blancs, malgrat anar a remolc i acaparar la possessió de pilota, van ser un conjunt gris i inoperant. Incapaç de remuntar.

Quan menys s'ho imaginava, el Girona va escapar-se de la derrota amb un gol èpic de Vitor Reis en el temps afegit. El Getafe havia tret de polleguera Montilivi, empipat amb les decisions arbitrals, el rival i el món. Sort de l'aparició del central, que va rematar amb coratge una pilota que allarga la imbatibilitat dels gironins aquest 2026, i de la de Ter Stegen, que va evitar l'1-2 en la darrera acció. El descens continua lluny, a quatre punts.

De les 10 jornades disputades fins ara, el Girona ha estat cuer en 8, ha viscut en descens en 9, i l'única ocasió que ha estat fora de la línia vermella va ser en la primera jornada, i per goal average, perquè va perdre. "Mirant la classificació, no hi ha per on agafar-nos", explicava un resignat Míchel Sánchez abans de la derrota al Coliseum, decidida per Mario Martín i Borja Mayoral a la segona part (2-1). Si no passa res estrany, serà últim per novena ocasió en onze jornades.

L'aturada per seleccions se li ha posat bé al Barça. Des del retorn, ha encadenat tres triomfs amb un joc molt més expressiu que el d'abans de l'aturada. Contra el Getafe va servir per guanyar per 3-0 amb dos gols de Ferran Torres i un altre de Dani Olmo. A continuació, uns apunts en calent d'aquest partit:

L’Espanyol de Manolo González continua avançant amb velocitat de creuer cap a la salvació. La visita del Getafe era una data assenyalada per assolir la permanència i els blanc-i-blaus es van saber imposar a la baixa de Puado i a la duresa del rival -que s’acabaria quedant amb deu per l’expulsió d’Uche- per sumar una victòria vitalícia (1-0) gràcies a un solitari gol de Kumbulla.

El primer regal que va rebre Ramon Terrats (Barcelona, 2000) en néixer va ser un carnet de l’Espanyol. Només tenia unes hores de vida quan el seu tiet, José Luis, va fer-lo abonat del club. Vint-i-quatre anys després, el barceloní, soci 6.031 de l’Espanyol, és un dels principals arguments del Getafe de José Bordalás, que té més a prop les posicions que donen accés a Europa, només quatre punts, que no pas el descens, a deu. Els madrilenys, gairebé salvats, visitaran un RCDE Stadium que vol allargar la dolça ressaca d’un Espanyol que, després de guanyar a Vallecas i Balaídos, vol deixar encarrilada la permanència aquest divendres (21 h, DAZN).

El Girona s'ha passat tota la setmana treballant amb un únic objectiu. Només havia d'evitar una cosa. Només una. Doncs la feina li va durar tres minuts, temps suficient perquè Krejci s'emboliqués i facilités que el Getafe s'avancés en el marcador. A partir de llavors, a la falta d'idees d'uns s'hi va sumar la fe cega a aconseguir que es jugués el mínim possible dels altres. "Esto es fútbol, papá", que diuen (1-2).

La teranyina del Getafe va treure de polleguera un Barça que ho va intentar però que no se'n va sortir per sumar els tres punts al Coliseum Alfonso Pérez. Malgrat que dimarts l'equip té un duel de Champions contra el Benfica, Hansi Flick va treure el seu onze de gala per visitar el conjunt més incòmode de la Lliga. No n'hi va haver prou. A Getafe no s'hi juga a futbol; a Getafe s'hi va a lliurar una batalla i els blaugranes, per quarta temporada consecutiva, no van poder passar de l'empat (1-1). No sumar els tres punts fa mal, perquè suposa no aprofitar l'ensopegada de l'Atlètic de Madrid a Leganés (1-0) i permet al Reial Madrid la possibilitat d'escapar-se a set punts si superen el Las Palmas aquest diumenge al Bernabéu.

Ser un equip massa tendre, a Primera, acostuma a comportar més disgustos que alegries. L’Espanyol va evidenciar a Getafe per què és el segon equip més golejat de Primera i el cinquè menys golejador. Els blanc-i-blaus van tancar al Coliseum (1-0) una setmana negra, no només per l’eliminació de la Copa a mans del Barbastre, sinó també, i sobretot, perquè veuen com se’ls escapa a 3 punts un rival directe per la permanència. El desastre segueix.

És inexplicable el que li està passant al Girona en l'apartat mèdic. Una desena de baixes dia sí, dia també, a les quals es va sumar Krejci, a última hora. Ni Gazzaniga s'estalvia el tràngol: l'argentí va entrar en pànic quan, refusant una pilota, en una acció que al llarg de la seva trajectòria deu haver repetit milers i milers de vegades, va estar a punt de trencar-se. Ara com ara, ningú que vesteixi la samarreta blanc-i-vermella està lliure de ser el pròxim a caure. I conviure en aquestes condicions, psicològicament, és terrible. L'equip es va aïllar de totes les circumstàncies negatives que l'envoltaven i va obtenir un triomf molt necessari a Getafe, gràcies a un gol de Yangel Herrera (0-1).

Cada temporada és el mateix, quan toca anar a Getafe. Partit aspre, amb interrupcions, poques ocasions i frustració final. El guió no canvia, any rere any. De fet, el Girona tan sols hi ha guanyat un cop en tota la seva història. Avui no ha sigut l'excepció: quarta derrota consecutiva a domicili (1-0), un fet que provoca que pugui perdre el segon lloc de la classificació, si el Barça fa la feina al Cívitas Metropolitano.

L'Espanyol segueix patint. A la Copa tampoc arriben les alegries que no es troben a la Lliga, on el repte és no despenjar-se de la part alta. L'equip d'Ivan Ramis ha caigut eliminat a la Copa del Rei davant el Getafe, per culpa d'un gol de Luis Milla a tres minuts per al final. Era un partit que semblava destinat a la pròrroga, fins a la bonica jugada dels madrilenys. La resta ha costat d'empassar. Ferm en defensa, l'equip català ha recuperat ritme competitiu i per moments, semblava una mica millor que un rival de Primera. Però no ha servit per donar alegries als aficionats locals, més enllà de veure com creix el porter Joan García o els bons minuts de joves com Ian Forns.

Va ser un brasiler de dinou anys, nascut a Belo Horizonte i captat pel City Football Group qui va trencar la monotonia a Montilivi abans que aparegués el de sempre. El seu nom és Sávio Moreira de Oliveira, però el coneixen com a Savinho. Situat al vèrtex esquerre ofensiu plantejat per Míchel, ni la duresa dels futbolistes del Getafe va intimidar-lo. En mitja hora, els madrilenys havien vist quatre grogues, inclòs el tècnic Bordalás, a qui l'estadi li va dedicar càntics irònicament. En aquest període de temps, a banda d'intentar buscar-li les pessigolles als seus contraris, desafiant-los amb incomptables desequilibris individuals, Savinho va tenir l'encert de posar-li un caramel a Yangel Herrera que el veneçolà no va dubtar en enviar al fons de la xarxa. Va ser el primer dels tres gols que va marcar el Girona, que va sentir-se al paradís (3-0).

Els pares que volen espantar els seus fills amb contes d’una nit d’estiu els poden parlar de Getafe. Que desagradable, jugar aquí. Quin fangar, quin camp de mines on el Barça ensopega un cop i un altre. L’equip de Xavi, expulsat per protestar un arbitratge desastrós a la segona part, va estrenar-se a la Lliga deixant escapar dos punts en un estadi on no marca des de l'any 2019 (0-0). Un empat i gràcies en un partit on el Getafe va tenir barra lliure per fer faltes, mortificant un Barça al qual va faltar espurna en atac. I qui semblava tenir-ne, Raphinha, es va fer expulsar en una acció incomprensible. L’àrbitre, que no va xiular un penal en el darrer segon favorable al Barça, va ser dolent, i el rival, massa violent. Però el Barça també haurà de millorar, si vol ser campió de nou.

En el primer trimestre del 2023, a la societat, i també al futbol, encara hi ha comportaments racistes. Actituds que cal erradicar del tot. Fonts del vestidor gironí han confirmat a l'ARA que en el partit a Getafe de dissabte passat, el brasiler Reinier Jesús, migcampista blanc-i-vermell cedit pel Reial Madrid, va denunciar internament l'insult racista que li va dedicar el defensa uruguaià Damián Suárez. Concretament, explica que li va dir "mico". Els dos jugadors van protagonitzar una picabaralla dins del terreny de joc.