Tot i que l'escenari no és el del 2022 i tampoc el del 2023, en plena crisi inflacionista, el cost de vida continua sent alt: l'any 2025 acaba amb una inflació mitjana d'un 2,7%, de manera que no es pot parlar d'una normalització dels preus si es té en compte l'objectiu del Banc Central Europeu del 2%. La preocupació recau, sobretot, en el comportament dels preus d’alguns béns de primera necessitat, com ara l’habitatge, avui un dels grans problemes a Espanya i Catalunya. De fet, el 2025 tanca amb senyals d’alerta sobre el cost dels immobles, siguin de lloguer o compra, però també sobre el cost dels aliments.

L’any 1975, després d’una conferència sobre ADN recombinant a Asilomar, Califòrnia, va entrar en vigor una moratòria –autoimposada i àmpliament acceptada pels experts– per donar temps a avaluar els riscos de la nova tecnologia, que permetia per primera vegada barrejar el material genètic d’espècies diferents i crear així organismes modificats, els anomenats transgènics. Les aplicacions potencials eren fabuloses, com també ho era la possibilitat de generar desastres inimaginables. Calia valorar bé les conseqüències d’usar el coneixement que s’havia adquirit i acordar unes regulacions mínimes que tothom estigués d’acord a seguir.

La calor dels mesos d’estiu pot ser una amenaça a l’hora de consumir certs aliments, i més enllà de tenir en compte les condicions d’higiene, cal estar atents a la temperatura. “Des de l’àmbit de la seguretat alimentària el principal problema a l’estiu és el trencament de la cadena del fred en aliments crus”, explica José Juan Rodríguez, professor del departament de Ciència Animal i dels Aliments de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Segons ell, cal tenir en compte alguns aspectes.

El preu de la vedella i el xai està augmentant a un ritme molt elevat des de l'estiu i encaren la campanya de Nadal a nivells rècord. El cost de la carn de boví i oví per als comerços al detall s'ha vist afectat per diversos factors, com l'epidèmia de llengua blava o l'obertura de les exportacions al Marroc, i els botiguers han acabat repercutint l'encariment en el preu final.

Un inspector de sanitat pot anar a un restaurant, examinar-ne la nevera i decidir que clausura el local si les mesures higièniques no són les necessàries. Una denominació d’origen vetllarà perquè els cellers compleixin les condicions (el raïm ve d’aquí, és de tal varietat i no de tal altra...). El mateix inspector d’abans pot anar a una botiga o al magatzem d'un pagès que vengui verdura i fruita i controlar que les condicions sanitàries, legals, siguin correctes.

La rebaixa de l'IVA sobre alguns aliments farà un pas enrere aquest dimarts. En el decret de mesures per fer front a la crisi energètica i de preus aprovat al mes de juny, el govern espanyol va prorrogar aquesta bonificació fiscal, però amb la particularitat que es recuperarien de manera esglaonada els tipus habituals.

La moderació dels preus dels carburants i els aliments al mes d'agost ha situat la inflació a Catalunya i Espanya en un dels nivells més baixos des del 2022, segons dades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida) publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

El govern espanyol manté la màxima de no precipitar-se a l'hora de retirar les mesures desplegades des de fa mesos per ajudar famílies i empreses a afrontar les conseqüències econòmiques derivades dels conflictes a Ucraïna i l'Orient Mitjà, que han donat ales a la crisi energètica i de preus. Ara bé, la normalització dels dos xocs econòmics, així com el retorn d'una política fiscal més restrictiva marcada per la reactivació de les regles fiscals, empeny l'executiu de Pedro Sánchez a moure fitxa.

L'augment de preus dels carburants i, en menor mesura, de la restauració i l'oci van impulsar a l'alça el cost de la vida al febrer, tant a Catalunya com a Espanya, segons dades de l'índex de preus de consum (IPC) publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Per contra, els aliments, que havien sigut la causa principal de la inflació durant l'últim any, van registrar un abaratiment.

L'alimentació, que en l'últim any havia sigut un dels elements del cistell de la compra que més es van encarir, i el rebut de la llum van tancar el febrer amb una caiguda dels preus, segons dades avançades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució de la inflació) publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística. No obstant això, l'encariment dels carburants ha compensat la caiguda del cost dels aliments i la llum i ha provocat un increment de preus del 0,3% en comparació amb el gener.

Els preus de béns i serveis de consum han augmentat lleugerament aquest mes de gener a Espanya, segons dades avançades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'electricitat és un dels elements que més han contribuït al repunt de la inflació, mentre que el cost dels carburants ha continuat la tendència a la baixa dels últims mesos.

Fa molts anys que sento la paraula “introduir” per parlar de l’alimentació dels nens (però no dels adults): “A quina edat s’introdueix el préssec?”, “M’han dit que li haig d’introduir els cereals”... S’haurien d’interpretar, esclar, com “introduir els cereals a la dieta i alimentació del bebè”. Però molta gent sembla que ho entén com “introduir els cereals a dins del bebè”, fer-li menjar sigui com sigui, amb insistència implacable, amb distraccions i enganys, amb dibuixos al mòbil, i més endavant amb premis, xantatges o amenaces. I no, ho sento. Els supositoris s’introdueixen, però els aliments es donen o s’ofereixen.

El cost dels carburants i, en grau més baix, l'electricitat i els aliments frescos, van empènyer a l'alça el cost de la vida al setembre, segons dades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució dels preus) publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Com podem saber si hi ha massa menjar al plat o en falta? Si cada criatura és diferent, ¿les racions haurien de ser iguals? “Per a les racions hi ha uns estàndards, encara que caldria individualitzar-ho perquè cada nen té un metabolisme diferent”, assegura Mònica Peitx, endocrinòloga pediatra del centre CPEN.

“Al Senegal estem vivint un infern, els preus del menjar s’han multiplicat per dos o per tres”, protesta el Mamadou, un mestre a temps parcial que viu entre Dakar, la capital del Senegal, i el seu poble, a la regió de Tambacounda, al sud-est del país. Enumera els preus de les cebes, l’oli i el mill. Explica les fórmules que tria per esquivar l'augment dels preus: intenta comprar els sacs quan estan més barats i els guarda en un àtic. Un sac de 50 quilos de blat de moro costa 17.500 francs CFA (26 euros), molt més que abans de la pandèmia, quan el mateix sac costava 10.000 francs CFA (15 euros). Els salaris, al sector informal on intenten sobreviure milers de joves a la capital, amb prou feines arriben als 150 euros. I els sacs duren poc si les famílies que cal alimentar tenen molts membres. El Mamadou, en aquest aspecte, es considera un afortunat: “Un sac d’aquests em dura un mes i mig”, diu. La troballa aquesta setmana d’una embarcació amb 101 persones, de les quals només 37 van sobreviure, ha estat l’últim recordatori de la crisi econòmica que viu aquest país de l’Àfrica Occidental. Venien d’una població costanera i intentaven arribar a les illes Canàries. Mamour Ba, el germà d’un dels morts, Cheikhouna Ba, ha declarat a la BBC que ell mateix intentarà arribar a Europa utilitzant la mateixa ruta, ja que ara li resulta impossible viure al Senegal. Tres dels seus germans i un dels seus cosins anaven a la pastera. Tots van sobreviure menys el Cheikhouna, casat i pare de dos fills.

Entre les solucions tecnològiques per afrontar la crisi energètica fa un temps que sentim parlar de l'hidrogen verd, una resposta que, diuen, és sostenible i molt prometedora. ¿Però ens hem fet totes les preguntes? ¿Els plans que s'estan proposant per a la seva promoció i desenvolupament –com el Full de Ruta de l'Hidrogen del govern espanyol o el projecte Vall de l'Hidrogen de Catalunya impulsat per la Generalitat– són inversions per a un futur millor o per al contrari?

El preu dels aliments és, des de fa com a mínim quatre mesos, la causa principal de l'elevada inflació a Catalunya. El cost de la vida es va disparar inicialment per culpa del cost de l'energia, però la moderació del preu del petroli i del gas natural des de l'estiu s'ha vist compensada per un fort encariment del menjar i les begudes.

Nadal és una festa originalment religiosa, però actualment és també i sobretot una celebració transversalment gastronòmica. En aquest vessant, el consum constant d’aliments i begudes de tota mena exposa les criatures a una oferta permanent i tothora, durant tres setmanes seguides en el millor dels casos, de dolços, llaminadures i atractius plats salats de tot tipus. En la mesura del possible, s’ha d’evitar sobrepassar-se amb el consum de dolços pels seus efectes perjudicials. Així, en l’oferta als més menuts, cal tenir present la necessitat de moderar les quantitats i incloure fruita i verdura en tots els àpats, cosa que també dona el missatge que aquests ingredients són igualment atractius a l’hora de fer celebracions.

El govern espanyol prepara mesures per contenir els preus del cistell de la compra, és a dir, dels aliments. Malgrat que la inflació s'ha moderat en els darrers mesos, sobretot gràcies a l'energia o els carburants, la inflació subjacent i, per tant, el cistell de la compra, no. De fet, els aliments han escalat a preus desorbitats. És per això que ara l'executiu de Pedro Sánchez estudia incorporar aquesta proposta a la nova pròrroga del paquet de mesures per fer front a les conseqüències de la guerra a Ucraïna.