De la plaça principal del centre històric de Ciutat de Guatemala, en surt una galeria comercial amb un terra de rajoles que fa un dibuix d’escaquer de color crema i negre. Entrar-hi sembla un viatge en el temps. Precisament aquí dins hi ha un restaurant que, si no es coneix, pot passar desapercebut: El Portal. Una casa de menjars senzills que s’amaga darrere una porta de fusta. Un cop a dins, una fotografia del Che Guevara ja situa aquest establiment en la història. Aquí el revolucionari argentí reclutava gent per assaltar Cuba. També en aquestes taules hi escrivia el premi Nobel de literatura guatemalenc Miguel Ángel Asturias, un prohom que tornarà a sortir més endavant. 

Les parets ennegrides per la humitat de la cel·la d’aïllament de la presó militar de Mariscal Zavala acullen des de fa dos anys el fundador i director d’El Periódico (de Guatemala), José Rubén Zamora. El periodista guatemalenc va ser detingut el 29 de juliol del 2022 al seu domicili i, des d'aleshores, està confinat en un espai de tres metres per tres metres i mig, on no es relaciona amb cap altre reclús. La seva única distracció és llegir llibres, caminar deu quilòmetres diaris i parlar des d'una cabina telefònica amb la dona i els tres fills. Qui va passar més de 30 anys denunciant a El Periódico la corrupció als diferents governs de Guatemala està ara en presó preventiva mentre espera que es repeteixi el judici pel qual va ser condemnat el 14 de juny del 2023 a sis anys de presó per blanqueig de diners i altres actius. Així mateix, ha de fer front a dues causes més que l’acusen de conspiració per a l'obstrucció de la justícia i ús de documents falsificats. L’ARA ha accedit a la presó per entrevistar Zamora, que defensa la seva innocència i assegura que no existeix cap prova que l’incrimini.

Sí que es va poder, és el crit amb el qual ha rugit la plaça de la Constitució de Ciutat de Guatemala quan el nou president, el socialdemòcrata Bernardo Arévalo, ha tret el cap al balcó del Palau Nacional passades les tres de la matinada d'aquest dilluns. El mateix Arévalo ha cridat aquest lema juntament amb els milers de persones que havien esperat durant tot un dia que assumís el poder, en una jornada marcada per la incertesa. S'ha fet esperar tant la seva presa de possessió, que fins i tot s'ha fregat el trencament constitucional al país, atès que la llei estableix que havia d'assumir la Presidència el 14 de gener a les 16.00 hores. Però no ha estat fins a la mitjanit de l'endemà, quan Arévalo i la vicepresidenta Karin Herrera han jurat els seus càrrecs en el Teatre Nacional davant la presència del president de Colòmbia, Gustavo Petro, i la presidenta d'Hondures, Xiomara Castro, entre altres.

Bernardo Arévalo assumirà la presidència de Guatemala aquest diumenge, malgrat els obstacles que ha hagut d'esquivar en els últims mesos. El seu calvari judicial va començar després de quedar en segon lloc a la primera volta de les eleccions celebrades el 25 de juny. El mateix dia que es van oficialitzar els resultats, el jutge Fredy Orellana va ordenar que el Tribunal Suprem Electoral (TSE) suspengués la personalitat jurídica del Moviment Llavor, el seu partit. Tot això arran d'una investigació en què, suposadament, el partit d'esquerres, que va irrompre sorprenentment als comicis, es va constituir a través de firmes falses i rúbriques de persones mortes.

L'statu quo de Guatemala no vol Bernardo Arévalo, que amb el seu partit polític –el Movimiento Semilla– va arrasar a la segona volta de les eleccions del 20 d'agost i que assumirà la presidència el 14 de gener. Arévalo va aconseguir 2,4 milions de vots, davant dels 1,5 milions de la seva rival, Sandra Torres, que continua sense reconèixer la seva derrota i que atribueix a un “frau”. La justícia està fent l'impossible per evitar que governi una formació socialdemòcrata liderada pel fill de l'expresident Juan José Arévalo (1945-1951), que ha promès “treure el país del pantà de la corrupció”.

L'acadèmic de 64 anys Bernardo Arévalo de León ha fet història a Guatemala i s'ha convertit en el primer candidat d'esquerra que guanya les eleccions presidencials en un país on tots els seus mandataris han estat conservadors des que s'hi va implantar la democràcia el 1986. Per primera vegada l'electorat ha donat l'esquena als partits tradicionals i de dretes i s'ha decantat clarament per un partit progressista moderat, el Movimiento Semilla, que vol combatre la corrupció. De fet, els resultats d'Arévalo de León han estat espectaculars: ha arrasat. Ha aconseguit 2,2 milions de vots, és a dir el 59% del total. La seva rival, l'exprimera dama Sandra Torres Casanova, ha quedat a gran distància, amb només el 35% dels sufragis. La participació en les eleccions, però, ha estat baixa: només el 40% dels votants van acudir a les urnes.

La Juana, de vuit anys, acaba de sortir de l'escola. La temperatura ronda els 40 ºC, una situació habitual el mes de maig al Valle d'Ixquisis, al nord de Guatemala. Sense gairebé temps de treure's la motxilla i completament vestida, com de costum, se submergeix al riu Pojom, el més pròxim de casa seva. Es queda allà fins que se li arruga la pell. En Juan Alonzo, de trenta-tres anys, observa la seva filla a la vora de l'aigua: el riu pel qual el seu pare va morir fa cinc anys. 

Mèxic viu un déjà-vu. Una altra vegada, com passa des del 2018, milers de famílies recorren el país amb l'objectiu de deixar enrere la violència, la misèria, la desigualtat i la corrupció que assolen el seu lloc d'origen: Veneçuela, Hondures, Nicaragua, el Salvador o Guatemala, entre una vintena de països. La terra promesa són els Estats Units, on creuen que la seva vida farà un gir de 180 graus. Per això han emprès un viatge de milers de quilòmetres que esperen que no tingui retorn. Formen la que es considera la caravana migrant més gran de la història d'Amèrica, de fins a 15.000 persones.

Cops de porra i gasos lacrimògens. És el que s’han trobat aquests dies els migrants hondurenys que intentaven avançar per l’Amèrica Central en una nova caravana organitzada per superar les fronteres fins als Estats Units. Són uns nou mil, que van sortir la setmana passada de la ciutat de San Pedro Sula, al nord d’Hondures, i pretenien entrar als Estats Units coincidint amb la investidura del demòcrata Joe Biden, dimecres. El grup va travessar sense documents entre divendres i dissabte el pas fronterer d’El Florido per entrar a Guatemala. Aquest dilluns, les autoritats de Mèxic tancaven la frontera per assegurar-se que no la creuaran.

La pressió de la població de Guatemala ha aconseguit que el Congrés reculi i decideixi no enviar els pressupostos del 2021 al Govern malgrat que van ser aprovats el 17 de novembre per una majoria. Aquest dilluns el president de la cambra legislativa, Allan Rodríguez, anunciava aquesta decisió per "mantenir la governabilitat i la pau social", no sense abans carregar contra els ciutadans que van convocar la manifestació massiva de dissabte passat "amb l'objectiu clar de trencar l'ordre constitucional".

Centenars de persones han assaltat aquest dissabte el Congrés de Guatemala i han calat foc a diversos despatxos abans de ser desallotjats per les forces de seguretat. Els manifestants, que majoritàriament anaven encaputxats, han trencat la porta d'entrada a l'edifici i algunes de les finestres, i han llançat torxes enceses a l'interior, segons informa l'agència Efe.

Aquesta matinada el National Hurricane Center (NHC) dels Estats Units ha posat nom a un nova pertorbació de caràcter tropical, es tracta de la Theta, una borrasca que a hores d'ara porta associats vents de poc més de 80 km/h, i que a diferència del que sol ser habitual, no tindrà una trajectòria en direcció a Amèrica, sinó cap a l'est.

El president de Guatemala, Alejandro Giammattei, ha confirmat el contagi de 18 membres de la Casa Presidencial, i ha explicat que, tot i no ser ell un dels contagiats, s'ha posat en quarantena. Segons el president, tot el complex presidencial serà tancat i desinfectat per tal de controlar el brot. Ell i el seu vicepresident, Guillermo Castillo, faran a partir d'ara totes les seves activitats per "via remota", ha explicat.

Guatemala exporta cada any més de 500 milions de dòlars en productes forestals, segons les dades del Sistema d’Informació Forestal de Guatemala (Sifgua). Un negoci que, a més, ha anat creixent els últims anys en un país on el 33% del territori és cobert pel bosc. Tot i que més de la meitat d’aquests boscos estan protegits, la desforestació s’ha desaccelerat però no s’ha aturat: el país perd cada any uns 200 quilòmetres quadrats de verd, de bosc.

El diumenge és dia de visites a la presó de Cobán, capital del departament d'Alta Verapaz de Guatemala. Al centre de la ciutat hi ha el recinte penitenciari on ens espera el pres polític Bernardo Caal. Fa dos anys que està empresonat per defensar el riu Oxec d'un megaprojecte hidroelèctric anomenat Oxec S.A. Sentenciat a set anys i quatre mesos de presó, ens cedeix dues hores del seu temps de visites per a l'entrevista. La seva dona ha fet un viatge de vuit hores en autobús per dur-li menjar. Assegura que n'ha de cuinar el doble perquè els funcionaris es queden la meitat del que li porta. Després de passar un registre molt estricte i entrar a la sala del director només amb càmera, llibreta i bolígraf, se sent una veu que crida: "Caal Xol, Caal Xol!". "Gracias por venir", ens diu, mentre li treuen les manilles.

“Mira, allà passa el riu, entubat! És una merda! Allà és pura pedra, mira! Per allà passa l’aigua pels túnels del Florentino”, crida la líder indígena Ana Rutilia Ical mentre li cauen les llàgrimes per les galtes i observa des de darrere de les concertines que prohibeixen l’accés al riu Cahabón. Un riu que ja no és un riu. Com a mínim en aquest tram, on l’aigua passa per uns canals de ciment que foraden les muntanyes de San Pedro Carchá, un municipi de la zona central de Guatemala. Aquí el color turquesa que caracteritza el Cahabón no existeix. Des de la distància, només s’hi distingeixen pedres de color marró.

Un jove hondureny aixeca el seu nebot de vuit mesos davant de la tanca fronterera que separa Guatemala i Mèxic al pont Rodolfo Robles. A la banda guatemalenca, prop de 3.000 persones s'amunteguen esperant un gest de govern de Manuel López Obrador perquè els deixin continuar el camí cap als Estats Units. Però a l'altra banda els esperen milers d'agents de la Guàrdia Nacional i de l'exèrcit que no tenen la més mínima intenció de deixar-los passar. El pare del nadó, Kevin Buto, de 18 anys, no perd l'esperança que Mèxic obri les portes: "Estem lluitant per ell i volem que vegin aquí el meu nadó i s'adonin que no volem entrar per fer cap mal al país, que només busquem aconseguir un futur millor als EUA".

Fugen de la violència i troben més violència en la ruta migratòria des dels països del conegut com a Triangle Nord (el Salvador, Hondures i Guatemala) fins als Estats Units. En mig del camí, Mèxic és cada cop més un punt negre, ple d’obstacles per als migrants, que es veuen abocats a màfies professionals de l’extorsió i de la violència. Amb tot, per a molts la tornada a casa no és una alternativa perquè han deixat enrere amenaces reals per a la seva seguretat i la seva vida, com el reclutament forçat de les bandes criminals. “Vaig sortir del meu país i vaig creuar a Mèxic, però quan vaig arribar a Nuevo Laredo uns individus ens van agafar al meu fill i a mi perquè ens volien segrestar”. És el testimoni de l’hondureny Juan Antonio, un dels milers de pacients que l’organització Metges sense Fronteres (MSF) va atendre l’any passat en un dels seus centres de Mèxic i que dona veu a una situació que pateixen fins a tres quartes parts dels migrants que intenten arribar als Estats Units per aquest estat mexicà.

"El 14 de gener és el dia de la constitució d'una Guatemala diferent", assegurava en banyador i dins d'una piscina de luxe Alejandro Giammattei, dies abans d'assumir aquest dimarts el càrrec de president en substitució del còmic Jimmy Morales. Giammattei, de 63 anys i metge de professió, trencarà el protocol i, en lloc de jurar sobre la Constitució, ho farà sobre la Bíblia, amb la qual cosa mostrarà les profundes conviccions religioses de qui s'oposa a l'avortament i al matrimoni homosexual i defensa la pena de mort.

L'excandidata a la presidència de Guatemala i antiga primera dama del país, Sandra Torres, ha estat detinguda per suposat finançament electoral il·lícit i serà a la presó almenys fins divendres. La magistrada Claudette Domínguez va dictar una ordre de captura contra l'excandidata del partit opositor Unitat Nacional de l'Esperança divendres passat després de considerar que hi havia perill que fugís o que obstaculitzés la investigació dels delictes dels quals se l'acusa.