És una de les grans comèdies dels darrers anys, però abaixa la persiana. Hacks, la divertida història de la relació entre una còmica veterana i una altra de més jove, estrena aquest dijous la seva cinquena i última temporada a HBO Max. Arriba al final en els seus propis termes, sent conscient que era el moment de tancar la paradeta i no allargar la trama innecessàriament per tal de no malmetre el seu llegat com una de les sèries còmiques més ben escrites dels últims temps.

Els malsons de la dictadura teocràtica de Gilead no van acabar el dia que El conte de la serventa va emetre el seu darrer episodi. La sèrie protagonitzada per Elisabeth Moss i basada en la novel·la de Margaret Atwood va finalitzar a mitjans del 2025, però abans d'acomiadar-se dels espectadors ja era oficial que tindria una continuació que es titularia Los testamentos. La nova ficció s'estrena aquest dimecres a Disney+ i reprèn l'acció anys després del final de la sèrie original. Si els espectadors no van patir prou aleshores, aquesta nova incursió torna disposada a posar a prova la seva capacitat de resistència.

Iñaki Mur (Barcelona, 1993) es va fer conegut per sèries com Merlí, però ja fa temps que va deixar enrere aquesta etapa. Ara interpreta Salvador Dalí a This is not a murder mystery (Esto no es un misterioso asesinato a Filmin), una sèrie belga ambientada en els anys trenta del segle XX que funciona com una mena d'Agatha Christie en què els principals sospitosos d'un assassinat són artistes surrealistes com el mateix pintor català, Man Ray, René Magritte o Lee Miller. La història s'inspira en la relació real entre el magnat i mecenes Edward James, propietari de la finca de West Dean a West Sussex, i el cercle surrealista internacional. La sèrie està disponible des d'avui a Filmin.

Aquest abril serà un dels mesos més potents de l'any pel que fa a estrenes de sèries. Alguns grans títols s'acomiaden amb últimes temporades i altres retornen després de llargues absències. Repassem què podrem veure a les plataformes durant l'abril.

Les vacances de Setmana Santa són tan curtes que pràcticament no haurien de computar com a vacances. Però si sou dels que podeu allargar el descans més enllà dels dies estrictament festius segurament tindreu temps de descansar i també relaxar-vos amb alguna minisèrie que no impliqui estar moltes hores enganxats a la pantalla. Per fer la feina fàcil, us recomanem onze minisèries recents que podeu mirar aquests dies.

En plena era de l'estríming i de les pantalles omnipresents, una part creixent de la joventut està mirant enrere. Vinils, cassets, càmeres de rodet o cintes VHS, formats que fa només uns anys semblaven condemnats a la desaparició, tornen a circular entre els joves com a objectes de consum cultural i símbols d’identitat. Lluny de ser una moda passatgera, el fenomen reflecteix una relació cada vegada més complexa entre la generació digital i la tecnologia que domina el seu dia a dia.

The Madison és una sèrie que sembla haver-se estrenat per Setmana Santa amb el propòsit de redimir-nos, especialment a les dones que viuen en zones urbanes. Protagonitzada per Michelle Pfeiffer i Kurt Russell, té una trama que el menú de SkyShowtime ja explica més del compte. Està creada per Taylor Sheridan, l’arquitecte del western contemporani. Però si us agraden les sèries sobre gent rica, ambients luxosos i paisatges extraordinaris, The Madison no us fallarà. Una dona de Nova York es veurà obligada a refer la seva vida lluny del seu món. El títol de la sèrie ja determina la importància que tindrà el paisatge en tot plegat. Agafa el nom del riu més emblemàtic de Montana, que travessa zones pròximes al Parc Nacional de Yellowstone. La natura i el territori seran tan determinants que esdevindran dispositius moralitzadors de les protagonistes. L’entorn del riu es convertirà en una mena d’àrbitre silenciós com a activador del drama familiar.  

El tòpic diu que la comèdia és igual a tragèdia més temps i aquest dijous Movistar+ ho posarà a prova amb l’estrena d’una sèrie que recrea un dels fets que van encongir l’ànim del país durant quasi un mes: el rapte del jugador Enrique Castro, àlies Quini. Corria l’any 1981 i grups com ETA o els Grapo recorrien als segrestos ràpids com a forma de finançar-se. Però el cas del futbolista s’allunyava d’aquest esquema, ja que els captors eren un trio de persones sense experiència prèvia en el crim, ofegats pels deutes i que no van preveure totes les complicacions –a banda de les legals– que comportaria la seva acció. Por cien millones reviu el cas, però des del punt de vista d’aquests antiherois, als quals els creadors apliquen una mirada compassiva.

Qui se'n recorda, dels becaris, quinze anys després? Els creadors de Scrubs sí. Aquesta sèrie mèdica protagonitzada per quatre metges residents torna ara, tres lustres després d'acabar, per retrobar l'espectador amb uns personatges que ja són metges consolidats però encara treballen a l'Hospital del Sagrat Cor. Disney+ acull aquesta represa des d'aquest dimecres. Creada per Bill Lawrence i produïda per ABC Studios, la sèrie, que es va estrenar l'octubre del 2001, fins ara comptava amb nou temporades i 182 capítols emesos, i va seduir milions d'espectadors amb el seu estil de comèdia original, lleugerament excèntrica i autoconscient. Després de l'èxit que va tenir aquesta sitcom heterodoxa, Lawrence va produir Cougar Town, Bad monkey, Shrinking i l'aclamada Ted Lasso.

Per a la majoria dels espectadors i del públic en general Lisa Kudrow serà sempre Phoebe Buffay, l'excèntrica massatgista que formava part del grup d'amics de Friends. Però la vida professional de l'actriu no es limita a la superpopular comèdia dels 90 i principis dels 2000. Quan Friends va acabar, Kudrow va engegar altres projectes professionals, el més personal d'ells The comeback, una comèdia considerada de culte que ara torna a la televisió 12 anys després de la seva segona temporada (la primera es va estrenar el 2005). La nova entrega, l'última que tindrà la sèrie, s'estrena aquest dilluns a HBO Max.

Quatre anys després del seu final, Peaky Blinders, la ficció sobre un grup de mafiosos de Birmingham, torna a les pantalles. Ara, però, no ho fa en format sèrie sinó llargmetratge. Peaky Blinders: l'home immortal s'estrena divendres a Netflix amb bona part del repartiment original, liderat per Cillian Murphy, guanyador de l'Oscar per Oppenheimer. L'actor irlandès es torna a posar en la pell de Thomas Shelby, el carismàtic mafiós a qui els espectadors van acompanyar mentre gestionava apostes il·legals, contraban d'armes i carreres de cavalls i lluitava contra altres màfies. La sèrie va acabar amb Shelby autoimposant-se l'exili, i aquest és precisament el punt de partida de la pel·lícula escrita per Steven Knight, creador de la ficció original.

Una història real pot ser un punt de partida molt sucós per a una sèrie de televisió, però també una font inesgotable de maldecaps. Inevitablement, si els protagonistes de la història que explica la ficció encara són vius, poden sentir que no han estat ben representats o compresos pels creadors. En alguns casos, això pot derivar fins i tot en processos judicials. Un exemple recent de la incomoditat que pot generar una sèrie basada en fets reals és Love story, però n'hi ha molts altres exemples.

Nicole Kidman fa temps que és una cara habitual de les sèries, tot i que la seva sort ha estat desigual pel que fa a l'èxit dels seus projectes. Va triomfar amb Big little lies, però altres produccions com La pareja perfecta o Nine perfect strangers no han estat gaire ben rebudes per la crítica. Malgrat aquests petits fracassos, l'australiana no defalleix en la seva conquesta de la televisió i engega el 2026 sent la protagonista de l'adaptació d'una famosa saga de novel·les negres escrites per Patricia Cornwell. A Scarpetta Kidman interpreta una doctora forense brillant, Kay Scarpetta, que investiga diverses morts que semblen estar relacionades amb el cas en el qual va treballar 28 anys enrere i que va impulsar la seva carrera. La sèrie s'estrena aquest dimecres a Prime Video i, a l'espera de saber si serà l'èxit que Kidman desitja, ja ha rebut la llum verda per a una segona temporada, actualment en fase de producció.

Fent un repàs als darrers èxits de Prime Video és fàcil detectar un patró: les pel·lícules per a plataforma centrades en històries d'amors adolescents tenen totes les de guanyar. El darrer exemple és Dímelo bajito, una producció espanyola sobre el triangle amorós entre la Kamila (Alícia Falcó) i els germans Thiago i Taylor Di Bianco (Fernando Lindez i Diego Vidales), a qui la protagonista feia set anys que no veia. Els patrons de relació romàntica d'aquesta pel·lícula són tòxics, però això sembla que no importa al seu públic, que l'ha devorat.

La protagonista de Vladimir, la nova minisèrie de Netflix protagonitzada per Rachel Weisz, no té nom, almenys per als espectadors. Amb tot, és l'única cosa que els seguidors de la sèrie no saben del personatge, una professora universitària que comença a tenir fantasies sexuals amb un company de feina més jove al mateix temps que ha de gestionar la investigació per conducta inapropiada del seu marit, també acadèmic. La minisèrie, que arriba aquest divendres a la plataforma i que consta de vuit episodis de mitja hora, funciona gairebé com un monòleg interior de la protagonista, que comparteix amb els espectadors les seves frustracions, sovint trencant la quarta paret i adreçant-s'hi de forma directa.

Ningú pot posar en dubte que Sherlock Holmes és el detectiu privat més conegut de la literatura universal. Des que Arthur Conan Doyle el va crear a finals del segle XIX, el personatge ha causat sensació i, fins i tot, hi va haver investigadors reals que van voler imitar els seus mètodes. Quan l'autor va decidir que el detectiu havia de morir a la que seria la darrera novel·la, El problema final, es va generar molt d'enrenou entre els lectors, que van protestar i es van vestir de dol. Fins i tot, la corona anglesa va mostrar el seu disgust. Doyle es va veure forçat a fer-lo reviure deu anys després a L'aventura de la casa buida i des d'aleshores, Holmes ha continuat vivint tant en novel·les i relats com en sèries i pel·lícules, i ha passat de la pipa i la lupa al telèfon mòbil i internet.

Les plataformes reben el març ben carregades de sèries i de noms coneguts com el de Nicole Kidman, Rachel Weisz, Steve Carell, o Elisabeth Moss. Fem un repàs de les estrenes més atractives del mes.

Aquest dijous se celebraven els 40 anys de la primera emissió de Bola de drac, la sèrie televisiva que va marcar tota una generació de catalans quan es va poder veure per TV3. Després de 8 anys sense publicar nous capítols i després de diverses negociacions, la franquícia ha donat llum verda a una nova temporada, Dragon Ball Super: La Patrulla Galàctica, creada per Toyotaro, deixeble d'Akira Toriyama, autor original de la història del nen mico i mort el 2024 a causa d'un vessament cerebral. En aquesta nova edició veurem com el Goku i el Vegeta s'uneixen a la patrulla galàctica amb l'objectiu de derrotar l'antagonista Moro.

27 llargmetratges i 11 sèries. Aquesta és la xifra rècord de ficcions en les quals participarà 3Cat aquest 2026, segons ha detallat aquest dimecres la Corporació en una trobada amb mitjans. Rosa Romà, presidenta de l'ens; Sigfrid Gras, director de TV3, i Oriol Sala-Patau, cap del departament de ficció, han tret pit del compromís de la televisió pública amb la creació de ficcions en català i han assegurat que el naixement de la plataforma online ha propiciat que se li pugui donar més suport. "La ficció és el més consumit al 3Cat", ha remarcat Gras. Segons la Corporació, les sèries acumulen més d'un terç de les reproduccions totals de la plataforma i són el gènere que atreu el públic jove.

El Tom és un trol d'internet que passa les nits escampant odi a la xarxa i atacant feministes. Quan l'assetjament contra una còmica feminista acaba fent que es reveli la seva identitat, el Tom només trobarà una sortida: desaparèixer del món vestint-se de dona. Aquest és el provocador inici de la sèrie noruega Un home millor, que s'estrena aquest dimarts a Filmin (amb subtítols en català) i que arriba amb l'aval de diversos guardons. Va guanyar el premi a la millor sèrie i la millor actuació a Canneseries i també es va endur el màxim reconeixement al Serielizados Fest.