Els jutjats hauran d’informar els serveis socials de l’obertura dels expedients de desnonament abans que s’executin per buscar-hi alternatives i evitar que la família es quedi sense sostre. Aquest és el nou protocol que va arrencar fa un any en proves a Terrassa, Manresa, el Bages i el Moianès i que els departaments de Drets Socials i Justícia han estès ja a totes les àrees bàsiques de serveis socials (ABSS) que hi ha a Catalunya.

Les irregularitats del servei de manteniment dels vehicles dels Bombers de la Generalitat comencen a definir-se. El secretari general del departament d’Interior, Oriol Amorós, ha admès aquest dimecres al Parlament que es van falsejar factures perquè treballs que realment s’havien fet el 2020 es van pagar el 2021. El problema, ha explicat Amorós, era que a mitjans del 2020 ja s’havia esgotat tot el pressupost anual del contracte. L’aleshores director general de Prevenció i Extinció d’Incendis, Manel Pardo, va reconèixer que l’1 de gener del 2021 s’acumulava un deute de més d’un milió i mig d’euros de l’any anterior amb l’empresa Iturri, que dona aquest servei, segons ha citat el secretari general.

Ja fa temps que la Catalunya del “som sis milions” va quedar enrere, superada per l’accelerat creixement de la immigració a partir de finals dels anys noranta. Tanmateix, a nivell electoral i polític els nous catalans, que tenen bona part de la responsabilitat que el país hagi crescut fins als 7,5 milions, han tingut un impacte limitat. Almenys de moment. Entre les comunitats amb una visibilitat més gran a l’actual Parlament hi ha la més nombrosa: la dels catalans d’origen marroquí. Tindrà dos representants, Najat Driouech i Chakir el Homrani, tots dos d’ERC, que repeteixen a l’hemicicle aquesta legislatura.

Durant el primer semestre de l'any 2020 –marcat per la pandèmia del covid-19– s'han reduït a la meitat les demandes de refugi i han arribat més de 1.000 menors no acompanyats menys. Aquestes són algunes de les dades que evidencien que el pas de la pandèmia i la restricció de les fronteres ha paralitzat gran part del trànsit migratori a Catalunya. "Tots els serveis a persones migrants han patit una disminució d'entre el 30% i el 60%", ha explicat aquest matí Oriol Amorós, secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, en una roda de premsa de balanç de les migracions del primer semestre del 2020.

En els últims deu anys el percentatge d'immigrants a Catalunya oscil·la sempre al voltant del 15% de la població global. Això suposa, aproximadament, un milió de persones que, segons tots els indicadors, pateixen més la pobresa, l'atur i la discriminació. Si en el tombant del segle, quan la societat catalana va començar a rebre alts percentatges de població estrangera, es va fer un esforç important per mostrar els avantatges d'aquest increment de la diversitat, últimament el que més s'ha visibilitzat de la immigració són els problemes i les diferències.

Els actes de campanya de partits i entitats sobiranistes no s'aturen malgrat la prohibició del Tribunal Constitucional, i els casos d'identificacions i retirades de cartells es multipliquen. També pel que fa a la publicitat als mitjans de transport públics. Òmnium Cultural ha comprovat aquest diumenge com operaris de l'empresa JCDecaux retiraven els cartells de la seva campanya per l'1-O de les 50 parades de metro on estaven ubicats. Fonts de l'entitat sobiranista expliquen que la publicitat estava contractada fins aquest dilluns a la nit i, per tant, exigiran responsabilitats a l'empresa.

El departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat en coordinació amb la conselleria de Salut va expedir entre el 2015 i el 2016 un total de 300 targetes sanitàries amb el canvi de nom sol·licitat per persones transsexuals. Es tracta d'una de les mesures inclosa a la llei 11/2014 per a garantir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGTBI).

L'opinió del Govern sobre la gestió de l'executiu central en matèria d'immigració i sobretot de la crisi dels refugiats és francament dolenta. No es cansa de repetir-ho el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, que hi ha insistit aquest dilluns en L'Entrevista de 'La Xarxa'. En aquest sentit, el dirigent republicà ha confirmat que, tal com preveia el programa electoral de Junts pel Sí, el Govern està treballant en l'elaboració d'una llei pròpia d'estrangeria –que prefereix anomenar llei de ciutadania– i una altra de protecció internacional –o llei d'asil–.

El diputat d'ERC, Oriol Amorós, ha recordat al president de la Generalitat, Artur Mas, que la campanya Ara és l'hora, de l'ANC i Òmnium, ja ha mogut fitxa de cara el 27-S. Sense entrar a valorar al detall la proposta que ha formulat Mas aquest dissabte, el republicà ha assegurat que la seva formació dóna suport a les quatre propostes que les entitats sobiranistes han posat sobre la taula aquesta setmana per entrar en campanya el 27-S: el vot a vot, el 10+, la campanya d'estiu i la Diada. Per Amorós en aquest sentit ja es treballa per "mirar de sumar més suports a la independència". "S'ha demanat a les entitats que facin una proposta i la que han fet a les entitats la veiem positiva", ha dit.

El vice secretari general de comunicació i estratègia d'ERC, Oriol Amorós, ha assegurat que es manté la bona sintonia entre CiU i ERC, després de les tensions que hi va haver entre els dos partits ara fa unes setmanes. "Sempre que anem cap a la independència les relacions entre CiU i ERC seran estupendes i immillorables", ha subratllat des de Vidreres (Selva), on ha participat en un acte de partit de cara a les municipals. Tot i això, Amorós ha llançat un recordatori: "Sempre que algú es despisti haurem de fer un toc d'atenció", ha comentat.

El portaveu adjunt dels republicans al Parlament, Oriol Amorós, ha reclamat aquest dimarts al president de la Generaliat, Artur Mas, una “denúncia clara” del presumpte delicte de frau fiscal que envolta l’expresident Jordi Pujol. Així, ha demanat un distanciament “clar” entre els afers públics i privats i una “condemna” del que assegura que és una “dilució” entre els dos àmbits.

La portaveu d'ERC, Anna Simó, ha avançat que el portaveu adjunt del partit al Parlament, Oriol Amorós, preguntarà a Artur Mas aquest dilluns a la tarda, a la comissió d'investigació sobre el cas Pujol, "què va veure quan era conseller dels seus governs amb diverses responsabilitats". La dirigent republicana també espera que el president de la Generalitat confirmi que ja s'ha superat l'època en què "l'esfera personal i familiar va trepitjar l'interès públic, que ja s'ha acabat amb aquest fort personalisme". Així, ha definit Jordi Pujol com "un líder que se situa per damunt de qualsevol i que patrimonialitza les institucions". "Cal fer net pel bé del país i de la democràcia", ha insistit en roda de premsa.

El diputat al Congrés dels Diputats Alfred Bosch ha guanyat les primàries per ser alcaldable d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona. Bosch s'ha imposat així per la mínima (654 vots) al vicesecretari general de comunicació i estratègia d'ERC, Oriol Amorós (532 vots). Amb un suport del 55%, Bosch ha tret poc més de 10 punts de diferència a Amorós, que ha rebut el vot del 44,7% de l'electorat. En total s'han emès 1.189 vots, és a dir que la participació ha estat del 45%.

Alfred Bosch i Oriol Amorós han confrontat idees aquest dimecres a l'auditori del CCCB en el debat central de les primàries d'ERC a Barcelona. En un debat amb poca interacció entre els candidats -estava dissenyat perquè fos d'aquesta manera- els dos rivals han presentat credencials per esdevenir el nou líder dels republicans a la capital catalana. Bosch ha destacat la importància que el proper alcaldable d'ERC sigui conegut per la ciutadania per poder fer arribar el missatge de renovació que necessita el partit. Per a Amorós és imprescindible que el candidat d'Esquerra tingui un profund coneixement de la ciutat. Tots dos s'han tornat a oferir mútuament el número 2 de les respectives candidatures.