L’Ajuntament de Torrelameu (Noguera), inaugura aquest dissabte el carrer Johan Cruyff. És el segon municipi del nostre país que li dedica un carrer a Cruyff, després que el 2016, el mateix any de la mort del Johan, Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) s’avancés a tothom.

Fiesta és un dels programes més vils i cínics de Telecinco. Aquest dissabte feien servir com a esquer per a l’audiència unes imatges d’una actriu que ara viu al carrer. Mónica Cervera, que l’any 2004 va estar nominada als premis Goya per la seva actuació a Crimen ferpecto, ara dorm en un banc del carrer, al centre de Marbella. “Descubrimos la vida en la calle de una actriz”, anunciaven sobre les imatges de la dona en un petit requadre a la pantalla. “Algo cambió bruscamente en su vida y ahora vive en la calle”, deia la locució per anunciar el tema que tractarien més endavant. “Estas son las dolorosas imágenes de la vida de la actriz”, sentenciaven. I posaven imatges de Cervera rentant-se les dents en un banc o caminant amb totes les seves pertinences pel carrer. A sobre hi impressionaven el grafisme de l’objectiu d’una càmera amb un zoom, com si l’estiguessin espiant. “Hasta se la ha llegado a ver pidiendo en los semáforos”, anunciaven. Finalment van contactar amb el redactor que havien enviat a Marbella. El periodista estava sol, al costat d’un banc buit i l’assenyalava: “Este sería el banco en el que Mónica Cervera estaría comiendo, estaría durmiendo. Vamos, donde estaría viviendo”. Explicava que havia pogut parlar amb ella sense càmeres: “La hemos visto bastante entera y estaba aseada”. Aclaria que l’actriu no volia tenir res a veure amb la televisió. “Se ponía un poco nerviosa cuando le preguntábamos si le gustaría estar en algún proyecto”. I el reporter també es mostrava estranyat perquè Cervera no volgués viure amb els seus pares: “Ha dicho que era un tema personal del que no quería hablar”. Un fet habitual en aquest tipus de programes és que jutgen la vida de les persones en funció d’uns estereotips familiars que no tenen per què ajustar-se a la realitat de la gent. Definien les circumstàncies de Mónica Cervera com “en situación de calle” i insistien que només havia accedit a tenir una conversa si era sense la càmera. I aquí va venir el més greu. L’havien gravat d’amagat parlant amb aquell redactor. Ens van ensenyar unes imatges de Cervera dient-li educadament al periodista: “No quiero que sepáis a qué me dedico, ni a dónde voy ni de dónde vengo. Nada”. Mentrestant la càmera ho gravava des de darrere d’uns arbusts, desobeint la petició de l’actriu. Un cop van retornar la connexió al plató, Emma García, màster en cinisme, concloïa: “Hay que dejarla en paz con su vida y respetar su decisión”. Els tertulians van tenir la barra d’afirmar que gràcies a aquelles imatges potser l’administració li accelerava els tràmits del subsidi que havia demanat, com si li haguessin fet un favor.

La interpretació de Mónica Cervera Rodríguez com l'obsessiva i naïf Lourdes a Crimen ferpecto li va valdre el 2005 la nominació al Goya a millor actriu revelació. A partir d’aquest reconeixement públic van arribar-li més propostes de feina per fer d'actriu a la pel·lícula Busco i 20 centímetros, però la seva presència va anar minvant fins a desaparèixer totalment el 2016. Aquest dimecres la revista Semana ha publicat una entrevista amb l'actriu, que viu al carrer com a indigent.

"Va ser de pel·lícula, mamífer, ràpid, brutal, màgic...". A l'Iris li sobren adjectius i alhora li falten paraules. Fa només 15 dies, la seva filla Gaia va decidir aterrar al món sorprenent a tothom i de manera “salvatge”. La segona filla de l'Iris i el Ruggero, una parella veïns de Barcelona, va néixer a peu de carrer, al portal de casa seva, davant els nervis i l’emoció dels seus pares i de la millor amiga de l'Iris, que era amb ells quan es va desencadenar el rapidíssim part. I, també, sota la mirada incrèdula dels veïns. Sense metges, sense llevadores, sense sales de part ni anestèsies. Amb l’únic acompanyament dels seus pares, una amiga i el suport de dues agents de la Guàrdia Urbana que, casualment, passaven pel carrer.

Ni la sofisticació de les marques d'alta costura ni la massificació de les cadenes de roba de baix cost, el fenomen de la roba urbana es basa en la roba còmoda, esportiva i més o menys elegant. Així entenen la moda aquestes marques que, des de l'exclusivitat i una certa mirada al luxe, inunden els carrers de peces originals que tenen entre els seus seguidors molts membres de la generació Z, nascuts entre finals dels 90 i principi dels 2000. Amb el hip-hop i l'skateboard com a font d'inspiració, la seva roba és així: xandalls, dessuadores i samarretes amb logos reconeixibles. Aquí teniu deu de les marques clau per entendre la moda dels joves urbans de mig món.

Forrest Gump cordant-se unes Nike Cortez per no deixar de córrer durant setmanes. El trio de rapers Run DMC dedicant una cançó a les Superstar. El director Wes Anderson dissenyant unes Adidas inspirades en un personatge de The life aquatic (2004). Les vambes són un dels fonaments de la moda occidental, sobretot en la seva cara més urbana: fa anys que han deixat de ser un complement per passar a ser protagonistes. Tot i que en un principi van ser pensades i dissenyades per fer esport, aquesta funció ja no comprèn tota la seva dimensió, al contrari, és una part molt petita i tècnica d'una indústria mastodòntica. Entre les mítiques Keds i les Converse All Star –nascudes el 1916 i el 1917– i el nou model Adidas x Raf Simons, més semblants a un calçat d'astronauta que al d'un atleta, han passat desenes de milers de models amb sort desigual. Això sí, tots han ajudat a consolidar les vambes com un element bàsic del nostre vestuari. 

Aquest divendres s'ha confirmat que 9 de cada 10 catalans seguiran en fase zero com a mínim una setmana més, comptant a partir de dilluns que ve. L'Estat ha acceptat la proposta del Govern. El mateix passarà a Madrid, on l'intent de la comunitat autònoma d'anar més ràpid ha estat sensatament rebutjat pel ministeri de Sanitat. La impaciència per tornar a una certa normalitat, encara força incerta i que tots sabem que no serà del tot normal –la dita "nova normalitat"–, comporta perills evidents de retrocés i de rebrots del covid-19. El retorn a la feina, al carrer i a la vida social ha de fer-se amb garanties de seguretat. Són lògiques les ganes de girar full, tant des d'un punt de vista social i psicològic com econòmic, però cal fer-ho bé. Si a hores d'ara ja ningú no nega que l'epidèmia ens va agafar poc o gens preparats, amb el desconfinament no hauria de passar el mateix. Hauríem d'haver après la lliçó. I en aquest sentit és important no precipitar-se, actuar amb les dades a la mà i arbitrar mesures clares i realitzables. ¿Les tenim, les dades? ¿S'estan donant instruccions raonables?

El debat sobre com i quan s'ha de fer el desconfinament i, sobretot, com han de sortir els nens al carrer continua alimentant el pols entre els governs espanyol i català. En la seva compareixença telemàtica diària per explicar la situació del coronavirus a Catalunya, les conselleres de Presidència i de Salut, Meritxell Budó i Alba Vergés, han deixat clar que la proposta catalana és una "recomanació" que fan a les famílies perquè és Madrid qui, amb l'estat d'alarma, " també té les competències en aquesta matèria".

El comitè tècnic del Procicat ha aprovat aquest dissabte la proposta del Govern perquè els nens puguin sortir al carrer, si es compleixen les condicions, a finals de la setmana vinent. El pla preveu que les sortides es facin en franges de dues hores segons l'edat dels menors i que, si es produeixen trobades casuals de famílies que es coneixen, la durada màxima sigui de 10 minuts mantenint una distància de seguretat de dos metres. El president de la Generalitat, Quim Torra, portarà la proposta a la reunió d'aquest diumenge amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, perquè l'autoritzi. El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha dit que "no entendria" que l'Estat tombés el pla.

En ple debat sobre l'aixecament del confinament per als més petits després de cinc setmanes d'estat d'alarma, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, el doctor Fernando Simón, ha sorprès aquest dissabte en roda de premsa telemàtica assegurant de manera rotunda que els nens actualment ja poden sortir al carrer. Ho ha dit fent referència a una actualització del decret d'estat d'alarma. En concret, ha mencionat que ja és possible sortir amb els fills a "comprar el pa o una cosa que sigui necessari fer". És a dir, per a totes les activitats per a les quals es permet als adults sortir de casa d'acord amb el decret d'estat d'alarma.

En plena polèmica per la retirada de llaços grocs, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha recordat que el carrer no és "un espai de neutralitat". Ho ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio en què, en resposta a la fiscalia (que no veu "cap delicte" ni en el fet de posar llaços grocs ni en el fet de treure’n), també ha dit que totes les idees d'una societat haurien de poder "conviure" al carrer sempre que "no atemptin contra els drets humans". Mauri, això sí, ha volgut remarcar que aquells que estan retirant símbols "utilitzant la violència" no haurien de poder actuar "amb impunitat".

Els protagonistes de FiraTàrrega 2017 s'han fet la foto de família a l'Arts Santa Mònica, una imatge que marca el compte enrere per a una edició que tindrà lloc del 7 al 10 de setembre. La programació d'enguany inclourà 54 projectes provinents de 8 països diferents amb 21 estrenes. El director artístic, Jordi Duran, ha tornat a reivindicar les cinc idees de FiraTàrrega 2017, que passen per convidar el públic a participar, reclamar, actuar, celebrar i jugar. La meitat de les companyies que presentaran espectacle són catalanes, una quarta part de l'estat espanyol i el 18% restant internacionals. Un any més, el teatre i la dansa són els plats forts, així com també les arts visuals, el circ, la música i els titelles. Un 40% de les propostes seran estrenes, i la majoria de passis s'orientaran a tots els públics.

Montoliu de Lleida (Segrià) és el primer municipi de Catalunya en dedicar el nom d'un dels seus carrers a la consulta sobiranista que es va celebrar el 9 de novembre del 2014. Segons ha pogut confirmar l'ACN, al municipi hi havia encara carrers sense nom i per facilitar-ne la identificació, es va escollir anomenar-lo 9 de Novembre, en referència a la consulta.

La direcció del PP es proposa afrontar una nova etapa amb el compromís d'estar "enganxats al carrer" i centrats en l'agenda social, i defensa que són l'única opció política moderada i de centre a Espanya. Així ho ha subratllat en una roda de premsa el vicesecretari de Comunicació, Pablo Casado, després de la primera reunió del nou comitè de direcció dels populars, que s'ha allargat durant dues hores i mitja i que ha presidit el cap de l'executiu central, Mariano Rajoy.

La cita: el 24 d'abril. El lloc: el Palau Sant Jordi. I el lema: 'Tornen les urnes, tornem al carrer'. Aquesta és l'arquitectura de l'acte que estan organitzat l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural a través de la plataforma conjunta Ara és l'Hora i que se celebrarà just un mes abans de les eleccions municipals.

El coordinador general de CDC, Josep Rull, ha criticat la visita del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per ser "un acte encapsulat, estrictament dels seus, tancat entre quatre parets i incapaç d'entendre què passa a Catalunya". Ha assegurat, així, que és aquesta la "diferència" amb el president de la Generalitat, Artur Mas, que era a Molins de Rei "trepitjant carrer, estant al costat de la gent i sabent com és el país real".

Sense sorpreses al plenari de l'Ajuntament de Tarragona en el debat de la moció que el PP havia presentat per prohibir l'ús del vel integral als espais públics. Els populars s'han quedat sols donant suport a la proposta, que ha estat rebutjada contundentment per PSC, CiU i ICV. Tots tres grups han criticat la moció per "populista" i "irresponsable" i han recordat que el ple d'un ajuntament no té competències per legislar sobre aquest fet.